Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de maig del 2025.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,78% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (66,77%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de maig del 2025:

  • Llista – La llista dels creadors en català: una nova eina per visibilitzar i connectar el talent digital en català. El català ja hi és, però cal fer-lo visible, connectar-lo i fer-lo créixer. Aquest és l’esperit amb què la Fundació .cat i La Fera – Fàbrica Digital han impulsat Llista, una nova eina que ofereix una visió rigorosa, dinàmica i col·laborativa de la creació de contingut en català a les principals plataformes digitals.
    El projecte es va presentar el passat 22 de maig a Casa Rius i va esdevenir molt més que un acte de llançament: va ser una trobada entre creadores i creadors de contingut, institucions, entitats, mitjans i agents del sector digital i cultural que aposten per un futur digital en català, obert i connectat.
    Llista és Una eina basada en dades públiques i obertes, i ofereix una panoràmica inèdita de la creació digital en català, a partir d’un algoritme propi que analitza dades públiques de YouTube, TikTok i Instagram.
    Més informació a les notícies de la Fundació .cat i de 3Cat.
    Web Llista
  • El Pacte Nacional per la Llengua, un bon punt de partida per impulsar el català, que s’ha de dotar dels recursos necessaris. Plataforma per la Llengua considera que el Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Generalitat de Catalunya és un bon punt de partida per impulsar polítiques per millorar la situació del català, però reclama que estigui dotat de prou recursos per posar-lo en marxa. És un pacte que col·loca la llengua com a qüestió central de les polítiques del país, per bé que alhora està mancat de prou recursos econòmics per aconseguir els objectius que es proposa, així com d’un calendari i d’indicadors específics per acomplir-los. En alguns àmbits, l’entitat hi veu manca d’ambició, però considera que hi ha marge per capgirar-ho a través de les polítiques públiques concretes.
    Per a l’entitat, un dels punts forts del pacte és que torni a situar el català com una prioritat de país, tot donant resposta al consens polític i social existent al voltant de la importància que té la llengua: la gran majoria de la societat i de l’arc polític catalans veuen clar que cal impulsar mesures per revertir l’estat de minorització i disminució de l’ús social de la llengua. Però a més d’un valor simbòlic, el pacte parteix d’una diagnosi acurada de la situació real de la llengua, i té valor pel fet que concep la llengua com una qüestió transversal de totes les polítiques públiques i, en general, es planteja uns objectius correctes.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Comunicat d’Òmnium Cultural davant del Pacte Nacional per la Llengua. El Pacte Nacional per la Llengua neix el 2021 gràcies a l’impuls de la societat civil i del Parlament de Catalunya, que amb el 85% dels vots va instar el Govern de la Generalitat a posar-lo en marxa. Un Pacte Nacional que transcendeix legislatures i governs. Des d’Òmnium Cultural ens hi vam implicar des del primer moment, i hem vetllat perquè el seu contingut fixi objectius ambiciosos que obliguin el Govern a impulsar una política lingüística a l’altura de la situació.
    Davant la situació d’emergència lingüística de la llengua catalana, necessitem un acord polític i social sòlid per deixar de gestionar la situació de la llengua amb pedaços i respostes reactives. És hora d’articular grans majories per aconseguir una normalització plena del català en tots els àmbits de la societat i aquest PNL és el primer pas. És evident que un PNL que no ha aconseguit aplegar el suport dels principals partits de l’oposició democràtica és un pacte encara insuficient. Correspon al Govern garantir que el suport de les organitzacions socials que ara té el Pacte, tingui també la seva traducció en l’àmbit dels partits polítics.
    Comunicat d’Òmnium Cultural a X sobre la signatura del Pacte Nacional per la Llengua.
  • El Pacte Nacional per la Llengua reforça el compromís amb el català en l’àmbit digital. Avui (13-5) la Fundació .cat ha estat un dels signants del Pacte Nacional per la Llengua, un acord estratègic que defineix el full de ruta per garantir el futur del català en tots els àmbits, també en l’entorn digital.
    Amb una dotació inicial de 255 milions d’euros per al 2025, el pacte representa una injecció de recursos imprescindible per reforçar les polítiques lingüístiques del país. A més de les mesures orientades a l’educació, la cultura o l’acollida de persones nouvingudes, el pacte contempla accions específiques en l’àmbit tecnològic i digital, fonamentals per assegurar la presència activa de la llengua catalana en el món que ve.
    El document, en la seva diagnosi, detecta “àrees amb mancances significatives, com ara l’oferta a les plataformes digitals i a les xarxes, els continguts per a infants, adolescents i joves o els videojocs”. Són àmbits transformats per les noves tecnologies, i serà també a través de la innovació digital que caldrà abordar-los.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • El President Illa ha encapçalat la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, amb un full de ruta fins al 2030. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest matí (13-5), durant l’acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que el Govern de Catalunya “volem i ens comprometem a fer que el català segueixi formant part de la columna vertebral de la nació catalana”.
    El Govern, encapçalat pel president Illa, i una representació del món polític i social del país ha signat a l’Institut d’Estudis Catalans el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català. El text final és fruit d’un treball intens i coral que ha implicat els grups parlamentaris i que ha comptat amb una forta participació ciutadana i l’aportació de nombrosos experts, agents socials, culturals i econòmics.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
    Pacte Nacional per la Llengua (PDF de 138 pàgines)
  • Després d’un nou ajornament en la votació, Plataforma per la Llengua continuarà amb la lluita per l’oficialitat del català a la UE. La votació prevista per avui (27-5) al Consell d’Afers Generals sobre la proposta d’oficialitzar el català a la Unió Europea finalment no s’ha acabat celebrant. Plataforma per la Llengua lamenta aquest nou ajornament, però valora positivament que alguns dels estats membres inicialment reticents, com els països bàltics, han canviat de posicionament, i manifesta que continuarà fent campanya intensa per aconseguir el ‘sí’ dels 27.
    Per a l’organització en defensa del català, l’objectiu és assolible i la clau perquè tiri endavant continua depenent de la determinació política i la negociació del govern espanyol, ja que té la capacitat de convèncer els estats que encara no ho tenen clar.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Radars Lingüístics: Més de 450 queixes a Catalunya en només dues setmanes per rètols comercials que exclouen el català. Plataforma per la Llengua ha tancat una nova edició de la campanya Radars lingüístics amb 463 queixes per rètols d’establiments comercials que exclouen el català. La campanya, que es va centrar a detectar aquesta tipologia de greuges a Catalunya, va arrencar el dilluns 14 d’abril i es va allargar fins al diumenge 27 d’abril. Ara, l’entitat traslladarà les queixes a la Generalitat de Catalunya per perquè actuï i vetlli pel compliment de la normativa lingüística, i es compromet a fiscalitzar especialment les empreses que més n’han generat, com ara les cadenes Tío Bigotes o Oakberry Açaí. A més, els voluntaris de Barcelona faran un seguiment de les seves queixes per poder fer més pressió a la Generalitat en cas que els establiments no incorporin el català.
    En aquesta edició de la campanya Radars lingüístics, emmarcada en la Setmana pel català que va impulsar l’entitat, Plataforma per la Llengua va fer una crida a tothom a reportar rètols d’establiments comercials que excloguessin el català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La 2a Trobada de municipis actius pel català donarà eines als ajuntaments per incloure clàusules lingüístiques en la contractació. Plataforma per la Llengua organitza el divendres 13 de juny la 2a Trobada de municipis actius pel català, una jornada que vol servir per reivindicar el paper de les institucions locals i supralocals a l’hora de fer polítiques en defensa del català. En aquesta segona edició, la trobada oferirà eines perquè els ajuntaments incloguin clàusules lingüístiques en la contractació pública i les subvencions amb la màxima seguretat jurídica, i, alhora, donarà protagonisme a les polítiques que poden fer consells comarcals, diputacions i entitats municipalistes en defensa del català. La jornada, que per primer cop ensenyarà casos d’èxit del País Valencià i les Illes Balears, es farà a la Casa del Mar de Barcelona entre les 9.30 h i les 14 h i s’emmarca en ImpliCat, una línia d’acció de Plataforma per la Llengua per oferir serveis als ajuntaments.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    2a Trobada de municipis actius pel català
  • Fem una crida a tothom a mantenir-se parlant sempre en català durant, com a mínim, 21 dies. Fins a vuit entitats han sumat esforços per impulsar una campanya amb el lema “Mantenir el català, el repte 21 dies” perquè tots els catalanoparlants es mantinguin parlant en català amb tothom durant, com a mínim, 21 dies. És el període de temps que se sol fer servir per considerar que un hàbit es pot consolidar i hauria de permetre que els catalanoparlants abandonessin la subordinació lingüística al castellà. El repte, que arrencarà el dilluns 12 de maig i s’allargarà fins a l’1 de juny, s’impulsa conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Òmnium Cultural, Softcatalà, i els col·lectius Salut pel Català, Mantinc el català i No em canviïs la llengua. A les xarxes, les entitats animen tothom a compartir la seva experiència amb l’etiqueta #Repte21Dies i #RepteMantinc.
    Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua i de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
    Web del #Repte21Dies (12 de maig – 1 de juny)
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que el català s’incorpori a l’aplicació de FlixBus i a tota la retolació de la seva botiga física. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que l’empresa d’autobusos FlixBus incorpori el català a l’aplicació, a les màquines expenedores de bitllets i a la retolació de les instal·lacions de l’Estació del Nord de Barcelona, la seva única botiga física als territoris de parla catalana. L’entitat celebra la predisposició de l’empresa alemanya per adoptar els canvis proposats per l’entitat, i l’agilitat amb què els ha incorporat, per bé que, alhora, fa una crida a la Generalitat de Catalunya perquè vetlli perquè les empreses que s’instal·len a Catalunya tinguin clara quina és la llengua pròpia del lloc. FlixBus, patrocinador de la UEFA Europa League i que ja tenia web en català, és l’empresa líder en el transport a baix cost de passatgers per carretera i ofereix rutes de llarga distància a la majoria dels països europeus, i també en altres continents.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua impulsa una campanya amb el Consell de l’Advocacia Catalana per promoure el català en l’activitat professional dels advocats. Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) arrenquen una campanya per promoure el català en l’activitat professional dels advocats. El projecte, Defensem en català, defensem el català, es va presentar el dimarts 6 de maig al vespre a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i es proposa sensibilitzar els advocats de la importància de respectar i fer respectar els drets lingüístics dels clients en l’àmbit judicial. A través d’una sèrie de vídeos amb cares visibles de l’advocacia, la campanya també busca demostrar als advocats que fer servir el català en els serveis legals no només és possible, sinó que és necessari per garantir el dret de defensa.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Terror, còmics adaptats i jocs educatius: la convocatòria de Política Lingüística per a videojocs amplia l’oferta en català. El Departament de Política Lingüística, a través de la línia de subvencions per a la incorporació de la llengua catalana en l’àmbit del videojoc, ha subvencionat 17 projectes, que rebran en conjunt 126.618 €. Enguany, hi ha hagut un increment significatiu de projectes subvencionats que ha passat de 6, l’any 2024, als 17 d’enguany.
    Gràcies a aquest impuls, s’incorporarà el català a propostes tan diverses com l’adaptació al videojoc del popular còmic Lola Vendetta, desenvolupat per l’estudi igualadí Cubus Games; dos videojocs de misteri i simulació amb llargues seqüències de diàleg, creats per Cocodrolo Games per a videoconsoles, i tres videojocs de caire educatiu.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Google i Microsoft exhibeixen múscul en IA. En un escenari on la competència per dominar el futur de la intel·ligència artificial (IA) s’intensifica dia a dia, Google i Microsoft han celebrat aquesta setmana (del 19 de maig) els seus respectius congressos per a desenvolupadors, Google I/O 2025 i Microsoft Build 2025, amb un protagonisme absolut de la IA. Els dos gegants digitals han mostrat les seves cartes en una partida en què estan en joc milers de milions d’euros i el lideratge tecnològic global.
    Més informació a l’article d’Albert Cuesta a l’Ara.
  • Fer trenta anys, tenir-ne setanta i passar el relleu: les claus per a refermar el futur del diari. Com a fundadora del diari i editora durant trenta anys, per un dia rellevaré el director, Vicent Partal, a l’hora de fer l’editorial. Són uns dies especials perquè tanco una etapa i m’enretiro. Això em fa sentir arrelada a la terra, tenir consciència més precisa del pas del temps i experimentar un profund agraïment envers els lectors i col·laboradors del diari. També una enorme esperança de futur en anunciar que a partir del primer de juny Txell Partal, fins ara directora de continguts del diari, serà la nova editora i encapçalarà una redacció que combina bé la maduresa i la joventut i està disposada a encarar els desafiaments de futur. Ho farà juntament amb el director, Vicent Partal, els caps de redacció de Barcelona i València, Josep Casulleras i Esperança Camps, i Jordi Badia, cap d’estil.
    Més informació a l’editorial d’Assumpció Maresma Matas a VilaWeb.
  • Pacte per la llengua: quina vergonya d’acte, quina vergonya de país. Vaig dedicar els primers anys de la meua vida periodística, en bona part, a la Unió Soviètica. Vaig aprendre molt sobre la manera de dirigir amb mà de ferro una societat, però també sobre les escletxes que podia veure-hi el periodisme fins i tot allí on semblava que res no es movia.
    Hi havia un sovietòleg poloneso-americà, Seweryn Bialer, que era una autèntica llegenda entre els periodistes joves que trèiem el cap a l’altra banda del mur. El Kremlin no feia notes de premsa ni conferències amb periodistes. Era pràcticament impossible de saber què s’hi coïa, allà dins. Però ell tenia un mètode i el feia servir magistralment.
    Més informació a l’editorial de Vicent Partal a VilaWeb.
  • Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua: “No és el pacte que hauríem escrit nosaltres”. La Plataforma per la Llengua ha estat un dels signants del Pacte Nacional per la Llengua, tot i que l’ha titllat de poc ambiciós i ha estat crític amb algunes de les propostes, una actitud que no tothom ha entès. En parlem amb el president de l’entitat, Òscar Escuder, que assegura que és una decisió molt pensada. “Si el pacte l’hagués escrit la Plataforma per la Llengua, seria més ambiciós i tindria més recursos. No és el que hauríem escrit nosaltres. Però sí que pensem que això que hi ha al pacte és correcte”, diu Escuder. Per ell, és una bona base per a començar a treballar: “És com si vols pujar a Montserrat i la persona amb qui hi vas et diu que ell només vol arribar a Monistrol. Què fas? Vas amb ell fins a Monistrol, i després ja intentaràs pujar tu sol a Montserrat, no? Això farem.”.
    Més informació a l’entrevista de Txell Partal a VilaWeb.
  • Tret de sortida al Correllengua 2025 reivindicant l’obra de Mercè Rodoreda. Ja està en marxa el Correllengua 2025. Dijous 22 de maig a la tarda, a l’Institut d’Estudis Catalans, es va inaugurar aquesta campanya festiva i reivindicativa a favor de l’ús social del català que enguany homenatja Mercè Rodoreda. A dos quarts de set de la tarda va començar aquesta celebració que va comptar amb l’assistència del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, qui va cloure l’acte fent un petit parlament. Va destacar com són de vigents avui les obres de Rodoreda i va fer referència al Pacte Nacional per la Llengua, firmat la setmana passada. El va descriure com a “ambiciós, necessari i factible” i va afirmar: “És una fita en la història de la lluita per la llengua”.
    Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
  • La Fundació .cat fa costat al talent sonor en català – Els guanyadors de la 4a edició dels Premis Sonor dels pòdcasts en català 2025. El dilluns 26 de maig, l’Auditori 1899 del FC Barcelona va acollir la gala de la quarta edició dels Premis Sonor, que reconeixen els millors pòdcasts en català. Joan Abellà, director general de la Fundació .cat, va ser l’encarregat de lliurar els premis al millor guió —a “Borja, de València al Vaticà”, d’À Punt— i millor producció —per “Debriefing Garbo”, de Catalunya Ràdio. La cerimònia, presentada per Magda Gregori, directora de La Mira, i el comunicador Adam Martín, consolida aquests guardons com una cita anual de referència dins l’ecosistema sonor i creatiu en llengua catalana.
    Amb 226 candidatures i 12 categories, els Premis Sonor mostren la vitalitat del pòdcast en català. Són també un espai de trobada per a creadors, institucions i marques que creuen en el futur del català en tots els àmbits.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat i a la pàgina dels Premis Sonor – La Mira amb tots els guanyadors de la quarta edició dels Premis Sonor dels pòdcasts en català 2025.
    Web Premis Sonor
  • El conseller Vila participa en la reunió del Protocol de col·laboració en política lingüística i es reuneix amb el Govern de Navarra. El conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, ha participat a Pamplona en la reunió de la Comissió de Seguiment del Protocol de Col·laboració en matèria de Política Lingüística, que agrupa el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya, la Xunta de Galícia, el Govern de les Illes Balears, la Generalitat Valenciana i el Govern de Navarra.
    La trobada s’ha celebrat a la seu d’Euskarabidea – Institut Navarrès del Basc, que n’ha exercit d’amfitrió, coincidint amb la celebració a la ciutat de la setmana d’Europa i l’assemblea anual de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD).
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El català incorpora nous termes de la IA. Recentment hem estudiat i incorporat al Cercaterm, el banc nacional de dades terminològiques, un grup de termes de l’àmbit de la intel·ligència artificial, perquè estiguin fixats en català i a disposició dels usuaris.
    Pel que fa als termes vinculats a les eines d’intel·ligència artificial generativa, que creen contingut, s’ha fixat bot de conversa, amb el sinònim assistent de veu, per al programa que pot plantejar preguntes per mitjà de llenguatge natural, i petició o indicació per al text que l’usuari introdueix a l’eina (en anglès, prompt). Quant al conjunt de tècniques de redacció de les peticions, s’anomena enginyeria de peticions (en anglès, prompt engineering).
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • 3Cat impulsa un nou marc de relació amb les productores per incentivar l’audiovisual en català. 3Cat ha presentat avui (28-5) un nou marc de relació amb el sector de la producció, un marc que estableix les condicions que marcaran, a partir d’ara, les relacions entre la corporació i el sector de la producció a Catalunya. El nou marc de relació, que neix d’un intens procés de diàleg amb el sector, recull un conjunt de millores en els àmbits econòmic, jurídic i de transparència i tindrà un impacte positiu per a les produccions televisives, de documentals, animació, sèries i cinema. Així mateix, es treballarà durant el proper any per analitzar l’encaix d’altres possibles mesures en relació a la participació de 3Cat en les produccions.Tot plegat, se suma a una inversió creixent de la corporació vers al sector de la producció: en els darrers tres anys, 3Cat ha doblat la inversió en el sector audiovisual, passant de 38,5 a 78,2 milions.
    Més informació a la notícia de 3Cat.

Recull d’altres notícies del mes de maig del 2025:

  • El dret a la llengua (Abril Arbós Arbós a Núvol, 28-5-2025)
    El PEN Català ha presentat ‘El dret a la llengua’ (Saldonar), que suposa el primer pas d’un projecte de renovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
  • Per a això, precisament, vam fer el Primer d’Octubre (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 27-5-2025)
    El fracàs del català a Europa demostra que, no tenint un estat propi, els catalans simplement no tenim ni veu ni política pròpia i, per tant, mentre no l’aconseguim, restarem sotmesos als vaivens de la política domèstica de l’estat on el vent de la història ens ha situat.
  • Roger Serra, nou vicepresident de l’NPLD (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 12-5-2025)
    El director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual, Roger Serra, ha estat elegit vicepresident de l’NPLD (Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística) en l’assemblea celebrada a Pamplona els dies 7, 8 i 9 de maig.
  • Més de 8000 persones ja llueixen les samarretes verdes de la campanya “La llengua no es toca” (Plataforma per la Llengua, 22-5-2025)
    El període de matrícula escolar està a punt d’acabar, i l’Assemblea de Docents pel Valencià de Plataforma per la Llengua fa una última crida a la ciutadania perquè escolaritze els seus fills en valencià.
    El grup de treball de l’entitat ja té més de 60 membres, i fa una crida a tots els docents a unir-s’hi per a multiplicar els esforços.
  • Com vèncer l’automatisme d’abandonar el català (Víctor Alexandre a el Món, 13-5-2025)
    “L’automatisme d’esborrar el català no és un fet espontani i innocent, sinó que respon al que en psicologia se’n diu ‘conducta apresa’, és a dir, un acte de submissió propi d’una col·lectivitat acomplexada”.
  • Bona acollida de la cinquena Diada per la Llengua de Formentera, una jornada marcada per la música i el compromís social (Plataforma per la Llengua, 5-5-2025)
    La Diada per la Llengua a Formentera, organitzada per Plataforma per la Llengua i l’Obra Cultural Balear de Formentera, es consolida com una cita anual de referència a la pitiüsa menor.
    Plataforma per la Llengua i Obra Cultural Balear de Formentera renoven el conveni de col·laboració per augmentar la feina conjunta en defensa del català i perquè l’entitat de la Pitiüsa menor continuï sent la representació de Plataforma a l’illa.
  • Vivim temps interessants (versió anotada) (Joan Arnedo Moreno, Director del Màster Universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, a MetaData, 2-5-2025)
    “Els jocs en línia són la punta de llança de la indústria, cobrant un rol rellevant els d’acció en primera persona”.
  • Com actuar en contextos castellanitzats (Monty L. Tynan al Diari La Veu, 19-5-2025)
    La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià.
  • Ai, la «limpia, elegante y graciosa lengua castellana»! (David Garrido al Diari La Veu, 23-5-2025)
    El castellà s’imposà per ser la llengua del monarca, l’imperi i l’espasa. Així ho va ser en temps de Carles V -i no m’oblide de Ferran II el Catòlic- i així ho continua sent ara, amb el Letizio de rei dels espanyols.
  • Quatre estrenes en català en quatre dies (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 30-5-2025)
    Avui s’estrenen als cinemes ‘Els seus fills després d’ells’ i ‘Els maleïts’ i el dimarts que ve ‘Una nit sense saber res’ i ‘Petits acròbates’.
  • Parles neurodivergent? La ficció social de les normes comunicatives (Alina Moser, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), a VilaWeb, 16-5-2025)
    Cada llengua ens ofereix una mirada única del món; cada cervell, una manera diferent de processar-lo. Però què és el que ens fa témer tant els estils de comunicació fora de la norma?.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: