Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de desembre del 2025.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,90% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,87%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de desembre del 2025:

  • El català arriba als cotxes de SEAT & CUPRA. SEAT & CUPRA incorporarà per primera vegada el català entre els idiomes disponibles en el sistema d’infoentreteniment a bord dels CUPRA Raval i CUPRA Born. Ambdós models es presentaran formalment a principis de 2026.
    A més dels idiomes actuals, l’usuari podrà llegir en català (a més de basc i gallec) les indicacions de les pantalles sobre multimèdia, comunicacions, assistència a la conducció, seguretat i confort a bord. Aquesta incorporació és fruit de mesos de converses entre l’Aliança per la Presència Digital del Català i SEAT & CUPRA, durant els quals l’Aliança ha impulsat aquesta col·laboració proposant solucions tècniques que han ajudat a fer-ho possible.
    El CUPRA Born, que es fabrica a Zwickau (Alemanya) sobre la plataforma elèctrica MEB del Grup Volkswagen, està dissenyat al centre tècnic de SEAT & CUPRA a Martorell (Barcelona), que també s’ha encarregat de desenvolupar la versió en català –a més de basc i gallec– del sistema d’infoentreteniment a partir del sistema operatiu Android Automotive OS, adaptant els milers de cadenes de text dels missatges, indicadors i menús de pantalla.
    Així mateix, SEAT & CUPRA ha traslladat a l’Aliança que el CUPRA Raval, el primer cotxe elèctric íntegrament dissenyat i fabricat a Martorell, disposarà de menús en català, basc i gallec des del moment del llançament.
    Més informació a la nota de premsa de l’Aliança per la Presència Digital del Català i a la notícia de 3Cat, que també parla de la campanya ‘Configura’ de configuració de dispositius en català.
  • Presentat l’Informe ‘Percepcions sociolingüístiques sobre la configuració de dispositius i programaris en català a Catalunya’. Plataforma per la Llengua, dins dels projectes conjunts de l’Aliança per la presència digital del català, ha elaborat l’informe ‘Percepcions sociolingüístiques sobre la configuració de dispositius i programaris en català a Catalunya’. Aquestes són algunes de les dades destacades de l’informe:
    – Només el 14% dels catalans autopercebuts com a bilingües procuren «molt» tenir els dispositius configurats en català.
    – Únicament dos de cada deu habitants de Catalunya estan realment conscienciats a l’hora de tenir els dispositius ben configurats en la llengua pròpia, xifra que es dispara fins al 77% entre els catalanoparlants.
    – Estudiants, habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, adults d’entre 30 i 44 anys i votants de dretes, els col·lectius amb usos més baixos de configuració.
    – La meitat dels catalans voldria que les empreses amb establiments a Catalunya tinguin obligatòriament una versió en català del web, fet que referma incoherències rellevants entre exigència pública i corresponsabilitat individual.
    – L’estudi, part de la campanya ‘Configura’, revela també importants marges de millora quant a la sensibilització d’incorporar el català com a segona o tercera llengua a les llistes de configuració idiomàtica de dispositius i navegadors.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua i a l’Informe de Aliança per la presència digital del català (PDF de 36 pàgines).
  • Presentat l’Informe de Discriminacions lingüístiques 2024 de Plataforma per la Llengua. El 2024, Plataforma per la Llengua va registrar 122 casos de discriminació contra parlants de català en les administracions públiques espanyoles. Aquesta és la constatació més important que recull el report anual de discriminacions lingüístiques que l’entitat publica des de fa més de deu anys i que enguany marca un rècord en el nombre de denúncies recollides. L’informe té per títol «Si quieres que te atienda tiene que ser en castellano», exemplificador de desenes de situacions que s’hi descriuen. També cal destacar el pes creixent de les administracions autonòmiques en la generació de discriminacions, un desenvolupament impulsat pels serveis sanitaris: tant els casos autonòmics com els sanitaris suposen al voltant de quatre de cada deu.
    Una de les dades més rellevants que han recollit els informes anuals és l’augment els darrers anys del pes absolut i relatiu dels casos de discriminació a les administracions autonòmiques.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de Discriminacions lingüístiques 2024 (PDF 1,66 Mb)
  • En marxa la 13a edició dels Premis Martí Gasull i Roig en defensa del català, que s’anunciaran i es lliuraran el pròxim 23 de febrer. Plataforma per la Llengua va obrir el dilluns 1 de desembre el termini per presentar les propostes de candidatures a la tretzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, uns guardons que reconeixen la trajectòria, les accions i les aportacions de persones, entitats i empreses en la defensa i la promoció del català.
    A partir d’aquesta data es van presentar els candidats a guanyar el Premi Martí Gasull i Roig -dotat amb 3.000 euros- que guardona persones, entitats o empreses que s’hagin distingit per la defensa o promoció de la llengua, i i per primera vegada se n’han pogut proposar també per al Premi a la Innovació -dotat amb 2.000 euros-, que reconeix projectes transformadors que suposin un revulsiu per a la llengua catalana en el context actual. Les propostes de candidats es van rebre fins al dimarts 16 de desembre a la nit.
    Entre totes les propostes rebudes, el jurat n’escollirà tres per cada categoria. Tot seguit, s’obrirà un procés de votació popular per decidir els guanyadors. Els guardonats es faran públics el dimarts 23 de febrer durant la gala que es farà a la sala Paral·lel 62 de Barcelona.
    El mateix dia també es lliurarà el Premi Especial del Jurat, que és un guardó que distingeix una persona que ha destacat per alguna actuació especial en favor del català durant aquest any o per una trajectòria acreditada en defensa de la llengua.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El web d’Uber ja incorpora parcialment el català. Plataforma per la Llengua ho anuncia en una piulada a X: “Després del llançament de l’app en català el 2024, aquest pas arriba també fruit de l’esforç de l’equip de Plataforma per la Llengua perquè l’empresa complís la normativa i els compromisos lingüístics. Els darrers mesos hem insistit amb comunicacions a l’empresa perquè acceleressin la incorporació (parcial) del català al web, que havia quedat pendent malgrat els anuncis previs. Aquesta pressió ha contribuït a desbloquejar la situació i n’estem especialment orgullosos. Continuarem treballant fins a veure el web 100 % en català i la normalització completa a tots els serveis digitals de l’empresa: campanyes, butlletins i atenció a l’usuari”.
    Piulada a X de Plataforma per la Llengua.
  • L’empresa catalana Textura Interiors i la cadena europea de botigues de moda C&A han afegit versió en català als seus webs. La firma catalana de productes tèxtils Textura Interiors va incorporar fa uns mesos la versió en català al seu web. Textura va néixer el 1979 a Barcelona i avui compta amb més de 100 botigues en diferents països.
    També ho va fer la cadena europea de botigues de moda C&A, fundada a Holanda l’any 1841 i amb seus centrals a Bèlgica i Alemanya. C&A té més de 1300 botigues i és un dels principals minoristes de moda d’Europa.
    Una altra firma catalana, Furest, també ho ha fet però amb una versió incompleta.
  • La cursa de les IA per parlar català s’anima. Quan dijous (27-11) al matí vau obrir el WhatsApp, potser us vau trobar amb una sorpresa que ha passat sense pena ni glòria mediàtica, però que suposa un petit terratrèmol en la nostra vida digital. Aquell cercle blau iridescent que Meta va incrustar fa uns mesos a la part superior o inferior dels xats ha canviat d’actitud. Fins fa quatre dies, si gosàveu adreçar-vos-hi en català, la intel·ligència artificial (IA) de Mark Zuckerberg us responia amb una negativa seca en castellà o anglès, al·legant que no estava programada per a la nostra llengua. Era una negativa tossuda i tècnicament absurda, perquè el model que fa funcionar l’invent (Llama 4) s’ha entrenat llegint tot internet i, per tant, sap català des de fa temps.
    Doncs bé, sense nota de premsa, sense presentacions oficials amb autoritats a Barcelona i sense cap anunci del fundador de Facebook, Meta AI ha començat a parlar català. I el més inquietant no és que ho faci, sinó com ho fa: amb una naturalitat que espanta i amb cert desvergonyiment digital.
    Més informació a l’article d’Albert Cuesta a l’Ara.
  • S’obre la línia de subvencions per a la incorporació del català en l’àmbit dels videojocs. El Departament de Política Lingüística convoca, a través de la Direcció General de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual, la línia de subvencions per a la incorporació de la llengua catalana en videojocs per al període 2026-2027. Les sol·licituds es podran presentar entre el 16 de desembre del 2025 i el 24 de març del 2026, a les dues del migdia.
    Amb l’objectiu de fer créixer l’oferta de videojocs en català, aquesta línia dona suport a la incorporació del català en videojocs i també en continguts descarregables de videojocs (coneguts en anglès com a DLC, downloadable content), en sistemes operatius de consoles i en plataformes de distribució. Poden optar als ajuts les empreses privades de l’Espai Econòmic Europeu, que podran destinar aquests ajuts a despeses de traducció, correcció, localització, doblatge i subtitulació.
    A més, com a novetat d’enguany, aquest ajut és compatible amb altres subvencions que els estudis productors de videojocs hagin demanat dins de l’Espai Econòmic Europeu.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El Govern continua intensificant el suport al català a la Catalunya del Nord amb dos nous ajuts, a APLEC i a l’Associació Arrels. El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha dut a terme avui (18-12) una visita institucional a Perpinyà durant la qual ha anunciat el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) i a l’Associació Arrels. La jornada ha inclòs una trobada amb alcaldes de la Catalunya del Nord, una visita a l’Escola Simon Boussiron de Perpinyà, un dels centres educatius en què l’APLEC ofereix classes de català, i la participació a l’acte de Nadal de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, des d’on el conseller ha afirmat que “La Catalunya del Nord és un integrant fundacional de la catalanitat. La Generalitat aposta decididament per col·laborar amb la societat nord-catalana per reforçar-hi el coneixement, l’apreciació i l’ús del català”.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • S’incorporen 80 àudios a Netflix gràcies al conveni entre la Generalitat i la CCMA. L’oferta de continguts en català a les plataformes audiovisuals continua creixent. Durant l’última setmana, s’han incorporat a Netflix 83 doblatges gràcies a la col·laboració entre el Departament de Política Lingüística, 3Cat i les distribuïdores cinematogràfiques. D’aquesta manera, la plataforma passa d’oferir 80 doblatges en català a 160, l’increment més important des de la seva creació.
    S’afegeixen a Netflix 68 doblatges de Warner Bros, 7 de Vértigo Films, 5 d’Universal Pictures, 2 d’A Contracorriente i 1 d’Studio Canal, la majoria produïts per 3Cat.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El Govern engega una nova iniciativa per informar la població nouvinguda sobre les opcions d’aprenentatge del català. El Departament de Política Lingüística, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), impulsa l’acció d’acollida lingüística “Benvinguts a Catalunya, benvinguts al català”, adreçada a la població nouvinguda. L’objectiu de l’acció és informar individualment les persones que acaben d’arribar al país sobre la importància d’aprendre el català i facilitar-los l’accés als recursos formatius disponibles al seu entorn més proper.
    L’acció posa en valor el català com a llengua de cohesió social, participació i convivència, i ofereix informació bàsica sobre el marc lingüístic de Catalunya, amb la voluntat d’afavorir la integració plena de les persones nouvingudes en tots els àmbits de la vida social, educativa i laboral.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Per què la gran majoria de cotxes no parlen català: anàlisi d’una assignatura pendent. A les acaballes del 2025, el català encara és minoritari als ordinadors de bord dels vehicles. Només hi ha dos fabricants automobilístics que posen a disposició dels seus clients el sistema d’infoentreteniment del cotxe en català. Es tracta de la companyia nord-americana Tesla, que disposa d’aquesta opció des del 2020, i de la xinesa Build Your Dreams (BYD), que ho ha incorporat recentment. De cara a principis del 2026, Seat i Cupra s’hi afegirà amb dos models. En concret, Tesla permet que el panell de control de qualsevol dels seus vehicles estigui en català des de l’actualització 10.2 del seu software fa cinc anys. I BYD també ho ha incorporat a tota la seva flota de vehicles elèctrics i híbrids endollables, quan tot just ha aterrat a Catalunya.
    Més informació a la notícia d’Ariadna Reche Vilanova a 3Cat.
  • Els empresaris aposten pel català a la ‘1a Jornada pel català a l’empresa’. Ahir (15-12) es va celebrar la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit, organitzada per la Fundació Vincle. Va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, i va durar un parell d’hores. La jornada va estar conduïda per Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle.
    Des de la fundació es va apostar per dur a terme una jornada perquè s’ha detectat la necessitat que hi hagin punts de trobada i de reflexió entre empresaris, representants de l’administració i responsables d’entitats i fundacions que treballen perquè l’ús del català a l’empresa sigui una normalitat.
    L’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona es va omplir amb l’assistència d’unes seixanta-cinc persones, la majoria representants d’empreses catalanes –grans, mitjanes i petites–, d’associacions empresarials com FemCAT i Respon.cat, i de la Cambra mateix, i també de càrrecs directius del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), a més d’algunes persones que van venir a títol individual.
    Més informació a la notícia de la Fundació Vincle.
  • Municipis per la Llengua fomentarà la creació d’una regidoria de llengua catalana a cada Ajuntament. La campanya que promou l’AMI, es va presentar ahir (9-12) a la tarda a Barcelona. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ser l’escenari de la presentació oficial de Municipis per la Llengua, la nova campanya de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que té com a objectiu situar la política lingüística al centre de l’acció municipal. L’AMI impulsa aquesta iniciativa amb la voluntat que tots els ajuntaments de Catalunya disposin d’una regidoria de llengua catalana i assumeixin un compromís actiu per reforçar l’ús social del català.
    Amb un volum considerable de regidories, l’AMI es marca com a següent propòsit redactar i aprovar un Pacte Local per la Llengua la pròxima primavera.
    Més informació a la notícia de Municipis per la Llengua.
  • Les vulneracions lingüístiques augmenten amb l’educació com a principal focus per l’aplicació de la Llei Rovira. El nou informe de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià, realitzat per Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua i altres entitats, ha recollit, en aquesta edició, fins a 153 casos, amb especial incidència de les vulneracions relacionades amb l’aplicació de la llei educativa 1/2024. La mal anomenada llei de ‘llibertat educativa’ ha esdevingut la protagonista de les vulneracions arran de la seua aplicació, constatant una afectació directa a la llengua en l’àmbit educatiu.
    Així es desprén de l’informe que Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, ACV Tirant lo Blanc, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals, ACICOM, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) i -NOS han presentat aquest matí (4-12) a la seu del Síndic de Greuges, a Alacant.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià (PDF de 41 pàgines)
  • L’Ajuntament de Sabadell ignora més de 300 denúncies presentades contra establiments comercials de la ciutat que no compleixen la normativa lingüística. L’Ajuntament de Sabadell ha ignorat més de 300 denúncies presentades contra establiments comercials de la cocapital del Vallès Occidental que no compleixen la normativa en matèria lingüística. El grup local de Sabadell de Plataforma per la Llengua ha coordinat el registre de les queixes contra negocis com ara bars, restaurants, cafeteries i altres comerços de la ciutat pels incompliments de la normativa sobre l’ús del català en la retolació, les cartes i la informació visible al públic. A més, 100 d’aquestes denúncies també s’han presentat a l’Agència Catalana del Consum, amb la finalitat que s’iniciïn les actuacions corresponents i es garanteixi el compliment efectiu de la legislació vigent.
    Les denúncies posen de manifest vulneracions reiterades de la normativa, principalment de la Llei 1/1998 de política lingüística, la Llei 22/2010 del codi de consum de Catalunya i la Llei 18/2017 de comerç, serveis i fires.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Govern impulsa l’Observatori de la Qualitat Lingüística de l’IEC. El Govern ha aprovat l’autorització per concedir un ajut a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per finançar l’Observatori de la Qualitat Lingüística. Amb aquest acord de govern es dona compliment a la mesura 18.2. del Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel Departament de Política Lingüística, que preveia “Impulsar un observatori de la qualitat lingüística en el marc de l’Institut d’Estudis Catalans. El projecte rebrà un finançament de 2 milions d’euros durant els propers tres anys estudiarà, durant el període 2025-2028, la qualitat del català en l’administració pública amb especial atenció a la justícia, l’educació, la cohesió social i l’acolliment, la cultura, l’audiovisual i els mitjans, el món digital, l’àmbit socioeconòmic i laboral, la salut, i el lleure i l’associacionisme.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El Departament de Política Lingüística publica els nivells B1 i B2 de llengua de signes catalana. El Departament de Política Lingüística ha publicat els materials corresponents al programa i a la programació didàctica dels nivells B1 i B2 de la llengua de signes catalana (LSC) adaptats al Marc europeu comú de referència per a llengües (MECR). Aquesta actuació representa un pas endavant en el desplegament del Pla d’acció departamental i en la consolidació d’un model homogeni d’aprenentatge i ensenyaments de l’LSC a Catalunya, especialment rellevant pel que fa a l’extensió del coneixement de la llengua de signes catalana.
    La publicació dels nivells B1 i B2 consolida els nivells dels usuaris independents del MECR-LSC i s’inscriu en un projecte que ha comptat amb una inversió acumulada de més de 94.000 euros entre el 2018 i el 2025. Aquests materials són essencials tant per a la formació no reglada en LSC com per a la programació de cursos, la formació de docents i la producció de materials didàctics.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • 2025 Domini .cat: un any de transformació i compromís amb la comunitat .cat. El 2025 ha estat un any intens i decisiu per al domini .cat. Un any de decisions estratègiques, nous projectes i accions que consoliden el paper del .cat com una infraestructura digital al servei de la llengua, la cultura i la comunitat.
    Un dels punts d’inflexió d’aquest any ha estat la transformació de Fundació .cat a Accent Obert. Més que un canvi de nom, ha estat l’inici d’una nova etapa que amplia i reforça el focus del projecte: la defensa dels drets digitals, la promoció del talent i el compromís perquè el català pugui viure amb normalitat i plenitud a Internet.
    Recupera l’article aquí.
    Més informació a la notícia de domini .cat.
  • Llista, el web que recull els creadors de contingut en català. La Llista recull centenars de creadors de xarxes socials com TikTok, YouTube o Instagram que fan contingut en català. La plataforma, impulsada per Accent Obert i La Fera, va néixer el maig del 2025 i ara disposa de més de 1.100, repartits en categories com esport, moda, música o gastronomia. La Mireia Vera ens descobreix aquest portal web, que pot ajudar els usuaris a trobar creadors de contingut segons què els agrada a les xarxes.
    Més informació a la notícia de MetaData, amb vídeo inclòs.
    Llista, la llista dels creadors en català

Recull d’altres notícies del mes de desembre del 2025:

  • [VÍDEO] El resum de VilaWeb de l’any 2025: un any de llums i ombres per a la llengua (VilaWeb, 26-12-2025)
    El 2025 ha estat un any de llums i ombres per a la llengua catalana. La publicació de dades estadístiques molt negatives sobre l’ús social ha suscitat una forta alarma, però també hi ha hagut episodis clars de reivindicació i resistència, com ara el resultat de la polèmica consulta escolar organitzada per la Generalitat Valenciana.
  • 10 converses per entendre el 2025 (MetaData, 26-12-2025)
    La ciberseguretat, l’Observatori de l’Administració Digital o la vocació dels estudis STEM són alguns dels temes rellevants del 2025.
  • Fòbia al català en plena DANA (Racó Català, 4-12-2025)
    Pradas i Mompó van endarrerir l’enviament de l’Es-Alert per eliminar paraules ‘catalanes’.
  • La força de l’administració més propera, al servei de la llengua (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 14-12-2025)
    L’AMI presenta, a l’Institut d’Estudis Catalans, Municipis per la Llengua, una iniciativa perquè els ajuntaments treballin de forma coordinada per potenciar el català en un context de forta davallada del seu ús social.
  • Activistes pel català (Xavier Miró a El Punt Avui, 3-12-2025)
    Davant l’“emergència lingüística”, Òmnium s’afegeix a fer cursos de català a nouvinguts com ja fa anys que ho fan la Generalitat i la CAL.
    L’ús social de la llengua retrocedeix en dues dècades: el 2003 era la llengua habitual del 43% de persones i avui ho és només del 32%.
  • Notaries i drets lingüístics (Joan Garí al Diari La Veu, 2-12-2025)
    “Quan aneu a una notaria, que no vos canten milongues. Exigiu estrictament el compliment de la llei.”.
  • El valencià mata (Ricard Chulià al Diari La Veu, 6-12-2025)
    “Gràcies, Mompó, abanderat del ‘valenciano del pueblo’, Espanya no et podrà agrair mai tant l’obsessió lingüicida contra la llengua pròpia de Gavarda.”.
  • Com han canviat les xarxes socials durant el 2025? (Oriol Quintana a MetaData, 29-12-2025)
    La incorporació de la IA i els conflictes judicials amb les administracions públiques marquen un any en què s’ha posat sobre la taula la prohibició d’accés als menors d’edat.
  • Quina Església que tenim! (Josep Miquel Bausset al Diari La Veu, 5-12-2025)
    OPINIÓ | “No entenc que, per anunciar un llibre en valencià, es rebutge aquesta llengua.”.
  • Serem filòlegs o no serem (Tània López a Núvol, 6-12-2025)
    El Govern atorga les primeres 25 beques per a estudiants de Filologia Catalana.
  • Els clarobscurs de la transmissió lingüística del valencià (Moisés Pérez a El Temps, 13-12-2025)
    La minva lingüística al conjunt dels territoris catalanoparlants ha encès les alarmes. Tanmateix, i dintre d’un escenari delicadíssim per a la llengua pròpia, hi ha dades que mostren focus de resistència, per exemple, a la transmissió lingüística del valencià. Ho radiografien els investigadors Miquel Àngel Pradilla, Albert Fabà i Joaquim Torres-Pla en un estudi publicat a la publicació especialitzada Revista de Llengua i Dret.
  • Què hi ha darrere de la síndrome de la privació lingüística? (Marta Vinardell-Maristany, psicopedagoga, logopeda i membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 2-12-2025).
    Com més va, l’alumnat amb sordesa creix amb menys exposició a la llengua de signes, i això en compromet el benestar, la construcció social i l’accés total a la informació en els diferents contextos d’aprenentatge.
  • Les tisores del temps (Carla Ferrerós Pagès, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 27-12-2025)
    Que un mes sigui una lluna, que la setmana duri quatre dies o que les estacions depenguin de la pluja i les collites és la prova que el calendari és una convenció.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: