Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de juny del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 67,06% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (67,03%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de juny del 2026:

  • Samsung incorpora el català als menús dels seus nous televisors. Segons ha informat avui 15 de juny l’Aliança per la presència digital del català Samsung ha incorporat la llengua entre els idiomes disponibles als menús de la seva nova gamma 2026 de televisors. Aquesta decisió suposa un pas especialment rellevant per a la presència digital de la llengua catalana, ja que el gegant coreà és la marca de televisors més venuda al món i un dels principals fabricants globals de dispositius connectats per a la llar, i la celebració del Mundial de futbol tradicionalment impulsa les vendes de televisors.
    Des d’aquest mes de juny, els consumidors catalanoparlants ja poden trobar als canals de distribució televisors Samsung de les sèries Micro RGB, OLED, Neo QLED, Mini LED i The Frame de 2026, amb pantalles entre 32 i 115 polzades i amb el català integrat a la interfície d’usuari, incloent-hi els menús de configuració, navegació i ús del dispositiu i els seus manuals digitals d’usuari.
    Més informació a la nota de premsa de l’Aliança per la presència digital del català i a les notícies de WICCAC i de Plataforma per la Llengua.
  • Una cita amb la història del domini .cat: celebrem 20 anys plegats. Aquest va ser el programa de l’acte per commemorar 20 anys de domini .cat que va tenir lloc divendres 12 de juny a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC):
    Vint anys donen per molt. Per créixer, per consolidar-se, per demostrar que allò que semblava impossible era, en realitat, el principi d’una història molt més gran. Va ser una trobada amb el sector. Un espai per fer memòria, veure d’on venim i el que hem aconseguit, i per mirar junts cap endavant.
    Després d’una obertura institucional hi van parlar aquelles persones que van veure més enllà i van aconseguir que l’ICANN, l’organisme que regula els dominis d’Internet, reconegués un lloc propi per a la nostra llengua i cultura. Una fita que el 2005 va canviar les regles del joc per a totes les comunitats lingüístiques del món.
    A continuació es va fer un retrat del .cat a través de 20 dades que mostren el que hem construït plegats.
    Més informació a la notícia de Domini .cat.
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que l’Ajuntament de Barcelona aprovi mesures per a frenar els efectes de la gentrificació sobre el català i pressionarem perquè les compleixi. Plataforma per la Llengua celebra que la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona hagi aprovat una iniciativa per a reforçar la presència i l’ús del català en l’activitat comercial i comunitària de les zones més gentrificades de la ciutat. La proposició, presentada per ERC, ha rebut el suport del PSC, Junts i Barcelona en Comú i recull algunes de les propostes fetes per l’entitat en el marc de l’estudi dels efectes de la gentrificació del Poblenou. Entre d’altres, preveu augmentar el seguiment per fer complir la normativa lingüística en l’àmbit comercial, establir criteris d’intervenció als barris gentrificats amb mesures preventives o correctores i enviar una comunicació als nous empadronats per a informar-los dels recursos disponibles per aprendre i practicar el català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La cadena Oakberry Açaí ha incorporat el català al seu web. Oakberry Açaí va ser, juntament amb Tío Bigotes, les cadenes que més denúncies van generar a la campanya Radars Lingüístics feta per voluntaris de Plataforma per la Llengua l’abril del 2025, emmarcada en la Setmana pel català que va impulsar l’entitat. La campanya estava especialment dedicada als rètols comercials que exclouen el català. Plataforma per la Llengua va traslladar les queixes a la Generalitat de Catalunya perquè actuï, i en va fent un seguiment per assegurar que els establiments compleixin la llei.
    Ara Oakberry Açaí ha incorporat versió en català al seu web, com ja havia fet anteriorment Tío Bigotes.
    Més informació a la notícia de Josep Maria Botanch a elMón i a la piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
    Web Oakberry Açaí en català
  • Acord amb Disney per incrementar el contingut en català a Disney+. L’oferta de continguts en català a les plataformes audiovisuals continua creixent. Avui (9-6) s’han incorporat a Disney+ 37 doblatges gràcies al tret de sortida de la col·laboració entre Disney, el Departament de Política Lingüística i 3Cat. D’aquesta manera, la plataforma passa a oferir 128 títols en català. És el primer lot de doblatges de 3Cat que la plataforma incorpora al seu catàleg i en destaquen obres com El diable es vesteix de Prada, Sol a casa, Alien, El sisè sentit, El cigne negre o Braveheart, entre moltes altres.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Les administracions locals fan balanç de les polítiques lingüístiques del mandat en la 3a Trobada de la Xarxa ImpliCAT, de municipis actius pel català. Una seixantena de representants de la política municipal de Catalunya han assistit aquest divendres, 12 de juny, al matí, a la 3a Trobada de municipis actius pel català de la Xarxa ImpliCAT. La jornada, organitzada per Plataforma per la Llengua a la Casa del Mar de Barcelona, ha combinat la presentació de cinc experiències municipals amb una ponència especialitzada sobre seguiment i avaluació de polítiques públiques i ha servit per fer balanç de les polítiques lingüístiques impulsades durant el mandat municipal i per dotar els ajuntaments d’eines per avaluar-ne l’impacte.
    Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua (1) i (2).
  • Òmnium lliura el Premi d’Honor a Biel Mesquida: “En temps d’incertesa, desconcert i amenaces, més llengua, més escola en català i més cultura”. “Avui (8-6) celebrem la perseverança d’una llengua, una cultura i una identitat per sobreviure i enfortir-se, malgrat totes les forces en contra. Per això, en temps d’incertesa, desconcert i amenaces, no podem perdre el nord: més llengua catalana per a tothom, més escola sempre i tota en català, i per a tots, i més cultura per a tothom”. Així ho ha reivindicat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, durant la gala d’entrega del 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que s’ha fet al Palau de la Música a l’escriptor, biòleg i comunicador Biel Mesquida. Un dels màxims reconeixements de l’entitat a la figura, trajectòria, obra i vida d’una persona que, segons ha afirmat Antich en el seu discurs, ha fet, de la literatura, “un exercici de llibertat”. “Calia vindicar la llibertat al 73, quan Mesquida escriu el primer llibre, i cal vindicar-la ara, al 2026, perquè les forces en contra de la llibertat sempre hi han estat, i sempre hi són, encara”, ha explicat el president d’Òmnium. En aquest sentit, Antich ha clamat “per la llibertat de les persones i dels pobles”, i ha posat el focus en Catalunya i els Països Catalans, “contra el regionalisme i la disgregació, contra la minorització i l’esquarterament cultural que ataca per totes bandes”, i també “per la democràcia i pels drets de totes les persones i dels pobles. I per la cohesió social d’aquest país que se n’enorgulleix de la seva diversitat”.
    Més informació a la notícia d’Òmnium Cultural.
  • L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal distingeix el Pacte Nacional per la Llengua per la seva contribució a la defensa del català. L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) ha concedit al Pacte Nacional per la Llengua el Premi Anual en Reconeixement pel Suport a la Premsa Comarcal, una distinció que reconeix persones i entitats compromeses amb la defensa dels valors del país, la promoció de la llengua catalana i el suport al periodisme de proximitat.
    El guardó reconeix la tasca del Pacte Nacional per la Llengua en favor de la cohesió social, l’increment dels usos lingüístics i l’enfortiment del català com a patrimoni compartit i element vertebrador de la societat. En edicions anteriors, el premi ha recaigut en entitats com el Col·legi de Periodistes de Catalunya o el Grup de Periodistes Ramon Barnils.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Es constitueix el Grup de Treball de Política Lingüística entre el Govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya. La ministra de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, Mònica Bonell, i el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, han encapçalat avui (19-6) la constitució del Grup de Treball de Política Lingüística entre ambdós governs, en una reunió celebrada al Ministeri de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, a Encamp.
    La creació d’aquest grup de treball reforça la cooperació institucional en matèria de política lingüística i estableix un espai estable de coordinació per impulsar actuacions conjuntes relacionades amb la promoció, l’ús i el coneixement del català.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • L’AMIC i Ràdio Arrels presenten Escat Mèdia, la redacció transfronterera, a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà. Aquest dilluns 29 de juny a les 10 h, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i Ràdio Arrels han presentat el projecte Escat Mèdia a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà davant d’una trentena d’assistents.
    Escat Mèdia és un projecte europeu de cooperació territorial impulsat per AMIC i Ràdio Arrels consistent en la creació d’una redacció transfronterera amb l’objectiu de consolidar una xarxa estable de mitjans de proximitat a la Catalunya del Nord i la demarcació de Girona per informar sobre la realitat compartida mitjançant continguts informatius en català. El projecte compta amb Europe Direct Girona de la Universitat de Girona i l’Agence de Developpement Rural Europe et Territoires com a entitats associades, que col·laboren en la identificació d’actors, iniciatives i activitats transfrontereres susceptibles de generar continguts informatius d’interès compartit.
    Més informació a la notícia d’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC).
  • Les teves xarxes socials en català, en menys d’un minut. Tens el mòbil configurat en català però les xarxes socials encara et surten en castellà o anglès? No ets l’únic. Algunes aplicacions no adopten automàticament l’idioma configurat al dispositiu.
    La solució és senzilla. Només cal entrar al teu perfil, accedir a Configuració, buscar l’apartat Idioma i seleccionar el català. Els passos són pràcticament els mateixos a Instagram, TikTok, X o Facebook. Si l’opció no apareix, comprova que tens el català configurat com a llengua principal del telèfon i que l’aplicació està actualitzada.
    En aquest vídeo, la Mireia Vera explica pas a pas com canviar l’idioma de les principals xarxes socials i per què és important fer-ho.
    Més informació a la notícia de MetaData.
  • L’Optimot, l’eina que resol els dubtes de català en segons. Quantes vegades has dubtat si s’escriu perquè, per què o per a què? O has necessitat confirmar una forma verbal abans d’enviar un correu, publicar un missatge o redactar un document? Per a molts catalanoparlants, la resposta a aquests dubtes té un nom: Optimot.
    La plataforma, impulsada per la Generalitat de Catalunya, s’ha convertit en una de les eines de referència per consultar qüestions lingüístiques de manera ràpida i fiable. El seu cercador permet trobar informació sobre ortografia, gramàtica, lèxic, conjugacions verbals i usos correctes de la llengua.
    A diferència d’altres resultats que es poden trobar a internet, l’Optimot no només indica quina és la forma correcta, sinó que ofereix explicacions detallades i exemples reals perquè l’usuari entengui el perquè de la resposta.
    Més informació a la notícia de MetaData.
  • PodCATs, el cercador que posa ordre a l’univers dels pòdcasts en català. Trobar pòdcasts en català no sempre és fàcil. Tot i l’augment de l’oferta en els darrers anys, molts programes continuen tenint poca visibilitat dins de plataformes com Spotify o Apple Podcasts. Per donar resposta a aquest repte neix PodCATs, un cercador que reuneix en un únic espai pòdcasts en llengua catalana.
    La plataforma permet buscar continguts per temàtiques com tecnologia, ciència, cultura, història, actualitat o true crime, entre d’altres. Cada pòdcast disposa d’una fitxa pròpia amb una breu descripció i un enllaç directe a la plataforma on es pot escoltar.
    A diferència de les aplicacions de reproducció, PodCATs no allotja els programes, sinó que actua com un directori especialitzat que facilita la descoberta de nous continguts i creadors.
    Més informació a la notícia de MetaData.
  • Crida d’idees culturals pel català. La Crida d’Idees és un programa de la Fundació Carulla d’impuls dirigit a propostes culturals innovadores que tinguin com a objectiu principal fomentar l’ús social del català.
    En aquesta segona convocatòria s’han rebut 114 idees per reforçar la nostra llengua.
    A partir d’ara, les idees seleccionades iniciaran un procés d’acompanyament per fer créixer el seu potencial transformador.
    Més informació al web de la Fundació Carulla.
  • El Concurs de Microrelats clou la seva onzena edició. El divendres 5 de juny es va celebrar, a Ona llibres, l’acte de lliurament de premis de l’onzena edició del Concurs de Microrelats que organitza cada any la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), amb la col·laboració de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (EE).
    En la convocatòria d’enguany el lema per a ambdues categories −la Categoria Oberta, en la qual es presenten obres escrites, i la Categoria Xerrem, que recull relats orals− ha estat “Viatges i flors”. Inspirades per aquest lema, des de l’1 de febrer fins al 31 de març de 2026, les persones participants van fer arribar a la CAL un total de 137 relats curts −88 de la Categoria Oberta i 49 de la Categoria Xerrem−.
    Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
  • El Govern commemora el Dia de la Llengua de Signes Catalana amb la presentació del nou Vocabulari Bàsic ampliat. El Govern ha commemorat aquest 3 de juny el Dia de la Llengua de Signes Catalana (LSC) amb un acte institucional celebrat al Palau Robert de Barcelona. La jornada ha comptat amb la participació del conseller de Política Lingüística, entitats del sector i representants de la societat civil.
    L’efemèride se celebra el 3 de juny en motiu de l’aprovació de de la Llei 17/2010 de l’LSC, pionera en el reconeixement dels drets de la comunitat sorda i sordcega signant del país. Va ser la primera vegada que l’LSC quedava reconeguda legalment com una llengua de ple dret i com una part essencial de la realitat lingüística i cultural de Catalunya.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Quaranta anys defensant la llengua amb optimisme – Premis de l’ADAC a la Normalització Lingüística i Cultural. “No ens podem permetre el luxe del pessimisme. Per tant, sortim al carrer a guanyar-lo i a disfrutar”, va dir el comunicador, humorista i escriptor Òscar Andreu, després de rebre el Premi de l’ADAC a la Normalització Lingüística i Cultural, en un acte que ahir (12-6) al vespre va omplir l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona. Amb humor però també amb contundència i citant Pere Calders (“El pessimisme és una força reaccionària”), Andreu va resumir bé el sentit d’un acte especialment emotiu, en tractar-se de la 40a edició dels guardons que, des del 1986, lliura l’Ateneu d’Acció Cultural a persones, entitats i mitjans de comunicació que han treballat per la llengua i la cultura del país. Sense obviar la situació crítica de la llengua catalana en el seu minvant ús social, al llarg de l’acte es van fer diverses crides a continuar, amb optimisme i perseverança, la lluita constant que han portat a terme els socis i sòcies de l’entitat gironina durant quaranta anys.
    Més informació a la notícia de Xavier Castillón a El Punt Avui.
  • Webs de festivals d’estiu de música en català. Després de sis anys de cerques i actualitzacions, així com de canvis i pressions, podem constatar que tots els webs de certàmens de Catalunya ja disposen de versió en català.
    El cas del Barcelona Rock Fest va arribar a mans de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i de l’Agència Catalana del Consum pels incompliments legals reportats el 2024.
    Més informació a l’apunt de Gerard Soler a LinkedIn.

Recull d’altres notícies del mes de juny del 2026:

  • Aconseguim que Samsung incorpori el català als menús dels nous televisors (Plataforma per la Llengua, 17-6-2026)
    La incorporació del català als televisors de la gamma 2026 de Samsung representa un nou avenç per a la presència de la llengua en l’àmbit digital i tecnològic.
    L’Aliança per la Presència Digital del Català, de la qual forma part Plataforma per la Llengua, ha estat clau en la decisió, i considera que el pas de Samsung reforça una tendència creixent d’incorporació del català a les interfícies digitals de productes de gran consum.
  • President Illa: «El català no és de ningú, és de tots i de totes» (Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya, 25-6-2026)
    El president de la Generalitat de Catalunya, acompanyat del conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha participat en la cloenda del curs acadèmic 2025/26 del Consorci per a la Normalització Lingüística on ha destacat que “el català no és de ningú, és de tots i de totes”.
  • “Hi ha por d’un efecte contagi en l’oficialitat del català a la UE” (Entrevista de Raül Garcia i Aranzueque a Nicolas Levrat, Relator especial de l’ONU sobre qüestions de minories a El Punt Avui, 22-6-2026)
    “Hi ha llengües que estan en risc de desaparèixer i això és un desastre pel que fa a la diversitat, un repte per als pròxims anys”.
    “El desenvolupament de les tecnologies ha fet que hi hagi una llengua dominant que és a tot arreu i que tothom accepta”.
  • Des de San Francisco: tres observacions que fan diferent a Sillicon Valley (Alexander Phimister, Consultor internacional en estratègia d’innovació, a VIA Empresa, 28-6-2026)
    Només a San Francisco s’acumula la meitat de la inversió de ‘venture capital’ als EUA; aguanten millor l’impàs de validació de mercat fins a aconseguir la rendibilitat de la inversió.
  • Per molts anys, Biel, i no amollis! (Bernat Puigtobella a Núvol, 9-6-2026)
    La gala d’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Biel Mesquida, organitzat per Òmnium al Palau de la Música, ha estat un acte de celebració de la resistència dels Països Catalans.
  • L’estranya sensació de dur una bomba a la butxaca (Vicent Partal a VilaWeb, 14-6-2026)
    Perquè si la IA és una arma, això que duem a la butxaca és un dispositiu bèl·lic. I si és un dispositiu bèl·lic, tot allò que hi fem és, en la lògica dels estats, una activitat que pot ser controlada, restringida, fins i tot prohibida. Això amaga la decisió dels Estats Units sobre Anthropic.
  • No podem normalitzar la discriminació lingüística (Editorial de Moisès Vizcaino al Diari La Veu del País Valencià, 15-6-2026)
    El testimoni d’un assetjament laboral per parlar valencià publicat per aquest diari revela fets molt greus que haurien de tenir conseqüències.
  • Més consciència, més queixes (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 8-6-2026)
    El nombre de reclamacions per vulneracions dels drets lingüístics s’ha multiplicat els darrers anys.
    El govern i les entitats han posat en marxa diferents vies per canalitzar les denúncies.
    Els ciutadans cada cop coneixen millor els seus drets i tenen més eines per vehicular el seu malestar.
  • Gentrificació lingüística (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 1-6-2026)
    Un estudi de Plataforma per la Llengua constata l’impacte per al català de la proliferació d’‘expats’ al barri del Poblenou.
    Els darrers anys ha caigut l’ús social del català i ha augmentat la presència del castellà i l’anglès als comerços.
  • Reanimació catalana (Bernat Salvà a El Punt Avui, 26-6-2026)
    El cinema animat català creix des del 2023 gràcies al dinamisme del sector i a uns ajuts públics específics i més elevats.
    La crisi que va esclatar el 2008 va afectar l’animació fins al 2022, perquè fer un film és un procés lent que pot durar fins a 10 anys.
  • Parles molt bé el català, per ser català (Marta Rojals a VilaWeb, 8-6-2026)
    L’any 43 després de la primera llei de normalització lingüística, l’any 47 després de Najat El Hachmi, l’any 36 després de Son Goku, un nano nascut i escolaritzat a Catalunya encara s’ha de sentir observar que parla català.
  • Reforcem el nostre compromís pel valencià als aplecs de la Safor i de Penyagolosa (Plataforma per la Llengua, 29-6-2026)
    L’Aplec de la Safor i l’Aplec de Penyagolosa han reunit aquests dies centenars de persones d’arreu del territori al voltant de la cultura popular, la música i la reivindicació de la llengua pròpia.
    Plataforma per la Llengua vol reforçar el compromís amb uns espais que mantenen viu l’esperit dels primers aplecs al País Valencià.
  • Donem suport a la manifestació “Euskaltzaleon Martxa” pels carrers de Pamplona (Plataforma per la Llengua, 16-6-2026)
    Euskalgintzaren Kontseilua enceta el seu projecte «Pizkunderako Erronka 2036» amb una mobilització a la capital navarresa per tal de reivindicar la plena oficialitat del basc, el salt qualitatiu en les polítiques lingüístiques i l’enfortiment de l’activisme social a favor de la llengua.
  • Participem en l’arrencada del projecte Pizkunderako Erronka 2036 i el seu objectiu de 300.000 nous parlants de basc (Plataforma per la Llengua, 1-6-2026)
    Euskalgintzaren Kontseilua, el principal consell d’organitzacions en defensa del basc, presenta un pla estratègic per aconseguir 300.000 parlants en deu anys, al costat de les principals entitats a favor de les llengües minoritzades.
    El secretari de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, participa en l’acte celebrat a Andoain i reivindica la importància de l’activació social per revertir l’emergència lingüística del català.
  • La revolució silenciosa dels agents d’IA (Sergio Cabanelas Alcaide a MetaData, 2-6-2026)
    Després dels xatbots arriba una nova generació d’intel·ligències artificials capaces d’executar tasques, interactuar amb aplicacions i prendre decisions de manera autònoma.
  • Tots els mots que anem perdent (Estel Solé a VilaWeb, 19-6-2026)
    Em ve una nostàlgia insondable d’aquell parlar tan ric, tan variat, tan genuí, tan nostre.
  • Al futbol, el català perd per golejada (Martí Estruch Axmacher a VilaWeb, 24-6-2026)
    Retransmissions, col·leccions de cromos, revistes, joguines, paròdies i més faramalla tenen tots un idioma comú.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: