Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de maig del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 67,03% (alt), el mateix que el del mes anterior (67,03%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de maig del 2026:

  • Els Premis CRIT consoliden la seva segona edició amb una nit de talent, diversitat i creació digital en català. Aquest 14 de maig, al Teatre Coliseum de Barcelona, s’ha desvetllat la incògnita de qui serien els guanyadors i guanyadores de la segona edició dels Premis CRIT. Creadors i creadores de contingut, representants institucionals i del món empresarial, mitjans de comunicació… han omplert de gom a gom el recinte en una nova celebració de la vitalitat i la qualitat de l’ecosistema creatiu en català a la xarxa. Enguany, amb més de 1.100 convidats —prop de 300 més que en la primera edició—, la gala ha confirmat que els CRIT ja són una cita consolidada en el calendari de la creació digital en català.
    Els premis, impulsats per 3Cat, Accent Obert i l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), han posat de manifest que el català té un futur sòlid a la xarxa. Laura Grau s’ha alçat amb el guardó de Millor Creadora de l’Any, mentre que Guarres! s’ha endut el premi a Millor Projecte Independent, una categoria que estrena aquesta edició per reconèixer els projectes que creixen sense el suport de productores ni plataformes.
    En total s’han repartit 16 premis per reconèixer una escena amb moltes veus i molts accents.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
    Finalistes de la segona edició dels Premis CRIT
    Llista – La llista dels creadors en català
  • La gentrificació erosiona la vitalitat del català al Poblenou i afegeix l’anglès al castellà com a llengua de competició. Plataforma per la Llengua denuncia que el procés de gentrificació del Poblenou de Barcelona, promogut per les institucions, està expulsant el català del barri, i reclama a les administracions que incorporin estudis d’impacte lingüístic en els grans projectes urbanístics i despleguin mesures correctores a fi de garantir la presència del català en el comerç, les empreses i les noves promocions d’habitatge. L’entitat ho ha fet públic aquesta tarda (28-5) en el marc de la presentació de l’Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou, el primer acte de la campanya «Llengua, torna a casa», amb la qual es vol evidenciar l’impacte en l’ús de la llengua d’un model de ciutat que expulsa veïns, transforma el comerç i debilita la vida comunitària.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya «Llengua, torna a casa» – T’expliquem l’efecte de la gentrificació sobre la llengua i fem propostes per fer-hi front
  • La creació de contingut en català a les xarxes continua creixent: més consum, més activitat i un ecosistema en consolidació. Accent Obert i La Fera han presentat l’Informe anual 2025 sobre la creació de contingut en català a les xarxes, una radiografia detallada de l’evolució de l’ecosistema digital catalanoparlant durant els darrers dos anys. L’estudi, elaborat a partir de dades de Llista.cat, analitza 1.261 projectes de creació de contingut i confirma una tendència clara: el contingut en català no només creix, sinó que cada vegada arriba a més persones. Les dades mostren una consolidació de l’ecosistema digital en català en un moment clau per al futur de la llengua a Internet i en els entorns d’intel·ligència artificial. El 2025, el volum de publicacions ha crescut un 31,3% respecte del 2024, però el consum encara ho ha fet més: les visualitzacions totals augmenten un 71,7%. Aquest desequilibri entre producció i consum apunta a una conclusió rellevant: hi ha una demanda creixent de contingut en català a les plataformes digitals.
    Més informació a la notícia d’Accent Obert.
    Llista – Informe anual 2025 sobre la creació de contingut en català a les xarxes
  • F. Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: «Amb els nous pressupostos, el Pacte Nacional per la Llengua encara podrà tenir més impacte. El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat avui (27-5) al Parlament el pressupost del seu departament per a l’exercici 2026. Un pressupost que suposa un salt qualitatiu i quantitatiu sense precedents en la història de les polítiques lingüístiques a Catalunya, orientat a desplegar el Pacte Nacional per la Llengua i a fer del català una llengua plenament competitiva en l’entorn digital, audiovisual i econòmic del segle XXI.
    Els comptes preveuen 126 milions d’euros per al Departament de Política Lingüística, un increment del 113,5% respecte del darrer pressupost aprovat (2023). D’aquest total, 85 milions corresponen al pressupost base —un augment de 26 milions (+43%) respecte del 2023— i 41 milions addicionals es destinen a projectes prioritaris. En termes per habitant, el pressupost arriba als 15,49 euros, un 42,8% més que el 2025 i un 114% més que el 2020.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua: “El president Illa incompleix el Pacte per la Llengua”. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, arriba a VilaWeb acompanyat de Rut Carandell, directora de l’entitat. Tots dos han estat el cap de setmana a l’Alguer, a la celebració de la Festa de Sant Joan de la Porta Llatina, que commemora la victòria dels catalans als francesos. També comentem l’èxit del Correllengua Agermanat i com la Plataforma creix a tots els Països Catalans. Però centrem la conversa en el Pacte Nacional per la Llengua, que avui (12-5) fa un any que es va signar. Escuder, amb un discurs de mirada llarga, és dur amb els punts més crítics d’incompliment del pacte. Diu que després d’un any no pot ser optimista, però tampoc vol estripar la baralla, creu que cal continuar i fer pressió. Molta pressió.
    Valora sobretot la diagnosi del pla, però, com a metge que és, recorda que una diagnosi no guareix. També valora la tasca del conseller Francesc Xavier Vila en l’activació del Consorci per a la Normalització Lingüística i l’augment dels cursos, però creu que la resta del govern no s’ha fet seu el pacte i que això frena la funció més política, la de canviar realment les coses. Com a mostra, comentem la conversa amb la consellera de Salut, que va trobar decebedora.
    Més informació a l’entrevista d’Assumpció Maresma Matas a VilaWeb.
  • President Illa a l’acte de balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua: «Estem complint amb el català». El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest vespre (26-5) que “estem complint amb el català”. Ho ha dit durant l’acte de balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua, on ha defensat que “el català seguirà més viu encara si hi posem confiança, alegria i optimisme” i ha agraït la feina feta per entitats, associacions i administracions implicades en el desplegament del Pacte.
    En aquest sentit, el cap del Govern ha assegurat que “soc dels qui veu el got mig ple, no pas mig buit”. També ha recordat alguns indicadors positius, com l’oferta rècord de “150.000 places per aprendre la llengua”, el creixement de parlants habituals o la presència de la llengua en àmbits culturals, audiovisuals i tecnològics.
    El president Illa ha defensat que “el català ha de ser la llengua que tothom que viu o treballa a Catalunya senti seva”, independentment “d’on visqui, pensi com pensi i vingui d’on vingui”. També ha remarcat que el català ha de continuar sent “una llengua d’entesa i de convivència” i ha reivindicat que sigui també “una llengua d’oportunitats i d’enriquiment”.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • «30 minuts» 3Cat – «Català, punt crític»: Canviem massa fàcilment de llengua?. Les últimes enquestes d’ús social del català són preocupants, sobretot entre els més joves. Però els catalanoparlants mantenim el català en el dia a dia? Canviem massa fàcilment de llengua en situacions quotidianes? En una cafeteria, en un comerç, a l’administració, a les activitats de lleure amb nens i nenes, als caus i a l’esport, o quan ens dirigim al col·lectiu immigrant?
    «Quan ens adrecem a algú que no coneixem o quan ens dirigim a una administració que tradicionalment parla en castellà, sempre fem un càlcul de com ens hi adreçarem», assenyala Vicenta Tasa, directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València: «Això ho fem moltes voltes sense adonar-nos-en, perquè ho tenim molt integrat.
    Més informació a la notícia de Genís Cormand a 3Cat.
    Vídeo ’30 minuts – Català, punt crític’
  • Google fa un lífting radical al cercador, 25 anys després. Comença la temporada dels grans congressos tecnològics per a desenvolupadors d’aplicacions i serveis, que marquen la pauta del que els consumidors anirem veient en els mesos i anys següents. Abans del Build de Microsoft (2 de juny) i la WWDC d’Apple (8 de juny), Google ha obert foc aquesta setmana (del 18-5) amb el seu I/O, amarat d’intel·ligència artificial (IA) i una renovació total de l’emblemàtic cercador web.
    Així, Google ha presentat la transformació més significativa del seu cercador web en més de dues dècades. La caixa de cerca s’amplia per admetre consultes detallades, amb imatges i fitxers inclosos, i activa un sistema de suggeriments que van més enllà de l’autocompletar que coneixem i ajuden l’usuari a formular preguntes complexes. El mode IA, fins ara opcional, passa a ser el mode per omissió.
    Aquest canvi de fons és estructural. Fins ara les cerques de Google han estat un intermediari que ens portava a les webs on hi ha la informació que buscàvem. La llista de 10 resultats orgànics clicables era alhora el producte que els usuaris vèiem i el flux de visites que sostenia l’economia de bona part de la web.
    Més informació a l’article d’Albert Cuesta a ‘Dígits i andròmines’ de l’Ara
    i a l’article de MetaData ‘Google redissenya el seu cercador després de 25 anys per convertir-lo en una plataforma d’IA’.
  • El Govern crea el Programa temporal per a l’impuls dels continguts audiovisuals en català a les xarxes socials i a l’entorn digital. El Govern crearà el Programa temporal per a l’impuls dels continguts audiovisuals en català a les xarxes socials i a l’entorn digital, adscrit al Departament de Política Lingüística. El Programa tindrà una durada màxima de tres anys i respon a la transformació estructural de l’ecosistema audiovisual contemporani, en el qual una part creixent del consum —especialment entre infants, adolescents i joves— es produeix a les xarxes socials i les plataformes digitals.
    L’objectiu del Programa és incrementar l’oferta i el consum de continguts en català a les xarxes socials, millorar-ne la visibilitat, i enfortir l’ecosistema dels creadors de contingut en llengua catalana.
    Més informació a la notícia de Govern.cat de la Generalitat de Catalunya.
  • La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona acorden un reforç permanent al Consorci per a la Normalització Lingüística de Barcelona. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i la comissionada d’ús social del català, Marta Salicrú, han anunciat avui (11-5) un acord per reforçar de manera estructural i permanent l’ensenyament del català a persones adultes a Barcelona. L’acord preveu la incorporació de 23 nous professionals al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona a partir del curs 2026-2027, que generaran unes 5.000 noves places anuals, a conseqüència de l’augment de l’aportació municipal que passa d’1,9 milions, a un mínim de 3,1 milions d’euros anuals.
    Aquest acord és el resultat d’un procés iniciat el març de 2025, quan el Departament de Política Lingüística va posar en marxa el Pla de xoc per a l’ensenyament del català a persones adultes per donar resposta a una demanda que no parava de créixer i que el sistema no tenia prou capacitat per absorbir.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El Govern crea una oficina per atendre denúncies per discriminació lingüística. Les denúncies per discriminació lingüística no han fet més que créixer en els últims anys i ara el Govern tindrà un òrgan específic per atendre-les. Segons ha pogut saber Nació, l’executiu ha creat una Oficina de Protecció de Drets Lingüístics que es dedicarà a tractar les queixes i les consultes de la ciutadania en matèria de drets lingüístics. La creació d’aquest òrgan formava part dels compromisos adquirits al Pacte Nacional per la Llengua, presentat i signat entre PSC, ERC i Comuns ara fa un any, i l’Oficina dependrà de la secretaria general del Departament de Política Lingüística. El Govern ha aprovat una reestructuració de la Conselleria dirigida per Francesc Xavier Vila per establir la creació del nou òrgan que inicialment comptarà amb dos advocats i quatre tècnics.
    L’objectiu és que sigui un «servei de referència» per a qualsevol persona que vulgui plantejar consultes o queixes pel que fa a situacions que s’hagi sentit discriminat per motius lingüístics. Fonts del Govern consideren que l’Oficina respon a una «demanda reiterada de la societat civil» que cada vegada està més sensibilitzada amb aquests casos. De fet, Plataforma per la Llengua també ha recollit més denúncies en els últims anys i ho vincula a un doble factor: hi ha més casos de discriminació i la ciutadania també té més ganes de denunciar-los.
    Més informació a la notícia de Lluís Girona Boffi a Nació.
  • Oportunitat perduda per al català: la pròrroga de les concessions de bus interurbà, amb el suport de PSC, Junts i ERC, no fixa obligacions lingüístiques. Plataforma per la Llengua considera una oportunitat perduda que el Parlament de Catalunya hagi convalidat aquest matí (20-5) el decret llei de pròrroga de les concessions de bus interurbà sense incorporar-hi cap clàusula lingüística. L’entitat denuncia que tant el Govern de la Generalitat com els grups parlamentaris que han avalat el text -el PSC, ERC, Junts i el PP- hagin deixat passar una ocasió clara per garantir, per llei, el dret dels usuaris a ser atesos en català.
    L’organització lamenta que hagin passat per damunt altres prioritats, i pressionarà perquè totes les licitacions, més enllà del que digui la llei, incorporin clàusules lingüístiques per a les empreses concessionàries. Així mateix, l’entitat fa una crida als partits a aprofitar tots els mecanismes legals per incloure aquestes clàusules, sigui a través de la Llei de mesures d’acompanyament dels pressupostos o d’altres mesures legislatives.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua, que ja ho havia reclamat uns dies abans.
  • Aina Kit – Projecte Aina, una col·lecció completa i organitzada de models i conjunts de dades oberts desenvolupats pel projecte per a la comunitat. L’Aina Kit és la materialització tangible del Projecte Aina. És una col·lecció completa i organitzada de models i conjunts de dades oberts desenvolupats pel projecte per a la comunitat. Funciona com un conjunt d’eines («kit») perquè qualsevol persona o entitat interessada pugui construir productes i serveis basats en intel·ligència artificial en llengua catalana.
    El contingut de l’Aina Kit és divers i abasta tot el cicle de vida del desenvolupament d’aplicacions d’IA.
    Aina Kit – Projecte Aina
  • Àlex Hinojo reivindica la Viquipèdia davant la IA. L’activista català del coneixement lliure defensa que, encara que Gemini, GPT i altres sistemes d’IA es converteixin en la nova porta d’entrada a la informació, la Viquipèdia continua sent la biblioteca pública que garanteix coneixement lliure, gratuït, verificable i en català.
    Àlex Hinojo ha publicat una declaració de compromís que resumeix un dels grans debats culturals de l’era de la intel·ligència artificial: quin sentit té continuar editant la Viquipèdia quan milions de persones ja pregunten directament a Gemini, GPT, Claude o sistemes similars. La seva resposta no és nostàlgica ni tecnòfoba. És política, cultural i cívica. Per a Hinojo, la IA pot convertir-se en la interfície més còmoda per accedir al coneixement, però la Viquipèdia —i, en el seu cas, la Viquipèdia catalana— continua sent la infraestructura comuna que fa possible que aquest coneixement existeixi, sigui verificable i continuï disponible per a tothom.
    Més informació a l’article de Parèntesi Mèdia.
  • Plataforma per la Llengua denuncia 1.000 dies de bloqueig polític a l’oficialitat del català a la UE i reclama a Sánchez que actuï amb Alemanya. Plataforma per la Llengua torna a reclamar a Pedro Sánchez que negociï amb Alemanya i desbloquegi l’oficialitat del català a la Unió Europea. L’entitat denuncia que ja fa mil dies que l’executiu espanyol es va comprometre a fer oficial la llengua a Europa, i considera que mil dies no són un simple retard, sinó una decisió política. Ara, l’organització en defensa del català fa una crida a tothom a fer pressió a Pedro Sánchez, el ministre José Manuel Albares i el president Salvador Illa tot fent-los arribar una postal digital a través del web de la campanya catalaoficial.eu/1000dies.
    Aquesta setmana (de l’11-5) s’han complert 1.000 dies des que el govern espanyol es va comprometre públicament a impulsar l’oficialitat del català a la Unió Europea, una reivindicació històrica que, gairebé tres anys després de la seva sol·licitud formal al Consell de la UE, continua encallada.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘catalaoficial.eu/1000dies – 1000 dies de retard’
  • Plataforma per la Llengua uneix esforços amb el Consell de l’Advocacia Catalana per impulsar Compendium.cat, el portal de recursos jurídics i administratius en català. Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han signat un conveni de col·laboració per impulsar Compendium.cat, el portal de recursos per a la redacció jurídica i administrativa en català. Amb aquest acord, l’entitat s’incorpora formalment al conveni que promou el CICAC, farà difusió del portal i hi cedirà recursos i estudis propis sobre llengua i dret, així com sobre la situació del català en l’àmbit jurídic.
    Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, i Rogeli Montoliu, president del Consell de l’Advocacia Catalana, van formalitzar l’acord aquest dilluns (11-5) a la tarda en una trobada a la seu del CICAC, en què van reiterar el compromís de totes dues entitats per defensar i promoure el català entre els professionals de la justícia. Amb aquest acord, totes dues parts es comprometen a col·laborar, i a fer conèixer el projecte entre les respectives comunitats.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Portal Compendium.cat de recursos per a la redacció jurídica i administrativa en català
  • Impulsem la segona edició del Repte21Dies mantenint el català: fem una crida especial als professionals sanitaris a parlar-lo sempre. Plataforma per la Llengua suma esforços amb quatre entitats més per impulsar la segona edició de «Mantenir el català, el repte 21 dies», un repte perquè tots els catalanoparlants es mantinguin parlant en català amb tothom durant, com a mínim, 21 dies. En aquesta segona edició, la campanya es proposa sobretot arribar als professionals sanitaris i aconseguir que metges, infermers i tots els treballadors dels centres de salut s’adrecin en català als pacients i als companys. El repte ha començat aquest dijous, 7 de maig, i s’allargarà fins al 28 de maig. També hi donen suport els col·lectius Mantinc el català i Salut pel Català, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Òmnium Cultural.
    Els organitzadors del repte volen conscienciar sobre la importància de no canviar automàticament de llengua i recorden que 21 dies és el període de temps que se sol fer servir per a considerar que un hàbit es pot consolidar.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Els Premis Sonor reconeixen els dotze millors pòdcasts en català en el seu cinquè aniversari. Els V Premis Sonor han reconegut aquest dijous (7-5) dotze pòdcasts escollits d’entre més de 200 candidatures d’arreu dels Països Catalans en una gala que ha celebrat el talent sonor en català a l’Auditori 1899 de l’Spotify Camp Nou. L’acte d’entrega dels guardons, impulsats pe LA MIRA amb la col·laboració de Catalunya Ràdio, la Xarxa Audiovisual Local i IB3, ha tornat a ser una mostra de la bona salut dels pòdcasts en llengua catalana, en una gala en què Carla Rubio s’ha endut el Premi Sonor a millor podcàster, «Les Desaparicions», el de millor producció, i «Guarres!», el premi del públic. Enguany, els Premis Sonor han superat per tercer any consecutiu les 200 candidatures totals presentades a les diferents categories, arribant a les 220.
    Més informació a la notícia de Premis Sonor.
    Aquests són els guanyadors dels Premis Sonor 2026 – El ‘top 10’ dels pòdcasts en català
  • Ja tenim els projectes guanyadors dels Premis Wapps .cat 25-26: creativitat, tecnologia i català. El passat 22 de maig, la Sala Mirador del CCCB de Barcelona va acollir la final de Wapps.cat, el concurs de llocs web en català. Quinze equips finalistes — seleccionats d’entre els més 460 alumnes participants d’aquesta 15a edició, de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears— van presentar els seus projectes davant del jurat.
    Els Premis Wapps .cat són el reconeixement final d’un any de treball de docents i alumnes dins el marc de la Dotació .cat: el programa del domini .cat que, amb la col·laboració dels registradors Cdmon, Dinahosting i Nominalia, ofereix als centres educatius un domini .cat i allotjament web reals per crear projectes digitals en català de forma gratuïta durant el primer any. Webs accessibles per a tothom, fetes per estudiants de primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, que neixen a l’escola i acaben a Internet. En aquesta edició s’han posat a disposició dels centres 4.000 dotacions i han participat al concurs 206 grups.
    Més informació a la notícia de domini.cat.
  • La 3a Festa dels Premis Premsa Comarcal reuneix a més de 300 persones a Barcelona. L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) va celebrar anit (29-5) la 3a edició de la Festa dels Premis Premsa Comarcal, una gala que ha reunit a més de 300 assistents a l’Auditori de Barcelona. Entre el públic hi ha hagut molts professionals de la comunicació com editors de diaris, periodistes, directors de comunicació i autoritats encapçalades pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.
    La gala, concebuda per aglutinar tots els guardons que l’entitat lliura al llarg de l’any durant una sola trobada, ha estat conduïda per la periodista Candela Figueras, i amenitzada per les actuacions musicals de Lildami i l’humor de Pep Plaza.
    Més informació a la notícia de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC).
  • Els nous assistents en català dins de ChatGPT. Els GPTs personalitzats s’han convertit en una de les funcionalitats més útils de ChatGPT per treballar en català i adaptar la intel·ligència artificial a necessitats concretes. Aquesta funció permet crear assistents especialitzats per a tasques específiques, com corregir textos, resumir apunts, preparar oposicions o generar contingut amb un estil determinat.
    Tal com explica Arnau Font en aquest vídeo, un GPT funciona “com una mini app dins de ChatGPT” centrada en una sola funció. Això evita haver de repetir instruccions cada vegada que es fa servir la IA.
    Més informació a la notícia de MetaData.
    Vídeo de YouTube ‘Els nous assistents en català dins de ChatGPT’

Recull d’altres notícies del mes de maig del 2026:

  • Els Països Catalans, a la xarxa (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 18-5-2026)
    Els creadors de contingut en català trenquen les fronteres dels territoris de parla catalana.
    L’ecosistema digital en la llengua pròpia creix i ofereix més oportunitats professionals.
    Els premis Crit viuen la segona edició i es consoliden com una eina per vertebrar el sector.
  • El repte de mantenir el català (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 25-5-2026)
    Set entitats han engegat, per segon any, una iniciativa per no canviar de llengua durant 21 dies.
    El projecte se centra, en aquesta ocasió, a fer respectar els drets lingüístics en l’àmbit de la sanitat.
    Un 70,4% dels catalanoparlants passen al castellà quan els contesten en aquest idioma.
  • Espinàs, un multiusos al servei de la llengua (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 22-5-2026)
    El Correllengua de la CAL comença a caminar amb una edició que celebra els trenta anys de la iniciativa i ret homenatge a l’escriptor, cantant i periodista i la seva dedicació al català.
  • La Xarxa ImpliCAT impulsa al País Valencià un espai de coordinació municipal en favor de la llengua (Plataforma per la Llengua, 18-5-2026)
    Després d’un recorregut iniciat el 2023, la xarxa impulsa ara la seua primera trobada al País Valencià, amb l’objectiu d’enfortir la relació entre municipis i promoure polítiques lingüístiques en favor del valencià.
    La jornada celebrada a Vila-real va reunir càrrecs electes i tècnics municipals per compartir estratègies i bones pràctiques de promoció lingüística.
  • Esbocinar una llengua (Josep-Lluís Carod-Rovira a Nació, 13-5-2026)
    «La distinció entre “valencià” i “català”, com si fossin idiomes diferents, la manté també oficialment el govern espanyol més progressista de la història».
  • Poblenou: les lliçons lingüístiques d’un barri gentrificat (Àlex Milian a El Temps, 30-5-2026)
    Plataforma per la Llengua presenta una sèrie de propostes de futur per salvar el català —i els barris i els veïns— de la gentrificació excessiva, a partir d’un estudi sobre l’evolució de la llengua pròpia al barri del Poblenou de Barcelona.
  • A la feina, en català (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 4-5-2026)
    La llengua pròpia té molt de camp per córrer en el sector laboral, un àmbit clau per al seu futur.
    L’empresa és un lloc vital per conscienciar els nouvinguts de la necessitat d’aprendre l’idioma.
    Les empreses cada cop són més conscients de la importància de la responsabilitat lingüística.
  • Vincles a l’empresa (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 4-5-2026)
    Òmnium Cultural ha estès el seu projecte d’ensenyament del català de manera informal a quatre empreses del Vallès Oriental.
    L’acord de l’entitat s’ha signat en col·laboració amb organitzacions com Pimec, UEI-Foment del Treball, UGT i CCOO.
  • Pacte Nacional per la Llengua: la vergonya, un any després (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 13-5-2026)
    Aquella «ambició» per la llengua que el president Illa va guixar amb retolador blau era exactament la condició necessària si de debò es volia fer res amb el pacte. Però aquesta ambició ell no l’ha tinguda mai i és bo que ho constaten ja fins i tot els qui fa dotze mesos van acudir –malgrat les crítiques– a fer-li costat.
  • Català facilíssim (Enric Gomà a Núvol, 5-5-2026)
    ‘Català fàcil’, la sèrie de càpsules audiovisuals de 3Cat per fer accessible la llengua col·loquial a nous parlants a partir de contextos quotidians, és una aposta desacomplexada però desencertada.
  • Ens vam conèixer en català, i mira (Bel Zaballa a VilaWeb, 26-5-2026)
    Un dels valors dels grups de conversa és donar aquest espai de confiança que diu: llança-t’hi sense por, que el pitjor català és el que no es parla.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: