Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de març del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 67,01% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,98%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).
  • A destacar que per primera vegada s’ha passat del 67% de webs en català.

Recull de notícies destacades del mes de març del 2026:

  • La Viquipèdia en català celebra 25 anys de creixement, resiliència i nous reptes. WICCAC va ser present a l’acte de celebració al Museu Marítim. Aquest dilluns 16 de març celebrem el 25è aniversari de la creació de la Viquipèdia en català, una de les primeres edicions de l’enciclopèdia lliure. En un quart de segle, la Viquipèdia en català ha crescut fins a convertir-se en una de les 20 edicions amb més volum del món i, sobretot, en un espai de referència per al coneixement en català, construït des del voluntariat i la col·laboració.
    El projecte ha avançat superant recels i escepticismes que s’han repetit en diferents etapes. Avui, la realitat és una comunitat que, amb altibaixos, no s’atura: 790.189 articles, 36.899.077 edicions i 2.384 usuaris registrats actius en els darrers 30 dies, amb un ritme constant de millora, correcció i actualització de continguts.
    Per a Amical Wikimedia, l’organització independent de voluntaris en pro de la llengua i la cultura catalanes, l’aniversari és també una oportunitat per posar el focus en els nous reptes i incentivar la participació. D’una banda, cal ampliar i diversificar la comunitat per reduir desequilibris persistents, i continuar fent el millor contingut enciclopèdic en català, per seguir destacant com a espai de context verificable davant la desinformació i ser imprescindible també per la construcció dels models de llenguatge de la IA.
    WICCAC va ser present a l’acte de celebració, que es va fer el dissabte 28 de març al Museu Marítim de Barcelona, representat pel seu coordinador Joan Soler Martí. Hi van intervenir el director del Museu Marítim, Enric Garcia Domingo, i diversos representants i editors de la Viquipèdia en català, que van presentar algunes de les principals iniciatives que s’aniran desenvolupant i presentant en els propers mesos i van destacar el repte que actualment representa conviure amb la IA, així com la necessitat de mantenir i incrementar el nombre de voluntaris editors. També es va destacar que la Viquipèdia en català és una de les més antigues i de més qualitat i que està a prop d’arribar als 800.000 articles. L’acte es va cloure amb una foto de grup dels assistents i amb un pica-pica amb pastissos i begudes.
    Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia i a la d’El Punt Avui.
  • El català avança al sector de l’automoció. Després del CUPRA Born, el nou CUPRA Raval també incorporarà els menús en català. El 5 de març va sortir al mercat la nova versió del CUPRA Born, que incorpora per primera vegada el català entre els idiomes disponibles en el sistema d’infoentreteniment del vehicle. Es tracta del primer cotxe de SEAT & CUPRA, i fabricat a Europa, que permet utilitzar la interfície de pantalla en català.
    Després del CUPRA Born, el nou CUPRA Raval també incorporarà els menús en català. I aquest any la nova versió del CUPRA Tavascan també els portarà. Seguim treballant amb SEAT perquè cada cop més vehicles incorporin el català.
    Més informació a la nota de premsa i la piulada a X de l’Aliança per la presència digital del català.
  • SEAT ha presentat formalment la nova generació del Cupra Tavascan, el tercer model de la marca que inclou el català entre els idiomes del sistema d’infoentreteniment basat en Android Automotive. 26-3: SEAT ha presentat formalment la nova generació del Cupra Tavascan, el tercer model de la marca que inclou el català entre els idiomes del sistema d’infoentreteniment basat en Android Automotive. A la venda després de l’estiu.
    12-3: Seat Cupra confirma que la nova versió de l’elèctric Tavascan, prevista per aquest any, també portarà les pantalles en català (i en basc; i en gallec; algun dia ens ho haurien d’agrair). Treballen en ampliar-ho als nous Seat, però no hi ha dates.
    Veure les piulades a X d’Albert Cuesta dels dies 26-3 i 12-3.
  • Des del 18 de març tots els models de cotxes de les marques Omoda i Jaecoo inclouen el català al menú dels ordinadors de bord i sistemes d’infoentreteniment. Des d’avui (18-3) tots els models de cotxes de les marques Omoda i Jaecoo inclouen el català al menú dels ordinadors de bord i sistemes d’infoentreteniment. Aquesta incorporació arriba després que anteriorment l’hi haguessin afegit Tesla, BYD, Ebro i els models Raval i Born de Cupra.
    Veure la piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El traductor de Google per a Android ja no fa només traducció consecutiva de/a català. També han activat la traducció simultània si portes auriculars. El traductor de Google per a Android ja no fa només traducció consecutiva de/a català. També han activat la traducció simultània si portes auriculars. M’estan parlant en alemany i ho sento en català!
    Ara SamsungMobile ja no té excusa per no integrar-ho en el traductor de trucades telefòniques de Galaxy AI.
    Veure les piulades a X d’Albert Cuesta i de l’Aliança per la presència digital del català.
  • Creix la presència de la llengua catalana en entorns web, etiquetatge i manuals d’ús durant l’últim any. Durant el darrer any, el Departament de Política Lingüística ha treballat amb més de dues-centes empreses que operen a Catalunya per ampliar l’ús del català i garantir els drets lingüístics dels consumidors. La incorporació de la llengua s’ha materialitzat en webs, aplicacions mòbils, manuals d’ús de productes i serveis, etiquetatge i altres canals de relació amb el consumidor. Així, s’ha augmentat la presència del català en sectors com la restauració, l’automoció, la moda, la logística, els electrodomèstics, els serveis financers, la salut o les cadenes de gimnasos.
    Després que el 2024 empreses com Burger King o McDonald’s incorporessin el català als seus serveis digitals, el 2025 s’hi ha sumat l’empresa de restauració…
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Neix SAGA Barcelona Game Fest, el nou gran saló dels videojocs de Barcelona. Plataforma per la Llengua, BCN Game Fest i Retrobarcelona sumen esforços per organitzar SAGA Barcelona Game Fest, el que serà el saló de videojocs més gran del sud d’Europa. Se celebrarà els dies 9, 10 i 11 d’octubre al recinte de Fira de Barcelona Montjuïc, i reunirà professionals del sector, estudis desenvolupadors, editors de videojocs, creadors de contingut i públic aficionat en un espai que creix fins als 14.000 metres quadrats. La nova fira ja té web i perfils a Instagram, X, TikTok i BlueSky.
    El nou esdeveniment neix de la fusió dels tres salons de referència del sector, i té la voluntat de consolidar-se com el principal punt de trobada de la indústria del videojoc.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Saga Barcelona Game Fest
  • El servei Substack de publicació de butlletins ha incorporat l’opció del nostre idioma: la interfície de l’aplicació és en català i el contingut es declara en català. El català continua avançant en el món digital. El servei Substack de publicació de butlletins ha incorporat l’opció del nostre idioma: la interfície de l’aplicació és en català i el contingut es declara en català.
    Piulada a X d’Albert Cuesta.
  • Presentació de Frec: quan la intel·ligència artificial comença a interactuar amb eines i serveis en català. WICCAC hi va ser. La intel·ligència artificial ja entén el català. Però això no vol dir que el pensi, ni que el situï al centre. Aquesta és la tensió de fons que va travessar la presentació de Frec, una sessió que va posar en diàleg recerca, empresa i acció social per abordar el futur lingüístic de les tecnologies que ja estructuren Internet.
    No va ser només una presentació de projecte. Va ser una constatació: la presència del català en l’ecosistema digital no es garanteix per inèrcia. Cal construir-la també en les capes profundes —models, dades i sistemes— que defineixen com funcionen les eines.
    I FREC aborda precisament un àmbit creixent d’innovació pel que fa a l’aplicació de la IA: com fer que els models puguin interactuar amb els programes, serveis i eines digitals de forma que puguin automatitzar i fer més eficients molts processos dins de les organitzacions. I posant focus en connectar eines i serveis que estan disponibles en la nostra llengua.
    WICCAC va ser present el dijous 26 de març a la molt interessant presentació de Frec, celebrada a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
    Frec
  • Albert Cuesta, millor divulgador a la Nit de les Telecomunicacions. La Nit de les Telecomunicacions va reconèixer aquest dijous (26-3) Albert Cuesta com a millor divulgador, en una edició celebrada a L’Auditori de Barcelona. Un guardó que posa en valor una trajectòria sostinguda en el temps —i que no li és aliè: ja l’havia rebut l’any 2020—: explicar la tecnologia amb rigor, fer-la accessible i, sobretot, fer-ho en català.
    No és un reconeixement menor. La Nit de les Telecomunicacions, impulsada per Telecos.cat i el Col·legi d’Informàtics de Catalunya, fa més de trenta anys que actua com a punt de trobada del sector TIC català. Enguany, sota el lema “De la idea a la indústria: avancem en lideratge tecnològic”, ha tornat a situar al centre les persones que connecten innovació i societat. El guardó a Cuesta s’inscriu en aquesta línia.
    El jurat ha volgut reconèixer la seva capacitat de fer comprensible un entorn complex i en constant transformació, una tasca clau en un moment en què la tecnologia condiciona cada cop més àmbits de la vida quotidiana. Però el seu paper va més enllà de la divulgació: Cuesta no només explica què passa, sinó que contribueix a orientar cap on ha d’anar.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert i a la piulada a X d’Albert Cuesta.
  • El pressupost del Departament de Política Lingüística arriba als 85 milions d’euros el 2026, un 43% més que el 2023. El Departament de Política Lingüística ha presentat aquest dijous (5-3) el seu pressupost a la Comissió de Política Lingüística del Parlament. El pressupost del Departament per al 2026 se situa en 85 milions d’euros, amb un increment de 26 milions respecte al 2023 (+43%), quan era una Secretaria, i un augment del 213% respecte el 2015. Aquest creixement permetrà continuar desplegant el Departament, creat l’agost del 2024, i reforçar les línies destinades a ampliar el coneixement i l’ús del català. El pressupost del Departament de Política Lingüística és només una part del pressupost destinat al Pacte Nacional per la Llengua al qual contribueixen tots els departament de la Generalitat i que superarà àmpliament els 200 milions d’euros acordats.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • S’obre el termini d’una nova edició de les Beques Propulsió per a creadors de contingut. El Departament de Política Lingüística obre el termini de convocatòria de les Beques Propulsió 2026, els ajuts destinats a fomentar la creació, la publicació, la difusió i la promoció de vídeos elaborats per creadors de contingut en català o en occità. L’objectiu és incrementar l’oferta de continguts en català a les xarxes i afavorir la professionalització dels creadors que aposten per la llengua catalana.
    Poden optar-hi tots els creadors de continguts per a xarxes socials majors d’edat. Els beneficiaris hauran d’elaborar una sèrie de deu vídeos en català o en occità, aranès a l’Aran, i publicar-la a Instagram, Youtube o Tiktok. Cada episodi haurà de tenir una durada mínima de 5 minuts i la conducció de la sèrie de vídeos objecte de la subvenció haurà de ser en català o en occità.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Els Premis CRIT tornen el 14 de maig i obren inscripcions per a la segona edició. Els Premis CRIT ja tenen data per a la seva segona edició. Després de l’èxit de la primera convocatòria, els guardons dedicats a la creació de contingut digital en català celebraran una nova gala el 14 de maig, coincidint amb l’obertura del procés d’inscripció per a creadors, creadores i projectes que vulguin presentar candidatura.
    Les inscripcions ja es poden formalitzar a través del web oficial dels premis i romandran obertes fins al 7 d’abril. La gala reunirà creadors de contingut, professionals del sector digital, institucions i representants culturals per reconèixer el talent emergent i consolidat de l’ecosistema digital en català.
    Impulsats per 3Cat, Accent Obert i l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, els Premis CRIT van néixer amb l’objectiu de visibilitzar, prestigiar i professionalitzar la creació de contingut en català a les xarxes socials. Els guardons reconeixen projectes, creadors i creadores que utilitzen el català per informar, entretenir, divulgar o construir comunitat en l’entorn digital.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
    Premis CRIT
  • Joan Abellà, director general d’Accent Obert. «El català digital: no podem abaixar la guàrdia». Quan el 2005 vam posar en marxa el domini .cat, érem els primers del món a vincular un domini d’Internet a una cultura. Molts ens deien que era una aposta arriscada, que cap cultura minoritzada podia aspirar a tenir una infraestructura digital pròpia amb reconeixement global. Avui, més de dues dècades després, amb més de 116.000 dominis registrats i una taxa de renovació del 86,6% —onze punts per sobre dels .com/.net—, el .cat és un referent internacional de governança i presència digital. El nostre èxit no ha estat casual: és el resultat de visió estratègica, coordinació entre actors i intervenció en els punts estructurals del sistema.
    Aquesta experiència ens ha ensenyat una lliçó fonamental: la presència d’una llengua al món digital no és automàtica. Requereix actuació continuada, visió de futur i capacitat d’adaptació als canvis tecnològics. I ara, amb l’emergència de la intel·ligència artificial generativa, tenim davant nostre el repte més important des de la creació del .cat.
    El diagnòstic que hem presentat des d’Accent Obert constata que el català es troba en bona posició en l’àmbit digital gràcies a la feina feta fins ara. Disposa d’infraestructures digitals pròpies, d’un ecosistema creatiu actiu amb més de 1.200 creadors que publiquen regularment en català —som la primera cultura del món que documenta i monitoritza aquesta comunitat—, i d’iniciatives públiques de referència com AINA. Dues de cada tres empreses i institucions que s’adrecen als territoris de parla catalana tenen la web en català, i tots els sistemes operatius i principals aplicacions ofimàtiques estan disponibles en la nostra llengua.
    Article sencer de Joan Abellà, director general d’Accent Obert, a MetaData.
  • La pau lingüística és un consens que tan sols serveix per a matar lentament el català. Hi ha derrotes que sorprenen per inesperades. Però hi ha derrotes que no poden sorprendre ningú perquè s’han anat coent durant anys a foc lent, amb la nostra complicitat activa. La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’executar provisionalment la sentència contra el decret de política lingüística és, formalment, una derrota judicial. Però aturar-se ací és assumir el marc mental de qui guanya.
    Perquè el problema no és el tribunal. Ja n’hi ha prou de ser innocents: el problema és el poder que hi ha darrere el tribunal. I, sobretot, el problema és la nostra renúncia sostinguda a disputar-lo, a disputar el poder. El problema és la “pau autonòmica” que hem administrat durant quaranta anys en compte d’assumir el conflicte nacional entre els Països Catalans i Espanya amb tota la profunditat.
    Veure l’article editorial sencer de Vicent Partal a VilaWeb.
  • El Ministeri de Transports espanyol comença a canviar els rètols de les carreteres catalanes que estaven només en castellà. Èxit lingüístic (Plataforma per la Llengua): Les més de 1.000 queixes que ens heu fet arribar sobre rètols de carreteres que incomplien la normativa lingüística han permès documentar el problema i que es corregís. Sense vosaltres no hauria estat possible!
    El Ministeri de Transports espanyol ha començat a canviar tots els rètols de les carreteres catalanes que havia substituït deixant-los només en castellà. Segons ha avançat RAC1 i ha confirmat l’ACN, l’executiu els havia canviat perquè estaven en mal estat, però, a l’hora de posar-ne de nous, tots els noms eren en castellà.
    La Direcció General de Carreteres ja va assenyalar dimecres que estava analitzant “cartell a cartell” l’idioma de la senyalització de les autopistes per veure si es complia l’ús del català en els rètols. Tot plegat, després que Junts registrés una bateria de preguntes per escrit arran de la substitució de senyals viaris per versions exclusivament en castellà a diverses autopistes del país.
    Veure la piulada a X de Plataforma per la Llengua i la notícia de Diari de la llengua – ACN.
  • Accent Obert publica un manifest en defensa de la neutralitat i la transparència a Internet. Arran de dos casos recents que han generat debat públic sobre els límits de l’accés a la informació a Internet, Accent Obert ha publicat el manifest “En defensa de la neutralitat i la transparència”, una crida a preservar els principis bàsics que garanteixen una xarxa oberta i els drets digitals de la ciutadania.
    El document alerta sobre la fragilitat d’aquests drets quan es produeixen restriccions d’accés a informació o serveis digitals sense mecanismes clars de control, traçabilitat o revisió. En aquest context, Accent Obert proposa reforçar les garanties que han de protegir l’espai digital com a infraestructura d’interès públic.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
    Manifest ‘En defensa de la neutralitat i la transparència’
  • El Correllengua Agermanat es presenta a Sants constatant que la llengua “és compartida i té futur”. “El Correllengua Agermanat 2026 no és només una celebració, és una afirmació clara i rotunda: la llengua catalana és viva, és compartida i té futur”. Amb aquestes paraules el president de la CAL, Jaume Marfany, va donar pas a Anna Roselló, portaveu del Correllengua Agermanat a Catalunya, dimecres passat en l’acte de presentació d’aquesta campanya a Sants.
    A les set de la tarda de l’11 de març, al local de Can Climent dels Castellers de Sants, una quarantena de persones van assistir a aquest acte per tal de conèixer tots els detalls d’una iniciativa “extraordinària i ambiciosa” —en paraules de Marfany— que pretén recórrer tots els territoris de parla catalana per recordar que “la llengua només es defensa d’una manera: parlant-la, vivint-la i fent-la present arreu”.
    Anna Roselló, com a portaveu de la campanya al Principat, va parlar dels seus orígens, els quals es remunten a l’octubre de 2024, quan va sorgir la idea per primera vegada entre el col·lectiu Joves de Mallorca per la Llengua. Just aquell mateix any s’havia celebrat el Correllengua Interilles, que va finalitzar diumenge 5 de maig a la plaça Major de Palma reunint 40.000 persones en defensa de la llengua.
    WICCAC va ser present a aquesta presentació del Correllengua Agermanat al local de Can Climent dels Castellers de Sants.
    Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
  • Què es cou?, una petita pàgina que recull les notícies tecnològiques de les últimes hores al món i en llengua catalana (més de 50 mitjans). Jordi Mas: “He creat una petita pàgina (Què es cou?) que recull les notícies tecnològiques de les últimes hores al món i en llengua catalana (més de 50 mitjans). Uso AI per fer la selecció, resums i tot és generat automàticament. Espero que us sigui útil.”
    A partir de la seva creació Jordi Mas l’ha anat millorant (més seccions) i també hi ha afegit alguns suggeriments dels usuaris.
    Més informació a la piulada a X de Jordi Mas.
    Què es cou?

Recull d’altres notícies del mes de març del 2026:

  • Vint-i-cinc anys de coneixement (Raül Garcia Aranzueque a El Punt Avui, 23-3-2026)
    La Viquipèdia en català va ser la segona a publicar contingut ara fa un quart de segle.
    L’enciclopèdia en línia és la vintena en nombre d’articles i ocupa la quarta posició en qualitat.
    El projecte afronta el repte de mantenir una bona base de voluntaris i competir amb la IA.
    Els articles de la Viquipèdia estan revisats i referenciats, a diferència de la intel·ligència artificial.
  • El futbol es reivindica com a espai clau per normalitzar el català en un simposi de Plataforma per la Llengua (Plataforma per la Llengua, 18-3-2026)
    El SGÔR – II Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol, impulsat per Plataforma per la Llengua i l’European Center for Minority Issues (ECMI), constata el potencial del futbol com a eina de cohesió i promoció lingüística.
    Experts, clubs i investigadors destaquen el valor dels espais lúdics i informals per fomentar l’ús social de les llengües.
    WICCAC hi va ser present.
  • L’Audiència de Barcelona jutja dimecres els guàrdies civils que van vexar un catalanoparlant belga a l’Aeroport del Prat (Plataforma per la Llengua, 17-3-2026)
    Els dos agents de la Guàrdia Civil seran jutjats a l’Audiència Provincial de Barcelona per cinc delictes, entre els quals hi ha els delictes d’odi, de coaccions i de falsedat documental. Plataforma per la Llengua ha acompanyat i finançat la defensa de Kris Charlier des del primer moment i considera el judici un precedent històric en la defensa dels drets lingüístics.
    És la primera vegada que Plataforma per la Llengua aconsegueix que un cas de discriminació per parlar català arribi a judici per un delicte d’odi.
  • Vint-i-cinc anys de coneixement (Raül Garcia Aranzueque a El Punt Avui, 23-3-2026)
    La Viquipèdia en català va ser la segona a publicar contingut ara fa un quart de segle.
    L’enciclopèdia en línia és la vintena en nombre d’articles i ocupa la quarta posició en qualitat.
    El projecte afronta el repte de mantenir una bona base de voluntaris i competir amb la IA.
  • La Viquipèdia en català fa 25 anys (Diari de la llengua, 17-3-2026)
    L’enciclopèdia en línia va ser la primera a publicar en llengua no anglesa i és la quarta millor del món en qualitat.
  • Un atles lingüístic fabulós (Martí Crespo a VilaWeb, 1-3-2026)
    En ocasió de la finalització de l’Atles Lingüístic del Domini Català, recuperem una iniciativa multidisciplinària complementària centrada en enregistraments sonors de totes les llengües d’Europa.
  • L’empresa Digital Samba incorpora el català al seu programa i al seu web (Gerard Soler a LinkedIn, 2-3-2026)
    Amb seu central a Barcelona, es tracta de la iniciativa europea més important en el camp de la videoconferència, gratuïta i totalment respectuosa amb la privadesa, gràcies a la seva sobirania.
    El mes passat, vaig exposar públicament la petició-necessitat i el CEO, com a bon professional, ha respost coherentment.
  • L’empresa Odoo incorpora el català al seu programa i al seu web (Gerard Soler a LinkedIn, 3-3-2026)
    D’origen belga i amb seu a València, el seu programari de codi obert dona cobertura a múltiples negocis en CRM, comerç electrònic, comptabilitat, inventari, punt de venda i gestió de projectes.
    Fa escassos minuts s’ha publicat la traducció (gairebé completa) del web. Gràcies a aquest progrés, l’oferta s’amplia a 30 llengües i variants lingüístiques,
    Una molt bona notícia enmig del hashtag MWC26.
  • Pacte Nacional per la què? (Marta Rojals a VilaWeb, 16-3-2026)
    Fer servir el Pacte Nacional per la Llengua com a subterfugi per a frenar l’impuls de la llengua no ho havia vist venir.
  • Aquí IA marro! (Josep Miquel Arenas (Valtònyc) a VilaWeb, 28-3-2026)
    Això és realment preocupant: que tot allò que hem après i construït amb esforç acabi perdent valor simplement perquè una màquina ho pot fer més de pressa.
  • El català se la juga entre els joves (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 16-3-2026)
    L’ús habitual de la llengua entre els ciutadans de 15 a 29 anys és inferior a la mitjana de Catalunya.
    Molts catalanoparlants de les franges d’edat més baixes es passen al castellà en les seves converses.
    La competència més baixa en la llengua pròpia decanta la balança dels usos lingüístics cap a l’espany.
  • ‘Existim’: Ací som els joves dels Països Catalans (VilaWeb, 2-3-2026)
    Una tertúlia amb Blanca Garcia-Oliver, coordinadora de Joves pel Valencià; Anna Rosselló, portaveu del Correllengua Agermanat; Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la llengua; i Lluís Dagues, doctorand a la Universitat de Perpinyà.
  • «No hi ha procés d’inclusió social sense aprenentatge lingüístic» (Entrevista de Bernat Surroca Albet i Lluís Girona Boffi a Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística a Nació Digital, 8-3-2026)
    El conseller insta ERC a negociar per millorar el pressupost del Departament i enfortir les polítiques pel català: “Si hem creat una conselleria, té lògica que la dotem dels recursos necessaris per fer la seva feina. Hi ha marge”.
  • No és màgia, és que n’estem fins als trons (Marta Rojals a VilaWeb, 9-3-2026)
    Deixats a la intempèrie per les institucions, la mania de sobreviure ens obliga a un activisme individual que a internet esdevé sobtadament col·lectiu.
  • Una llengua feixista, diu (Bel Zaballa a VilaWeb, 3-3-2026)
    Un dia et diuen que el català “és de pagesos” i no serveix per a res, i l’endemà t’has de sentir dir que defensar el català és anar en contra de la classe obrera. En què quedem? Que, sigui com sigui, el català us fa nosa?.
  • Si vols parlar en català, espavila’t (Santiago Espot a elMón, 2-3-2026)
    “La recuperació del català en tots els àmbits de la nostra societat, només pot esdevenir-se amb una política dura, antipàtica i sense miraments”.
  • Avorrits de la batalla, traguem la llengua! (Gràcia Jiménez al Diari La Veu, 27-2-2026)
    “Els blavers -tots ells d’un espanyolisme o castellanisme militant- no serien cap problema social si no foren reforçats per l’acció institucional de qui ens governa.”
  • ‘Hoppers’ arriba als cinemes en català (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 4-3-2026)
    Aquest divendres també s’estrenen ‘Boniques’ i ‘The Last Viking’ en versió original subtitulada en català.
  • Més estrenes en català! (piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 1-3-2026)
    Dv. 27 de març: ‘Un altre home’ (VO), ‘Mary Anning i la platja dels dinosaures’ (VD) i ‘Maigret i la mort de l’ambaixador’ (VD i VOSC).I ja a l’abril (01/04): ‘Super Mario Galaxy: La Pel·lícula’ (VD).
  • Estimat parlant monolingüe (Maria Bardají, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat a VilaWeb (GLiDi), 10-3-2026)
    Només cal que visquis la diversitat lingüística amb naturalitat, com fan tres quartes parts de la humanitat.
  • Xiulant belles paraules (Lluís Barceló Coblijn, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 24-3-2026)
    Les llengües xiulades són una manera més de codificar una llengua oral i, per tant, són part del patrimoni lingüístic de tota la humanitat.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: