Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de gener del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,82% (alt), el mateix que el del mes anterior (65,82%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de gener del 2021:

  • 2019: més discriminacions que mai de l’Administració de l’Estat. La Plataforma per la Llengua presenta dos informes representatius de les dades i els casos recollits a l’entitat sobre discriminacions i queixes lingüístiques. Recopila 32 discriminacions greus a catalanoparlants a mans de servidors públics de les administracions de l’estat espanyol l’any 2019, en què les queixes lingüístiques ateses per l’entitat es van incrementar un 27 %. La Plataforma per la Llengua recull cada any les queixes i els casos de discriminacions lingüístiques que ha rebut o conegut arreu del domini lingüístic amb l’objectiu principal de mostrar les diferents situacions que pateixen cada any els parlants de llengua catalana. L’entitat s’encarrega d’atendre les queixes i assessorar els demandants, com també de fer-ne un seguiment i una anàlisi que pretén reflectir la situació de discriminació de la llengua i els parlants en els diferents àmbits i usos. A la notícia de la Plataforma s’hi destaquen especialment dos temes: que les discriminacions lingüístiques són la punta de l’iceberg del supremacisme lingüístic i que l’any 2019 l’entitat va rebre 725 queixes, un 27 % més que el 2018. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Informe de queixes lingüístiques 2019 (PDF 1,31 Mb)
    Informe de discriminacions lingüístiques 2019 (PDF 1,06 Mb)
    Servei de queixes i denúncies de la Plataforma per la Llengua
  • Reclamem als partits que apliquin 10 mesures per normalitzar i enfortir el sector audiovisual en català. La Plataforma per la Llengua i les principals entitats de l’audiovisual adverteixen que l’audiovisual “ha estat abandonat durant 10 anys malgrat ser un sector cultural estratègic i un instrument de normalització lingüística”. La iniciativa compta amb el web www.mesaudiovisual.cat, on es poden trobar els materials vinculats a la campanya i des d’on la gent i les entitats podran adherir-se al decàleg. Reconeguts professionals del cinema i la televisió posen la cara en una sèrie de vídeos breus per reclamar el dret de fer la seva feina a Catalunya i en català. La Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya demanen que les institucions polítiques apostin definitivament per l’audiovisual en català abans no sigui massa tard. Amb aquest objectiu, exigeixen als partits polítics que incorporin als seus programes electorals 10 mesures concretes perquè el pròxim govern reverteixi la situació de precarietat que viu actualment aquest sector. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘Per un audiovisual en català’
  • Demana a la presidenta de la Comissió Europea que el català sigui llengua oficial a la UE. La Plataforma per la Llengua fa arribar a la presidenta Ursula von der Leyen les demandes perquè es reconegui l’oficialitat de la llengua catalana. No hi ha a la Unió Europea una llengua europea tan parlada com el català que no sigui llengua oficial d’aquest estament. Això fa que s’impossibiliti utilitzar el català a les institucions i els organismes europeus. El passat setembre la Comissió Europea va convidar a fer preguntes a la presidenta Ursula von der Leyen, a través de vídeos publicats a Twitter amb el hashtag #AskThePresident, i a la Plataforma per la Llengua vam voler continuar amb la demanda reiterada, que ja fa més de trenta anys que existeix, que es reconegui el català com a llengua oficial igual que es reconeix les altres llengües de dimensions similars. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Quines són les conseqüències de la no-oficialitat del català a la Unió Europea?
    The catalan language: No official, no exist
  • Resum de l’any 2020 a Softcatalà. Acabat el 2020, Softcatalà presenta un resum de les principals fites que ha assolit aquest any. Sobre dades de la web i avenços en els serveis associats, destaca que tanca l’any amb 69,2 milions de visites al web, el que representa un increment d’un 41% sobre l’any 2019. El corrector ha finalitzat el 2020 amb 29,2 milions de visites, un increment del 46% respecte al 2019, i el diccionari de sinònims acomiada l’any amb 12,9 milions de visites, un increment del 44% respecte al 2019. Les expressions més cercades al diccionari de sinònims són: a més a més, tenir, gravar, realitzar i important. Per últim, el traductor acaba el 2020 amb 16,7 milions de visites, un increment del 25% respecte a 2019. Sobre les noves iniciatives presentades durant el 2020, destaca l’hora en català, el separador i comptador de síl·labes, els nombres en lletres, el conjugador de verbs, Paremiologia catalana comparada digital, el nou traductor neuronal anglès-català i el nou podcast: Quinze glaçons d’hidrogen. També es destaquen els avenços en projectes existents, com la versió 1.0 del programa Inkscape, la versió 7.0 del Libreoffice, la traducció al català de l’escriptori GNOME i el projecte Common Voice de Mozilla. Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • El Departament de Cultura impulsa el doblatge i la subtitulació en català de produccions audiovisuals en un any marcat pel tancament de les sales d’exhibició. L’any 2020 s’han doblat o subtitulat en català més de 1.600 continguts audiovisuals amb el suport de la Direcció General Política Lingüística. D’una banda, s’ha donat suport a 33 distribuïdores que han estrenat 93 pel·lícules en català en sales d’exhibició, de les quals 57 han estat doblades (VD) i 36 en versió original subtitulades en català (VOSC). D’altra banda, el 2020 ha estat marcat també pel reforç al foment del doblatge i la subtitulació en català de continguts cinematogràfics distribuïts en plataformes en línia i en formats físics (DVD i Blu-ray). Un total de 176 llargmetratges (93 doblats i 83 en VOSC) i 12 temporades de sèries amb 121 capítols en VOSC han rebut el suport de Política Lingüística. Des de 2014 Política Lingüística fomenta també l’oferta de la subtitulació en català per mitjà de l’acord anual amb Movistar+ que ha permès subtitular enguany uns 240 llargmetratges i 300 capítols de 33 sèries. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El CPNL i la Fundació puntCAT col·laboren en la promoció de webs comercials en llengua catalana. El Consorci per a la Normalització Lingüística engega l’any 2021 amb nous serveis i projectes per promoure la presència i l’ús digital del català en el sector socioeconòmic. Es tracta concretament de la col·laboració en la iniciativa elteunegoci.cat, de la Fundació puntCAT. Elteunegoci.cat és un programa que pretén impulsar la creació de webs en llengua catalana amb domini .cat de petits negocis del territori. A través de tres sessions formatives, els usuaris aprenen a crear i editar webs amb un constructor WordPress, i configuren també el correu electrònic del negoci. En aquest context, el Consorci per a la Normalització Lingüística posa a l’abast dels participants alguns recursos i serveis per contribuir a l’adequació textual del web, amb la finalitat de facilitar al màxim la publicació d’aquests espais digitals i que les inseguretats lingüístiques no puguin ser cap impediment per als comerços. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Elteunegoci .cat
  • Guia per mantenir el català a internet. El futur del català depèn d’uns hàbits lingüístics digitals que podem reforçar fent ús d’aquests consells. Si parlem català, per què no l’utilitzem quan fem una cerca a Google? L’any 2013, l’estudi “Digital Language Death” del lingüista matemàtic András Kornai anunciava que el 95% de les llengües en ús mai es normalitzarien a internet, fet que acabaria suposant la seva mort. La fractura digital és un dels reptes que afronta la llengua catalana i que des de Núvol ja vam exposar al manifest El català i el colonialisme lingüístic digital. A continuació publiquem una guia de 10 consells per mantenir el català a internet, els quals, per cert, haurien d’anar acompanyats d’una regulació clara i diàfana per protegir els drets lingüístics dels parlants a la xarxa. Més informació a l’article de Clàudia Rius i Llorens, cap de redacció de Núvol.
  • Oberta la presentació de candidatures per a la 8a edició dels Premis Martí Gasull i Roig en la defensa del català. Tothom qui ho vulgui pot aportar la seva proposta fins al dia 19 de febrer. El guanyador, que s’escollirà per votació popular entre tres finalistes, es farà públic durant l’acte de lliurament que enguany es preveu per al mes d’abril. La Plataforma per la Llengua ha obert aquest divendres 8 de gener el termini per presentar les propostes de candidatures per a la vuitena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, que són els guardons de referència que reconeixen la trajectòria i les accions que han emprès persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. L’entitat o persona guanyadora del premi s’escollirà, un any més, per votació popular entre els tres finalistes que seleccionaran els membres del jurat entre totes les candidatures que s’hi presentin. El Premi Martí Gasull i Roig està dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement. L’acte de lliurament del premi Martí Gasull i Roig donarà a conèixer el guanyador d’aquesta edició el dilluns 19 d’abril al Teatre Poliorama de Barcelona si la situació causada per la pandèmia de la Covid-19 ho permet. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Proposa el teu candidat per als VIII Premis Martí Gasull i Roig
  • El món digital ja ho sap: el català té un punt volat. Diumenge és 24 de gener, el Dia del Punt Volat, i enguany celebrem que el codi U+00B7, el caràcter amb què s’identifica el punt volat de la lletra ela geminada, ja apareix a la pàgina de signes adoptats del consorci Unicode. Aquest signe emblemàtic de la llengua catalana ja està apadrinat gràcies a la contribució de 75 mecenes que van participar l’any passat en la campanya de micromecenatge «Tens un punt volat? Ensenyem el caràcter de la ela geminada al món!». El Grup de Treball de la Ela Geminada i els promotors del Dia del Punt Volat van impulsar el 2020 aquesta acció assolida amb èxit (van aconseguir l’apadrinament amb la insígnia d’argent) i, a més, essent el primer caràcter que apadrina de forma col·lectiva una comunitat de parlants. La Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el TERMCAT contribuiran a fer difusió de la iniciativa entre la ciutadania. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Informe ‘La bretxa digital a la ciutat de Barcelona el 2020’. L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació BIT Habitat presenten l’informe sobre la bretxa digital a la ciutat durant el 2020. Aquest treball és una diagnosi sobre el nivell d’accés a internet i els diferents usos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que té per objectiu mesurar el nivell de digitalització de la ciutadania i identificar les necessitats i oportunitats presents i futures. A partir de l’enquesta realitzada el 2016, l’informe del 2020 actualitza els indicadors clau, amplia el nombre d’indicadors d’acord amb el context actual i complementa l’estudi amb dades que provenen de fonts alternatives a l’enquesta principal, incrementant el detall i l’escala de l’anàlisi, amb un escenari amb una gran influència derivada de la nova situació creada per la pandèmia de la Covid-19.
    Informe ‘La bretxa digital a la ciutat de Barcelona el 2020’

Altres notícies del mes de gener del 2021:

  • Gens clar per al català (El Punt Avui, 27-1-2021)
    La Plataforma per la Llengua i entitats del sector promouen el ‘Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya’, un crit d’alerta davant els perills de la revolució digital.
  • Debat virtual sobre les TIC (Fundació .cat, 27-1-2021)
    Ja podeu recuperar en línia el debat sobre política i TIC que va organitzar telecos.cat dijous 21 de gener.
  • L’etiquetatge en català suspèn (El Punt Avui, 3-1-2021)
    El sector del vi i el cava és el que més inclou la llengua pròpia. Mòbils, electrònica i medicaments obvien el català. La Generalitat no sanciona les empreses que incompleixen la llei del codi de consum, vigent des del 2010.
  • “Si canviem la llengua no els estem ajudant a integrar-se” (Jenny Vila a Diari d’Andorra, 13-1-2021)
    És docent dels cursos de català que ha impulsat el Departament de Política Lingüística. 45 anys. Ha estudiat filologia a la UdL. Té un màster en direcció de recursos humans a l’UPC i un postgrau en màrqueting lingüístic a Blanquerna. Treballa en un centre d’autoaprenentatge a Encamp.
  • Cròniques de l’extrem orient: la situació del català a l’Alguer (Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 27-1-2021)
    “Nos diuen que a Catalunya –si dieu ‘Principat’ aquí, poca gent sap què és– se parla català, però quan havem anat a Barcelona per turisme i havem cercat de parlar alguerès, tots contestaven en castellà”
  • Quatre consells per a ensenyar català a la mainada tot cuinant (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 9-1-2021)
    Cuinar és una avinentesa perfecta per a transmetre i contribuir a preservar mots i construccions. Precisió, riquesa lèxica, genuïnitat lingüística, canvis de significat…: en una cuina hi ha tot un món, i aquest món pot ésser català.
  • Aquesta mania nostra de parlar en català (Mail Obert de Gemma Pasqual a VilaWeb, 12-1-2021)
    “I el pitjor, i més intolerable, és l’adoctrinament dels xiquets i les xiquetes, a qui des de ben menuts parlem en català, així que naixen”
  • Realitats inexistents (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 8-1-2021)
    Dietari (7). Això va de miralls que deformen la realitat: uns hi posen filtres, altres ens hi col·loquen a davant. I també de reis que no passen, i d’altres que reïxen.
  • No hi ha perill (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 1-1-2021)
    “Dietari (6). Qui aprèn la llengua és futur, és vida; qui la desaprèn, pèrdua i dolor. Sort que els organismes internacionals hi veuen més clar que nosaltres. Almenys el 2021, diuen, sobreviurem”
  • Idiolectes! (1) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 15-1-2021)
    Ens preocupem de com ens vestim, de què mengem i de què mirem a la tele. Però ben poc de com parlem. Desbarrem impunement sense saber si duem els calçotets de la llengua ratats i amb la goma donada.
  • Idiolectes! (i 2) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 22-1-2021)
    “El desconeixement de la manera com parlem és un llast enorme per al debat sobre la correcció. Si vols millorar, el primer que has de fer és saber en quines condicions tens la barraqueta”
  • El cossi i les calces (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 29-1-2021)
    Dietari (8). Se’ns escolen verbs per les clavegueres però guanyem punts i seguit: un mal negoci. Entre faltes, diacrítics i quelcoms, el català de vegades sembla un xou de Truman.
  • El ‘lo’ neutre o la mandra de concretar (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 23-1-2021)
    L’ús d’un recurs tan vague com l’anomenat ‘lo’ neutre ens emmandreix –i ens empobreix– a l’hora de pensar expressions concretes i adients a cada cas · Us proposem una munió de solucions precises, específiques segons la intenció i el significat.
  • Prosa seductora, un apunt (Mail Obert de Mercè Ibarz a VilaWeb, 16-1-2021)
    “La vida per correu electrònic no és exigent. Tot s’hi val, i això que el teletreball impera més que mai i potser per sempre”
  • Els pronoms febles ja tenen cançó (VilaWeb, 16-1-2021)
    S’ha escampat per les xarxes “La cançó dels pronoms febles”, amb lletra del poeta Àlvar Valls · La música, la interpretació i l’enregistrament han anat a càrrec de diversos membres d’una família.
  • La història d’Eduard Artells: el corrector dur (Joan Josep Isern a VilaWeb, 28-1-2021)
    Durant els anys seixanta, el corrector Eduard Artells va col·laborar estretament amb Joan Triadú en l’organització de les primeres classes de català. Avui fa cinquanta anys de la mort d’Artells i aprofitant l’avinentesa Joan Josep Isern, comissari de l’Any Joan Triadú, ens en fa un breu retrat.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: