Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de novembre del 2024.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,67% (alt), 0,04 punts percentuals superior al del mes anterior (66,63%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de novembre del 2024:

  • McDonald’s, Just Eat i Cines Renoir han incorporat recentment versió en català a les seves webs. Abanca també ha començat a fer-ho. Diverses bones notícies aquest mes: després de les gestions fetes des de diferents àmbits, especialment des de la Secretaria de Política Lingüística del departament del mateix nom de la Generalitat de Catalunya i també des de Plataforma per la Llengua, McDonald’s, Just Eat i Cines Renoir han incorporat recentment versió en català a les seves webs, i Abanca ha iniciat el procés, encara insuficient, per fer-ho. Des de WICCAC celebrem aquests fets i esperem que serveixin d’exemple perquè altres empreses incorporin el català a la seves webs.
    McDonald’s (https://mcdonalds.es/ca) és la cadena multinacional de restaurants més gran del món i està present a més de 100 països. Té una versió en català de la seva web força completa i amb molta informació correctament traduïda.
    Just Eat (https://www.just-eat.es/ca) és, juntament amb Uber Eat i Glovo, una de les tres grans empreses de menjar a domicili que ja disposen de serveis digitals en català. Esperem que Uber Eat l’incorpori aviat a la seva web. La versió de la web en català de Just Eat no és completa i hauria de millorar incorporant-hi més contingut.
    Cines Renoir (https://www.cinesrenoir.com) té a Barcelona només els Cinemes Renoir Floridablanca, amb 7 sales de projecció. A Madrid hi té 3 cines, amb 20 sales en total.
    La banca gallega Abanca (https://www.abanca.com/ca/) també ha fet un inici d’afegir el català a la seva web, però considerem que encara hi té molt poc contingut. Quan s’accedeix per ampliar qualsevol tema des de la pàgina d’inici tot és en castellà. Esperem que hi afegeixi aviat més contingut en català. Les versions completes de la web només estan en castellà i gallec.
  • Més de 8.000 persones passen per la Farga de l’Hospitalet en la tercera edició de SAGA, saló del gaming. Més de 8.000 persones han passat per la Farga de l’Hospitalet de Llobregat per visitar la tercera edició de SAGA, saló del gaming, que Plataforma per la Llengua ha organitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Són mil més que en l’edició anterior. La iniciativa, que ja s’ha consolidat com el punt de trobada de les comunitats catalanoparlants vinculades al món del videojoc, ha reunit una setantena d’expositors entre empreses, clubs i centres formatius, ha lliurat els Premis SAGA als videojocs en català de l’any, ha acollit competicions de League of Legends amb el Futbol Club Barcelona com a convidat especial i s’ha diversificat amb jocs de lluita, futbol i motos. Per a Plataforma per la Llengua, el saló demostra un any més que a Catalunya hi ha una nombrosa comunitat de videojugadors catalanoparlants que les grans empreses han de tenir en compte, i alhora constata que també és un territori de molta creació de videojocs independents que ja inclouen la llengua i que han de rebre més suport.
    Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua (1), (2) i (3) i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) de la Generalitat de Catalunya.
    Aquí podeu veure el resum que Plataforma per la Llengua ha fet del SAGA, saló del gaming (notícia de l’1-12).
    SAGA, saló del gaming
  • L’Aferrada 2024, trobada de creadors de contingut digital impulsada per l’Obra Cultural Balear a Palma. L’Aferrada és un punt de connexió dels creadors de contingut digital per promoure la presència del català en l’àmbit digital i donar suport al talent de les Illes. Hi participen tant creadors com empreses del sector i plataformes per crear sinergies i contribuir a impulsar la professionalització dels creadors de contingut digital, una indústria que es troba en un punt de màxima efervescència.
    De fet, els participants no només es troben en un mateix espai, sinó que es faciliten connexions entre ells a través de dinàmiques de networking entre, d’una banda, empreses i plataformes interessades a difondre els seus productes o serveis a través de creadors de contingut, i, de l’altra, creadors que volen professionalitzar-se i obtenir un rendiment econòmic de la seva feina. Així, L’Aferrada es converteix en el punt de trobada de tots els agents del sector de la creació digital en català a Palma.
    L’Aferrada – Obra Cultural Balear (OCB).
  • Ja podeu trobar el nou corrector de Softcatalà de manera predeterminada. Softcatalà ho va anunciar el passat 4 de novembre en aquesta piulada a X:
    «Ja podeu trobar el nou corrector de manera predeterminada a https://softcatala.org/corrector/
    Disculpeu si no ho hem anunciat com cal, però encara ens resulta tot massa frívol.»
    El corrector de Softcatalà és un dels seus principals serveis. L’any 2023 va tenir 44,3 milions de visites.
    Corrector de Softcatalà
  • Aconseguim que la nova Llei del dret de defensa permeti fer servir el català a tots els jutjats de l’Estat espanyol i als tribunals d’àmbit estatal. La nova Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa, permet, per primer cop, fer servir el català en tribunals amb jurisdicció a tot l’Estat espanyol i que tots els tribunals arreu del territori hagin d’oferir un intèrpret o traductor de català als intervinents si això contribueix a garantir-los el dret de defensa. Aquests canvis són fruit de la feina de Plataforma per la Llengua, que es felicita per aquest avenç tan important. La llei entrarà en vigor el 4 de desembre.
    A la pràctica, amb la nova llei, quan un procés judicial arribi a instàncies superiors, d’àmbit estatal, com ara el Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional, les parts podran continuar-hi intervenint en català i tindran dret a rebre la documentació i les comunicacions en aquesta llengua. La llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l’Estat espanyol tingui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició. El tribunal li haurà de facilitar, si cal, un intèrpret o un traductor.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Obrim la convocatòria per presentar candidatures a la 12a edició dels Premis Martí Gasull i Roig en defensa del català. Plataforma per la Llengua ha obert aquest dimecres, 20 de novembre, el termini per presentar les propostes de candidatures a la dotzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, uns guardons que reconeixen la trajectòria i les accions de persones, entitats i empreses en la defensa i la promoció del català. L’edició d’enguany manté els tres guardons de l’any passat, que són el Premi Martí Gasull i Roig, que es decideix per votació popular, el Premi Especial del Jurat i el Premi a la Innovació.
    El període de presentació de candidatures a aquest darrer guardó ja ha començat i es poden enviar propostes de noms fins al dimarts 17 de desembre a la nit. Entre totes les propostes rebudes, el jurat n’escollirà tres, que seran les que se sotmetran a la votació popular per decidir el guanyador del premi, dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement. L’entitat, l’empresa o la persona guanyadora s’anunciarà el dimarts 25 de febrer durant la gala de lliurament dels premis.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig
  • Denunciem a la Generalitat de Catalunya la retolació pública que exclou el català. Aquest estiu, i per segon any consecutiu, Plataforma per la Llengua ha dut a terme la campanya de «Radars Lingüístics» dirigida a detectar possibles vulneracions en el paisatge lingüístic català, concretament pel que fa a la retolació pública (noms de carrers, poblacions, senyals de trànsit, etc.). Com a novetat, s’han inclòs els cartells que exclouen la llengua en aeroports, ports o estacions de tren. Les denúncies rebudes han estat tramitades al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya perquè en tingui coneixement i desplegui les mesures oportunes per resoldre-ho.
    Gràcies a la col·laboració ciutadana, Plataforma per la Llengua ha rebut més d’un centenar de queixes, repartides entre 14 comarques catalanes. Una part d’aquestes denúncies no feien referència a la retolació pública, sinó que assenyalaven la cartelleria d’establiments i locals comercials, un dels altres grans dèficits del paisatge lingüístic català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El nou servei de Mapa Base ofereix cartografia oficial i gratuïta de Catalunya i de tot el món. El nou Mapa Base ofereix una cartografia de referència de Catalunya i de tot el món, que es pot visualitzar a diferents escales. Aquesta eina permet incorporar mapes d’alta qualitat en pàgines web i aplicacions mòbils, amb la possibilitat d’afegir-hi informació pròpia per crear nous productes.
    El Mapa Base s’elabora a partir de la producció de l’ICGC i, per a la resta del món, utilitza informació d’OpenMapTiles/OpenStreetMap i altres fonts de confiança. Té especial cura de la fiabilitat, la precisió i l’actualització de les dades (contínua en el cas del territori català) i incorpora la toponímia oficial i no oficial en català.
    Més informació a la notícia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
  • Campus NPLD Coppieters: Softcatalà demana a les institucions públiques catalanes que alliberin les dades. El dia 14 de novembre, el nostre company Jordi Mas va participar en el campus NPLD Coppieters a l’Institut d’Estudis Catalans, centrat en la diversitat lingüística d’Europa.
    Mas va fer una xerrada per explicar què és el codi lliure i presentar els diferents serveis de Softcatalà. A part dels serveis que ofereix l’associació, en la xerrada es van explicar algunes iniciatives de projectes lliures que han prosperat gràcies a la implicació del voluntariat:
    La primera, prou coneguda, va ser la Viquipèdia, el projecte d’enciclopèdia lliure de Wikimedia que ja té més de 750.000 articles. Damunt de la utilitat que té per als usuaris, també serveix per a alimentar les intel·ligències artificials. Un altre dels projectes de Wikimedia és Wikidata, una base de dades que estructura una quantitat ingent de dades (més de cent milions d’entitats descrites) i que permet fer cerques semàntiques.
    La segona fou Common Voice, que pretén crear una base de dades amb veus humanes. Pel que fa a la vessant catalana del projecte, hi han confluït diferents organitzacions catalanes, com ara la Secretaria de Política Lingüística, el Projecte Aina, Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua.
    Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • El Departament de Política Lingüística lliura les primeres Beques Propulsió per fomentar creadors en català i occità. Aquesta tarda (21-11) s’han lliurat per primera vegada les Beques Propulsió, una iniciativa del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya destinada a afavorir la professionalització dels creadors de contingut i ajudar-los a consolidar projectes i marques en l’àmbit digital. L’acte de presentació ha tingut lloc al Palau Marc i ha reunit els creadors seleccionats en les dues categories de l’edició d’enguany: una modalitat de 9 vídeos i una altra de 18. Les beques tenen com a objectiu promoure la creació, publicació i promoció de continguts audiovisuals amb un format pensat específicament per a les xarxes socials.
    L’acte ha començat amb una trobada informal al pati del Palau Marc i ha continuat a la sala polivalent, on el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha destacat la importància de tenir una estratègia clara per a l’audiovisual i les xarxes socials.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El català, entre les llengües mitjanes capdavanteres en tecnologies de llenguatge comercials – Campus NPLD Coppieters. En el marc del Campus NPLD Coppieters, s’ha presentat l’estudi “Les llengües d’Europa al mercat de la tecnologia de la llengua”, elaborat pel Departament de Política Lingüística i basat en l’anàlisi de més de 200 referències de productes en 30 idiomes. Aquest estudi situa la presència del català en l’entorn digital al mateix nivell que la del neerlandès, el danès, el suec, el finès, el polonès i el txec, amb una presència d’entre el 57 % i el 72% de disponibilitat de les tecnologies analitzades. Aquestes xifres situen la llengua catalana per davant d’altres llengües com el romanès, el grec, l’hongarès, l’eslovac, el croat, el búlgar o l’eslovè, que se situen en una franja inferior (43 – 52 %).
    El treball també revela que la disponibilitat de tecnologies de la llengua en català és desigual, ja que si bé hi ha una bona oferta en traducció simultània i xatbots d’IA com ChatGPT o d’eines de caràcter corporatiu adreçades a les empreses que es volen relacionar amb els seus clients en català amb sistemes automàtics, es detecten mancances en productes de consum massiu, per exemple els assistents de veu com Alexa o Google Assistant.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El conseller Vila lliura els premis Crea OCCAT per a joves que fomenten l’ús del català i l’occità a les xarxes socials. El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va lliurar ahir (7-11) els premis Crea OCCAT, juntament amb la vicepresidenta de la regió d’Occitània, Nadia Pellefigue i la consellera de la Presidència de les Illes Balears, Antònia Maria Estarellas. En l’acte celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona, Vila va felicitar els premiats en occità i en català tot destacant la importància de la presència de les llengües en l’entorn digital i l’important paper que hi tenen els joves.
    Els premis Crea OCCAT són una iniciativa del Grup de Llengües de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per guardonar iniciatives juvenils que fomentin l’ús del català i l’occità a les xarxes socials. La segona edició establia dues línies per franges d’edat, per a català i occità, que es distribueixen en tres categories: individual, col·lectiva i per a entitats.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • La Viquillengua amplia els continguts de la Viquipèdia sobre la ràdio en català durant una setmana, del 8 al 15 de novembre. Durant la setmana del 8 al 15 de novembre, va tenir lloc l’XI Viquillengua, que aquest any es va dedicar a la ràdio en català. Aquest esdeveniment és organitzat pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Amical Wikimedia, juntament amb el Govern d’Andorra, l’Institut d’Estudis Baleàrics, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Catalunya del Nord) i la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia.
    Amb motiu del centenari de la ràdio en català, l’edició d’enguany de la Viquillengua va convidar tothom a editar les entrades de la Viquipèdia sobre la ràdio en català. La inscripció era gratuïta i la participació va consistir a ampliar els continguts proposats en una llista d’entrades per crear, ampliar o revisar. Alhora, també es va suggerir la creació d’articles nous i la traducció dels continguts existents en altres llengües.
    Més informació a les notícies d’Amical Wikimedia i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) de la Generalitat de Catalunya.
    Viquipèdia: XI Viquimarató de la Llengua Catalana
  • Els XXII Premis Nacionals Joan Coromines fan un reconeixement al compromís i a la resiliència de sis persones i entitats. Aquest 2024, els Premis Nacionals Joan Coromines van fer un homenatge al compromís i a la resiliència en defensa de la llengua de tres persones i tres entitats. El dissabte 23 de novembre, a les sis de la tarda, va començar la gala de lliurament de premis des del Casal de Cultura Robert Brillas d’Esplugues de Llobregat.
    Dues de les entitats premiades van ser Joves de Mallorca per la Llengua i l’Associació Cívica per la Llengua “El Tempir”, dues associacions amb més de trenta anys d’història que s’han erigit com un far ens els seus àmbits d’actuació, reivindicant els drets lingüístics de la ciutadania i essent un exemple de resiliència.
    Una altra de les entitats premiades va ser l’Espluga Viva d’Esplugues de Llobregat, una associació fundada fa cinquanta anys per un grup de famílies compromeses amb el laïcisme, la coeducació, la llengua i el país.
    Més informació a les notícies de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) del 21-11 i del 26-11.
  • La supervivència digital del català és a les mans de la gent (i de les dades obertes) – Vídeo. Es calcula que al món hi ha més de 7.100 llengües vives, però només 23 superen els 50 milions de parlants i més de 2.000 es troben en perill. Aquestes diferències s’han accentuat notòriament amb la digitalització de la societat, on les principals llengües, amb l’anglès al capdavant, han monopolitzat les comunicacions. Les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial (IA) generativa, no se’n salven: el 92% de les paraules amb què OpenAI va entrenar el model GPT-3 provenen de l’anglès, amb el francès i l’alemany com a úniques llengües que superen l’1% (1,8% i 1,4%, respectivament). “El món digital és a la vegada una amenaça i una oportunitat per la llengua, i cal fer esforços i estar pendents dels canvis”, ha afirmat el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, a la cinquena edició del NPLD-Coppieters Campus, celebrat aquest dijous (14-11) a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona.
    Més informació a la notícia de MetaData i al vídeo de MetaData a YouTube “El paper de Softcatalà i el codi lliure pel català a internet”.
  • La importància dels influenciadors en català – Vídeo. Les xarxes socials ja arriben al 86% de la població espanyola, un percentatge que s’eleva fins al 94% en el cas dels joves d’entre 18 i 24 anys. En ser el principal canal d’informació i entreteniment de les noves generacions, configurar les plataformes en català té un paper molt important, però tant o més ho són els influenciadors, ja que moltes vegades els continguts s’acaben consumint en castellà o anglès. Visibilitzar i donar suport als creadors de contingut que apostin per la llengua catalana ajudarà a normalitzar el seu ús digital i a motivar a altres instagramers, youtubers o estrímers a prioritzar el català davant d’altres idiomes.
    Més informació al Vídeo de MetaData a YouTube “La importància dels influenciadors en català”.
  • “Fer servir el català a internet és útil, i hem de demostrar-ho amb dades”. La caiguda dels resultats en català a les cerques a Google que es va registrar a finals de 2021 va encendre totes les alarmes a la comunitat digital catalanoparlant. L’incident, parcialment resolt, va motivar la creació de l’Aliança per a la presència digital del català i va despertar la consciència lingüística a moltes persones de diferents àmbits professionals, entre ells el SEO o optimització per a motors de cerca. Diversos professionals preocupats per la situació van anar posant-se en contacte i discutint possibles solucions, fins que van arribar a la conclusió de la necessitat de crear una entitat que actués com a paraigua i principal altaveu. Així ha nascut l’Associació de SEO en Català, presentada aquest octubre a la Catosfera, una organització que té com a objectiu “fer que el català sigui visible i competitiu en l’àmbit digital”, segons assegura el seu president, David Carrasco. L’entitat vol acostar-se a les grans empreses (principalment, Google) per ajudar-les i fiscalitzar-les al mateix temps, sense oblidar la tasca divulgadora cap a les empreses i la societat.
    Més informació a l’entrevista de Marc Vilajosana a David Carrasco, president de l’Associació de SEO en Català, a MetaData.
    Associació de SEO en Català
  • El català de ChatGPT, Gemini i Copilot – Vídeo. Assistents de veu com Alexa, Google Assistant o Siri encara no incorporen el català com a llengua disponible, però sí que ho han fet eines tecnològicament més punteres com els nous xatbots basats en intel·ligència artificial generativa. ChatGPT, Gemini o Copilot són els principals exponents d’unes tecnologies que poden conversar de manera acceptable en llengua catalana gràcies a la presència mundial del català a internet, que representa el 0,1% de les paraules de la xarxa, un percentatge molt per sobre de la proporció en nombre de parlants.
    Més informació al Vídeo de MetaData a YouTube “El català de ChatGPT, Gemini i Copilot”.

Altres notícies del mes de novembre del 2024:

  • L’organització europea ELEN demana al govern espanyol que aturi la imposició del 25 % de castellà a l’escola (Plataforma per la Llengua, 11-11-2024)
    La resolució presentada per Plataforma per la Llengua s’ha aprovat a l’Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Bilbao.
    El text considera que les sentències judicials contràries a la immersió són un motiu de preocupació, i demana a l’Estat espanyol que compleixi els compromisos de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM).
  • Collboni ignora els acords del ple municipal de Barcelona per fomentar el català (Plataforma per la Llengua, 5-11-2024)
    Plataforma per la Llengua valora l’any i mig de mandat de Jaume Collboni al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona com a «molt decebedor» i denuncia que no ha impulsat cap de les mesures promeses per fomentar el català.
    El govern municipal es va comprometre a principi de setembre a presentar un informe i un calendari amb les accions per fomentar la llengua, però un mes i mig després continua fent silenci sobre aquesta qüestió.
  • Viquipèdia davant la IA: entre la resistència i la irrellevància (Entrevista a l’Àlex Hinojo a El Punt Avui, 11-11-2024)
    Àlex Hinojo alerta que la IA amenaça la popularitat de la Viquipèdia, malgrat que la seva transparència continua sent única.
    “La Viquipèdia passarà de ser font diària de consulta a un recurs de verificació en una internet dominada per l’automatització i la IA”.
  • Impugnem l’eliminació del requisit lingüístic per al cos d’inspectors d’Educació al País Valencià (Plataforma per la Llengua, 22-11-2024)
    Plataforma per la Llengua critica que la Conselleria d’Educació ha aprofitat els moments d’incertesa per eliminar el requisit del valencià mitjançant un procediment il·legal.
    L’entitat anima a continuar les mobilitzacions que promou la campanya “La llengua no es toca” i demana la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i del conseller d’Educació, José Antonio Rovira.
  • El batlle d’Elx i el mal govern (Josep Enric Escribano, president d’El Tempir, a VilaWeb, 15-11-2024)
    I és així com cada dia Pablo Ruz es desvia del seu deure d’assegurar la igualtat lingüística. De fet, transmutat en Vox, no perd oportunitat de fer professió de l’única fe vàlida: l’espanyolista i en espanyol.
  • Donem suport als afectats per la DANA i fem una crida a participar a la manifestació per exigir la dimissió de Carlos Mazón (Plataforma per la Llengua, 6-11-2024)
    Plataforma per la Llengua considera que Carlos Mazón no només és un perill per a la llengua, l’educació i la cultura valenciana, sinó que també ho és per a les vides de la gent, i en reclama la dimissió.
    L’entitat dedicarà el 10 % de les vendes de la botiga virtual a recuperar projectes culturals i lingüístics de la zona afectada, i ha decidit destinar la recaptació de la campanya de donacions d’hivern, que aviat es farà pública, a aquest objectiu.
  • La barbaritat del plurilingüisme escolar (Xavier Serra al Diari La Veu, 1-11-2024)
    «Posar totes les matèries al servei de l’aprenentatge de l’anglès és una barbaritat pedagògica descomunal. Potser per això no ha tingut la resposta social que es mereixia.».
  • Què fa un lingüista de TV3? (Jaume Salvanyà, Lingüista. de la CMMA i gestor del blog Silencis del DIEC, a Núvol, 20-11-2024)
    Un lingüista de la CCMA ens explica de primera mà amb abundància d’exemples en què consisteix la seva feina.
  • Quantes llengües parleu? (Tina Vallès a VilaWeb, 28-11-2024)
    Es parla sovint dels avantatges de parlar més d’una llengua des de petits, però últimament penso en els inconvenients.
  • “Sentir” o “escoltar”? (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 8-11-2024)
    Reprenem els articles breus “Dubtes de llengua”, que d’ara endavant es publicaran setmanalment · Parlem d’una diferència de significat que es va perdent, entre els verbs “sentir” i “escoltar”.
  • L’altra cara de la llengua de signes catalana (Marta Vinardell-Maristany, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 25-11-2024)
    Hi ha tot d’actituds, concepcions, fets històrics, mirades, pràctiques, visions… que no ajuden a avançar en una educació o societat realment inclusives i plurilingües.
  • De la simetria comunicativa (Albert Badosa, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), a VilaWeb, 8-11-2024)
    Saber si les situacions comunicatives d’una llengua són simètriques o asimètriques pot ajudar a assolir un major grau de naturalitat a un parlant estranger.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: