Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’agost del 2024.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,64% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (66,63%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’agost del 2024:

  • Informe de discriminacions lingüístiques de 2023 de Plataforma per la Llengua – El pes de les administracions autonòmiques es duplica en cinc anys. Plataforma per la Llengua ha publicat el report anual de discriminacions lingüístiques de 2023, un recull de casos en què les diferents administracions públiques espanyoles han discriminat usuaris catalanoparlants pel simple fet d’expressar-se o voler-se expressar en català. Aquestes discriminacions, que es produeixen en tots els territoris catalanoparlants de l’estat, es concreten en exigències i pressions de parlar en castellà, en dilacions i obstacles pel fet de parlar en català i en l’impediment d’accedir al servei o a l’atenció per aquest mateix motiu.
    Enguany, el report recull 113 casos coneguts per l’entitat, una xifra semblant a la de 2022 però molt superior a les dels anys precedents. Una de les observacions principals és que el pes de les administracions autonòmiques en la generació de discriminacions lingüístiques ha augmentat els darrers anys.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de discriminacions lingüístiques de 2023 (PDF de 206 pàgines)
  • La xinesa BYD, primera marca mundial de cotxes elèctrics, ja inclou el català entre els idiomes del sistema d’informació a bord. L’Aliança per la presència digital del català va publicar la notícia en aquest tuit: “Contents de comprovar que, després de mesos de gestions, els cotxes de @BYDCompany, primera marca mundial d’elèctrics, ja inclouen el català entre els idiomes del sistema d’informació a bord. La traducció és deficient, però ja els ajudarem a millorar-la.”
    “Amb BYD ja són dues marques (l’altra és Tesla) que ofereixen el nostre idioma en la seva configuració. Confiem que serveixi d’estímul a les marques fabricades aquí per seguir l’exemple.”
    Aquest és el tuit de l’ Aliança per la presència digital del català.
  • Vint-i-set personalitats del país demanen de “superar la minorització de la llengua” a la Declaració de Prada. Vint-i-set personalitats polítiques de tot arreu del país –amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua– han signat la Declaració de Prada, un manifest en què demanen de superar la minorització de la llengua i reclamen la importància que els ciutadans i les entitats de la societat civil facin de referents lingüístics per a normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana i posicionar-lo com a punt de trobada i eina de cohesió social.
    La declaració l’ha presentada aquest migdia (22.8) a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada –que també hi ha col·laborat– el diputat Lluís Puig, que l’ha impulsada i n’ha estat un dels signants.
    Més informació a la notícia de VilaWeb.
    Declaració de Prada – Crida a la mobilització per la llengua
  • La llengua no fa vacances: vagis on vagis de Catalunya, aquest estiu ajuda’ns a detectar rètols que excloguin el català. Plataforma per la Llengua arrenca avui (1-8), per segon estiu consecutiu, una campanya per detectar la retolació pública que exclou la llengua catalana o la relega a una posició secundària. La campanya, batejada amb el nom de Radars lingüístics, es proposa que la ciutadania comparteixi a les xarxes socials exemples concrets de rètols que no es trobin, almenys, en català, amb l’etiqueta #RadarsLingüístics. L’objectiu és denunciar-los a les autoritats competents i frenar la descatalanització del paisatge lingüístic, cada vegada més castellanitzat.
    En concret, l’entitat busca cartells públics que indiquin noms de lloc i no ho facin en català o aranès (indicacions com ara “Perpignan” en una carretera) i, per primer cop, aprofitant que l’agost és un mes de grans desplaçaments, cartells que excloguin la llengua en aeroports, ports o estacions de tren. A més, l’entitat també busca cartells en què la llengua catalana quedi relegada en una posició d’inferioritat per mida, visibilitat o ordre d’aparició.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • L’UCE distingeix la trajectòria de la Plataforma per la Llengua i Joan Amorós. La Universitat Catalana d’Estiu ha tancat aquest migdia (23-8) la seva 56a edició amb el lliurament a la Plataforma per la Llengua i el president del lobbie Ferrmed, Joan Amorós, del Premi Canigó, que reconeix la trajectòria de persones i entitats que han destacat en defensa dels valors comuns dels Països Catalans. L’entitat, fundada el 1993, ha dut i du a terme nombroses campanyes de sensibilització entre els ciutadans i de pressió a les autoritats perquè legislin per la llengua, elabora informes sobre l’ús social o denuncia casos de discriminació lingüística. “Ens agradaria no haver-hi de ser, això és el que hem d’intentar tots plegats”, ha indicat el seu president, Òscar Escuder, en recollir el guardó. L’activista ha destacat aquest rol de “lobbie de pressió” davant les administracions, però també el de conscienciació i creació de discurs al voltant de la llengua, que ha negat que sigui “petita” i que estigui “hiperprotegida i hipersubvencionada”. En aquest sentit, ha exemplificat que el govern espanyol va destinar 1.100 milions dels fons europeus a un programa de “nova economia de la llengua”, dels quals 1.070 van ser per al castellà i la resta per a les altres llengües “cooficials”.
    Més informació a la notícia d’El Punt Avui.
  • El president Illa crea el Departament de Política Lingüística i en nomena conseller F. Xavier Vila. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha decretat la creació del Departament de Política Lingüística i ha nomenat com a conseller l’actual secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila. El nou departament tindrà com a funcions la promoció i el foment de la llengua catalana; la implementació de la política lingüística que estableix el Govern i la coordinació de les accions i mesures dels diversos departaments; el desenvolupament de les polítiques per fomentar els usos de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat i la disponibilitat de productes i serveis en català, i garantir l’ús de català a les institucions.
    El Departament de Política Lingüística serà dirigit per F. Xavier Vila, que ha estat secretari de Política Lingüística des del 29 de juny de 2021.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Lletra oberta al primer conseller de Política Lingüística de la història de Catalunya. Benvolgut conseller Vila (m’haureu de perdonar, no faig servir mai el tractament protocol·lari: considero que l’honorabilitat d’un conseller depèn del que faci durant el seu mandat, no del fet que l’exerceixi), qui hauria dit que seria el govern català espanyolista entre tots el que ens donaria el bri d’esperança nascut del nou departament de Política Lingüística? Això, esclar, no és per iniciativa pròpia del president Illa sinó per respectar si més no la lletra del pacte entre el PSC i ERC. He de dir que m’ho miro amb un grau d’escepticisme molt elevat, ja que veig el vostre departament com una llum vacil·lant enmig de les tenebres. La llum vacil·lant esvairà les tenebres o les tenebres ofegaran la llum? Seria massa fàcil dir que qui pregunta ja respon. Jo, per la llengua catalana, aniria a sopar amb el dimoni i ho faria a ca seva, si calgués: potser és precisament el que heu decidit fer, vós també. Això, ara per ara ho ignoro i només puc desitjar-vos tots els encerts possibles.
    Reconec que d’entrada no m’agrada gota que la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull depenguin ara del vostre departament.
    Podeu llegir el text complet de la lletra oberta de Joan Lluís Lluís al nou conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a VilaWeb.
  • L’AI & Big Data Congress celebrarà 10 anys de divulgació i recerca sobre la intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial és en boca de tothom des de finals de 2022, però la tecnologia fa molts més anys que es treballa, s’estudia i es divulga. L’AI & Big Data Congress n’és una prova clara, ja que enguany l’esdeveniment organitzat pel Centre of Innovation for Data Tech and Artificial Intelligence (CIDAI) i coordinat pel centre tecnològic Eurecat celebrarà els 10 anys d’existència els pròxims 9 i 10 d’octubre a l’Auditori l’Illa de Barcelona.
    El congrés reunirà enguany més d’una trentena de veus expertes en intel·ligència artificial, algunes d’elles de gran impacte internacional, com la directora global d’Innovació Comercial de NTT Data Rika Nakazawa, reconeguda com una de les 50 dones més influents dels Estats Units per la revista Forbes, qui parlarà sobre com compatibilitzar el creixement de la IA generativa amb la sostenibilitat energètica.
    Més informació a la notícia de MetaData.
    AI & BIG DATA CONGRESS
  • Una sentència arran d’una denúncia de Plataforma per la Llengua avala la sanció a Carrefour per no etiquetar en català. Canvi de rasant per al català en l’àmbit del gran consum. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 08 de Barcelona ha desestimat un recurs de Carrefour, amb el qual l’empresa volia esquivar la sanció de 7.500 euros que li havia imposat l’Agència Catalana de Consum per no etiquetar en català, arran d’una denúncia de Plataforma per la Llengua. Es tracta del primer cas denunciat per l’entitat a Consum que una empresa recorre als tribunals, i la sentència valida la sanció de la Generalitat de Catalunya.
    La sentència reconeix que l’empresa va vulnerar els drets lingüístics dels consumidors i diu que “la infracció resta acreditada, sent obvi que estem davant de productes [uns bolquers i un peluix de marca blanca] que requereixen informació sobre el seu ús i maneig”. En aquest sentit, la sentència diu que l’absència del català a l’etiquetatge d’aquests productes implica una infracció de l’article 126 del Codi de consum de Catalunya, que estableix que els consumidors “tenen dret a rebre la informació necessària per a conèixer i utilitzar amb seguretat i satisfactòriament els béns i serveis”.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • ‘Vull aprendre català’: Política Lingüística renova el web de recursos per a l’aprenentatge de la llengua. La Secretaria de Política Lingüística ha actualitzat l’apartat d’aprenentatge de català en el web de Llengua catalana. ‘Vull aprendre català’ s’adreça tant a aprenents adults de català de tots els nivells, com a docents. El web es pot consultar en català, castellà, anglès i aranès, i amb la finalitat d’arribar al màxim de col·lectius possible, se’n farà una difusió adaptada a més idiomes i formats.
    Les tres principals novetats d’aquest apartat són la modificació de l’estructura per facilitar la cerca de recursos, la creació d’un espai per a persones que volen tenir un primer contacte amb el català, i la incorporació de recursos externs que amplien i diversifiquen l’oferta que ja hi havia.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Vull aprendre català
  • Salut presenta el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026. El Departament de Salut presenta el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026. És una de les 100 mesures que el Govern va presentar a l’inici de la legislatura per impulsar el català i s’integra plenament en els objectius del Pacte Nacional per la Llengua del Govern, que preveu l’elaboració i el desplegament de plans departamentals i sectorials de política lingüística.
    El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha dit que “aquest Pla dona resposta a una necessitat del sistema de salut de Catalunya, perquè afecta el conjunt de professionals del sistema que atenen la ciutadania, i permetrà millorar la qualitat i seguretat del servei assistencial garantint el dret d’opció lingüística de les persones que s’hi visiten”. Balcells ha mostrat la seva satisfacció amb el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026, perquè “és una eina que esperem que es mantingui i sigui útil per al sistema en els pròxims anys.”, ha conclòs.
    Més informació a la notícia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
  • “Hem de revertir la tendència del baix ús social del català”. En el seu informe anual sobre la situació de la llengua catalana –l’InformeCAT 2024–, la Plataforma per la Llengua avisava que l’ús social del català seguia descendint. Irònicament, el 80% dels catalanoparlant consideraven que parlar-lo era un fet molt important per ser català. Això es donava perquè la llengua catalana està “fortament vinculada amb la comunitat política i el sentiment de pertinença”, explicaven en el document. El president de l’entitat, Òscar Escuder, alertava que la majoria de catalanoparlants canviaven de llengua en primera instància i contribuïen al seu baix ús.
    Més informació a l’entrevista d’Aina Argueta a Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, a El Punt Avui.
  • “Demanem a la nova consellera d’Educació que desjudicialitzi l’escola”. Entrevistem Mireia Plana, vice-presidenta de Plataforma per la Llengua, per parlar sobre com ha rebut l’entitat els canvis del nou govern i quins són els assumptes més urgents que hi ha damunt la taula. Demana a la nova consellera d’Educació que desjudicialitzi l’escola i al nou conseller de Política Lingüística que tiri endavant el Pacte Social per la Llengua que troba de vital importància. A Plana, que es nota que s’ha llegit la lletra petita del canvi i no li ha passat res per alt, li ha sobtat que la creació del nou departament no esmenti ni l’aranès, ni la llengua de signes catalana, totes dues oficials a Catalunya. Tampoc troba que sigui banal que el nou departament sigui l’últim segons l’ordre protocol·lari, dues posicions per sota del d’Esports.
    Més informació a l’entrevista d’Assumpció Maresma Matas a Mireia Plana, vice-presidenta de Plataforma per la Llengua, a VilaWeb.
  • Deu dades clau per a entendre la situació real del català. Fa més de trenta anys que el català ja no és la llengua majoritària dels Països Catalans i les institucions sembla que no se n’hagin adonat. Les dades ho diuen amb insistència, com palesa el nou llibre del geògraf i professor de català Joan Maria Serra. L’ús parlat del català. En un tombant decisiu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és la recerca més aprofundida i global –i actual– que s’ha escrit sobre l’ús de la llengua catalana. Es fonamenta en tots els estudis i estadístiques publicats i abasta els Països Catalans de cap a cap. És presentat amb rigor i claredat, amb més de setanta taules i un quadre de resum a cada capítol. Un text idoni per a reflexionar, prendre consciència dels perills i actuar.
    N’extraiem deu idees bàsiques sobre la situació real de la llengua.
    Més informació a l’article de Jordi Badia i Pujol a VilaWeb.
  • Carlos Mazón, un primer any de president marcat per la castellanització del País Valencià. El mes de juliol de 2023, Carlos Mazón aconseguia el càrrec de Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana gràcies al pacte amb el partit ultradretà, Vox. Des d’aleshores, el govern valencià ha aprovat diferents lleis marcades per l’arraconament sistemàtic de la llengua. Dues d’aquestes lleis són la d’educació i la d’À Punt, on el valencià perd pes i prestigi respecte del castellà. Darrerament, el Pla Simplifica també busca marginar la llengua pròpia del País Valencià, a més d’ignorar el valencià a les xarxes oficials de la Generalitat i atacar-lo directament en declaracions institucionals. Davant tot això, Plataforma per la Llengua ha esdevingut mur de defensa del valencià, participant i liderant a mobilitzacions a favor de la llengua a tot arreu del País Valencià.
    Així doncs, la llei educativa impulsada pel govern de la Generalitat, busca exterminar el valencià.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • L’afer Telegram no és qüestió de fe. Exempció de responsabilitat: Sempre he utilitzat Telegram a la feina, perquè tenia una aplicació d’escriptori que em permetia comunicar-me i compartir arxius amb l’equip des de l’ordinador. Sempre n’he defensat la seva superioritat per sobre de WhatsApp. Sempre he cregut en la seva filosofia. Fins fa uns mesos.
    L’afer. El titular és que el món tecnològic s’ha vist sacsejat per la detenció a París de Pavel Durov, l’enigmàtic fundador de Telegram. El Departament de Justícia francès va declarar oficialment que Durov és investigat per una suposada complicitat en diverses activitats criminals, que inclouen terrorisme, tràfic de drogues, delictes de pederàstia i frau. L’empresa va dir a Telegram que tot això no té cap sentit. L’afer planteja una pregunta fonamental: és responsable el propietari d’una plataforma del comportament criminal dels seus usuaris? Per entendre això, cal separar la fe de la ciència, perquè el debat és un tema de fe com veurem.
    Pavel Durov és sovint referit com el “Mark Zuckerberg de Rússia”,…
    Podeu llegir l’article complet de Josep M. Ganyet a Via Empresa.
  • El text de l’acord d’associació d’Andorra amb la UE ja té versió en català. El text de l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea ja és públic en la versió en català. El procés de traducció ha durat setmanes però ara ja es pot consultar el document en català a l’apartat de publicacions de la web www.andorraue.ad.
    El govern ha impulsat el procés de traducció en dues fases, en la primera fase la ciutadania pot consultar el gran gros del document (Acord marc, protocols marc i protocol bilateral Andorra, declaracions i l’annex VIII que desenvolupa la normativa sobre lliure circulació de persones), que és el que es publica ara. La segona fase, que es troba en desenvolupament, se centra en la resta d’annexos, que avui dia són públics en la versió en anglès, i que es preveu que estiguin traduïts al català les setmanes vinents.
    Més informació a la notícia de VilaWeb.
    Text en català de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.

Altres notícies del mes d’agost del 2024:

  • Posam en marxa una Escola de Formació a Menorca dedicada a Joan F. López Casasnovas (Plataforma per la Llengua, 30-8-2024)
    Les jornades, el 20 i 21 de setembre a la seu de la UIB d’Alaior, permetran conèixer l’estat actual de la llengua amb la participació de ponents i taules redones.
    L’objectiu de la iniciativa és analitzar l’estat actual de la llengua i compartir un debat amb experts, obert a la ciutadania, sobre les seves fortaleses i amenaces i explorar-ne les oportunitats.
  • El videojoc català torna a la Gamescom (MetaData, 7-8-2024)
    Una trentena d’empreses, organitzacions i estudis participen a la fira d’oci interactiu i videojocs de referència en l’àmbit europeu.
  • 8 audiosèries de ficció en català (Racó Català – Audiocat, 25-8-2024)
    Des d’històries plenes de misteri i suspens fins a relats que ens transporten a èpoques passades o futurs distòpics.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: