Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’octubre del 2025.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,84% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (66,82%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes d’octubre del 2025:

  • Les queixes ateses per Plataforma per la Llengua augmenten vora un 25 % respecte de l’any passat i més d’un 600 % en vuit anys. L’activitat del servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua augmenta any rere any. En els només vuit anys que van de 2016 a 2024, les queixes van augmentar un 634,7 % i van passar de 395 a 2.902. Respecte de les 2.328 del 2023, van créixer un 24,66 %. Així ho recull l’Informe de queixes lingüístiques de 2024, el report anual que Plataforma per la Llengua elabora per analitzar la informació recollida per l’entitat pel que fa a les queixes durant l’any passat. A aquest informe anual pròximament se li sumaran dos més: l’informe anual de discriminacions lingüístiques procedents de l’administració de l’Estat espanyol i la recopilació anual de novetats legislatives discriminatòries amb el català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de queixes lingüístiques del 2024 (PDF 1,53 Mb)
  • Objectiu assolit: el català arriba a la plataforma de viatges eDreams, una de les més importants del món. eDreams, una de les majors empreses de viatges del món, ha incorporat finalment el català a la navegació. Plataforma per la Llengua feia molts anys que hi treballava, i se’n felicita especialment perquè els consumidors catalanoparlants hi són tractats, per fi, amb la mateixa dignitat que els parlants d’altres llengües. Amb la incorporació del català al web, eDreams segueix els passos d’altres grans marques del sector com Airbnb, Booking o Kayak, que ja l’incloïen.
    L’entitat es va posar en contacte ja fa set anys, el 2018, amb eDreams, juntament amb el col·lectiu WICCAC – Webmàsters Independents en Català, per tal que la plataforma incorporés la llengua.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua i a la piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Es disparen en 10 anys les denúncies per no retolar en català als comerços, incomplint la llei. En un recorregut per carrers del barri Gòtic o del Raval de Barcelona es constata la gran absència del català en la retolació de botigues i establiments, en favor del castellà i, ara també, de l’anglès. En deu anys, les denúncies per vulneració dels drets lingüístics s’han multiplicat exponencialment.
    Si el 2014 l’Agència Catalana del Consum n’havia rebut 86, deu anys més tard en va rebre prop de 1.600. Tant des de l’Agència com des de Plataforma per la Llengua ho atribueixen, en part, al fet que hi ha més conscienciació dels drets i, per tant, més ciutadans i entitats que fan arribar la seva queixa.
    “La llengua de competició ja no és només el castellà, sinó també per l’efecte turístic i gentrificador d’altres llengües, especialment l’anglès, que cada vegada releguen el català, ja no com a segona llengua sinó com a tercera o quarta o directament ja no hi és”, explica Xavier Dengra Grau, coordinador d’Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua.
    Més informació a la notícia de 3Cat.
  • L’Ajuntament de Barcelona, 3Cat, Betevé, Barcelona Activa i Accent Obert estrenen la Casa de la Creació Digital en Català. Barcelona ja compta amb un nou espai per impulsar el contingut digital en català i fer créixer el talent emergent: la Casa de la Creació Digital en Català, una iniciativa compartida entre l’Ajuntament de Barcelona, 3Cat, Betevé, Barcelona Activa i Accent Obert. La Casa neix amb la vocació de fomentar la creació, la formació i la professionalització dels creadors digitals en català, i de consolidar un ecosistema que reflecteixi la riquesa cultural i lingüística del país.
    La Casa oferirà acompanyament, formació i espais de connexió per ajudar creadors i creadores a desenvolupar els seus projectes i fer el salt cap a la professionalització. Vol ser, sobretot, una infraestructura cívica i compartida: un lloc on la llengua catalana tingui futur a les xarxes, i on les persones que hi creen puguin fer-ho amb suport i visibilitat.
    Accent Obert hi participa com a soci estratègic, aportant la diagnosi del sector i el model de treball que ha permès donar forma al projecte.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
  • La Conferència Europea 4D reuneix a Barcelona veus clau per a una digitalització democràtica. La segona edició de la Conferència Europea 4D, impulsada per Accent Obert i Xnet / Institut per a la Digitalització Democràtica, ha convertit Barcelona en punt de trobada de referència per als drets digitals i la sobirania tecnològica.
    Durant tota la jornada d’ahir (28-10), l’Auditori del COAC va acollir més de trenta ponents internacionals, institucions i activistes que treballen per una digitalització centrada en les persones.
    “Aquesta jornada és una invitació a pensar com garantim que la tecnologia serveixi a les persones —i no a la inversa. Des d’Accent Obert treballem perquè qualsevol persona pugui viure plenament en català a Internet, i creiem que és la nostra feina crear espais de debat com el d’avui, que determinaran el nostre futur col·lectiu al món digital”, va destacar Genís Roca, president d’Accent Obert, durant la inauguració de la conferència.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
  • La campanya Radars Lingüístics de Plataforma per la Llengua detecta més de dues-centes vulneracions a les carreteres i espais públics de Catalunya durant l’estiu. La nova edició estiuenca de la campanya Radars Lingüístics ha tornat a posar de manifest la situació d’incompliment de la normativa sobre l’ús del català en la retolació i la informació pública. Entre juliol i setembre de 2025, Plataforma per la Llengua ha rebut 207 queixes, la major part relacionades amb senyalització i cartells en castellà o sense presència del català, especialment en vies de comunicació.
    Les deteccions s’han produït en més d’una trentena de comarques, fet que representa un augment de gairebé el 50 % respecte al 2024 i triplica l’abast territorial del 2023, quan les incidències es concentraven principalment en zones turístiques costaneres i d’alta muntanya. Aquest creixement, tant en volum com en representativitat geogràfica, mostra una implicació ciutadana creixent i la persistència d’incompliments sistemàtics de la normativa lingüística.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua fa una crida perquè tothom signi el manifest per augmentar les hores de català a batxillerat a tres hores setmanals. Plataforma per la Llengua ha presentat aquest migdia (8-10) un manifest per reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya que augmenti les hores de català a batxillerat de dues a tres hores setmanals. El manifest l’ha fet públic des de la sala de premsa del Parlament de Catalunya Mireia Plana, vicepresidenta de l’entitat, que ha fet una crida a tothom a signar-lo a través del web. A hores d’ara, el text ja ha rebut el suport de la majoria dels sindicats educatius (USTEC-STEs, Comissions Obreres, UGT, Intersindical, COS i SEPC) i d’entitats com Docentscat, un col·lectiu de professors de llengua i literatura catalanes.
    “És urgent prendre mesures concretes per millorar les competències de català pels estudiants de Batxillerat, i l’augment de dues a tres hores és un primer pas necessari”, ha defensat Plana.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    [MANIFEST] Recuperem les 3 hores de català al Batxillerat! Signa!
  • Plataforma per la Llengua reactiva la campanya “La llengua no es toca”. Amb l’inici del nou curs escolar, Plataforma per la Llengua reactiva la campanya “La llengua no es toca” amb una nova fase en les mobilitzacions per fer front a les polítiques contra el valencià del conseller d’Educació, José Antonio Rovira. Després d’aconseguir que milers de persones isqueren als carrers el curs passat, ara l’organització anima tothom a continuar posant-se la samarreta verda per a donar suport al valencià a les escoles i a publicar-ne una foto en grup cada dijous a les xarxes socials.
    L’entitat insisteix en la importància de reprendre la campanya i la mobilització ciutadana i l’activisme, i recorda que enguany tornarà a tindre lloc la consulta sobre la llengua base, on les famílies hauran de tornar a votar, en un context amb múltiples vulneracions respecte els percentatges obtinguts a la consulta, i en el que la Conselleria d’Educació ha imposat el castellà a zones castellanoparlants on ha guanyat el valencià.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya “La llengua no es toca”
  • El Síndic de Drets Lingüístics arribarà al País Valencià i les Illes Balears gràcies a l’èxit de la campanya de micromecenatge de Plataforma per la Llengua. Plataforma per la Llengua farà arribar el Síndic de Drets Lingüístics al País Valencià i les Illes Balears. L’entitat ha aconseguit més de 16.000 euros gràcies a centenars de donants d’arreu del territori en una campanya de micromecenatge que ha superat les expectatives, i que permetrà augmentar la feina en aquests dos territoris per apoderar la ciutadania i que conegui i pugui exercir els seus drets lingüístics. El Síndic és un punt informatiu itinerant que ja funciona a Catalunya i que serveix a l’entitat per acostar arreu del país el servei de defensa de drets lingüístics que ofereix de manera regular de manera telefònica i a través d’un web, ara renovat. Plataforma per la Llengua agraeix a tots els donants la seva generositat i compromís amb la llengua.
    Amb el finançament aconseguit, l’organització publicarà i distribuirà una guia pràctica de drets lingüístics feta per experts i adaptada a la legislació de cada territori.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que la guia Barcelona Secreta incorpori el català al seu web i rectifiqui alguns errors. Èxit lingüístic: la guia Barcelona Secreta ja incorpora el català al seu web. A més, gràcies a Plataforma per la Llengua, l’empresa editora Secret Media Network també assumeix els errors, rectifica i es disculpa per un cas polèmic d’aquest estiu.
    Més informació a la piulada a X de Plataforma per la Llengua.
  • L’Aferrada 2025’ torna amb força i es consolida com l’esdeveniment de referència per a la creació digital en català. Els pròxims 15 i 16 de novembre, Palma acollirà la tercera edició de L’Aferrada, la trobada de creadors de contingut digital impulsada per l’Obra Cultural Balear (OCB) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca, el Ministeri de Cultura, EVA – 3Cat, Accent Obert i l’AMIC. La participació és gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció prèvia a través del web de l’esdeveniment.
    L’Aferrada vol connectar tots els agents de la indústria de la creació de continguts digitals en català i professionalitzar la figura del creador de contingut. Segons la gerent de l’OCB, Francisca Niell, “les terceres edicions són clau per consolidar projectes, i el gran interès que desperta la creació de contingut en català confirma que L’Aferrada és un espai necessari”.
    Més informació a la notícia de l’Obra Cultural Balear (OCB).
    L’Aferrada 2025
  • Les Beques Propulsió 2025 impulsen 40 creadors en català a les xarxes. El Departament de Política Lingüística ha fet pública la resolució de les Beques Propulsió 2025, destinades a impulsar la creació de continguts en català a les xarxes i a fomentar la professionalització dels creadors digitals, oferint-los recursos i estabilitat creativa. En aquesta segona edició, 40 creadors han estat seleccionats per desenvolupar sèries de continguts audiovisuals pensats específicament per a les xarxes socials, amb difusió a YouTube, TikTok i Instagram Reels. Els projectes abracen àmbits tan diversos com la ciència i el medi natural, la cultura popular, la gastronomia, el teatre, la música, l’esport, l’humor o els videojocs.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El TERMCAT – Centre de terminologia celebra 40 anys modernitzant el català. El conseller Vila va participar ahir (29-10) en l’acte de celebració del 40è aniversari del TERMCAT que va tenir lloc al Palau de Pedralbes. Durant l’acte, conduït pel periodista Marc Andreu Rosich, es va enregistrar en directe el pòdcast sobre terminologia Paraules habitables, amb Anna Murgadas, en què es van entrevistar el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, i el director del TERMCAT, Jordi Bover.
    El conseller Vila, en conversa amb Anna Murgadas va constatar la importància històrica del Termcat: “El paper del Termcat ha estat primordial per a la llengua: per exemple, que la intel·ligència artificial ens hagi parlat en català i en un bon català des del primer moment, és gràcies a institucions com el Termcat, que amb el seu treball incansable ha posat paraules als canvis del món i ha fet del català una llengua viva i actualitzada.”
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
    TERMCAT – Centre de terminologia
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que l’empresa tèxtil Zeeman incorpori el català en l’etiquetatge. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que l’empresa holandesa Zeeman comenci a etiquetar en català els productes. L’entitat considera que la incorporació de la llengua és un pas endavant per als consumidors catalanoparlants, tot i que lamenta que hagi calgut denunciar l’empresa a l’Agència Catalana de Consum perquè fes aquest pas. Ara, l’organització treballarà perquè la retolació i la publicitat de les botigues al País Valencià també incloguin el català, i perquè s’ampliï la presència de la llengua al web i les xarxes socials.
    Zeeman és una de les principals cadenes europees de l’àmbit tèxtil i compta amb més d’un centenar de botigues a Catalunya, el Carxe, la Franja de Ponent i el País Valencià. Tot i la presència notòria de l’empresa en territoris de parla catalana des de l’arribada el 2015 a Girona, no ha estat fins aquest 2025 que Zeeman ha començat a etiquetar en català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • L’Aina Challenge impulsa 22 solucions innovadores per fomentar l’adopció empresarial de la intel·ligència artificial en català. L’Aina Challenge, el programa d’acceleració d’ús i desenvolupament d’eines d’intel·ligència artificial (IA) en català impulsat i finançat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) en el marc del Projecte Aina, impulsa 22 solucions innovadores per fomentar l’adopció empresarial de la IA en català.
    El concurs ha seleccionat 18 entitats que utilitzaran recursos generats pel Projecte Aina per demostrar-ne la maduresa i la viabilitat en entorns reals. L’atenció social, la salut, la justícia, l’educació, el turisme i l’audiovisual són alguns dels àmbits clau que aborden les propostes adjudicades.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD) del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
  • El conseller Vila es reuneix amb la viceministra de Cultura i Comunicacions del Quebec. El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, s’ha reunit amb la viceministra de Cultura i Comunicacions del Govern del Quebec, Nathalie Verge, al Parlament de Catalunya. A la reunió també hi han participat el director general de Política Lingüística en els àmbits tecnològic i audiovisual, Roger Serra; Maël Solen Picard, director de l’Oficina del Govern del Quebec a Barcelona; Joëlle Bernard, coordinadora de relacions internacionals del Ministeri de Cultura i Comunicacions del Quebec; Alfons Calderón, responsable d’afers econòmics i institucionals de la mateixa Oficina, i la cap de gabinet de Política Lingüística, Montserrat Sendra.
    La trobada, celebrada al Parlament de Catalunya, ha servit per analitzar comparativament els reptes que afronten tots dos territoris en matèria lingüística, cultural i digital, amb l’objectiu d’explorar vies de cooperació.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Bones notícies de ChatGPT per al català (i altres llengües). Des d’ahir (9-10), ChatGPT ha començat a permetre el rastreig de la seva versió en català, juntament amb altres idiomes.
    Això significa que, tot i que fins ara la versió catalana ja apareixia als resultats de cerca, Google la trobava però no en podia mostrar contingut (només la URL, sense títol ni descripció). Ara, amb l’aixecament d’aquest bloqueig, ChatGPT dona llum verda perquè la seva versió catalana sigui indexada amb normalitat.
    És una petita gran notícia per a la visibilitat del català a Internet i un pas més cap a la igualtat digital entre llengües.
    Més informació a la publicació de l’Associació de SEO en català a LinkedIn.
  • Salut pel Català vol que aprendre la llengua sigui obligatori a la sanitat i demana concreció al govern. El president de Salut pel Català, Josep Lluís Mont, ha alertat que garantir el dret dels pacients a ser atesos en català només serà possible si es fa obligatori l’aprenentatge de la llengua per a tots els professionals sanitaris.
    Mont ha remarcat que el 56% dels nous col·legiats que arriben a Barcelona són extracomunitaris i que actualment no se’ls exigeix acreditar cap nivell de català. Tot i que creu que el govern ha fet passes endavant amb el Pla Nacional per la Llengua, ha lamentat la “deixadesa” dels darrers anys: “Ha fet la viu-viu”, ha considerat. Així, ha exigit objectius clars, concreció i mitjans per executar-los. A més, ha proposat crear una taula de seguiment amb sindicats, col·legis professionals i l’administració.
    Mont ha assegurat que el català viu una situació de regressió greu a l’àmbit sanitari i que el dret dels pacients a ser atesos en la seva llengua continua sense garantir-se.
    Més informació a la notícia de VilaWeb – ACN.
    Salut pel Català

Recull d’altres notícies del mes d’octubre del 2025:

  • Dos treballadors d’Amazon es neguen a descarregar el vehicle d’un transportista perquè els parla català (Plataforma per la Llengua, 9-10-2025)
    Plataforma per la Llengua ha estat coneixedora d’una nova vulneració de drets lingüístics ocorreguda al centre logístic que l’empresa té a la Zona Franca de Barcelona, però en aquest cas, inusualment, es tracta d’una discriminació en una relació mercantil i no comercial.
    Els treballadors d’Amazon obliguen el transportista a canviar de llengua per descarregar-li el camió, aprofitant que si no cedeix i no deixa el material, la seva empresa de transport s’arrisca a perdre 10.000 euros.
  • L’Ajuntament de Sabadell aprova una moció en defensa de la immersió lingüística impulsada per Plataforma per la Llengua (Plataforma per la Llengua, 27-10-2025)
    El PSC, Crida per Sabadell, ERC, Junts, En Comú Podem i el regidor no adscrit Gabriel Fernández han donat suport a la moció, que ha estat impulsada per la Taula Sabadellenca, de la qual forma part Plataforma per la Llengua.
    El text aprovat pel ple municipal reclama a l’Ajuntament de Sabadell que s’impliqui en la defensa de la llengua i que insti el Govern de la Generalitat de Catalunya a recórrer l’última sentència del TSJC contra la immersió.
  • Quan podem ser ciutadans de primera i no ho volem (Marta Rojals a VilaWeb, 6-10-2025)
    No deixa de sobtar que amb la tecnologia, que ens hi relacionem de manera personal i fins i tot íntima, tinguem un guardiacivil ficat tan endins com al carrer.
  • 2cat i la reciprocitat audiovisual, o com eixamplar el català al comandament a distància (Moisés Pérez a El Temps, 14-10-2025)
    ERC, Més per Mallorca i Compromís han presentat una proposició no de llei conjunta perquè el nou canal de RTVE en català es puga veure al País Valencià i les illes Balears. La mesura eixamplaria l’actual comandament a distància dels valencians i els balears, així com reclama la reciprocitat de les emissions entre TV3, À Punt i IB3.
  • La selva comunicativa digital exigeix ordre (Francesc Espiga a El Punt Avui, 14-10-2025)
    El Consell de l’Audiovisual celebra 25 anys d’existència reclamant canvis normatius per poder regular un univers informatiu terriblement canviant, volàtil i, per què no dir-ho, a estones tòxic.
  • El TSJC prevarica? (Montserrat Cortès Colomé, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 3-10-2025)
    Com s’atreveix el TSJC a imposar cap percentatge a ningú si en el seu àmbit s’incompleixen els criteris que imposa als altres?.
  • Contra la llengua dels valencians (Núria Cadenes a VilaWeb, 15-10-2025)
    Vicent Flor mostra que l’objectiu veritable del blaverisme és el manteniment de la subordinació del valencià al castellà per tal de conservar una regió valenciana sotmesa a la nació espanyola.
  • Vixca’ (Ricard Chulià a VilaWeb, 6-10-2025)
    Castellans que no tenen cap altre interès per la llengua dels valencians que no siga exterminar-la ens intenten marejar amb X i accents tancats en la E.
  • L’oficialitat única del català! (Cercle Vallcorba, octubre 2025)
    Per què ningú no reclama l’oficialitat única del català? Ningú no s’atreveix a fer campanya en contra del bilingüisme imposat? Com es pot aconseguir que el català recuperi el prestigi i l’ús social perdut?.
  • Exigir el català a Catalunya (Josep Maria Botanch a elMón, 16-10-2025)
    “La sentència contra l’Ajuntament de Vic el que fa és excloure el català, el gran damnificat d’aquesta ofensiva contra la llengua”.
  • Suar per la llengua (Sílvia Barroso a elMón, 5-10-2025)
    “Quan un catalanoparlant assumeix la feinada de lluitar per la llengua en casos com el de la Montserrat Forcada, la resta només podem agrair-l’hi”.
  • Llengua i violència (Tina Vallès a VilaWeb, 2-10-2025)
    Per què es moren les llengües, doncs? Perquè hi ha persones, governs, estats, que les volen matar.
  • Diglòssies de mal pagador (Núria Cadenes a VilaWeb, 8-10-2025)
    És simptomàtic que aquesta “excusa de veracitat” no es reclami mai quan l’obra que se situa a Barcelona o a València, posem per cas, empra l’espanyol de cap a cap sense la més mínima concessió de “veracitat” a la llengua del país.
  • Una AVL catalanista… De veres? (Eduard Ferrando al Diari La Veu, 6-10-2025)
    OPINIÓ | “Tinc la sensació que dir que l’AVL fomenta el catalanisme és una absurditat que només es pot acceptar des de la ignorància més profunda.”
  • Fora de la llengua no som nosaltres (Francesc Mompó al Diari La Veu, 19-10-2025)
    “Tots som fills d’una llengua i hem construït l’univers en la llengua que ens ha pertocat.”
  • 30 anys de Correllengua (Racó Català – Diari La Veu, 1-10-2025)
    Alacant reivindica el valencià en present i futur.
  • La canalla es menja els verbs (Estel Solé a VilaWeb, 10-10-2025)
    Si teniu criatures a la vora o si en teniu a càrrec, feu-me saber, si us plau, si la mainada que coneixeu també practica aquesta mena de dèria que, al meu entendre, s’està començant a estendre.
  • Trinxat de llengua (Mònica Barrieras Angàs, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), a VilaWeb, 24-10-2025)
    Més enllà d’aquests termes gastronòmics que adoptem juntament amb plats i ingredients, es pot establir un paral·lelisme amb la llengua catalana.
  • Maori, sami i gal·lès, com s’organitza l’activisme lingüístic? (Ernest Montserrat, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), a VilaWeb, 31-10-2025)
    En la mesura que les llengües sempre formen part de la identitat, en molts casos l’activisme lingüístic ha anat acompanyat d’activisme contra la discriminació d’ètnies, pobles i nacions.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: