Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 28 de febrer del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,52% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (65,50%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de febrer del 2019:

  • Més de 200 mesos seguits d’actualitzacions del Baròmetre de l’ús del català a Internet en els 18 anys de WICCAC. Aquest mes de febrer s’han complert els 18 anys de WICCAC, que es fa fundar el mes de febrer del 2001. A la vegada, s’han sobrepassat els 200 mesos seguits d’actualitzacions del Baròmetre de l’ús del català a Internet, que es va crear el mes de juny del 2002. En aquest període, com es pot comprovar a la pàgina de l’Històric de Resums de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet, el percentatge global de l’ús del català que controla el baròmetre, amb més de 3.000 webs amb presència en territoris de parla catalana, ha tingut un increment de gairebé 27 punts percentuals. Actualment, a 28 de febrer del 2019, aquest percentatge és del 65,52% de webs amb versió en català. Malgrat la millora continuada en aquests temps, que en els darrers anys s’ha alentit, cal continuar treballant en aquest àmbit perquè la presència del català a Internet encara es troba lluny de la seva normalització i existeixen moltes empreses que treballen en territoris de parla catalana que no utilitzen la nostra llengua.
  • La Plataforma per la Llengua denuncia el tracte discriminatori de Google Maps contra el català. Tot i que podem disposar del navegador de Google Maps en català (conjuntament amb 76 altres llengües d’arreu del món), la nostra llengua és del tot absent en el guiatge de veu d’aquest navegador. La Plataforma per la Llengua creu que la recent celebració del Congrés de Mòbils hauria estat una bona ocasió per posar fi a aquesta excepcionalitat. Aquestes indicacions són en 53 llengües, però no pas en català. El més sorprenent és que Google en aquest cas ha canviat els criteris d’inclusió d’una llengua i no ha tingut present ni el pes del mercat ni el nombre de parlants quan es tracta del català. Aquesta tardor Google va millorar el sistema de traducció en català conjuntament amb el filipí, l’hebreu, l’indonesi, el letó, el lituà, el serbi, l’eslovac, l’eslovè, l’ucraïnès i el vietnamita. Però en el cas de Google Maps, el gegant tecnològic ha decidit modificar els criteris per al català i no l’ha incorporat en aquest grup (totes aquestes llengües sí que tenen guiatge de veu al navegador). Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Només l’oficialitat del català a Europa pot aturar la imposició lingüística de l’espanyol. Entre els mesos d’octubre i desembre es van aprovar 49 noves normes que imposaven el castellà en territoris catalanoparlants sense cap exigència equivalent per al català. El veto espanyol a l’oficialitat del català, tant interna com en les organitzacions internacionals, automatitza la imposició del castellà per part de la Unió Europea, l’ONU i altres organismes internacionals. El quart trimestre del 2018 va ser el que va tenir més noves normes impositives del castellà i que relegaven el català, amb la publicació d’un total de 49 normatives. Les imposicions lingüístiques del quart trimestre del 2018 van ser molt variades. Segons l’origen legislatiu, 20 normes van ser aprovades per les institucions centrals de l’Estat espanyol (Congrés dels Diputats, govern, ministeris), 28 es van aprovar a les institucions de la Unió Europea (Parlament Europeu, Comissió Europea) i 1 va ser aprovada per una comissió de les Nacions Unides. Tanmateix, i com sempre avisa la Plataforma per la Llengua, cal tenir en compte que en última instància totes les normatives impositives del castellà en territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol provenen de decisions estrictament estatals: la Unió Europea sol protegir per igual totes les llengües oficials de la Unió o dels estats membres, sense fer distincions ni especificacions, cosa que significa que el català quedaria blindat si fos una llengua oficial d’Espanya i d’Europa, un estatus que només depèn de la voluntat del govern espanyol. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Denuncies de vulneracions dels drets lingüístics en el judici als presos polítics catalans. Des de l’inici del judici als presos polítics catalans a Madrid, s’han produït diverses denuncies per la vulneració dels seus drets lingüístics. Destaquem les que han fet la Plataforma per la Llengua i el Consell Social de la Llengua Catalana, que és un òrgan d’assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Les denuncies fan referència al fet que una interpretació correcta de l’ordenament jurídic espanyol i els tractats internacionals hauria de comportar ‘almenys el mateix dret a declarar en una llengua oficial del territori on es van produir els fets’ o, com a mínim, el dret a disposar d’ofici de traducció simultània, i no consecutiva com els ha imposat el tribunal. Des de WICCAC ens adherim a aquestes denuncies de vulneracions dels drets lingüístics dels acusats, en un judici que conculca greument l’exercici dels drets civils i polítics més bàsics de tot un poble.
  • Som Energia guanya el VI Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua. Dilluns 4 de febrer al vespre, va tenir lloc l’acte de lliurament dels VI Premis Martí Gasull i Roig, organitzats per la Plataforma per la Llengua, que es va fer al Teatre Poliorama. El guardonat va ser la cooperativa comercialitzadora energètica Som Energia i els finalistes van ser el grup de rap en valencià Pupil·les i la Casa Amaziga de Catalunya. El premi especial del Jurat el va rebre la cantant mallorquina Maria el Mar Bonet, en reconeixement pels més de 50 anys cantant en català. Van fer-hi parlaments, la vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, Meritxell Budó; la consellera de Cultura del govern de les Illes, Fanny Tur; la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs; el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra; l’altre president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, per videoconferència des de l’exili, i el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escudé. Hi va haver diverses actuacions musicals, entre elles la de Maria del Mar Bonet. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • La Plataforma per la Llengua demana al Parlament la creació d’una comissió que investigui per què no s’utilitza el català a la justícia. Les dades de l’ús del català en l’àmbit judicial són molt preocupants. Del 21 % d’ús del català en les sentències i resolucions de tràmit l’any 2004, s’ha arribat a xifres del 12,7 % el 2012 i del 8,2 % el 2017. Per posar fi a aquesta situació, la Plataforma per la Llengua s’ha sumat a una proposta de resolució sobre l’ús del català a l’Administració de justícia que el 6 de febrer Catalunya En Comú-Podem va presentar al Parlament de Catalunya, amb presència de la directora de l’ONG del català, Neus Mestres, de la Presidenta de l’Associació Juristes per la Llengua Pròpia, Mireia Casals, i del Diputat al Congrés d’En Comú-Podem Jaume Moya. Joan Josep Nuet, president de la Comissió de Justícia de la cambra, coincideix en la necessitat de crear una comissió d’investigació sobre les causes del baix ús del català a la justícia. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • 20.000 nous inscrits als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) augmenta el nombre d’inscrits en els cursos de català i es confirma la tendència a l’alça. En els cursos d’hivern, que van començar entre l’1 i el 27 de gener, ha pujat fins a 19.262 el nombre d’inscrits. D’aquests, un 93%, en cursos presencials (17.892) i un 7% en línia (1.370) mitjançant el Parla.cat. El nombre de cursos presencials també ha augmentat fins a 914, amb 108 cursos inicials, 478 bàsics, 118 elementals, 95 intermedis, 84 de suficiència, 6 superior i 25 d’especialitzats. Els cursos amb més demanda són els de nivell inicial i bàsic, amb un 70% dels inscrits. Es consolida l’aposta del Consorci de reforçar l’oferta adreçada a persones no catalanoparlants i a nouvingudes. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de febrer: