Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’agost del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 67,14% (alt), 0,06 punts percentuals superior al del mes anterior (67,08%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes d’agost del 2026:

  • La Viquipèdia en català arriba als 800.000 articles l’any del seu 25è aniversari. La Viquipèdia en català ha assolit aquest dilluns (3-8) els 800.000 articles. La fita s’ha produït exactament a les 12.00 hores amb la creació de l’article (2420) Čiurlionis, escrit per l’usuari Enkantari i dedicat a un asteroide batejat en honor del pintor i compositor lituà Mikalojus Konstantinas Čiurlionis.
    La xifra arriba en un any especialment significatiu per a la comunitat viquipedista, que aquest 2026 celebra els 25 anys de la Viquipèdia en català, creada el 16 de març de 2001 i una de les primeres versions lingüístiques de Wikipedia.
    Amb 800.000 articles, la Viquipèdia en català ocupa actualment la 21a posició mundial per nombre d’articles i destaca especialment per la qualitat dels continguts. És primera en la classificació dels 1.000 articles essencials que tota Viquipèdia hauria de tenir, amb la puntuació màxima de 100 punts, i ocupa la quarta posició en la classificació dels 10.000 articles essencials.
    Més informació a la notícia de Miquel Codolar a Amical Wikimedia.

  • Neix Tenimllengua.cat, una eina per impulsar el consum lingüísticament responsable. Plataforma per la Llengua dona suport al naixement de Tenimllengua.cat, una plataforma digital que vol connectar consumidors i establiments compromesos amb la llengua catalana i contribuir a reforçar la presència del català en les relacions de consum. El projecte ha comptat amb l’assessorament de l’entitat i neix amb la voluntat de donar continuïtat a l’esperit de la CatalApp, l’antiga aplicació impulsada per Plataforma per la Llengua que, durant anys, va permetre valorar l’atenció lingüística de comerços i serveis d’arreu dels territoris de parla catalana.
    Impulsada com a projecte privat pels activistes lingüístics Marc Pujol i Arnau Olivé, Tenimllengua.cat es presenta com una xarxa de consum estratègic que permet als usuaris localitzar establiments, afegir-los, valorar-ne l’atenció rebuda en català i compartir experiències.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Tenimllengua.cat

  • Fa vint anys vam canviar Internet. Ara toca tornar a imaginar-lo. No totes les victòries expliquen el passat. Algunes serveixen, sobretot, per recordar-nos com afrontar el futur. Quan el domini .cat va néixer, Internet començava a convertir-se en la gran infraestructura de la societat digital. Per primera vegada, la llengua catalana podia ocupar un espai propi, en un ecosistema que semblava reservat als estats i als grans actors econòmics. Ningú havia demanat mai un domini per representar una comunitat lingüística i cultural. Ningú sabia si era possible.
    Vint anys després, el context ha canviat completament.
    La infraestructura que està redefinint el món ja no són només les pàgines webs. És la intel·ligència artificial. I la pregunta torna a ser la mateixa: quin lloc ocuparà la cultura catalana en aquesta nova etapa d’Internet?
    Aquesta qüestió va travessar la jornada amb el sector, organitzada per Accent Obert, per commemorar els vint anys del domini .cat. La trobada va comptar amb la presència de les persones que van fer possible el domini .cat, representants de l’ecosistema internacional d’Internet, institucions del panorama català i professionals del sector digital.
    Més informació a l’article de Genís Roca a Accent Obert.

  • El Departament de Política Lingüística atorga les Beques Propulsió 2026 a 40 projectes de creació de continguts en català a xarxes socials. Les Beques Propulsió tenen per objectiu fomentar la creació de continguts originals en català de qualitat que contribueixin a incrementar-ne la presència i l’ús en els entorns digitals i a consolidar un ecosistema de creadors professionalitzat i capaç d’arribar a noves audiències.
    En aquesta tercera edició de la convocatòria, els projectes seleccionats abasten una gran diversitat de formats i temàtiques, com ara la divulgació científica, la cultura, la gastronomia, l’humor, els videojocs, l’educació, l’esport, la salut o l’actualitat. A més, per primer cop s’ha becat un projecte conduït en occità aranès. Aquesta pluralitat contribueix a oferir referents per a tota mena de públics i interessos.
    Els 40 projectes becats desenvoluparan durant els pròxims mesos noves sèries de vídeos per a plataformes digitals, contribuint a impulsar nous talents de la creació digital en català i a generar més referents en llengua catalana a les xarxes socials.
    Amb aquests 40, ja sumen 103 els projectes becats des de la primera edició, l’any 2024.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.

  • Plataforma per la Llengua presenta a la Universitat Catalana d’Estiu propostes per revertir l’emergència lingüística. Plataforma per la Llengua ha participat, un any més, en la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que va tenir lloc a Prada de Conflent (a la Catalunya Nord) entre el 17 i el 23 d’agost. Una nombrosa representació de l’entitat va prendre part en xerrades i formacions sobre llengua i lingüística catalanes incloses en el programa oficial de la setmana. A més, l’entitat va impulsar actes propis, com ara el concert del grup alguerès Lo Maquini, guanyador del concurs CantAlguer 2025, i una taula rodona sobre la campanya Configura.cat, que té com a objectiu augmentar l’ús del català en dispositius digitals.
    Pel que fa a la programació pròpia de l’UCE, Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua, va impartir el diumenge 23 d’agost l’última ponència d’un curs sobre els reptes jurídics dels Països Catalans.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

  • Obertes dues convocatòries de subvencions destinades a potenciar la política lingüística municipal. El Departament de Política Lingüística té obertes dues convocatòries de subvencions adreçades a reforçar l’acció municipal en favor del català. Es tracta de dues línies d’ajuts complementàries: d’una banda, la segona edició de la subvenció perquè ajuntaments i entitats organitzin cursos gratuïts de català per a adults; de l’altra, una nova convocatòria perquè els ajuntaments duguin a terme tota mena d’accions de foment de l’ús del català en l’àmbit local. Totes dues s’emmarquen en la voluntat del Departament de situar l’àmbit municipal com un eix clau de la seva acció, tal com es va posar de manifest a la 2a Jornada sobre Política Lingüística als Municipis, que va establir els plans locals d’impuls al català com a eix central de l’acció municipal.
    En aquesta línia, el Departament ha posat a disposició dels ajuntaments la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i un llistat de 40 propostes per a l’acció, eines pràctiques per integrar la perspectiva lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.

  • 15 nous videojocs en català gràcies als ajuts de Política Lingüística. La convocatòria d’enguany de l’ajut per a la incorporació de la llengua catalana en l’àmbit dels videojocs permetrà incorporar la llengua catalana a 15 títols per a consoles, ordinadors i dispositius mòbils.
    Aquesta línia d’ajuts finança gran part del cost de traducció i implementació de la versió catalana dels videojocs. Enguany, després de quatre edicions, s’ha ampliat la dotació de la convocatòria per cobrir les necessitats de les empreses sol·licitants.
    Els projectes subvencionats en aquesta edició són majoritàriament per a ordinadors, incloent tres projectes per a Mac; set disposaran de versió per a videoconsoles com Nintendo Switch, PS5 o Xbox Series, i vuit són per a mòbils Android i iOS.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.

  • Catalunya impulsa 186 projectes d’IA, salut digital i emprenedoria tecnològica femenina amb prop de 25 M€ dels fons de recuperació europeu. La Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, ha impulsat en els últims dos anys un total de 186 projectes en tres àmbits estratègics: intel·ligència artificial (IA), salut digital i emprenedoria digital femenina. Per fer-ho, hi ha invertit un total de gairebé 25 M€ procedents dels fons de recuperació europeus per al finançament de projectes RETECH, el programa que té per objectiu articular iniciatives autonòmiques orientades a la transformació i l’especialització digital en el marc del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència (PRTR). Això ha permès consolidar Catalunya com a referent en IA aplicada, reforçar la col·laboració publicoprivada en salut digital i reforçar l’emprenedoria digital femenina i la presència de dones en l’àmbit tecnològic i digital.
    En intel·ligència artificial i salut digital intel·ligent s’han invertit 16,1 milions d’euros: 12,5 M€ en IA i 3,6 M€ en salut digital. En aquestes convocatòries -centrades a accelerar la transformació digital mitjançant la creació i validació de solucions tecnològiques avançades- s’han finançat un total de 88 projectes, amb la participació de 140 entitats. Així s’ha articulat un ecosistema de col·laboració publicoprivada que va des de la recerca i la transferència tecnològica fins a l’aplicació directa en sectors clau com la indústria, la cultura, la logística, les emergències, la robòtica assistencial o el sistema sanitari.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD) del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

  • Plataforma per la Llengua aconsegueix que les pròrrogues de les concessions de bus interurbà de Catalunya fixin obligacions lingüístiques. Plataforma per la Llengua celebra que la pressió exercida conjuntament amb l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) hagi aconseguit incorporar finalment clàusules lingüístiques a la regulació de la pròrroga de les concessions de bus interurbà de Catalunya. La modificació de la Llei 12/1987 de regulació del transport de viatgers per carretera i del Decret llei 5/2026 de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà obligarà les empreses concessionàries a garantir els drets lingüístics dels usuaris i establirà, per primera vegada, un requisit mínim de coneixement de català per al personal que presta atenció directa al públic. Tot i valorar molt positivament aquest resultat, l’entitat lamenta que el Govern no incorporés aquestes garanties des del primer moment en la redacció inicial del decret llei de pròrroga aprovat el maig passat.
    La reforma ha arribat a través de la Llei de mesures d’acompanyament als pressupostos, que incorpora una nova disposició addicional a la llei original, la Llei 12/1987.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

  • Plataforma per la Llengua presenta al·legacions al reial decret de modificació del MIR perquè el domini del català guanyi pes en l’assignació de les places. Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions al projecte de reial decret que modifica les condicions del MIR, la residència sanitària especialitzada, impulsat pel Ministeri de Sanitat espanyol. L’entitat ha demanat que el decret fixi el coneixement del català com un mèrit per a les places a les comunitats autònomes de parla catalana i que els residents que no n’acreditin coneixements rebin formació obligatòria dins de la jornada laboral o formativa. Les al·legacions, de fet, fan extensives aquestes mesures a totes les llengües oficials de l’Estat diferents de la castellana.
    Per a l’entitat, tenir en compte el català com a mèrit per ocupar places a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears serviria per reconèixer una competència especialment rellevant per a l’exercici professional en aquests territoris.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

  • Plataforma per la Llengua reclama obligacions lingüístiques en les noves concessions estatals de línies d’autobús. Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions davant de la Direcció General de Transport per Carretera i Ferrocarril del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible perquè els futurs serveis públics estatals de transport regular de viatgers per carretera garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants, en els viatges que passin per Catalunya i el País Valencià. Entre les principals peticions, l’entitat demana que el català estigui disponible en tota la informació essencial del servei, l’atenció oral i escrita als usuaris, la senyalització, els canals digitals, la documentació contractual, els procediments de reclamació i les comunicacions sobre incidències, i que aquestes obligacions lingüístiques siguin exigibles contractualment i estiguin subjectes a mecanismes de control i sanció. Cal garantir, en definitiva, que es respecten els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants en tots els serveis amb origen o destinació als territoris de parla catalana.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

  • Wikimania 2026: panell sobre com afecta la ultradreta a les institucions de coneixement obert. «A Wikimania 2026 vaig participar en aquest panell, que es va dur a terme el dimecres 22 de juliol de 2026. La meva participació, que implica el projecte Visibilitzant el domini públic colombià a Wikidata i a la Viquipèdia en català, es va compartir amb experiències dels Estats Units, els Països Baixos, Alemanya, Suècia i Ucraïna».
    Podeu veure tots els detalls d’aquest panell a la notícia d’Amical Wikimedia. El text és l’usuari Hiperterminal (David Ramírez-Ordóñez), publicat originalment al seu bloc.

  • Disney+ i Netflix amplien el seu catàleg amb una seixantena de nous doblatges en català gràcies al conveni entre Política Lingüística i 3Cat. Disney+ i Netflix amplien el seu catàleg amb una seixantena de nous doblatges en català gràcies al conveni entre Política Lingüística i 3cat.
    Disney+ incorpora una trentena de títols doblats per 3Cat, com Mary Poppins, X-Men: La decisió final o Good morning, Vietnam.
    Més informació a la piulada a X del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.

  • L’Optimot ja supera els 16.700 usuaris registrats i resol més de 270 consultes lingüístiques cada mes. L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat de Catalunya, ja supera els 16.700 usuaris registrats i continua creixent. El servei d’atenció personalitzada, format per un equip de filòlegs, resol actualment una mitjana de 279 consultes al mes —més d’una dotzena cada dia laborable—, sempre amb una resposta individualitzada i amb l’argumentació normativa corresponent.
    La satisfacció dels usuaris se situa en el nivell més alt dels darrers sis anys: una mitjana de 4,93 sobre 5, amb un 4,95 en el temps de resposta i un 4,91 en la qualitat de la resposta rebuda.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.

  • Consulta els jocs de taula per a infants i famílies ja disponibles en català gràcies a Política Lingüística. El Departament de Política Lingüística promou la disponibilitat de jocs en català a través d’una línia de subvencions i del programa Totjoc. La subvenció per a la incorporació de la llengua catalana en jocs de taula va ser creada el 2023 amb l’objectiu d’augmentar els títols en català disponibles al mercat. Amb aquests ajuts es financen primeres edicions en català de jocs de taula i també la incorporació del català en jocs de taula multilingües ja existents. En tres convocatòries, els ajuts han impulsat 119 jocs nous, dels quals 71 estan adreçats a infants i a famílies amb infants. La majoria ja es poden trobar al mercat i la resta arribaran a les botigues al llarg del 2026.
    Més informació a la notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.

  • La dotzena edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català obre les inscripcions per als centres educatius. Plataforma per la Llengua engega la dotzena edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català obrint les inscripcions a tots els centres educatius dels territoris de parla catalana. Es mantenen les dues categories de premis que es van estrenar l’any passat: la categoria Grumet, per als alumnes d’11 i 12 anys (5è i 6è de primària), i la categoria Pirata per als alumnes de 13 i 14 anys (1r i 2n d’ESO).
    Per participar-hi, els alumnes han de crear una proposta inèdita de joc. Tot i que la temàtica és lliure, és indispensable que la llengua vehicular del joc sigui el català. En aquest sentit, seran més ben valorades aquelles propostes en què la llengua tingui més pes en els continguts i les mecàniques del joc, i l’ús del català sigui necessari per jugar: ja sigui a través de la comunicació oral entre els jugadors (narrar, descriure, formular preguntes o elaborar deduccions) o mitjançant l’ús de textos escrits (cartes amb instruccions, enigmes per resoldre, o paraules clau, entre d’altres).
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

  • Claude, la IA que posa el català al centre de la feina digital. Claude, l’assistent d’intel·ligència artificial desenvolupat per Anthropic, s’ha convertit en una de les eines d’IA més populars del moment. Com explica Arnau Font en aquest vídeo, la plataforma no només permet conversar i generar textos, sinó també crear eines digitals i treballar amb documents en català.
    Amb la funcionalitat Artifacts, els usuaris poden demanar a Claude que construeixi una calculadora, un joc, un gràfic o una petita pàgina web sense necessitat d’escriure codi.
    L’eina Cowork, per la seva banda, permet treballar amb arxius i carpetes per ordenar documents o preparar informes a partir de diferents continguts.
    Més informació a la notícia de MetaData.
    Vídeo de MetaData a YouTube ‘Claude, la IA que posa el català al centre de la feina digital’

  • Vint anys del domini .cat: la batalla del català a internet en l’era de la intel·ligència artificial. Vint anys després del naixement del domini .cat, el català afronta la revolució de la intel·ligència artificial (IA) amb una posició més sòlida que mai en l’àmbit digital, però amb nous reptes que poden marcar el seu futur. És la diagnosi que fa Accent Obert, la institució que va impulsar aquest domini i treballa per poder viure plenament en català al món digital. La fundació sense ànim de lucre destaca aspectes com la consolidació de grans eines digitals en català, el creixement dels creadors de continguts i la força del .cat. Però alerta que la pròxima gran batalla serà garantir que els grans models d’IA incorporin no només la llengua, sinó també el context cultural català.
    El director general d’Accent Obert, Joan Abellà, reivindica en declaracions a Públic que la llengua i la cultura catalana arriben en un «bon estat de salut» a la celebració d’aquest vintè aniversari, pel qual han organitzat un parell d’actes, el segon dels quals serà una festa el 9 de setembre al Museu Marítim de Barcelona.
    Més informació a la notícia d’Aleix Camprubí a Públic.

  • Diversitat lingüística digital. Només un miler de les prop de 7.000 llengües que es parlen al món tenen presència real a internet, un fet que deixa la majoria d’idiomes sense les eines imprescindibles per desenvolupar-se en el món actual. En aquesta situació, l’ONU i els seus diversos organismes han posat en marxa els darrers anys una sèrie d’iniciatives per evitar que cap llengua quedi exclosa de l’ecosistema digital, des dels aspectes més tècnics fins als reptes que planteja la intel·ligència artificial generativa.
    Entre les dificultats que es troben moltes llengües en el món digital hi ha les traves per ser reconegudes per totes les aplicacions i sistemes informàtics. Els passa, sobretot, a idiomes amb alfabets diferents del llatí com l’àrab, el xinès o l’hindi, però també a alguns dominis d’internet com .museum i .coop, que encara es troben amb alguns sistemes que els rebutgen perquè tenen més dels tres caràcters que fa uns anys era el límit de les extensions a internet.
    La Unesco i ICANN, l’organisme que gestiona el sistema de dominis d’internet, estan treballant per garantir el que anomenen acceptació universal (UA): que qualsevol domini o adreça electrònica vàlids puguin ser reconeguts per totes les aplicacions i sistemes informàtics, sigui quina sigui la llengua o l’alfabet utilitzats.
    Més informació a l’article de Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui.

  • El negoci de la propaganda institucional. Per ser sincer, aquest és l’article més compromès dels que he publicat a VIA Empresa. Dubtava sobre si emmarcar-lo en l’àrea d’Opinió. Però, per altra banda, les dades que els mostraré, i el seu tractament mitjançant la IA, m’impulsen a titllar-lo més d’anàlisi que altra cosa. Així, doncs, miraré de cenyir-me objectivament a les dades —no cal crear commoció innecessària, les xifres són escandaloses per si mateixes—. Tanmateix, vull remarcar que aquells que intenten fer públiques determinades xifres objectives són, sovint, acusats de ser d’extrema dreta.
    És lògic que determinat periodisme se senti despullat, escalivat. Però banalitzar els totalitarismes, llençant falses acusacions, és la millor manera d’ajudar a denigrar la democràcia. Mentre que la transparència, per contra, ajuda a millorar-la.
    Més informació a l’article de Xavier Roig a VIA Empresa.

  • El català a l’empresa: un compromís amb les persones i amb el territori. Quan parlem de competitivitat, sovint pensem en innovació, tecnologia, talent o internacionalització; però hi ha un element igual d’essencial per al futur de les nostres empreses que, massa vegades, passa desapercebut: la llengua.
    El català és molt més que una manera de comunicar-nos. És la llengua que ens identifica com a territori, que genera confiança i proximitat i que afavoreix la cohesió entre empreses, treballadors i clients. És una eina que ens connecta i que contribueix a construir organitzacions més properes i més compromeses amb el seu entorn.
    A l’Anoia som més de 125.000 habitants, amb un teixit format per més de 3.000 empreses que donen feina a prop de 37.000 persones. En una comarca cada vegada més diversa, preservar el català també significa garantir que continuï sent una llengua de relació, d’acollida i de convivència dins les empreses.
    Més informació a l’article de Joan Mateu, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, a VIA Empresa.

Recull d’altres notícies del mes d’agost del 2026:

  • Plataforma per la Llengua intervindrà un any més a la Universitat Catalana d’Estiu (Plataforma per la Llengua, 5-8-2026)
    L’organització en defensa dels drets lingüístics oferirà el concert del grup alguerès Lo Maquini en el marc de la Jornada Algueresa i participarà en formacions sobre drets lingüístics.
    L’entitat organitza un fòrum obert sobre la campanya Configura.cat, destinada a augmentar l’ús del català en dispositius digitals.
    La Universitat Catalana d’Estiu se celebrarà a Prada, al Conflent, entre el 17 i el 23 d’agost.
  • Mallorca vol revetlles en català! (Raquel Díaz Sánchez a VilaWeb, 31-8-2026)
    Joves de Mallorca per la Llengua ha creat un catàleg d’artistes en català, amb una setantena de noms, per facilitar-ne la contractació als ajuntaments.
  • Parlem Telecom, en risc de descatalanització (Gemma Aguilera a elMón, 30-8-2026)
    El consell d’administració formalitzarà aquest dilluns el relleu d’Ernest Pérez-Mas com a president executiu després que Inveready i la família propietària de Mayoral hagin assumit el control de l’operadora.
  • El català resisteix a les Illes (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 10-8-2026)
    Vuit de cada deu famílies balears trien la llengua pròpia per al primer ensenyament en la consulta.
    El percentatge de les que escullen el català recula lleugerament des del 2024 i a Eivissa és només del 53%.
    Les entitats celebren el resultat, tot i les pressions rebudes, i insten a retirar el pla de “segregació”.
  • La música en català perd gas (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 17-8-2026)
    L’Anuari de la Música 2026 revela que les cançons en la llengua pròpia cauen en nombre de reproduccions.
    Cap artista català apareix entre els quinze discos més escoltats per primera vegada en una dècada.
    Bona part de la reculada és pels algoritmes, que penalitzen les llengües minoritzades.
  • Sotmesos a l’algoritme (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 17-8-2026)
    Spotify va incorporar el català a la interfície i ofereix llistes de cançons que afavoreixen que es trobi la música feta en aquesta llengua.
    Els sistemes de recomanació tenen un biaix que perjudica els temes en idiomes amb menys dades i beneficia un petit nombre d’artistes.
  • La llengua metropolitana del Camp (Xavier Plana a El Punt Avui, 12-8-2026)
    El Camp actual és molt divers i plural, però diversitat no significa absència de referents comuns, i la llengua catalana pot ser l’espai compartit que faciliti la seva cohesió social.
  • Tres i tres i tres fan nou: les matemàtiques a la punta de la llengua (Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) a VilaWeb, 17-8-2026)
    La base d’un sistema numeral no és arbitrària. Sovint reflecteix la manera de comptar tradicional. La base deu probablement deriva dels deu dits de les mans; la base cinc, d’una sola mà, i la base vint, de comptar tant els dits de les mans com els dels peus.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: