Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 d’abril del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 67,03% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (67,01%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes d’abril del 2026:

  • 20 anys de domini .cat. Construint junts el català digital des del 23 d’abril de 2006. Hi ha coses que semblen impossibles fins que algú les fa. I llavors, de cop, semblen inevitables.
    El 23 d’abril de 2006, s’obria al públic el domini .cat. Aquella diada de Sant Jordi, com cada any, la gent comprava roses i llibres. I a Internet —aquell Internet de 2006 on YouTube tenia un any de vida, Facebook era només pels amics universitaris del Mark Zuckerberg, i on Instagram, TikTok, Spotify i OpenAI eren paraules que no havíem sentit mai—, la comunitat catalanoparlant acabava d’aconseguir el que ningú havia fet abans: un domini propi, reconegut internacionalment, per a una cultura i una llengua sense estat.
    I si tot hagués sigut un somni?…
    Més informació a l’article sencer de domini .cat i a l’article de Genís Roca, president d’Accent Obert, Construint junts el català digital des del 23 d’abril de 2006. Els pròxims vint anys del .cat.
  • La Viquipèdia en català va celebrar els seus 25 anys al Museu Marítim de Barcelona. La Viquipèdia en català va celebrar dissabte 28 de març al vespre els seus 25 anys amb un acte al Museu Marítim de Barcelona que va reunir una seixantena de persones entre viquipedistes, amics i persones properes al projecte. La trobada, celebrada en un espai especialment atractiu davant del gran vaixell del museu, va tenir un aire familiar i distès i va servir per reivindicar la trajectòria d’una enciclopèdia que ara fa un quart de segle es va convertir en la tercera Viquipèdia a existir i la segona a tenir articles.
    L’acte va combinar el to commemoratiu amb la voluntat de mirar endavant. Abans dels parlaments, alguns dels assistents van participar activament en un photocall instal·lat davant dels roll-ups preparats per a l’ocasió, on no hi van faltar complements festius com la viquibola, ulleres i altres elements pensats per donar un aire lúdic a la celebració.
    La benvinguda va anar a càrrec del director del Museu Marítim, Enric Garcia, que es va mostrar satisfet d’acollir la commemoració i va expressar el desig de continuar col·laborant en diversos projectes vinculats a la Viquipèdia. Tot seguit, la presidenta d’Amical Wikimedia, Núria Ribas, va subratllar la importància de celebrar els 25 anys d’un projecte col·lectiu que continuarà commemorant-se amb nous actes que s’aniran anunciant. També va agrair la participació dels assistents i va remarcar que l’estructura mateixa de la celebració, amb diverses intervencions i mirades complementàries, simbolitzava d’alguna manera el funcionament del món wiki: moltes persones fent cadascuna una part concreta per construir una obra més gran.
    Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
  • La CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana), 30 anys fent córrer la llengua. La CAL celebra el seu 30è aniversari, coincidint amb l’impuls del primer Correllengua al Principat i a la Catalunya Nord el 23 d’abril de 1996.
    El president de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Jaume Marfany, va reivindicar el paper central del Correllengua com a espai de mobilització i promoció de la llengua i la cultura catalanes durant més de tres dècades. Les declaracions s’emmarquen en el 30è aniversari de l’entitat i del primer Correllengua al Principat, el 23 d’abril de 1996, i en l’inici del Correllengua Agermanat 2026, que arrenca el diumenge 19 d’abril i que, per primera vegada, articula una celebració coordinada a tots els territoris de parla catalana. “És un orgull que noves generacions facin créixer el Correllengua, un projecte impulsat per la CAL i construït col·lectivament durant trenta anys”, va afirmar Marfany.
    Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
  • Leroy Merlin, una de les grans superfícies de bricolatge i llar presents al país, ja té disponible el web en català. Leroy Merlin, una de les grans superfícies de bricolatge i llar presents al país, ja té disponible el web en català. Els caixers d’autocobrament de la cadena, també estan disponibles en llengua catalana.
    És una bona notícia ja que Leroy Merlin és una de les empreses que més queixes i denúncies ha acumulat en els darrers anys al servei que ofereix Plataforma per la Llengua.
    Piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Les empreses del sector de la mobilitat Moovit, Kiwi i Bamsa incorporen e català a les seves webs. Nova victòria per al català a la xarxa. Les empreses Moovit, Kiwi i Bamsa incorporen la nostra llengua a les seves webs. Una fita clau per normalitzar el català en un sector essencial de la nostra quotidianitat com és la mobilitat.
    Piulada a X de Plataforma per la Llengua.
  • Petició a Cabify perquè el seu web i l’app incloguin el català. Plataforma per la Llengua els ofereix el seu servei de traduccions. L’activista lingüístic Ernest Sant va fer una piulada a X el 26 d’abril demanant a Cabify que inclogui el català al seu web i a l’app després de veure que han fet publicitat en català a Barcelona. El mateix dia, també a X, hi va haver una resposta bastant positiva de Cabify. Esperem que aviat facin efectives aquestes bones intencions i atenguin la petició.
    Plataforma per la Llengua va fer una piulada a X sobre aquesta qüestió el 29 d’abril, oferint a Cabify el seu servei de traduccions.
    Recordem que Uber i Bolt, les altres grans plataforma VTC, ja tenen el web i l’app en català.
  • Nouparlants sobre rodes: el català guanya presència en els menús dels cotxes elèctrics. Quan parlem de nouparlants, el més normal és que pensem en persones que aprenen una nova llengua, però en l’àmbit digital hi ha altres tipus de nouparlants. Ens referim a assistents de veu, programaris i panells de control de vehicles.
    En tots aquests àmbits, el català també es juga el seu espai. Segons la plataforma Aliança per la Presència Digital del Català, el català està ben posicionat a la xarxa, però encara té assignatures pendents en sectors clau com l’automoció o els electrodomèstics.
    Fins fa ben poc, trobar el català al quadre de comandament d’un vehicle era una utopia i ara encara és un privilegi que només ofereixen algunes marques de forma puntual.
    La barrera no era la capacitat tècnica, sinó una combinació de desinterès comercial i una estructura de costos que penalitza la llengua a l’hora de dissenyar el programari.
    Ara, la digitalització total de les pantalles ha convertit el cotxe en un dispositiu connectat més, permet que el català comenci a treure el cap en els menús i la configuració, i elimina així les velles excuses de la indústria.
    Més informació a la notícia de 3Cat.
  • La intel·ligència artificial en català al vostre ordinador personal. Publiquem una secció nova al nostre lloc web dedicada a mostrar com es poden fer servir alguns models d’intel·ligència artificial directament al vostre ordinador personal, sense dependre de cap servei extern.
    Softcatalà continua ampliant el seu compromís amb la tecnologia oberta i accessible per a tothom. Aquesta vegada, posem en marxa una nova secció en el nostre lloc web: La intel·ligència artificial al vostre ordinador personal, un conjunt de guies pràctiques pensades per a ajudar qualsevol persona a executar models d’IA directament en el seu equip, sense dependre de cap empresa ni enviar cap dada a servidors externs.
    Intel·ligència artificial local: privadesa, gratuïtat i sobirania digital
    La proposta de Softcatalà respon a una necessitat creixent: poder fer servir eines d’intel·ligència artificial potents, com les que ofereixen ChatGPT o Gemini, sense les limitacions que impliquen les plataformes comercials: subscripcions de pagament, cessió de dades privades o dependència de la connexió a internet.
    Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • Gemini 3.1 Flash TTS funciona amb català i amb una molt bona qualitat de la síntesi de veu. Gemini 3.1 Flash TTS funciona amb català i la qualitat de la síntesi de veu és espectacular. Té diferents veus i un control bo de l’expressivitat: pots definir riures, xiuxiuejar, etc.
    Piulada a X de Jordi Mas, amb àudio de prova.
  • Política Lingüística convoca la línia de subvencions per promoure el català en productes tecnològics. El Departament de Política Lingüística obre avui (9-4) el termini per sol·licitar ajuts per promoure l’ús del català en el món tecnològic i digital. Les subvencions es dirigeixen a empreses i entitats sense ànim de lucre que desenvolupin projectes vinculats al català digital. Les sol·licituds es podran presentar telemàticament fins al 28 d’abril, a les 14h.
    El termini d’execució dels projectes subvencionats és biennal, i per tant s’hauran de dur a terme entre l’1 de gener de 2026 i el 31 de desembre de 2027. Les subvencions per a projectes d’incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics i de foment del català en l’àmbit digital tenen per objectiu fer créixer l’oferta tecnològica i d’eines digitals en català.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • S’obre el termini per sol·licitar subvencions per a la incorporació del català, l’occità i LSC per a plataformes de continguts audiovisuals. El Departament de Política Lingüística obre el termini per sol·licitar subvencions per a la incorporació del català, l’occità i la llengua de signes catalana en llargmetratges i sèries per a plataformes de continguts audiovisuals.
    L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts, adreçada a empreses de distribució cinematogràfica i plataformes digitals, és fomentar l’oferta de llargmetratges i sèries en llengua catalana a les plataformes, amb especial atenció als títols de més impacte. Inclou el doblatge, la subtitulació i l’audiodescripció en català i en occità, a més de la interpretació en llengua de signes catalana. Les sol·licituds es poden presentar entre el 17 d’abril i el 29 d’octubre.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • El banc digital Revolut ja inclou el català als caixers automàtics de Catalunya a petició del Departament de Política Lingüística. El banc Revolut fa una passa endavant i inclou el català als caixers automàtics de Catalunya a petició del Departament de Política Lingüística. A més, la llengua hi és present per defecte. L’empresa de serveis financers llançarà també el web i l’aplicació en català durant el primer semestre de 2027.
    L’abril de 2024, Plataforma per la Llengua també va demanar a Revolut que incorporés el català a tots els seus serveis digitals.
    Més informació a la piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya del 27-4, a la piulada a X de Plataforma per la Llengua del 16-2 i a la piulada a X de de Max Karpis, inversor inicial a Revolut, del 28-4.
  • El CIEMEN i el PEN Català impulsen l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics trenta anys després de la seva proclamació. Trenta anys després de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) a Barcelona (1996), el CIEMEN i el PEN Català presenten conjuntament un ambiciós projecte internacional per actualitzar aquest text de referència i adequar-lo als profunds canvis socials, tecnològics i polítics del segle XXI. La presentació pública del projecte d’actualització es va fer a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dimecres 15 d’abril.
    La iniciativa neix amb l’objectiu de reforçar la protecció efectiva dels drets lingüístics arreu del món i situar-los al centre de les agendes democràtiques, culturals i de drets humans. El projecte compta amb el suport d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions, entre les quals Linguapax, Plataforma per la Llengua, Xarxa Vives d’Universitats, Òmnium Cultural o ELEN, i es planteja com un procés obert, participatiu i d’abast global.
    Més informació a la notícia del CIEMEN.
  • Plataforma per la Llengua recorre la resolució que ordenava executar la sentència que retallava el decret de règim lingüístic a l’escola i demana al Govern que apliqui el decret. Plataforma per la Llengua ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs de reposició contra la resolució judicial que ordenava executar la sentència que retallava el decret per protegir el català a l’escola. L’entitat considera que l’ordre no ha d’encendre cap alarma, perquè els articles anul·lats a la sentència ja els regulen altres normatives, però sol·licita al tribunal que retiri la resolució perquè la petició d’execució de la sentència que demanava Asamblea por una Escuela Bilingüe és interessada, inapropiada formalment, innecessària i injustificada. L’organització en defensa del català recorda que ja va demanar al Govern de la Generalitat que apliqués els articles del decret de règim lingüístic que continuaven vigents i, per tant, la sentència, i considera que la interlocutòria és un nou intent dels espanyolistes per dominar el discurs i desgastar l’escola.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua: 34 normes aprovades el primer trimestre del 2026 han estat discriminatòries amb els catalanoparlants. Plataforma per la Llengua analitza trimestralment els continguts del Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) i recopila la normativa que privilegia el castellà i perjudica el català: el 2025 van ser 185 normes.
    Aquest primer trimestre de 2026 el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) ha publicat 34 normes lingüísticament discriminatòries: normes que contenien clàusules lingüístiques que privilegiaven el castellà i perjudicaven el català. Entre aquestes normes, n’hi ha que obliguen els fabricants i proveïdors de diferents components de vehicles a facilitar un seguit d’informacions en castellà, que forcen les empreses que vulguin prestar un servei portuari a València a presentar els documents traduïts al castellà si no s’han atorgat a l’Estat espanyol o que posen moltes traves per usar el català en el plenari del Comitè Econòmic i Social Europeu. De les normes, la majoria no són d’origen intern: 20 són de la Unió Europea i unes altres 3 d’internacionals. Tanmateix, l’efecte discriminatori de totes 34 normes es pot atribuir, més directament o menys, a decisions de l’Estat espanyol. L’aprovació de normativa lingüísticament discriminatòria és una constant que té efectes adversos sobre la salut de la llengua catalana i Plataforma per la Llengua l’analitza trimestralment.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe Normes discriminatòries que imposen el castellà 1r trimestre 2026
  • L’Ajuntament de Girona i Plataforma per la Llengua signen un conveni per fomentar l’ús del català al comerç a través de la campanya “Bon dia!”. Plataforma per la Llengua i l’Ajuntament de Girona han signat aquest matí (15-4) un conveni de col·laboració per desplegar a la ciutat la campanya “Bon dia!” al comerç local. Es tracta d’una iniciativa destinada a promoure l’ús del català en l’àmbit comercial i a reforçar el compliment de la normativa lingüística vigent.
    L’acord estableix un marc de cooperació entre l’entitat i el consistori per desenvolupar accions d’informació, sensibilització i suport adreçades als establiments comercials de la ciutat. La campanya té com a objectiu facilitar als comerços informació clara sobre els drets lingüístics dels consumidors en l’atenció oral i en la retolació.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • 109 jocs aspiren a guanyar aquest dimarts 5 de maig l’11a edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català. L’onzena edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català arriba a la fi i ja té data per lliurar els premis: serà el dimarts 5 de maig al matí, i l’acte es farà al Teatre Poliorama de Barcelona. En el concurs, organitzat per Plataforma per la Llengua, han participat més de 1.000 alumnes de gairebé tots els territoris de parla catalana, que han presentat 109 propostes per aprendre de manera creativa algun aspecte del currículum tot practicant el català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català
  • Plataforma per la Llengua fa una crida a detectar vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit sanitari en una nova campanya de Radars Lingüístics. Plataforma per la Llengua arrenca una nova edició de la campanya Radars Lingüístics, de detecció de vulneracions lingüístiques, i és el primer cop que la dedica a l’àmbit sanitari. L’entitat fa una crida, des del 15 d’abril fins al 15 de maig, a detectar discriminacions en els centres de salut, tant en els públics com en els privats, i a denunciar-les.
    La iniciativa s’adreça a tothom que hagi viscut alguna situació en què el català no ha estat respectat en l’atenció sanitària. Això inclou casos en què es demana al pacient que canviï de llengua, se li respongui reiteradament en una altra llengua, no pugui accedir a documentació en català o trobi senyalització i comunicacions que exclouen aquesta llengua.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Formulari per fer-nos arribar vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit sanitari
  • Wallapop, una forta empresa tecnològica creada i amb seu a Catalunya que continua menyspreant el català. Wallapop és una forta empresa tecnològica creada i amb seu a Catalunya que, incomprensiblement, continua menyspreant el català i fent la viu-viu a l’hora d’incorporar-lo. Fa anys que promet afegir digitalment la llengua, però no la veiem enlloc.
    Es va presentar a una subvenció per a projectes d’incorporació del català en productes tecnològics i de l’àmbit digital. Però a darrera hora es va fer enrere. No l’ha inclòs ni per compte propi, ni tan sols per subvenció.
    Més informació al fil de piulades a X de Plataforma per la Llengua.
  • 3Cat dona un nou impuls al català amb una setmana dedicada als nouparlants a totes les finestres d’emissió. Aquest any, els continguts de televisió, ràdio i plataforma se centren en els nouparlants. Després del tret de sortida de la Setmana de la Llengua de 3Cat, aquest dilluns (27-4), a “El matí de Catalunya Ràdio”, dimarts arribarà una de les estrenes més destacades: “Català fàcil”, una nova eina per aprendre català dins el nou 3CatCampus.
    Aquesta novetat consolida l’impuls de la llengua de 3Cat, que es projecta com a plataforma educativa en català per a tots els públics.
    Entre les propostes destacades de la setmana al voltant del català trobarem testimonis d’aprenentatge i experts lingüístics en tots els canals lineals i digitals.
    Més informació a la notícia de 3Cat.
  • El català, més viu que mai al món digital. El català guanya presència a internet amb pòdcasts, influencers i creadors de contingut a les xarxes socials, però afronta reptes en àmbits clau com la intel·ligència artificial, els assistents de veu o els cotxes connectats. L’Eloi Barrera en parla amb Enric Esteban, sotscap d’Estratègia de Xarxes Socials de 3Cat, i Estel Coletas, estudiant en pràctiques de 3CatInfo.
    Pòdcast ‘El català, més viu que mai al món digital’ (10:26 minuts).
  • 3Cat presenta “Català fàcil”, una nova aposta audiovisual per impulsar l’ús real del català entre nouparlants. 3Cat posa en marxa “Català fàcil“, un nou projecte de continguts audiovisuals pensat per facilitar l’aprenentatge del català a nouparlants. És a dir, persones que volen incorporar el català a la seva vida quotidiana en un context cada vegada més multilingüe.
    Recursos pràctics en línia pensats per a situacions del dia a dia: L’objectiu és acompanyar-los en el pas cap a l’ús real de la llengua en el dia a dia, amb recursos pràctics i accessibles per començar a parlar el català des del primer moment en situacions quotidianes.
    En aquest context, 2,3 milions de persones estan interessades a aprendre català i 1,6 milions encara no han pogut accedir a cap formació.
    Com accedir als vídeos, reels i àudios de “Català fàcil”:Els continguts ja estan disponibles a la plataforma 3Cat i també als canals i perfils de 3CatCampus: YouTube, Spotify, Instagram i TikTok.
    Més informació a la notícia de 3Cat.
    Català fàcil
  • LanguageTool, el corrector que ajuda a escriure millor en català a qualsevol web. Escriure en català a internet no sempre és fàcil, especialment quan els correctors automàtics no reconeixen bé la llengua. Davant d’això, LanguageTool s’ha consolidat com una eina per millorar l’escriptura en català en entorns digitals.
    Disponible com a extensió de navegador, funciona en qualsevol web —correu electrònic, xarxes socials o documents— i detecta automàticament l’idioma per oferir correccions ortogràfiques, gramaticals i suggeriments d’estil en temps real. A més, no emmagatzema el text, reforçant la privacitat.
    En aquest vídeo de MetaData, la Mireia Vera mostra com activar-lo i utilitzar-lo per escriure correctament en qualsevol plataforma digital.
    LanguageTool

Recull d’altres notícies del mes d’abril del 2026:

  • Que no ens torne a passar: la llengua ho és tot (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 27-4-2026)
    Nosaltres no som la nació dels qui Espanya diu que tenim veïnatge català perquè vivim en la seua comunitat autònoma. Nosaltres som la nació dels qui parlem català. La nació del català.
  • Plataforma per la Llengua recorre judicialment contra la decisió del Registre Civil de castellanitzar el cognom català d’un nounat (Plataforma per la Llengua, 1-4-2026)
    Una família inscriu al Registre Civil de Barcelona el seu fill primogènit amb el cognom Garcia, però la institució el castellanitza i, lluny de reconèixer l’error, al·lega sense solta ni volta que l’ús de l’accent compleix amb les normes de la Reial Acadèmia Espanyola, en un acte de pura catalanofòbia.
    Plataforma per la Llengua assessora la família i porta el cas a la via judicial, un cop el Ministeri de Justícia espanyol ha denegat també el recurs interposat a la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral.
  • Neix el ‘Digui, digui’ del món digital (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 29-4-2026)
    3Cat presenta ‘Català fàcil’, un projecte audiovisual per facilitar l’aprenentatge a qui vulgui incorporar el català a la seva vida quotidiana.
  • Els joves agafen la flama (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 27-4-2026)
    Les noves generacions són les protagonistes de la reivindicació del català aquestes setmanes.
    El Correllengua Agermanat desperta entusiasme en la seva singladura pels Països Catalans.
    Sant Jordi per la Llengua uneix la defensa de la llengua amb la d’altres drets com el de l’accés a l’habitatge.
  • Perpinyà: un “allà” que és “ací” (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 1-4-2026)
    Una nació que accepta resignadament l’agressió en un tros del seu territori sense sentir el dolor profund en cadascun dels seus nacionals no és una nació: si de cas, és una ficció geogràfica amb pretensions polítiques.
  • La llei no fa la llengua (Àstrid Bierge a elMón, 11-4-2026)
    “Mentre els catalanoparlants continuem sent una minoria demogràfica dins del nostre propi país, la llengua del pati no serà el català”.
  • La llengua protagonitza Sant Jordi (Raül G. Aranzueque a Diari de la llengua, 24-4-2026)
    La manifestació de Sant Jordi per la Llengua, el Correllengua Agermanat i els aniversaris de l’Avui i el .cat posen el català al centre de la diada.
  • Mig miler de persones participen en “Reviscolem. Festa pel valencià” a Paiporta (Plataforma per la Llengua, (20-4-2026)
    La jornada va combinar música, literatura, cultura popular i tallers, convertint-se en un espai de trobada per promoure i reivindicar l’ús social del valencià.
    Els tècnics de Plataforma per la Llengua van presentar el Síndic de Drets Lingüístics, i van facilitar una guia informativa als assistents per donar a conéixer els seus drets per a viure plenament en valencià.
  • Organitzem una trobada a Granollers per impulsar l’activisme lingüístic local (Plataforma per la Llengua, 28-4-2026)
    L’acte tindrà lloc el dijous 7 de maig a l’Antic GRA de Granollers i combinarà l’anàlisi del coordinador d’Activisme de Plataforma per la Llengua, Eloi Planas, amb l’explicació de Josep Maria Fius, coordinador del grup de voluntaris de Manresa, que tractarà les bones pràctiques locals.
  • Plataforma per la Llengua s’adhereix a la manifestació de Sant Jordi per la Llengua (Plataforma per la Llengua, 2-4-2026)
    L’entitat se suma a la iniciativa d’activació social a favor del català que el 23 d’abril serà present en sis ciutats del domini lingüístic, amb el lema «Per Sant Jordi: llibre, rosa i mani!».
    El secretari de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, va participar en la roda de premsa de presentació del projecte a Barcelona, juntament amb representants d’una trentena d’entitats.
  • Òscar Andreu contraataca (Enric Gomà a Núvol, 22-4-2026)
    Estem envaïts, envoltats, minoritzats, sense poder real, tenallats entre la globalització i l’espanyolització (que fan pinça), i la culpa serà dels catalans. No falla.
  • No hi ha aliats per als catalans del nord (Carla Ferrerós Pagès, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 5-4-2026)
    En la cooperació transfronterera sembla que ningú hauria de negar que la llengua és un element fonamental a tenir en compte.
  • Deu mots catalans d’origen curiós (3) (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 3-4-2026)
    D’on vénen “carmanyola” i “ensaïmada”? I “xano-xano”? I per què en diem “mussol” d’aquell granet de vora l’ull?.
  • Una vetllada amb la complexitat lingüística (Alejandro García Matarredona, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) a VilaWeb, 31-3-2026)
    Si hi ha llengües que transmeten diferent informació de manera obligatòria i que tenen gramàtiques diferents, pot ser que algunes exigeixin més esforç cognitiu que d’altres?.
  • Quan els mots ballen: una instantània del canvi lingüístic (Alex García Laguía, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) a VilaWeb, 28-4-2026)
    Fem un recorregut pel continent sud-americà amb algunes de les seves músiques i danses, que no només formen part d’identitats nacionals, sinó que s’han estès per tot el món.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: