Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de setembre del 2025.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,82% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior.
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de setembre del 2025:

  • Plataforma per la Llengua recorrerà la sentència del TSJC contra el decret de règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya per defensar el català a l’escola. Plataforma per la Llengua denuncia que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret de règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya és un nou atac contra el català, i hi recorrerà amb un recurs de cassació al mateix tribunal. L’entitat en defensa de la llengua ho ha anunciat avui (10-9) en una roda de premsa conjunta amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Juristes per la República i l’Associació d’Advocats Osona en defensa dels Drets Humans, entitats que, ara fa un any, havien recorregut contra la suspensió d’aquest decret arran d’un plet d’Asamblea por una Escuela Bilingüe. El decret 91/2024, de 14 de maig, era una de les normes amb què el Departament d’Educació volia incentivar l’ús del català a l’escola, i desenvolupava els principis de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), pendents de desplegar-se des del 2009.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Comunicat de Somescola davant la nova sentència del TSJC contra l’escola catalana.
  • Segons un estudi de Plataforma per la Llengua, un de cada sis establiments dels centres comercials de Catalunya incompleixen la normativa lingüística. Al llarg dels darrers mesos, Plataforma per la Llengua ha trepitjat tots els centres comercials de Catalunya per analitzar si compleixen la normativa vigent i si són lingüísticament responsables. Dels 44 centres comercials que hi ha arreu del país, no n’hi ha cap que compleixi exhaustivament amb la normativa, ja que sempre hi ha algun local que no disposa de la cartellera fixa en català. En xifres globals, hi ha 2.812 establiments dins del conjunt de centres comercials del país, dels quals 443 tenen algun element de retolació erroni. Això vol dir que el 15,75 % de les botigues no compleixen amb el Codi de consum de Catalunya que assenyala que la retolació de caràcter fix destinada al públic ha de ser, com a mínim, en català.
    Tot i que no hi hagi cap centre comercial que compti amb tots els establiments correctament senyalitzats, sí que existeixen grans diferències entre alguns d’aquests centres.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Òscar Escuder (Plataforma per la Llengua), a l’ONU: “Per responsabilitat democràtica, instem l’Estat espanyol a aplicar les recomanacions internacionals acceptades per reforçar els drets lingüístics”. Plataforma per la Llengua ha intervingut aquesta tarda (29-9) al Consell de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides després que divendres (26-9), a l’Examen Periòdic Universal, l’Estat espanyol acceptés, per primer cop a la història, les recomanacions de diferents estats per reforçar els drets lingüístics. Des de Ginebra, Òscar Escuder, president de l’entitat, ha instat l’Estat a “aplicar sense demora les recomanacions, per responsabilitat democràtica i en compliment de les seves obligacions internacionals amb els drets humans”.
    El president de l’entitat ha expressat que l’acceptació de les recomanacions és “un pas endavant” per als drets lingüístics, que ha recordat que també són drets humans fonamentals, i que, per tant, vulnerar-los suposa “una violació dels drets humans”. Escuder ha denunciat, un cop més, que “l’Estat espanyol no respecta plenament els drets de les seves comunitats lingüístiques autòctones” i que “l’exrelator especial de l’ONU sobre qüestions de les minories, Fernand de Varennes, ja va concloure que les minories lingüístiques pateixen discriminació per part de l’Estat espanyol”.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El domini .cat celebra 20 anys! (de la seva aprovació per la ICANN) i assoleix el seu màxim històric amb 113.600 registres. Fa vint anys, el 2005, la comunitat catalanoparlant va fer història aconseguint el primer domini representatiu d’una comunitat cultural i lingüística reconegut per l’ICANN, l’organització encarregada de gestionar els dominis a Internet. El naixement del .cat va suposar una fita global: per primera vegada, una llengua i una cultura —al marge d’un estat— obtenien veu pròpia a Internet. El .cat va ser pioner i va obrir el camí perquè altres comunitats lingüístiques i culturals d’arreu del món poguessin tenir un espai digital propi.
    I és que el .cat va néixer gràcies a la fermesa, voluntat i lideratge de visionaris que van anticipar que aquell símbol esdevindria una veritable eina de país, un domini obert al món i una defensa a la nostra llengua i cultura. El recolzament i impuls de més de 98 entitats, 2.615 empreses i 65.468 persones de tots els territoris de parla catalana d’arreu del mon, no només del Principat, el País Valencià, les Illes, la Franja, Andorra, la Catalunya del Nord o l’Alguer, van ser clau també per l’aprovació de la creació del domini .cat. Son unes xifres mai vistes en cap altre cas i que demostren la força i la cohesió del nostre col·lectiu.
    El domini .cat està d’enhorabona: aquesta setmana (29-9) ha arribat als 113.600 dominis registrats, el màxim històric des de la seva creació. Una xifra que arriba just en l’any del 20è aniversari del primer domini .cat i que confirma la bona salut d’aquest actiu digital de país.
    Més informació a les notícies d’Accent Obert (1) i (2) i a l’entrevista a Amadeu Abril a VilaWeb i l’article de Genis Roca a l’Ara.
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que la nova llei del taxi exigeixi un requisit de català i treballarà al Parlament de Catalunya perquè sigui el B2. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la nova proposta de llei del taxi i de les VTC que el Govern de la Generalitat de Catalunya presentarà demà (16-9) al Consell del Taxi i que s’ha de registrar aquesta setmana al Parlament incorpori un requisit lingüístic de forma àmplia i generalitzada. El text, que compta amb el suport del Govern i de diferents partits, exigirà als taxistes un nivell mínim de català i s’aplicarà de manera retroactiva: l’hauran d’acreditar tots els taxistes en actiu. L’organització en defensa del català lluitarà ara al Parlament de Catalunya per tal que el certificat que se’ls demani sigui un B2, i no pas un B1, com es planteja inicialment.
    L’organització en defensa del català treballa des del 2023 amb Élite Taxi per introduir el certificat B2 de català com a requisit per obtenir la credencial professional per exercir de taxista o de conductor de VTC.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Després de les denúncies fetes per voluntaris de Plataforma per la Llengua, “Tío Bigotes” ha començat a afegir menús i cartes en català, i també hi té el web. 18 denúncies fetes per voluntaris a locals de Barcelona, 7 en altres poblacions de l’àrea metropolitana i 2 a Tarragona han tingut un impacte evident en la política empresarial de Tio Bigotes que, en alguns, ha començat a afegir menús i cartes en català, i també hi té el web.
    Més informació a la piulada de Plataforma per la Llengua a X.
  • Club Metropolitan recupera la versió en català del seu web. Els centres de fitnes Club Metropolitan ja tenen web en català (que han recuperat). Política Lingüística treballa per incrementar l’ús del català en tots els àmbits del sector dels gimnasos i l’esport, incloses les classes dirigides.
    En aquest cas també hi havia fet gestions Plataforma per la Llengua.
    Més informació a la piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que l’empresa japonesa AIWA ja ofereixi manuals en català per a més de 120 productes d’alta fidelitat musical. Gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua, l’empresa japonesa AIWA ja ofereix manuals en català per a més de 120 productes d’alta fidelitat musical. És un pas gegant per normalitzar la llengua en el sector tecnològic.
    Més informació a la piulada a X de Plataforma per la Llengua.
  • Així funciona Galàxia, la plataforma que reuneix més de 250 eines digitals en català. Galàxia, d’Accent Obert i amb la col·laboració de Softcatalà, va veure la llum dijous 10 de juliol com una plataforma oberta que reuneix més de 250 eines digitals plenament disponibles en català, gratuïtes i accessibles des del navegador. Però aquesta no és una simple llista de pàgines web, sinó que cada opció que apareix ha de complir una sèrie de requisits, com respectar la privadesa o facilitar la vida dels usuaris. L’Arnau Font ens presenta el portal i ens explica quina mena d’aplicacions i pàgines web podem trobar: traductors, correctors o editors d’imatge; entre d’altres.
    Més informació a la notícia de MetaData, amb un vídeo explicatiu a Instagram.
  • El 50 % de les marques de cotxes ja tenen manuals digitals en llengua catalana. La disponibilitat dels manuals d’ús o de propietari en llengua catalana en format digital ha fet una passa endavant considerable en els darrers anys. L’any 2018, els usuaris no podien consultar en línia ni un sol manual en la llengua pròpia i oficial de Catalunya i d’altres territoris. El 2019 n’hi havia 10 de descarregables, i el 2020, amb alguns dels models de Lexus, Seat i Toyota, van passar a ser-ne 18. Dos anys més tard, la xifra gairebé es va quadruplicar, amb 65 manuals, i el 2024 va augmentar fins als 104. Entre 2024 i el primer semestre de 2025 la quantitat ha continuat creixent i s’ha enfilat fins a 191 models de cotxes amb manual en català.
    Més informació a l’article de VIA Empresa.
  • L’Euroregió Pirineus Mediterrània convoca el 3r concurs CREAOCCAT per fomentar la col·laboració entre joves influenciadors que creen en català i occità. L’Euroregió Pirineus Mediterrània obre la convocatòria de la 3a edició del concurs CREAOCCAT, una iniciativa adreçada a creadors de contingut a xarxes socials en català i occità, amb un nou format que aposta per la col·laboració transfronterera. La convocatòria estarà oberta de l’1 de setembre al 30 d’octubre de 2025.
    Aquest concurs s’emmarca dins dels objectius estratègics de l’Euroregió Pirineus Mediterrània en matèria de cultura, que des de l’any 2021 treballa per una identitat euroregional forta, arrelada en la riquesa cultural, lingüística i patrimonial comuna dels tres territoris membres: Catalunya, les Illes Balears i la Regió d’Occitània.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística convoca una subvenció per impulsar interfícies, xatbots i tecnologies del llenguatge en català. El Departament de Política Lingüística obre avui (2-9) el termini per sol·licitar ajuts per promoure l’ús del català en el món tecnològic i digital. Les subvencions es dirigeixen a empreses que desenvolupin projectes vinculats al català digital, l’aprenentatge digital del català i les tecnologies de la llengua en català. També podran sol·licitar-les, per primera vegada, entitats sense ànim de lucre. Les sol·licituds es podran presentar telemàticament fins al 23 de setembre, a les 14h. Una altra novetat d’aquesta edició és que el termini d’execució dels projectes subvencionats és biennal, i per tant es podran dur a terme entre l’1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2026.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Entrevista a Amadeu Abril, artífex del domini .cat, a VilaWeb. Amadeu Abril (Barcelona, 1961), jurista d’ofici i gran expert del món dels dominis a internet, va ser l’home clau perquè, ara fa vint anys, s’aconseguís, contra tot pronòstic, el domini punt cat (.cat). Segurament l’obtenció del .cat és una de les històries d’èxit més importants del país. La seva feina va ser titànica, però sobretot intel·ligent i eficaç. A l’entrevista explica molt bé com sovint en aquest país es tria el camí de tirar-se de cap contra la paret i, si no la fas caure, tornar-ho a intentar de la mateixa manera, inútilment. Ell recomana de fer la volta, que les parets mai no són tan llargues, i que cal saber què vols i com aconseguir-ho. Que el “tenim dret” i prou no és gens eficient. La manera com es va aconseguir el .cat va ser imaginativa, però també plena de coneixement. Abril, abans de res, va estudiar a fons com funcionava la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l’organisme que aprova la creació de dominis, i després va mirar com podia encaixar allò que volia aconseguir amb les normes de la institució.
    A la conversa explica la història de tot plegat, amb moltes anècdotes…
    Podeu veure l’entrevista completa, feta per Assumpció Maresma Matas, en aquest enllaç de VilaWeb.
  • El .cat, una història poc explicada. Quan a la dècada dels 90 internet es va començar a estendre per tota la societat, més enllà dels centres acadèmics i de recerca, es va fer palesa la necessitat de definir-ne la governança i un dels temes era decidir com es podien dir les webs i qui ho gestionaria. A internet, les webs tenen nom i cognom i, com passa amb les persones, el cognom indica a quina família pertanys. Això és l’última part d’una adreça web, el que va després del punt, i n’hi ha de generals (.com, .org), de país (.es, .fr) i temàtics (.museum, .coop). En diuen TLD (Top-Level Domain). Al principi, la persona encarregada de coordinar aquest tema va ser Jon Postel, que el 1996 va obrir un debat sobre quin hauria de ser el sistema de noms de domini a internet.
    Ja en aquell moment un grup de catalans, en què destaca Amadeu Abril, van engegar una campanya per aconseguir “un TLD per a la nostra gent” que va arribar a aconseguir que el 24 d’octubre del 1996 el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat, amb el suport explícit de tots els partits polítics, una moció per demanar el domini .ct. Malgrat el suport, la idea no va avançar perquè els TLD de dues lletres estan reservats als països. Això va comportar una divisió entre els promotors de la iniciativa: els que consideraven que renunciar al .ct era renunciar a l’objectiu d’esdevenir un país i els que van obrir l’opció de demanar el .cat com a manera de “circumval·lar el mur”.
    Més informació a l’article de Genís Roca a l’Ara.
  • Un estudi internacional reconeix el lideratge del .cat en la lluita per una Internet més segura i plural. Una nova ronda de dominis s’albira a l’horitzó aquest 2026. Noves terminacions inundaran les barres de navegació dels dispositius en només uns mesos. Ara mateix, una gran diversitat d’actors d’arreu del món digital estudien la viabilitat de disposar-ne d’específics per servir un garbuix d’interessos i objectius en una Internet cada vegada més inabastable. Però d’entre tots els tipus de dominis, els lingüístics de primer nivell -els coneguts com gTLDs lingüístics i culturals- prenen una rellevància més gran que mai abans en la història de la xarxa.
    Així ho apunta l’estudi “Identifying World Languages Best Suited for Linguistic gTLDs”, un estudi comissionat pel domini .cat a càrrec de Daniel Pimienta, fundador de l’Observatori de la Diversitat Lingüística i Cultural a Internet.
    Més informació a la notícia de domini .cat.
  • La CAL engega una campanya per multiplicar els grups de conversa en català. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) fa una crida a entitats, equipaments, associacions i col·lectius d’arreu del territori a consolidar 300 grups de conversa del programa Xerrem i donar així resposta a la necessitat d’espais on practicar la llengua per a nous parlants de català.
    La CAL fa més de 28 anys que és una entitat pionera a treballar la llengua des de la vocació comunitària i la cohesió social. El programa Xerrem es basa en grups de conversa setmanals, oberts, gratuïts i guiats per voluntariat, adreçats a persones que no parlen català amb fluïdesa o no s’hi atreveixen. S’hi treballa amb una metodologia que s’ha testat i perfeccionat durant els 18 anys de desenvolupament del programa. L’any 2024, hi han participat 1700 nous parlants de català.
    Segons dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP, 2023) per primera vegada en 20 anys, el català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població, no obstant això, 2,3 milions de catalans, un de cada tres, estan interessats a millorar o aprendre la llengua.
    Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
  • Plataforma per la Llengua suma més de 900 al·legacions i 2.300 signatures en defensa del topònim històric i legítim de la ciutat de València. Plataforma per la Llengua celebra que la ciutadania haja presentat més de 900 al·legacions a l’Ajuntament de València contra la proposta per a castellanitzar el nom de la ciutat, i que més de 2.300 persones ja hagen signat el manifest “El nom és València”. L’organització de defensa dels drets lingüístics, que ha promogut totes dues iniciatives en el marc de la campanya homònima, valora positivament la resposta de la societat en defensa del topònim oficial de la ciutat de València i anuncia que, arribat el moment, treballarà totes les formes d’impugnació, inclosa la via judicial.
    A falta de finalitzar el recompte, a hores d’ara (26-9) ja s’han presentat més de 900 al·legacions per exigir la retirada de la proposta de modificació del nom oficial, en què s’imposaria la forma bilingüe “Valencia/Valéncia”. Aquesta xifra contrasta de manera contundent amb el fet que l’any 2017, quan es va aprovar oficialment la forma València -amb accent obert-, d’acord amb la normativa i la decisió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), no s’hi va presentar cap al·legació en contra.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua fa una crida a la mobilització: el 9 d’Octubre, “La llengua no es toca”. Plataforma per la Llengua participarà un any més en la manifestació de la Diada del 9 d’Octubre a València, per reivindicar els drets lingüístics dels valencians, i defensar la presència de la llengua pròpia en tots els àmbits. Amb motiu de la Diada, l’entitat organitzarà una jornada plena d’activitats al cor del barri del Carme, en l’espai cultural LaLenta (plaça de Vicent Iborra, 9), amb inscripció prèvia fins al 3 d’octubre.
    En el marc d’aquesta jornada, els assistents gaudiran d’un dinar de germanor amb acompanyament musical i, si estan interessats, d’un taller de jocs de taula dirigit a docents. Des d’allí acudiran a la manifestació, que tindrà lloc a les 18.00 h a la plaça de Sant Agustí, amb una gran pancarta i acompanyats per tabal i dolçaina.
    Sota el lema “La llengua no es toca”, Plataforma per la Llengua fa una crida a sumar-se a aquesta mobilització, i a la defensa de l’educació com una eina clau per a garantir la normalització i el futur del valencià. En un context d’atacs i menyspreus constants a la llengua, la ciutadania respon, com s’ha pogut veure amb el gran suport que ha tingut el manifest El nom és València, contra el canvi de nom del topònim de la ciutat. La Diada del 9 d’Octubre serà una altra ocasió per mostrar eixe suport també als carrers.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua celebra que l’Estat espanyol es comprometi per primer cop a reforçar els drets lingüístics en un examen de l’ONU i vetllarà perquè ho compleixi. Plataforma per la Llengua celebra que l’Estat espanyol s’hagi compromès, per primera vegada, a reforçar els drets de les comunitats lingüístiques autòctones, en el marc de l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU. L’entitat ha estat present en les sessions de l’examen, que han tingut lloc a Ginebra, i insta l’Estat a aplicar sense demora els compromisos. Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, intervindrà a Ginebra dilluns (29-9), en el marc del debat general, que servirà per tancar aquest cicle d’exàmens, en el qual s’han avaluat una quinzena d’estats.
    En concret, l’Estat espanyol s’ha compromès a seguir les recomanacions en matèria de drets lingüístics que Plataforma per la Llengua va aconseguir, per primer cop, que li fessin altres estats en el marc d’aquest examen de l’Organització de les Nacions Unides, amb el qual cada quatre anys i mig els estats s’avaluen mútuament per analitzar el grau de compliment dels drets humans.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

Recull d’altres notícies del mes de setembre del 2025:

  • Plataforma per la Llengua presenta al·legacions al decret curricular de batxillerat de Catalunya per recuperar les tres hores de classe de català (Plataforma per la Llengua, 22-9-2025)
    Plataforma per la Llengua presenta avui al·legacions al projecte de modificació del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, perquè incompleix el Pacte Nacional per la Llengua i el mandat parlamentari de les tres hores de català.
    L’organització en defensa de la llengua fa una crida a persones i entitats perquè presentin moltes al·legacions per demostrar que les tres hores de català són una reivindicació massiva.
    Tothom que ho vulgui pot trobar al web de Plataforma per la Llengua un model de document d’al·legacions: la data límit per presentar-ne és aquest divendres 26 de setembre.
  • A Catalunya, nou de cada deu persones creuen que el català és un mecanisme d’ascensor social (Plataforma per la Llengua, 4-9-2025)
    Un estudi encarregat per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP indica que un 88,7 % dels residents a Catalunya opinen que “aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen immigrant”.
    La convicció és àmpliament compartida al marge de l’edat, el sexe, el nivell d’estudis o el lloc de naixement, i fins i tot la comparteixen els simpatitzants dels partits més espanyolistes.
    La majoria rebutja la tesi espanyolista que la reducció en l’ús del català té a veure amb la percepció que està “imposat”.
  • Per a un algoritme que afavoreixi el català (Jordi Bordes a El Punt Avui, 30-9-2025)
    L’oportunitat d’internet pel català es debat a l’Àgora Cívica, un espai de reflexió propi en el marc de MondiaCult, que vol posar els drets culturals a l’agenda 2030 de la Unesco.
  • Carta oberta a Martí Gasull i Roig 2025, tretze anys després de la seva mort (Plataforma per la Llengua, 23-9-2025)
    Carta del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, al fundador de l’entitat, Martí Gasull i Roig, mort ara fa tretze anys en una allau a l’Himàlaia.
    Com cada any, Escuder escriu una carta a qui va ser un dels membres fundadors i principal impulsor i ideòleg de l’entitat en els seus primers anys, explicant les principals fites de l’any.
  • Els ponents de Més Semicercles a València concorden que el model del plurilingüisme del Botànic va ser un autogol (Plataforma per la Llengua, 23-9-2025)
    Xavier Serra i Josep Escribano van reflexionar sobre la llengua i la cohesió social, amb un focus en el model educatiu al País Valencià. Va moderar Marina Macià, membre de la junta executiva de Plataforma per la Llengua.
    Serra va remarcar la importància de l’autoconsciència: “Ja no hi ha territoris homogenis; hem d’acceptar que som una minoria més i actuar en conseqüència”.
    Escribano va demanar una actitud d’adaptació a les realitats de cada comarca i una “política lingüística que tinga en compte factors demogràfics i econòmics”.
  • La IA i el món real encara no es parlen (Dígits i Andròmines d’Albert Cuesta l’Ara, 21-9-2025)
    Com més sofisticades es tornen les tecnologies, més evidencien la seva incapacitat per funcionar en una realitat plena d’incompatibilitats i ecosistemes que no es comuniquen entre ells.
  • Togues a l’aula: setge al català i al model d’escola (Gemma Pasqual i Escrivà a VilaWeb, 23-9-2025)
    La via per a millorar resultats en qualsevol llengua no és judicialitzar horaris, sinó dotar de més lectura, més oralitat, més professors i més temps educatiu de qualitat.
  • “Grok, és veritat aquesta notícia?” (Marta Rojals a VilaWeb, 29-9-2025)
    En un context digital que promou l’atomització i la discòrdia, com podem tornar a trobar-nos al voltant d’una veritat mínima, com podem orientar-nos cap al mateix nord?.
  • “La llengua dels valencians” (Josep Miquel Bausset al Diari La Veu, 1-9-2025)
    OPINIÓ | “L’únic objectiu dels qui neguen la unitat lingüística del valencià i dels qui volen ‘el valencià dels pobles’, és fer desaparèixer la nostra llengua, per exemple, ‘asfixiant’ econòmicament l’AVL.”.
  • La mort del català als instituts (Estel Solé a VilaWeb, 19-9-2025)
    Teniu tres anys per posar-vos les piles, per desenterrar el català dels instituts i tornar-lo a coronar com es mereix, que no vull haver de portar el nano a la concertada.
  • Toni Sala: “Matar una llengua és el crim espiritual per excel·lència” (Entrevista de Montserrat Serra a VilaWeb, 11-9-2025)
    L’escriptor publica ‘Escenaris’, que és la tercera novel·la que apareix amb l’Altra Editorial i que conforma una trilogia al voltant de la mort · Una obra intensa, lúcida, que retrata l’interior d’uns personatges i de la societat catalana actual.
  • El grup comarcal de Plataforma per la Llengua al Berguedà engega l’activitat amb una taula rodona amb un centenar d’assistents (Plataforma per la Llengua, 30-9-2025)
    Un centenar de persones assisteixen a l’acte de presentació del nou grup comarcal de voluntaris de Plataforma per la Llengua al Berguedà, celebrat aquest dissabte, 27 de setembre, al Pavelló de Suècia de Berga.
    Eloi Planas, membre de la Junta Executiva de Plataforma per la Llengua, va reivindicar la necessitat d’un activisme lingüístic proactiu per defensar el català, en una xerrada amb Gerard Furest, que va culminar amb una actuació musical del grup berguedà Els Trinxats.
  • Plataforma per la Llengua inaugura el grup comarcal de voluntaris al Berguedà (Plataforma per la Llengua, 2-9-2025)
    La Plataforma per la Llengua estrenarà aquest setembre el nou grup comarcal de voluntaris del Berguedà. La presentació oficial tindrà lloc dissabte 27 de setembre, a les 18.30 h, al Pavelló de Suècia de Berga.
    Plataforma per la Llengua fa una crida a la mobilització per reforçar l’ús social de la llengua: necessita voluntaris disposats a impulsar l’activisme a tots els territoris.
  • Hi ha idiomes antipàtics? (David Bueno i Torrens – Fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, a El Punt Avui, 10-9-2025)
  • “L’inici de curs caòtic és un pas més contra l’escola pública” (Entrevista de Ricard Chulià a Gerard Fullana Portaveu d’Educació del grup de Compromís a les Corts, a El Punt Avui, 13-9-2025)
    “S’han incomplit totes les promeses amb els poblets afectats per la dana: res en Carlos Mazón és veritat”.
    “Milers d’alumnes no han pogut començar el curs quan tocava i molts altres el comencen en condicions inacceptables”.
  • L’exposició “Parlar és a les teves mans” arriba a Olot (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 18-9-2025)
    L’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa acollirà a partir del 26 de setembre l’exposició del Departament de Política Lingüística sobre la llengua de signes catalana.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: