Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de juliol del 2025.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,80% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (66,78%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de juliol del 2025:

  • Radars Lingüístics de Plataforma per la Llegua. La llengua no fa vacances: vagis on vagis de Catalunya, aquest estiu ajuda’ns a detectar rètols que excloguin el català. Plataforma per la Llengua arrenca avui (1-7), per tercer estiu consecutiu, una campanya per detectar la retolació pública que exclou la llengua catalana o la relega a una posició secundària. La campanya, batejada amb el nom de Radars lingüístics i vigent fins al primer de setembre, es proposa que la ciutadania comparteixi a les xarxes socials exemples concrets de rètols que no es trobin, si més no, en català, amb l’etiqueta #RadarsLingüístics. L’objectiu és denunciar-los a les autoritats competents, especialment al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, i frenar la descatalanització del paisatge lingüístic, cada vegada més castellanitzat.
    En concret, l’entitat busca cartells de titularitat institucional que indiquin noms de lloc i que no ho facin en català (indicacions com ara “Perpignan” en una carretera) i, aprofitant que l’agost és un mes de grans desplaçaments, cartells que excloguin la llengua en aeroports, ports, carreteres o estacions de tren.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Poca sensibilitat lingüística entre les 10 empreses catalanes més internacionalitzades. Només dues (Roca i Mango) tenen el català a la seva web. El passat 3 de juliol Bernat Bella va publicar a VIA Empresa un article amb les 10 empreses catalanes més internacionalitzades, amb dades facilitades per Acció – Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Segons l’esmentat article, aquestes deu empreses més internacionalitzades acumulen més de 1.200 filials repartides pel món.
    Des de WICCAC hem revisat quina és la situació del català a les webs d’aquestes 10 empreses i el resultat és decebedor. Es tracta d’empreses o grups empresarials amb una gran internacionalització però amb una àmplia majoria (un 80%) que demostra una nul·la sensibilitat amb la llengua del país. Només dues tenen el català a la seva web, Roca i Mango (Punta Na Holding).
    Més informació, amb el detall de les 10 empreses, a la notícia de WICCAC.
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que Zwilling, referent mundial en ganivets i estris de cuina, incorpori el català al web. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que Zwilling, referent mundial en ganivets i estris de cuina, incorpori el català al web. És un bon pas en la RSE de l’empresa.
    Ara cal que segueixi les seves recomanacions i l’incorpori als manuals i instruccions, per tal de respectar els drets lingüístics.
    Veure la piulada de Plataforma per la Llengua que informava de la notícia.
  • Més personal per impulsar el Pacte Nacional de la Llengua i per fomentar el català en l’àmbit tecnològic. El Govern ha aprovat avui (29-7) tres acords per incrementar el personal al servei del Departament de Política Lingüística. Concretament, s’ha acordat una ampliació de la plantilla estructural del Departament i dos programes temporals de personal: un per al Pacte Nacional per la Llengua i un altre per a la incorporació del català a les tecnologies de la llengua.
    El primer dels programes temporals servirà per dur a terme les mesures del Pacte Nacional per la Llengua. El programa té l’objectiu coordinar l’execució de les accions del Pacte per part de tots els actors implicats i vetllar per la consecució dels objectius marcats per a cada horitzó i cada àmbit.
    El programa, que tindrà una durada de tres anys, estarà format per disset places de tècnic, tres places de tècnic responsable i una de responsable de programa.
    El segon programa aprovat avui pel Govern té per objectiu incrementar la incorporació de la llengua catalana a les tecnologies de la llengua i promoure’n l’ús en l’àmbit digital.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Xatbots i català. La IA de WhatsApp es nega a respondre en català (tot i saber-ne). La incorporació recent de Meta AI a WhatsApp, amb la qual Meta Plataforma aspira que els 3.000 milions d’usuaris del xat de mòbil més popular del món participin de franc en l’entrenament dels seus models d’intel·ligència artificial (IA), ha posat de manifest una paradoxa curiosa: l’esmentada IA sap català, però es resisteix a fer-lo servir. Quan els usuaris inicien una conversa en la nostra llengua, el xatbot respon inicialment en català durant unes dècimes de segon, però tot seguit esborra la resposta –generalment prou correcta– i passa a assegurar que encara no entén l’idioma i indica que, quan el parli, ja ens ho farà saber.
    Aquesta situació, documentada per nombrosos usuaris catalanoparlants, revela una contradicció entre les capacitats tècniques reals dels models d’IA i les polítiques lingüístiques oficials de les empreses tecnològiques.
    Més informació, amb el detall de cada Xatbot, a l’article sencer d’Albert Cuesta a l’Ara.
  • Assolir – Recobrem-nos en la nostra unitat de mercat lingüístic. Dues empreses valencianes han començat fa relativament poc a etiquetar i a publicar els manuals d’ús en la llengua comuna. Cecotec, la marca d’electrodomèstics d’Alfafar, ho fa mitjançant l’estàndard tècnic ISO 639, que consisteix en 136 codis de dues lletres que identifiquen les llengües principals del món. Així, els valencians usen CA per a la llengua catalana, com fa pràcticament tothom. En canvi, la marca de regals de la Marina Alta, Ale-Hop, ha optat per encapçalar les instruccions i l’etiquetatge amb sis lletres inequívoques: CAT/VAL. Pot ser una qüestió de gustos, o de mostrar, indissociables, els dos glotònims —noms de les llengües— més estesos i populars de la llengua a fi d’evitar polèmiques estèrils i incloure-hi respectuosament tots els usuaris-clients-consumidors que vulguin usar-la.
    Més informació a l’article de VIA Empresa.
    Assolir
  • Arrenca MCP-CAT, una infraestructura per connectar, en català, la intel·ligència artificial amb el món real. El 3 de juliol es va posar en marxa MCP-CAT, l’ambiciós projecte que el consorci format per Accent Obert, Process Talks, Bleta i Gandolapp, amb el suport científic d’IDEAI-UPC, ha presentat al programa RETECH, la convocatòria d’ajuts vinculada a Catalonia.AI -l’estratègia d’intel·ligència artificial de la Generalitat de Catalunya-. Una trobada a l’edifici Omega de la UPC tancava la fase de conceptualització i donava el tret de sortida a la fase operativa.
    El projecte MCP-CAT té com objectiu crear una infraestructura plenament funcional que desenvolupi models lingüístics lleugers i connectors oberts que permetin a la intel·ligència artificial actuar en català amb eficàcia, seguretat i sobirania. Amb aquest nou projecte, Accent Obert vol contribuir a dotar el país de tecnologia pròpia, interoperable i útil per a la ciutadania, les empreses i les administracions.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
  • Salut llança ‘T’acollim’, un nou curs d’acolliment lingüístic per a professionals sanitaris nouvinguts. El Departament de Salut presenta el nou curs “T’acollim” per acompanyar i fer conèixer la situació de les llengües oficials als professionals sanitaris nouvinguts. Aquesta iniciativa s’adreça a professionals sanitaris que s’incorporen al sistema públic de salut de Catalunya procedents d’altres territoris, amb l’objectiu de promoure la seva integració lingüística i professional.
    Amb una durada de 15 hores i en modalitat virtual semisíncrona, el curs es desenvoluparà del 30 de juny al 10 d’agost de 2025. Aquesta nova edició incorpora millores metodològiques i pedagògiques, com ara recursos multimèdia, una estructura modular flexible i sessions virtuals en grups reduïts per fomentar la participació activa i un acompanyament personalitzat.
    El contingut del curs es divideix en dos mòduls.
    Més informació a la notícia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
    Vídeo de la campanya ‘T’acollim’
  • El Departament de Política Lingüística modernitza el sistema de gestió dels exàmens oficials per millorar l’atenció al ciutadà. El Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el desenvolupament d’un nou sistema informàtic per a la gestió de les convocatòries dels certificats oficials de coneixements de llengua catalana. El nou Gestcercat, que és el nom que tenia la plataforma, substituirà la plataforma en funcionament des del 2008, que ha quedat obsoleta respecte de les eines de tramitació administrativa de la Generalitat de Catalunya.
    Aquest nou sistema que s’està desenvolupant, més modern, intuïtiu i eficaç, suposarà un avenç significatiu en la gestió de les convocatòries en el si del Departament i, de retruc, en la relació entre l’Administració i la ciutadania.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • [MANIFEST] Plataforma per la Llengua fa una crida a la ciutadania per adherir-se al seu manifest i defensar el topònim oficial de València. L’actual equip de govern de l’Ajuntament de València ha acordat fer servir els noms Valencia/Valéncia com a denominacions de la ciutat. El topònim València respon a la inequívoca identitat històrica i lingüística del cap i casal del País Valencià. La forma «Valencia», pronunciada en castellà, va ser difosa dins del procés castellanitzador que començà al segle XVI i, igualment, va ser instrumentalitzada per l’administració arran de la Nova Planta centralista, imposada «por justo derecho de conquista», a partir del 1707. La difusió de la forma en castellà «Valencia», en època contemporània, ha sigut deguda a la imposició del castellà i a l’autoodi lingüístic.
    «Valéncia» no és una forma correcta segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és l’encarregada de fixar les formes correctes de la toponímia, com estableix l’article 7. b de la Llei de creació de l’AVL.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Més de 1300 persones ja han signat el manifest de Plataforma per la Llengua per mantenir València com a nom oficial de la ciutat.
    Manifest El nom és València!
    Signa El nom és València!
  • Plataforma per la Llengua impulsa una moció perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Illes Balears. Plataforma per la Llengua ha fet arribar aquesta setmana una moció a tots els grups polítics municipals de les Illes Balears amb la petició que la presentin als plens dels seus ajuntaments per a reclamar que el nou canal en català de Radiotelevisió Espanyola també s’emeti a l’arxipèlag. L’entitat denuncia que limitar aquesta nova oferta audiovisual exclusivament a Catalunya vulnera greument els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears i constitueix, alhora, una nova mostra del menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua catalana i els seus parlants.
    El president de RTVE, José Pablo López Sánchez, va defensar el passat 7 d’abril que el nou canal en català ha de servir per a reforçar l’ús social de la llengua i reflectir la pluralitat lingüística de l’Estat. Malgrat això, tot apunta que l’emissió només es farà per televisió convencional a Catalunya, i deixarà fora territoris com les Illes Balears o el País Valencià, on el català també és llengua oficial.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Com funciona el Catalanitzador, l’eina que configura l’ordinador en català. El Catalanitzador és una eina de Softcatalà que permet catalanitzar els ordinadors amb Windows o Mac de forma senzilla i automàtica. L’Arnau Font ens explica en què es basa aquest programa gratuït, que ja han fet servir més de 230.000 persones, i quines són les seves aplicacions pràctiques. Permet, entre d’altres, canviar l’idioma del sistema operatiu, els navegadors i les aplicacions.
    Vídeo de MetaData a Instagram
  • 15 anys de Llei del cinema de Catalunya, 15 anys perduts per al català. Aquest mes de juliol es compleixen 15 anys de l’aprovació de la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya. Plataforma per la Llengua denuncia que tot aquest temps de no aplicació de la llei, per manca de reglament i de sancions, ha suposat que el català continuï en una situació de precarietat absoluta als cinemes.
    Segons el redactat original de l’article 18 de la llei, almenys el 50 % de les pel·lícules comercials projectades a Catalunya havien de ser en català. Aquesta proporció va ser rebaixada al 25 % per una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2017, però, tot i això, mai s’ha arribat a unes xifres que s’aproximin a aquests percentatges.
    L’entitat recorda que l’any 2011 es va signar un acord entre les principals distribuïdores internacionals -les anomenades majors- i les sales d’exhibició per garantir l’estrena anual de 25 títols doblats al català. D’aleshores ençà, aquest compromís no s’ha complert mai: el màxim històric va ser de 16 pel·lícules el 2012, l’any posterior a l’acord.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Local.IA, l’eina d’intel·ligència artificial que apropa l’administració als ciutadans. La intel·ligència artificial (IA) cada cop està més present en la ciutadania, però també en l’administració pública. Amb l’objectiu d’acompanyar els ajuntaments en la transformació digital, la Diputació de Barcelona ha creat Local.IA, una eina pensada per integrar aquesta tecnologia en la gestió de pública, en especial, en aquells municipis de menor dimensió. Fent ús d’aquest recurs, es vol aprofitar les possibilitats de la IA per millorar els serveis i fer-los més eficients, propers i personalitzats.
    La realitat és que el 90% dels ajuntaments catalans no disposen de prou recursos per afrontar projectes digitals complexos…
    Més informació a la notícia de MetaData.
    Local.IA
  • El govern espanyol reitera la imposició del castellà en la senyalització viària, en un trimestre amb 36 noves normes discriminatòries amb el català. El segon trimestre de 2025 el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat un total de 36 normes que incorporen clàusules lingüísticament discriminatòries, que privilegien el castellà i releguen el català als territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol o en les institucions que els governen. Una d’aquestes, un reial decret del 17 de juny que modifica el reglament general de circulació per introduir-hi canvis en matèria de senyalització i que, tanmateix, manté íntegrament l’article 138, que fixa que “les indicacions escrites que s’incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda a l’estatut d’autonomia respectiu, quan el senyal sigui ubicat en l’àmbit territorial de la comunitat esmentada”. El reial decret, per tant, perd l’oportunitat d’esmenar aquesta jerarquia entre llengües. D’un costat, el castellà ha de ser utilitzat obligatòriament arreu del territori estatal, dins i fora del seu domini lingüístic; de l’altre costat, el català només s’ha d’utilitzar allà on sigui oficial per virtut d’un estatut d’autonomia (i no en tots els territoris catalanoparlants és oficial: a la Franja de Ponent l’únic idioma oficial és el castellà).
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Normes que imposen el castellà – 2n trimestre de 2025 (PDF)

Recull d’altres notícies del mes de juliol del 2025:

  • Celebram que el 80 % de les famílies triïn el català com a llengua de primer ensenyament a les Illes Balears, i exigim la retirada del pla de segregació lingüística (Plataforma per la Llengua, 29-7-2025)
    Segons les dades provisionals de la Conselleria d’Educació i Universitats del Govern de les Illes Balears, el 80,52 % de les famílies que han matriculat infants a 4t d’Educació Infantil han triat el català com a llengua de primer ensenyament.
    Per a Plataforma per la Llengua, les dades evidencien grans diferències territorials i alerten d’un risc de segregació lingüística, especialment a Eivissa i Formentera.
    Plataforma per la Llengua exigeix la retirada immediata del pla de segregació lingüística, atès que, amb l’excusa de la llibertat de tria dels pares, privaria 2 de cada 10 alumnes de fer la classe en català.
  • Alacant parla valencià. Ara i sempre (Gemma Pasqual i Escrivà a VilaWeb, 1-7-2025)
    Declarar Alacant com a ciutat castellanoparlant no és un gest simbòlic: implica retallar el dret d’escolarització en valencià, l’accés a una educació en la llengua pròpia, i vulnera directament el resultat de la consulta ciutadana recent.
  • Focus en el món local pel català (Anna Serrano a El Punt Avui, 28-7-2025)
    Plataforma per la Llengua i Òmnium teixeixen aliances amb ajuntaments i ens municipalistes per reimpulsar l’ús social de la llengua.
    El funcionament intern de l’administració, l’impuls del català en el comerç, les contractacions i àmbits clau, alguns dels reptes.
  • “Veiem que el català no és una de les prioritats del govern” (Entrevista d’Anna Serrano a Núria Riquelme i Zurita 6a Tinenta d’alcaldia i regidora de Servei a les Persones i de Llengua Catalana a El Punt Avui, 28-7-2025)
    “Som un tripartit independentista i la regidoria de Llengua Catalana és una de les apostes prioritàries. És imprescindible”.
    “A finals d’any o principis del 2026 tindrem el resultat de l’estudi sobre la llengua. Necessitem saber la foto que tenim a la ciutat”.
  • El Govern d’Espanya, favorable a la petició de l’OCB per a la recepció de 2Cat (Obra Cultural Balear, 9-7-2025)
    El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en una reunió institucional a Madrid, s’ha mostrat favorable a la proposta de l’OCB per incrementar la presència del català a la radiotelevisió pública estatal, a les Illes Balears. L’entitat es reunirà amb el director general d’RTVE per tractar dels aspectes tècnics que ho facin possible.
  • Òmnium insta a combatre el racisme amb els grups de conversa en català (A. Castelló a El Punt Avui, 25-7-2025)
    El president de l’entitat, Xavier Antich, ha fet la demanda en un vídeo difós a les xarxes socials.
    L’objectiu és aprofitar el seu programa de grups de conversa per generar vincles entre veïns i adquirir més compromís social.
    A partir del setembre, Òmnium torna a demanar la implicació per fer grups de conversa en cada poble i en cada barri.
  • El català, arraconat a Castelldefels per un ajuntament que actua com a fre a la normalització de la llengua (Plataforma per la Llengua, 25-7-2025)
    Plataforma per la Llengua denuncia una sèrie de vulneracions greus dels drets lingüístics detectats pel grup local de Castelldefels, que evidencien una manca de compromís institucional amb la llengua catalana.
    El canvi unilateral de la versió en català d’una pel·lícula a petició d’una sola persona, la retolació irregular d’edificis públics, l’ús del castellà als centres esportius i el poc ús oral del català per part dels representants municipals són només algunes de les situacions detectades.
  • L’exsecretària d’El Tempir d’Elx Marina Macià s’incorpora a l’executiva per reforçar la llengua al sud del País Valencià (Plataforma per la Llengua, 2-7-2025)
    Macià és llicenciada en Traducció i Interpretació, té un màster en Llengües Aplicades i treballa al Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant.
    Plataforma per la Llengua reforça el compromís amb el català al País Valencià en un moment especialment complex, i ja són tres els representants d’aquest territori a l’executiva de l’entitat.
    A més de Macià, també són membres de l’executiva de Plataforma per la Llengua l’historiador castellonenc Antoni Royo i la professora suecana Berta Serra.
  • Assolir, una veu empresarial transformadora des del sud (Moisés Pérez a El Temps, 7-6-2025)
    Aquest divendres, amb una conversa entre els empresaris Toni Mayor, màxim dirigent de Port Hotels, i Adolfo Utor, president de la naviliera Baleària, s’ha presentat a Alacant l’organització Assolir, l’Associació per la Sostenibilitat i la Resiliència. «Naixem amb la voluntat clara de contribuir, des del món empresarial i professional, a la construcció d’un futur més sostenible, més amable i més inclusiu», ha expressat David Alpera, veu de l’entitat que aixopluga referents empresarials de les comarques alacantines del País Valencià.
  • Revolta lingüística dels catalanoparlants (Josep Maria Botanch a elMón, 20-7-2025)
    Experts consultats per El Món consideren l’increment de denúncies és deu a una major consciència lingüística gràcies al paper de les xarxes socials, que serveixen d’altaveu per conèixer drets i per difondre cada dia més casos.
  • Cafè per a tothom lingüístic (Sílvia Barroso a elMón, 27-7-2025)
    “L’executiu d’Illa està disposat a esprémer el pressupost per ampliar les places dels cursos de català, però no serà bel·ligerant amb empreses ni funcionaris”.
  • Els soldats anònims per salvar el català a peu de carrer (Lluís Girona Boffi a Nació, 6-7-2025)
    Cerdanyola és un dels municipis amb majoria castellanoparlant que ha constituït la seva Taula per la Llengua, una eina per impulsar mesures reals que en algun cas creuen que “hauria de fer l’administració”.
  • Parla castellà! (Marta Rojals a VilaWeb, 15-7-2025)
    No s’ho haurien de prendre com una cosa personal: només han tingut la mala sort d’escenificar una mentida en el moment que és més mentida que mai.
  • Un oftalmòleg amb poca vista (Salvador Cot a elMón, 7-7-2025)
    “Fins ara, cap dels casos denunciats per discriminació contra els catalanoparlants ha comportat alguna mena d’amonestació”.
  • Trenta mots de Catalunya Nord que hauria de saber tothom (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 4-7-2025)
    Què en sabem dels parlars de Catalunya Nord? Us oferim una trentena de mots propis de les comarques nord-catalanes, acompanyada d’explicacions sobre el context històric i el debat dialectològic.
  • “Recolzar” o “donar suport”? (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 11-7-2025)
    Expliquem la manera de saber quan cal dir ‘recolzar’ i quan cal fer servir ‘donar suport’ o ‘fer costat’.
  • “I tu, això, com ho saps?” (David Ginebra, Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) a VilaWeb, 5-7-2025)
    Potser ja m’està bé que el català no tingui evidencials lingüístics, i així puc continuar jugant amb aquestes ambigüitats.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: