Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 28 de febrer del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,98% (alt), 0,04 punts percentuals superior al del mes anterior (66,94%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de febrer del 2026:

  • Els reptes del català al món digital – Crònica de l’acte de commemoració del 25è aniversari de WICCAC

 

Fotos: Pablo Aguilera/WICCAC

  • El dilluns 16 de febrer es va fer l’acte de commemoració del 25è aniversari de WICCAC. Com a tema central s’hi va tractar “Els reptes del català al món digital”. Joan Soler, coordinador de WICCAC, va presentar i moderar l’acte, en el qual hi van intervenir: Vicent Partal, director de VilaWeb; Albert Cuesta, periodista, ambaixador d’Accent Obert, i coordinador i portaveu de l’Aliança per la presència digital del català; Xavier Dengra, coordinador d’Empreses a l’Executiva de Plataforma per la Llengua; i Joan Soler, en representació de WICCAC.
    En totes les intervencions dels ponents es va felicitar WICCAC per aquests 25 anys de treball per normalitzar la presència del català a Internet.
    Podeu veure un resum de les intervencions dels quatre ponents de l’acte en aquest article de WICCAC i la ponència sencera de Joan Soler, coordinador de WICCAC, en aquest enllaç (PDF de 6 pàgines)
    Altres articles sobre l’acte de commemoració del 25è aniversari de WICCAC:
    Acte de commemoració del 25è aniversari de WICCAC (Amical Wikimedia)
    Els ‘pesats’ del català a internet (Raül G. Aranzueque al Diari de la llengua)
  • El català digital davant la nova era de la IA: diagnòstic i propostes d’Accent Obert. Accent Obert ha presentat a Barcelona un diagnòstic inicial sobre la situació del català en l’ecosistema digital, amb especial atenció a l’impacte de la intel·ligència artificial generativa. El missatge és clar: el català parteix d’una posició sòlida en l’àmbit digital, però la velocitat dels canvis tecnològics exigeix actuació immediata i coordinada per consolidar i ampliar aquesta posició.
    L’anàlisi constata una paradoxa rellevant. Tot i la davallada en l’ús social de la llengua, el català es troba en una situació comparativament favorable en l’entorn digital, millor que moltes altres llengües no hegemòniques. Disposa d’infraestructures pròpies, com el domini .cat; d’un ecosistema creatiu actiu, amb més de 1.200 creadors digitals; i d’iniciatives consolidades en programari i contingut web. Però aquesta fortalesa no és irreversible.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
  • La intel·ligència artificial i el futur de les llengües europees no hegemòniques. La intel·ligència artificial ja no és un horitzó llunyà. És una realitat quotidiana que transforma la manera com treballem, ens informem, aprenem i, també, com parlem, escrivim i pensem. Però aquesta transformació no és neutral: planteja reptes profunds per a la diversitat lingüística i cultural d’Europa.
    Aquest va ser l’eix central de la jornada «La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques», organitzada per la Fundació Irla i la Coppieters Foundation, amb la col·laboració d’Accent Obert, celebrada al Mirador del CCCB. Una trobada per analitzar oportunitats, riscos i, sobretot, responsabilitats col·lectives.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
    La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques (PDF de 101 pàgines) (elaborat per Albert Cuesta)
  • La Bressola guanya la 13a edició dels Premis Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua. La xarxa d’escoles associatives nord-catalanes La Bressola ha rebut aquest dilluns (23-2) al vespre el 13è Premi Martí Gasull i Roig de Plataforma per la Llengua gràcies a una votació popular en què s’ha imposat a la revista Cavall Fort i al Centre Artesà Tradicionàrius de promoció de música i cultura musical. Guillem Nivet, president de La Bressola, ha defensat el sistema d’immersió lingüística en català dels seus centres, i ha reivindicat que la immersió cal aplicar-la bé. “La immersió funciona si és total i absoluta. Si es fa a mitges és bilingüisme, i el bilingüisme és colonialisme pur”, ha denunciat. Nivet ha explicat que el suport popular ha permès estabilitzar la situació econòmica de La Bressola, però que no n’hi ha prou: “el projecte no podrà continuar si no aconseguim el suport de les institucions, especialment les de l’Estat francès”.
    La Bressola ha rebut el guardó en una gala que ha tingut lloc a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona, en què també s’ha lliurat el Premi a la Innovació al projecte Easy Catalan, de contingut audiovisual per aprendre català, i el Premi Especial del Jurat a l’activista i l’exsíndic de l’Alguer Carlo Sechi.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Nou èxit: la denúncia i la pressió de Plataforma per la Llengua fan efecte i aconseguim que Ebro inclogui el català a la documentació i a les pantalles. Arran de la pressió exercida per Plataforma per la Llengua, Ebro ha incorporat, finalment, el català al sistema d’infroentreteniment, a l’aplicació, a la documentació d’oferta comercial i als contractes de compravenda. L’entitat va denunciar l’automobilista catalana quan va descobrir que havia rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya sense complir cap dels requisits lingüístics exigits.
    L’empresa es va acollir l’any 2022 a una línia de subvencions del Departament d’Empresa i Treball destinada a projectes de reindustrialització per tornar a produir cotxes a la fàbrica de Nissan de la Zona Franca de Barcelona. Se li va atorgar, a fons perdut, un import d’1.998.604,30 euros. Per aconseguir la subvenció, però, l’empresa havia de complir els requisits fixats a la Resolució EMT/4049/2022, de 21 de desembre, per la qual s’aprovaven les bases reguladores de la línia de subvencions.
    En aquesta resolució es fixaven alguns requisits lingüístics: les empreses beneficiàries havien de complir els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i, de manera genèrica, “qualsevol altra obligació legal o reglamentària que els pugui afectar”. D’aquesta manera, les empreses havien d’estar en condició de poder atendre els consumidors quan s’expressessin en català, tenir la senyalització, els cartells d’informació fixa i els documents d’oferta de serveis en català, i incloure el català als rètols i les informacions fixes de l’interior dels centres laborals adreçades als treballadors.
    Plataforma per la Llengua va denunciar l’empresa a la direcció general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, l’organisme competent, per incomplir les obligacions lingüístiques fixades per l’ajuda econòmica pública que li va ser atorgada.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Accent Obert es presenta a La Paloma com a punt de trobada de la comunitat digital en català. Una nova etapa per a Accent Obert. La conducció d’Òscar Dalmau va aportar ritme i ironia a la presentació pública de la nova etapa. Entre bromes sobre contrasenyes impossibles i cookies acceptades sense llegir, va posar el focus en el significat del nou nom i en la seva càrrega simbòlica: “El nom és boníssim, deixeu-m’ho dir. Sobretot perquè defineix un accent que existeix a la à de CATALÀ, perquè denota quelcom positiu…”.
    La reflexió anava més enllà de l’anècdota lingüística. El canvi de nom marca una nova etapa. Accent Obert neix amb la voluntat d’articular el país digital des de quatre verbs clau —promoure, facilitar, defensar i gestionar— i de connectar comunitat, infraestructures i drets sota una mateixa mirada.
    Genís Roca va obrir la trobada posant l’accent en el valor de la comunitat reunida a la sala. “Som molta gent treballant per aquesta cultura, som molta gent treballant per aquesta llengua i poques vegades ens reunim.”. Va animar els assistents a prendre consciència de la feina compartida i a viure la trobada com un moment per celebrar el camí fet conjuntament.
    Amb aquest esperit col·lectiu va arrencar una vetllada que volia ser, alhora, celebració i declaració d’intencions.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
  • Gemini en l’aplicació mòbil Android ha afegit la síntesi de veu en català de les respostes (la icona de l’altaveu). «Gemini en l’aplicació mòbil Android ha afegit la síntesi de veu en català de les respostes (la icona de l’altaveu). Google té un tou de sistemes de síntesi de veu en català, sembla un dels models Gemini TTS.». Piulada a X de Jordi Mas.
    «Això és molt bona notícia. Ja són tres els xatbots (ChatGPT, Copilot i ara Gemini) que parlen -amb veu- català. S’hauria de propagar al Google Assistant/Home. I potencialment als Samsung Galaxy i a la nova Siri d’Apple.». Piulada a X d’Albert Cuesta.
  • Campanya ‘Configura’ de configuració dels dispositius en català: Preguntes més freqüents (PMF). Preguntes més freqüents (PMF):
    Configurar el dispositiu en català tradueix al català les aplicacions que no ho estan?
    No, configurar el dispositiu en català no tradueix automàticament les aplicacions. La configuració d’idioma del sistema operatiu només afecta els menús, notificacions i aplicacions nadiues del dispositiu.
    Els creadors de cada aplicació decideixen quins idiomes ofereix i com aplica la seva traducció. Quan configures el dispositiu en català:
    Les aplicacions que ja tenen versió en català detectaran aquesta preferència i es mostraran en català automàticament.
    Les aplicacions que no tenen versió en català continuaran mostrant-se en altres idiomes (normalment anglès o castellà).
    Més informació a Preguntes més freqüents (PMF) del web configura.cat.
  • WICCAC celebra 25 anys d’impuls a la presència del català a Internet. WICCAC, Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics, celebrarà aquest dilluns (16-2) els 25 anys de la seva existència amb un acte al Hub Social Media (Carrer Girona, 34 Barcelona) a un quart de set del vespre, amb la participació del seu fundador i coordinador, Joan Soler i també del portaveu de l’Aliança per la Presència Digital del Català, Albert Cuesta, del coordinador d’empreses i consum de la Plataforma per la Llengua, Xavier Dengra i del director de VilaWeb, Vicent Partal.
    WICCAC és una agrupació de webmàsters que han creat personalment, individualment o en grup, les seves webs; que són independents, és a dir, que no estan lligats a organismes oficials ni entitats comercials ni professionals ni grups polítics; que tenen propòsits culturals o cívics, i que treballen en català.
    Més informació a la notícia de VilaWeb.
  • Els gimnasos Brooklyn Fitboxing estrenen web en català després de la intermediació del Departament de Política Lingüística i aviat en sortirà l’aplicació mòbil. «Els gimnasos Brooklyn Fitboxing estrenen web en català després de la intermediació del Departament de Política Lingüística i aviat en sortirà l’aplicació mòbil.
    Brooklyn Fitboxing té 26 establiments a Catalunya i 24 a d’altres territoris de llengua catalana.».
    Brooklyn Fitboxing
    Piulada a X del del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • ACPV celebra el talent digital i consolida la comunitat creadora en la III Gala del Pòdcast i Creació de Contingut en Valencià. El passat 13 de febrer, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València es va omplir per celebrar la III Gala del Pòdcast i Creació de Contingut en Valencià, una cita ja consolidada com a punt de trobada de la comunitat creadora digital en la nostra llengua.
    Organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Joves d’Acció Cultural del País Valencià i Malparlat, la gala va reconéixer els projectes més destacats del panorama actual del pòdcast i la creació de contingut en valencià.
    La vetlada, presentada per l’actriu Tània Fortea i la periodista Andrea Jarque, va combinar humor, ritme i emoció, en una cerimònia àgil que va alternar vídeos dels projectes nominats, lliurament de guardons i actuacions musicals.
    Més informació a la notícia d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb la relació dels projectes premiats en les tretze categories.
  • La Generalitat presenta l’Any Bressola, la commemoració de cinquanta anys d’educació en català a la Catalunya del Nord. El Departament de Política Lingüística i La Bressola han presentat plegats l’Any Bressola, el programa d’activitats i actes institucionals que es desenvoluparan al llarg del 2026 per commemorar els cinquanta anys d’educació en català a la Catalunya del Nord. A l’acte hi han participat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el president de La Bressola, Guillem Nivet, el president dels Amics de La Bressola, Geoffroy Lourdou, el comissari dels cinquanta anys de La Bressola, David Altimir, el president d’honor dels Amics de La Bressola, Enric Larreula, la directora pedagògica de La Bressola, Marta Ibáñez i la vicepresidenta dels Amics de La Bressola, Elisenda Puig. L’esdeveniment ha estat conduït pel cantant i exprofessor de La Bressola, Julien Leone.
    L’Any Bressola té l’objectiu de donar a conèixer la tasca que La Bressola duu a terme des de fa 50 anys per preservar la llengua catalana a la Catalunya del Nord, i posar en relleu la importància d’aquesta feina per al país.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya i a l’Agenda commemorativa 50 anys de La Bressola.
  • El 85 % de les pel·lícules estrenades en català el 2025 no s’han pogut veure als cinemes del País Valencià, les Illes Balears i Andorra. Un 85 % de les pel·lícules que s’han estrenat en català durant el 2025 no s’han pogut veure als cinemes del País Valencià, les Illes Balears i Andorra. És una de les principals conclusions d’un informe sobre l’exhibició de cinema en català que ha elaborat Plataforma per la Llengua a partir de les dades del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de la informació facilitada per distribuïdores i sales de cinema.
    Entre el 3 de gener i el 25 de desembre de 2025 es van estrenar un total de 114 pel·lícules i documentals en versió original, doblada o subtitulada al català dins del circuit comercial. Totes aquestes estrenes van arribar a Catalunya, però només 20 es van projectar al País Valencià (17,5 %), 17 a Andorra (14,9 %) i 16 a les Illes Balears (14 %).
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La Cecot impulsa CATempresa Clips, un nou projecte per reforçar l’ús del català a l’empresa i entre la ciutadania. La Cecot, amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha presentat aquest matí (18-2) en roda de premsa el projecte CATempresa Clips, una iniciativa orientada a fomentar l’ús del català tant en l’àmbit empresarial com entre la ciutadania.
    La presentació ha anat a càrrec de Pere Ejarque Guillamat, assessor en Responsabilitat Social de la Cecot, acompanyat per Marta Astals Murià, Stephanie Whiteman i Maryam Essousi Ouled, tècniques en projectes de responsabilitat social de la patronal, que han detallat els continguts i objectius del projecte.
    CATempresa Clips és el projecte més recent de la Cecot per a fomentar l’ús del català, tant en l’àmbit empresarial com entre la ciutadania. S’hi despleguen càpsules audiovisuals sobre lèxic específic de diferents sectors econòmics i àmbits ciutadans; vídeos breus compartits a través d’Instagram i altres xarxes socials; i reculls de lèxic sobre els sectors econòmics i àmbits ciutadans.
    CATempresa Clips neix amb la voluntat de donar resposta a una realitat contrastada: tot i que el 93,4% de la població entén el català, només el 32,6% l’utilitza de manera habitual. Aquesta diferència és especialment visible en l’àmbit professional, on en sectors com el comerç o els serveis només el 36,6% de les interaccions es fan en català, mentre que gairebé el 80% de les persones són ateses inicialment en castellà.
    Més informació a l’article de la Cecot.
    Projecte CATempresa Clips
  • S’obre el termini per sol·licitar subvencions per al doblatge i subtitulació de cinema en català. El Departament de Política Lingüística obre el termini per sol·licitar subvencions destinades al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales de cinema. Aquesta línia d’ajuts, adreçada a empreses de distribució cinematogràfica, té com a objectiu incrementar el nombre d’estrenes de llargmetratges disponibles en llengua catalana, tant doblats com subtitulats.
    Mitjançant aquesta línia, Política Lingüística va subvencionar durant l’any 2025 el doblatge i/o la subtitulació de 85 títols, dels quals 39 es van estrenar en versió doblada al català, 38 en versió original subtitulada en català i 8 en versió doblada i subtitulada.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística incorpora els primers 10 dictats en línia autocorrectius en alguerès. La Generalitat de Catalunya ha creat els primers 10 dictats en línia autocorrectius en alguerès, un pas inèdit en la difusió d’aquesta varietat dialectal dins els recursos d’aprenentatge del català. Els textos han estat elaborats per la lingüista algueresa Carla Valentino, i ja formen part del recurs educatiu «Dictats en línia», un des més utilitzats del web de Llengua catalana.
    Aquesta nova aportació consolida la col·laboració entre el Departament de Política Lingüística i l’Alguer, i reforça el compromís per oferir eines gratuïtes, accessibles i adaptades a totes les varietats del català.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Les marques OMODA i JAECOO, del grup xinès Chery, publiquen els manuals de propietari en català, el manual de garantia i el d’assistència en carretera. Les marques OMODA i JAECOO, del grup xinès Chery, publiquen avui (6-2) els manuals de propietari en català, a més del manual de garantia i el d’assistència en carretera. Després de la bona notícia d’EBRO, continuem treballant en el sector automobilístic.
    Piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
    Manuals Omoda i Jaecoo
  • Configurar Google Maps en català: un pas senzill per navegar en la teva llengua. Google Maps és una de les aplicacions més utilitzades per orientar-se, consultar rutes o descobrir establiments. Tot i això, molts usuaris desconeixen que es pot configurar fàcilment en català per rebre indicacions i navegar per l’app en aquesta llengua.
    Arnau Font explica com activar-lo en aquest vídeo, tant si tens un dispositiu Android com iOS. Fer aquest ajust no només millora la comprensió i la comoditat d’ús, sinó que també contribueix a reforçar la presència del català en l’entorn digital. L’ús quotidià de les aplicacions en la llengua pròpia ajuda a normalitzar-la en serveis globals i a garantir que continuï present en les tecnologies del dia a dia.
    En un context on la mobilitat digital és constant, configurar les eines que utilitzem diàriament en català és una acció senzilla que suma per avançar cap a una experiència digital més inclusiva i lingüísticament diversa.
    Vídeo ‘Configurar Google Maps en català: un pas senzill per navegar en la teva llengua’

Recull d’altres notícies del mes de febrer del 2026:

  • El català ven (Raül G. Aranzueque al Diari de la llengua, 16-2-2026)
    Cada cop hi ha més empreses que demostren que ser respectuoses amb la llengua pròpia posiciona bé en el mercat i aporta beneficis.
  • Organitzem un debat internacional a Barcelona sobre futbol i llengües minoritzades (Plataforma per la Llengua, 25-2-2026)
    Plataforma per la Llengua impulsa el II Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol els dies 16 i 17 de març al Born – Museu d’Història de Barcelona, amb la col·laboració de l’European Center for Minority Issues.
    Experts, clubs i investigadors d’arreu d’Europa analitzaran l’ús de les llengües en el futbol professional, el futbol base, i els mitjans de comunicació esportius: inscripcions obertes.
  • IA: oportunitat i risc per al català (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 23-2-2026)
    Els activistes i la societat civil han aconseguit un alt grau de normalització lingüística en aquest àmbit.
    La llengua està molt ben situada en el món digital i supera altres idiomes amb tants o més parlants.
    Els principals xatbots són capaços de dialogar per escrit en català i quatre l’inclouen de forma explícita.
    L’extensió de la intel·ligència artificial posa en perill la diversitat lingüística pel seu biaix anglosaxó.
  • Catalanitzar el dispositiu (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 23-2-2026)
    Accent Obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Softcatalà impulsen una campanya per configurar en català els ginys.
    Només un 20% dels aparells dels territoris de parla catalana estan en la llengua pròpia, un pas clau per a la salut digital de l’idioma.
  • Reclamam urgentment una llei a les Illes Balears que protegesqui els consumidors de les discriminacions lingüístiques (Plataforma per la Llengua, 18-2-2026)
    Plataforma per la Llengua s’ha fet ressò de fins a cinc discriminacions lingüístiques entre el desembre de 2025 i el febrer d’enguany per haver parlat en català en establiments comercials.
    Davant dels nous casos, consideram que és necessari reprendre el debat parlamentari per aprovar una nova llei que garantesqui que els consumidors puguin esser atesos en la seva llengua als establiments comercials i se’ls protegesqui davant qualsevol discriminació per motiu de llengua.
  • Tot el que vols saber de la gala de la 13a edició dels Premis Martí Gasull i Roig (Plataforma per la Llengua, 20-2-2026)
    Presentada per l’actriu Txe Arana, la gala tindrà lloc aquest dilluns 23 de febrer, a les 19 h, a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona, i comptarà amb les actuacions musicals de Fades, Abril i els algueresos Gionta i Riccardo.
    L’acte servirà per lliurar tres premis: el Premi Martí Gasull i Roig, el Premi a la Innovació i el Premi Especial del Jurat, el guanyador del qual ja es coneix: l’activista i exsíndic de l’Alguer Carlo Sechi.
    El Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona, la revista Cavall Fort i la xarxa d’escoles La Bressola aspiren a guanyar el Premi Martí Gasull i Roig.
    El pòdcast de futbol La Sotana, el creador de contingut musical Cat Lletres i el projecte Easy Catalan són els finalistes del Premi a la Innovació.
  • La Franja de Ponent és la frontera viva del nostre país (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 3-2-2025)
    La Franja de Ponent és la frontera viva, el lloc on es decideix si som o no som una comunitat cultural decidida a continuar amb una història mil·lenària i una nació amb voluntat de futur.
  • L’automobilística Ebro rectifica amb el català (Josep Maria Botanch a elMón, 5-2-2026)
    Inclou la llengua al sistema d’entreteniment, a l’aplicació mòbil i a la documentació de l’oferta comercial i contractes de compravenda després de la interlocució de Política Lingüística i d’una denúncia de Plataforma per la Llengua.
  • Català per decret (Ferran Casas i Manresa a Nació, 19-2-2026)
    A Catalunya es pot viure en castellà perquè és la llengua legalment preeminent. Però és responsabilitat de parlants i administracions convertir el català en inevitable per a qui s’hi vulgui establir.
  • Barcelona participa en la XXIX Dictada Occitana (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 2-2-2026)
    El concurs d’ortografia en occità s’ha celebrat simultàniament a 38 localitats de l’espai cultural català i occità.
  • Menjar-se un pintxo en català (Ferran Bach a Núvol, 12-2-2026)
    Ferran Bach és un client fidel d’una taverna basca de Barcelona, però ha arribat la conclusió que la millor manera d’evitar el conflicte lingüístic amb els cambrers de Barcelona és parlar-los en anglès.
  • “Quedar”: un verb copiat del castellà? (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 27-2-2026)
    El castellà “quedar” ha agafat molts significats i el català els ha copiats · Repassem alternatives per a evitar aquest empobriment.
  • I com es diu la teva llengua? (Pau Bofill, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) a VilaWeb, 10-2-2026)
    Parlem sobre glotònims (els noms que donem a les llengües) i sobre la implicació que cada glotònim té.
  • L’anglès, Lamine i la universitat (Narcís Iglésias, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 17-2-2026)
    No és gens estrany que cada cop vagin sortint més veus, fins i tot des del món anglosaxó de les ciències, que demanen que l’anglès no hagi de ser l’única llengua de la ciència.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: