Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de gener del 2025.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,73% (alt), el mateix que el del mes anterior.
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de gener del 2025:

  • La base de dades VDJOC ha incorporat l’any 2024 més de 60 videojocs nous en català. L’any 2024, la base de dades de videojocs en català, VDJOC, ha incorporat 68 nous productes, de manera que ofereix informació de 242 títols. De cada joc, aquesta base de dades del web de Llengua catalana n’enllaça l’accés o descàrrega, n’indica l’estudi, el distribuïdor, plataformes de joc, qualificació PEGI, gènere, entre d’altres dades.
    La VDJOC va ser creada per Política Lingüística l’any 2020, amb l’objectiu de donar a conèixer l’oferta de videojocs en català i promoure’n la demanda i el consum. Actualment, hi ha 185 estudis que tenen videojocs en català disponibles.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
    VDJOC – Base de dades de videojocs comercials disponibles en català
  • L’editorial Afers, el programa Téntol d’IB3 i el projecte Ce Trencada, finalistes a la dotzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig. La dotzena edició dels Premis Martí Gasull i Roig ja té els tres finalistes. Es tracta de l’editorial valenciana Afers, del programa d’IB3 Téntol i del projecte comunitari Ce Trencada. Els premis, que organitza cada any Plataforma per la Llengua, volen reconèixer persones o entitats que hagin destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana.
    Després de la deliberació del jurat entre les propostes de 335 persones, el dilluns 13 de gener es va obrir el període de votació popular a través del web www.premismartigasull.cat perquè sigui gent esculli el mereixedor del guardó. El termini per votar acabarà el divendres 14 de febrer i la proposta guanyadora s’anunciarà durant l’acte de lliurament dels premis, que es farà el dimarts 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Vota el 12 Premi Martí Gasull i Roig
  • L’Aliança per la presència digital del català aconsegueix que BYD garanteixi la presència del català als seus vehicles. BYD, la marca de cotxes més venuda a la Xina i la segona del món en elèctrics, ha incorporat recentment la llengua catalana entre les 40 que ofereix el sistema d’informació i entreteniment a bord. Així, els conductors catalanoparlants poden veure en el seu idioma els menús d’ús de les funcions d’assistència a la conducció, càrrega de bateria, diagnòstic i reproducció multimèdia tant en la pantalla central com en la del tauler d’instruments. Aquesta incorporació ja és visible en els cotxes BYD basats en la seva plataforma e-Platform 3.0, inclòs el popular SUV familiar Seal.
    L’Aliança per la Presència Digital del Català posa en valor la feina dels professionals de BYD que han traduït els menús al català. Tanmateix, conscients que sovint és difícil encertar el context d’una traducció, els especialistes de Softcatalà, entitat membre de l’Aliança per la Presència Digital del Català, han fet una revisió completa de la traducció al català en el seu estat actual i han elaborat un informe detallat amb suggeriments de correcció i millora que l’Aliança ha fet arribar a BYD.
    Més informació a la nota de premsa de l’Aliança per la presència digital del català i Softcatalà.
  • Softcatalà converteix el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) al format d’Amazon Kindle. El Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), editat per l’Institut d’Estudis Catalans, és un diccionari de nova planta que inclou els mots essencials de la llengua comuna. Softcatalà n’ha adaptat una versió per al lector de llibres electrònics Amazon Kindle que permet una experiència de lectura còmoda des del dispositiu.
    L’obra, sota la llicència Creative Commons CC BY-NC-ND 3.0, és el primer diccionari en català per al Kindle que es pot descarregar gratuïtament. Cal tenir en compte que els lectors de llibres electrònics Kobo ja incorporen, des de fa anys, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).
    Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que el català comenci a incorporar-se a Messenger, el servei de missatgeria instantània vinculat a Facebook. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que el servei de missatgeria instantània de Facebook, Messenger, comenci a traduir-se al català. Fins ara, tot i que Facebook sí que s’oferia en la nostra llengua (amb certes mancances), aquesta eina concreta no ho permetia. L’entitat celebra aquest avenç, que encara és modest (hi ha molts elements que continuen sense traducció), i demana a Meta, la propietària de Messenger, que, com fa anys que li reclama, segueixi el camí de WhatsApp i també incorpori el català a Instagram i a Threads.
    De moment, el català s’ha començat a incorporar a la versió d’escriptori de Messenger (a l’ordinador) i a l’aplicació mòbil d’Android (però encara no a la d’iOS) i es mostra automàticament en aquesta llengua si l’usuari té el Facebook en català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La Viquipèdia en català, la primera a incloure les 100 dones més influents de 2024 segons la BBC. La Viquipèdia ja inclou les biografies de les 100 dones més influents de l’any 2024, segons el criteri de la BBC. De fet, la versió en català de l’enciclopèdia col·laborativa en línia ha estat la primera en assolir aquesta fita, tal i com ja ho havia fet en anys anteriors. Val a dir, però, que mai s’havia assolit tan ràpidament, en menys de dues setmanes. Pel que fa a altres viquipèdies, a data d’avui (13-1) la versió en anglès inclou 72 biografies, en castellà 43 i en francès 37, mentre que la resta se situen força per sota.
    La cadena britànica va iniciar el 2013 la sèrie multiformat 100 women, que recull les que considera que han estat les dones més influents l’any anterior. Des del 2018 la comunitat viquipedista catalana ha assumit el repte i ha estat capaç de completar les biografies d’aquestes personalitats pertanyents a tots els àmbits, gràcies a un projecte en forma de concurs obert.
    Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
  • L’Associació de SEO en català se suma a l’Aliança per la presència digital del català. L’Aliança per la presència digital del català anuncia la incorporació de l’Associació de SEO en Català, el primer nou membre que se suma a la tasca després dels fundadors (Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació .cat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC). Aquesta adhesió representa un important reconeixement a la missió de l’Aliança per garantir i promoure l’ús del català a l’entorn digital.
    L’Associació de SEO en català, entitat que agrupa professionals del posicionament web que treballen amb la llengua catalana, reforça amb coneixement tècnic i de mercat la tasca de l’Aliança.
    Més informació a la nota de premsa de l’Aliança per la presència digital del català.
  • Catalunya lidera la innovació en intel·ligència artificial amb la seva contribució al projecte ALIA. El Govern reafirma el seu compromís amb la innovació tecnològica i la sobirania digital a través de la seva implicació en el projecte ALIA, una infraestructura pública d’intel·ligència artificial que busca garantir un accés universal i transparent a les tecnologies d’IA per al benefici de tota la societat.
    Es tracta de la primera infraestructura pública europea, oberta i multilingüe que, gràcies a les capacitats úniques de supercomputació del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), reforça la sobirania tecnològica d’Espanya i Europa en el desenvolupament d’una IA transparent, responsable i al servei de les persones.
    El projecte, anunciat ahir (20-1) pel president Sánchez en la clausura de l’esdeveniment “HispanIA: cómo la inteligencia artificial mejorará nuestro futuro”, és una iniciativa pionera a escala estatal que integra la supercomputació pública i les millors pràctiques en desenvolupament d’IA, alineant-se amb el Reglament d’intel·ligència artificial europeu i amb els objectius del programa de la Dècada Digital de la Unió Europea. El projecte compta amb la verificació de l’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), assegurant-ne la transparència del model.
    Un dels aspectes destacats del projecte és la integració del multilingüisme. Gràcies a l’espai de recursos lingüístics ALIA Kit, els investigadors i desenvolupadors poden accedir a models en castellà, català, basc o gallec, així com a metodologies i conjunts de dades per impulsar noves aplicacions.
    Més informació a la nota de premsa del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
  • Plataforma per la Llengua impulsa una beca d’emprenedoria lingüística per revitalitzar el català i l’irlandès. L’Ajuntament de Dublín i Plataforma per la Llengua impulsen conjuntament el projecte Cumasú + Impacte, una beca formativa orientada a proporcionar les bases perquè vint joves, deu catalanoparlants i deu parlants d’irlandès, desenvolupin habilitats avançades en emprenedoria i lideratge. L’objectiu principal d’aquest projecte és la revitalització lingüística a través d’iniciatives d’emprenedoria social. S’empoderarà els participants per tal que assoleixin les eines necessàries per iniciar i sostenir projectes relacionats amb la llengua.
    Cumasú + Impacte vol abordar directament la situació d’emergència lingüística de les dues llengües dotant els alumnes de les habilitats necessàries per crear grups comunitaris i infraestructures que potenciïn l’irlandès i el català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua reclama als diputats catalans compromís amb la llengua catalana per revertir la situació d’emergència lingüística. Plataforma per la Llengua ha intervingut aquest dimecres 15 de gener al Parlament de Catalunya per tal de denunciar la situació d’emergència lingüística que pateix el català i per reclamar als polítics cinc compromisos amb la llengua. Òscar Escuder, president de l’entitat, ha demanat, en primer lloc, més mecanismes per garantir els drets lingüístics i que les institucions compleixin i facin complir les lleis que protegeixen el català. També ha demanat reforçar els espais de socialització en la nostra llengua, augmentar l’audiovisual en català, repensar el model educatiu i promoure una identitat col·lectiva explícitament oberta i basada en la llengua.
    El president de l’entitat ho ha exigit en una compareixença a la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya en què també ha analitzat els principals reptes que té el català i ha exposat casos de discriminacions lingüístiques en els àmbits sanitaris, educatius, laborals i policials.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Disponibles en català dues noves normes UNE-ISO sobre la seguretat de la informació en les organitzacions. El Centre de Terminologia TERMCAT ha elaborat la versió catalana de dues normes tècniques relatives a la gestió de la seguretat de la informació en les organitzacions. En concret, es tracta de la norma UNE-EN ISO/IEC 27000:2021 Tecnologies de la informació. Tècniques de seguretat. Sistemes de gestió de seguretat de la informació. Visió de conjunt i vocabulari i de la norma UNE-EN ISO/IEC 27001:2023 Seguretat de la informació, ciberseguretat i protecció de la privacitat. Sistemes de gestió de seguretat de la informació. Requisits. L’edició d’ambdues normes s’ha dut a terme en el marc de la col·laboració que el TERMCAT manté amb l’Associació Espanyola de Normalització, UNE.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El conseller Vila fa una crida a activar les polítiques lingüístiques municipals en la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han celebrat avui (17-1) la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis al Teatre La Unió de Sant Cugat del Vallès. Durant l’esdeveniment, que ha reunit alcaldes i regidors de més d’un centenar de municipis del país, s’han analitzat les vies per situar la llengua catalana com a eix essencial en les polítiques municipals.
    En la seva intervenció inaugural, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha destacat el paper clau dels ajuntaments com a primer cercle de socialització i espai privilegiat per desplegar polítiques lingüístiques transversals. Vila ha anunciat diverses actuacions que s’estan preparant des del Govern, com la publicació d’una guia per a l’elaboració de plans municipals d’impuls del català: “És imprescindible que els municipis incorporin la mirada lingüística en totes les seves activitats, ja que bona part de les seves actuacions poden tenir un impacte positiu en l’ús social de la llengua”.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Somescola es reuneix amb la consellera d’Educació i amb el conseller de Política Lingüística del govern per tractar de la situació del català a les escoles. Representants de la plataforma unitària Somescola es van reunir el 16 de gener amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, per parlar de la situació del català a les escoles del país.
    Segons el comunicat de Somescola se’ls va traslladar que «cal garantir que tot l’alumnat rebi l’ensenyament en català, sense discriminació ni segregació per origen, situació socioeconòmica o ideologia familiar, és essencial per assegurar l’accés universal a la llengua, revertir el retrocés del seu ús social i promoure l’equitat. El català ha de continuar sent l’element vertebrador que enforteixi la diversitat del país i fomenti la cohesió social».
    Així mateix, que «davant d’una possible sentència del Tribunal Constitucional contrària al model d’escola catalana, hem traslladat que el Govern no es pot quedar de braços plegats davant del que seria un atac intolerable dels alts estaments judicials contra un gran consens de país».
    Més informació al comunicat de Somescola a X.
  • La XXI Nit d’Escola Valenciana aferma l’activisme per la llengua davant l’odi i la desesperança. Escola Valenciana va celebrar la XXI Nit d’Escola Valenciana el dissabte 25 de gener a l’auditori de Benimodo, a la Ribera, amb la participació d’activistes, col·lectius i institucions d’arreu el país. L’acte, un homenatge col·lectiu als referents culturals Didín Puig i Vicent Andrés Estellés i una expressió de caliu cap a les persones i els municipis afectats per la Dana, va acollir el lliurament dels guardons “Intentant la llibertat”, a la promoció i ús social del valencià, i la presentació del calendari de les Trobades 2025.
    Enguany, l’entitat ha reconegut el treball per la cultura i la llengua del poeta Marc Granell, l’Espai Joan Fuster i La Bressola. Els periodistes Sònia Bosch Bivià i Rafa Miragall van presentar la cerimònia, la qual va acollir les actuacions de Xiomara Abello, el grup de danses l’AImogàver, la colla de dolçainers i tabaleters la Xala, ambdós de Sueca, així com els cabuts de Benimodo. Entre les reivindicacions més presents, la necessitat d’engegar la ciutadania perquè vigile el poder, defense els serveis públics i rebutge decisions polítiques que deterioren la convivència, com és el cas de la llei educativa.
    Més informació a la notícia d’Escola Valenciana.
  • Els grups Can Cunyada de Bescanó i Els Fartons d’Elx guanyadors de la 3a edició del concurs AMIC-Directes. Gairebé 300 persones d’arreu de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears van assistit el 15 de gener, a l’acte de lliurament de premis de la 3a edició del concurs de creadors de contingut en català, AMIC-Directes, celebrat al CaixaForum Barcelona. Durant l’acte, presentat per Mariona Calvet, del departament de Comunicació i Màrqueting de l’AMIC, i Aitor Muñoz (@aitor_altea), creador de contingut en valencià, es va premiar un total de 9 grups, d’entre els 50 finalistes, pels seus projectes audiovisuals en català realitzats a través de les plataformes de Twitch i YouTube.
    Dels 180 alumnes finalistes entre les dues categories, el 1r Premi de la categoria d’E-Sports va ser pel grup Els Fartons, del Col·legi San José Artesano d’Elx i en la categoria d’Actualitat, el grup guanyador va ser Can Cunyada de l’INS La Miquela de Bescanó.
    Més informació a la notícia d’AMIC-Directes.
  • El Govern ofereix 9.000 cursos gratuïts per reduir la bretxa digital especialment entre la població d’edat avançada. El Govern de la Generalitat, per mitjà de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, ha engegat avui (20-1) la campanya ‘A Catalunya, ser digital no té edat’, amb l’objectiu de difondre arreu del territori català el programa formatiu ‘Més digitals’ i encoratjar la participació de la ciutadania en els més de 9.000 cursos que ofereix per millorar les competències i habilitats amb els dispositius mòbils. ‘Més digitals’ és un programa de formació que té per objectiu la lluita contra la bretxa digital a través de cursos gratuïts, presencials i dirigits principalment a homes i dones d’edat avançada, tot i que també a altres col·lectius que es trobin en situació de vulnerabilitat.
    Amb un pressupost total de 20,6 milions d’euros i emmarcat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea amb fons Next Generation EU, el programa ‘Més digitals’ contempla l’organització de 9.031 cursos que s’impartiran arreu de Catalunya amb la finalitat d’ajudar la ciutadania catalana a assolir competències bàsiques en l’àmbit digital i alhora millorar la seva qualitat de vida mitjançant l’ús de les tecnologies de forma segura per evitar situacions de desigualtat.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
    Informació dels cursos al web del programa ‘Més digitals’
  • El Govern destina 9 milions d’euros a impulsar el talent i l’emprenedoria femenina en l’àmbit tecnològic i digital per reduir-ne la bretxa de gènere. El Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, ha publicat la convocatòria de subvencions per reduir la bretxa de gènere a l’àmbit de les TIC en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Next Generation EU. Fins al 3 de febrer de 2025 a les 14.00 hores, es podran presentar les sol·licituds per demanar aquests ajuts per a projectes orientats a la reducció de la bretxa digital femenina i a potenciar l’ecosistema emprenedor digital femení arreu del territori català.
    Els ajuts tenen per objectiu promocionar iniciatives adreçades a promoure l’emprenedoria digital femenina, projectes d’empreses de base tecnològica liderades per dones, i projectes de finançament de PIMES que desenvolupin programes d’intraprenedoria femenina de tipus tecnològic o digital. S’atorgaran ajuts de fins a 150.000 € fins a esgotar el pressupost total de la convocatòria, que és de 9 milions d’euros. Poden ser beneficiàries de les subvencions empreses, persones autònomes, consorcis, fundacions, universitats catalanes, centres de recerca i d’investigació, i associacions i entitats privades sense ànim de lucre.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
    Convocatòria de subvencions per reduir la bretxa de gènere a l’àmbit de les TIC
  • Applica-t’hi (en català) – Cercaapps, cercador d’aplicacions en català. D’un temps ençà els robots de grans cercadors com Google han anat evolucionant cap a la indexació centrada en el mobil-first o prioritat mòbil. Ja fa anys que les cerques fetes des de dispositius mòbils superen de llarg les fetes des de dispositius d’escriptori, de manera que les versions web per a mòbil tenen prioritat a l’hora d’aparèixer com a resultats recomanats.
    La preeminència del telèfon intel·ligent també té el seu correlat en la disponibilitat de la llengua catalana. TikTok, per exemple, no té una versió web d’escriptori en català, però, atenent a la preferència dels smart per part dels usuaris, sí que els ofereix la possibilitat de relacionar-s’hi a través de l’aplicació mòbil en català. És evident que una cosa no treu l’altra, però les prioritats d’ús han confegit aquesta realitat. El cas d’Uber Eats és el mateix: el català és present a l’aplicació mòbil i no pas al web d’escriptori precisament perquè la majoria de comandes no es fan des de dispositius estàtics.
    Més informació a la notícia de Via Empresa.
    Cercaapps, cercador d’aplicacions en català
  • Adrià Recasens Continente, escollit Personatge Català de l’Any als Premis Parèntesi 2024. Adrià Recasens Continente (Barcelona, 1990) ha esdevingut una figura destacada en el camp de la IA i la visió per computador. Treballa a Londres per a l’equip de Gemini, la IA de Google, on lidera projectes innovadors multimodals vinculats a l’àudio. La seva recerca actual a Google DeepMind se centra en l’aprenentatge multimodal, la comprensió de xarxes neuronals i el descobriment de conceptes visuals. Recasens es va formar a la Universitat Politècnica i al MIT de Boston.
    Mariola Dinarès (3Cat), Montserrat Rigall (Ràdio 4), Àurea Rodríguez (‘Antes muerta que sin IA’) i Xantal Llavina (Catalunya Ràdio) han estat guardonades ex aequo com a Millor Divulgadora Catalana.
    Més informació a la notícia de Parèntesi MÈDia, amb informació de tots els guardonats als Premis Parèntesi 2024.

Recull d’altres notícies del mes de gener del 2025:

  • La Xina colpeja l’orgull americà amb DeepSeek (Saül Gordillo a El Punt Avui, 30-1-2025)
    OpenAI sospita que l’empresa xinesa ha usat els seus models per desenvolupar la seva reeixida IA.
    Trump demana una reacció a les seves empreses, i Von der Leyen recupera l’informe Draghi.
  • La llengua catalana, més enllà dels humans (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 29-1-2025)
    Si tots els humans que parlem català moríssem demà, el català continuaria vivint en aquestes màquines que ja saben parlar-lo i que no tenen caducitat.
  • Els 10 propòsits a favor del català per al 2025 (Mar Riera a Nació, 12-1-2025)
    El gran repte és que viure plenament en la llengua del país deixi de ser una reivindicació incessant i es converteixi en una realitat completament normal a la nostra societat.
  • El primer miracle lingüístic de l’any (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 1-1-2025)
    Mazón, aquesta volta, no ha tingut cap més remei que empassar-se el seu programa electoral, la seua fòbia a la llengua i la seua ambició lingüicida, i ha hagut de fer la meitat important del missatge de Cap d’Any en català.
  • Què falla quan es premia la feina mal feta? (Assumpció Maresma Matas a VilaWeb, 13-1-2025)
    Joan Abellà, responsable del fracàs de modernitzar la distribució del llibre català, que ha causat ferides greus al món editorial, ara és premiat amb el càrrec de director general de la Fundació .cat. Per bon gestor, diuen; deu ser ironia o cinisme?.
  • Viatjar pel món en català (Racó Català – ACN, 15-1-2025)
    Una associació de guies ofereix aquesta opció a més de 25 destinacions dels cinc continents.
  • Meta comença a traduir Messenger al català (MetaData, 21-1-2025)
    L’aplicació de missatgeria segueix l’estela de Facebook i WhatsApp i incorpora la llengua del Principat en la versió per a escriptori i per a mòbils Android.
  • Els 10 reportatges més llegits del 2024 (MetaData, 1-1-2025)
    Des de l’educació amb o sense pantalles, fins a la pirateria o la formació, els articles més populars de l’any mostren les principals preocupacions de la ciutadania.
  • Com han canviat les xarxes socials durant el 2024? (Marc Vilajosana a MetaData, 2-1-2025)
    La revolució de l’X d’Elon Musk fa sorgir noves plataformes mentre TikTok s’enfronta a possibles prohibicions i Europa intensifica les exigències en privacitat i protecció de menors.
  • Millorem la vitalitat de la nostra llengua (Sal·lus Herrero i Gomar al Diari La Veu del País Valencià, 20-1-2025)
    «Cal que participem individualment i col·lectiva en aquest procés de revitalització lingüística per tal de fer del valencià el centre de gravetat de la comunicació intergrupal.»
  • Bambi torna als cinemes en català (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 8-1-2025)
    Aquest divendres també s’estrenen en català ‘Overlord. El Regne Sagrat’ i ‘Tres vegades res’.
  • Desitjos lingüístics (Míriam Martín Lloret a Nació, 23-1-2025)
    «Continuaré fent les meves classes de zumba, però no deixaré de tenir els meus ‘michelins’. Visca els cossos no normatius i els mitxelins. Si ja tenim birra al diccionari normatiu, pròximament hi vull veure el mitxelín».
  • Deu mots catalans amb un origen curiós (2) (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 31-1-2025)
    D’on ve “botifler”? I “lletraferit”? I “xiruca”?
    Un article amè per a entendre l’origen de deu mots catalans.
  • Històries de paraules (Montserrat Cortès Colomé, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 25-1-2025)
    Moltes criatures badalonines ens hem passat hores jugant en els badius de cals avis. Un joc freqüent era fer curses de paparoles.
  • Lligar en català (Mònica Barrieras, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 3-1-2025)
    Ja se sap que un dels motius per a aprendre una llengua és l’amor. Lligueu en català, no amagueu la llengua!.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: