Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de juny del 2024.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,63% (alt), el mateix que el del mes anterior (66,63%).
  • Hi ha 9 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juny del 2024:

  • El pes del català a les cerques va augmentar 18 punts amb el nou algorisme de Google. La Fundació .cat, per encàrrec de l’Aliança per la Presència Digital del Català, va documentar a mitjans de 2023 (informe, nota de premsa) la pèrdua de visibilitat del contingut en llengua catalana en els resultats de cerca web, mitjançant l’anàlisi del trànsit de més de 600 llocs web multilingües col·laboradors. En aquell moment es va estimar que, durant l’any 2022, dos de cada tres llocs web havien perdut trànsit a la seva versió en català i es va comprovar que el fenomen afectava fins i tot els internautes que tenen configurat el seu entorn per tal de donar preferència al contingut en català.
    Els resultats de l’anàlisi es van fer arribar al departament d’Enginyeria de Google, que va respondre aplicant a finals del mes d’agost un canvi en el seu algorisme que en aparença va restaurar al contingut en català la visibilitat que li correspon.
    A començament de març de 2024, sis mesos després del canvi d’algorisme per part de Google, la Fundació .cat ha repetit i ampliat aquella anàlisi per tal de quantificar l’aparent millora, tornant a analitzar el trànsit d’un conjunt similar de llocs web que sumen de l’ordre de 400 milions de sessions de navegació en el període considerat, de gairebé tres anys, a partir dels inicis de 2021.
    Dels resultats d’aquest estudi l’Aliança confirma que partint d’un nivell del 41% durant els 11 primers mesos de 2021, el pes relatiu del contingut en català en les visites procedents del cercador web de Google va caure per sota del 34% a finals de 2022 i es va mantenir en aquest ordre durant gairebé vuit mesos de 2023.
    Després de ser interpel·lada per l’Aliança amb les dades de l’informe original, Google va aplicar a finals d’agost de 2023 un canvi d’algorisme assegurant que interpretava millor les intencions dels usuaris, i el pes relatiu del català es va disparar 18 punts percentuals, arribant al 52%. Posteriorment, el trànsit en català es va estabilitzar al voltant del 46%, que ja representava una millora de 12 punts percentuals respecte als pitjors moments de la crisi de visibilitat. En els tres últims mesos de l’estudi, el català ha arribat al màxim històric, superant el 56%.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat, a l’Informe de l’Aliança per la presència digital del català, a l’article d’Albert Cuesta a l’Ara i a la notícia de Vicky Miró Julià a TV3.
  • L’oferta de tecnologies lingüístiques en català ha augmentat 16 punts des del 2020. La Secretaria de Política Lingüística ha actualitzat el directori La llengua catalana i les tecnologies del llenguatge, que recull els principals productes existents en el mercat i la seva disponibilitat en català.
    L’actualització mostra un augment significatiu del nombre de productes i serveis digitals que inclouen el català. Si l’any 2020 s’havien detectat 70 productes en català de 159 analitzats, és a dir, un 44 %, en l’actualització d’enguany se n’han detectat 177 dels 295 analitzats, que suposen un 60 %. Hi ha hagut, doncs, un augment de 16 punts. L’increment absolut, així mateix, es pot xifrar en el 250 % (de 70 a 177 productes). L’actualització posa de manifest que en quatre anys s’han duplicat els recursos rellevants del sector (de 159 a 295).
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    La llengua catalana i les tecnologies del llenguatge – Directori
  • El 12 de juliol organitzem la primera trobada de municipis catalans compromesos amb la llengua. Plataforma per la Llengua organitza el divendres 12 de juliol la 1a Trobada de Municipis Actius pel Català, una jornada que vol servir per reivindicar la política lingüística en favor del català que es pot fer a escala municipal i, sobretot, com a punt de trobada per compartir bones pràctiques en aquest àmbit. L’entitat fa més d’un any que treballa intensament amb candidatures municipals i amb governs locals per assessorar-los en matèria de política lingüística, però vol fer un salt endavant per fer arribar aquestes polítiques a tots els ajuntaments. En aquest sentit, la trobada també ha de ser el primer gran acte d’una nova línia d’acció de l’organització, ImpliCAT, que oferirà serveis específics per a la política lingüística dels consistoris.
    Amb aquesta voluntat, la 1a Trobada de Municipis Actius pel Català, que es farà al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona entre les 9.15 i les 14 h, es dirigeix de manera específica als regidors amb responsabilitats en l’àmbit de llengua i als tècnics municipals i comarcals.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    ImpliCAT – 1a Trobada de Municipis Actius pel Català
  • Activem el radar lingüístic als centres comercials del Barcelonès perquè hem detectat mancances en l’ús del català. Plataforma per la Llengua reprèn la campanya «Activa el radar» per detectar i revertir les mancances lingüístiques als centres comercials catalans. En aquest cas, se centrarà en les grans superfícies de la comarca del Barcelonès. L’acció central d’aquesta iniciativa és que la ciutadania detecti i denunciï mancances significatives en rètols, cartes, informacions de caràcter amb preus, i senyalística diversa d’algunes marques que operen en aquests centres comercials. Així, l’entitat podrà notificar aquestes irregularitats a la gerència d’aquests centres comercials i, si cal, a l’autoritat competent -Agència Catalana del Consum- per vetllar perquè s’arreglin. A més, Plataforma per la Llengua té la intenció de contactar, individualment, amb cadascuna de les marques que operen amb la fórmula de franquiciats, perquè els canvis exigits no es restringeixen a la botiga detectada, sinó a totes les botigues del grup.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Disponibles en català els manuals d’ús en línia de 104 models de cotxes. Ja hi ha deu marques d’automòbils que han posat a disposició dels clients els manuals de propietari en línia i en català de tots o d’alguns dels models que ofereixen. Es tracta de Cupra, Ford, Lexus, Mazda, Seat, Silence, Tesla i Toyota, a les quals s’han afegit últimament Skoda i Volkswagen, totes dues del Grup Volkswagen. Així, el nombre de models de cotxe amb el manual en línia en català ha passat de 18 el 2019 a 104 el juny de 2024.
    La SPL treballa amb el sector per normalitzar-hi l’ús del català. Concretament, té l’objectiu d’ampliar la disponibilitat de serveis en català entre les 41 marques de cotxes associades a l’Asociación Nacional de Fabricantes y Camiones ANFAC amb més de 100 matriculacions d’unitats. A més, també incidirà en tres marques xineses de cotxes elèctrics, d’aterratge més recent a Catalunya –Byd, Chery i Lynk&Co.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
    i també en aquest tuit a X de la mateixa SPL: Els nous models d’@skoda_es, Superb, Superb iV, Kodiaq i Kodiaq iV, surten de fàbrica amb manuals en línia en català. La versió digital en català és al web, a l’infoentreteniment dels vehicles i a l’aplicació mòbil MySkoda.
  • Entrevista al periodista i coordinador de l’Aliança per la Presència Digital del Català, que ha presentat un nou estudi sobre la millora de la visibilitat del català a Google. Durant anys, el català ha estat –o, si més no, ho ha semblat– una llengua de segona a Google. Aparentment, el problema sempre era el mateix: per molt que l’usuari tingués el dispositiu configurat en català, i per molt que el fes servir a les xarxes, la llengua en què apareixien els resultats quan hi feia cerques era, una vegada i una altra, el castellà.
    Després d’anys de queixes estèrils, l’any passat es passà a l’acció i es constituí l’Aliança per la Presència Digital del Català, un front comú creat amb l’objectiu explícit de posar dades al fenomen i lluitar per a capgirar-lo. Després de publicar un primer report l’any passat que demostrà –a partir de l’anàlisi de més sis-centes pàgines web– que Google havia fet perdre visites a dos terços de les pàgines en català, aquest primer cap de setmana de juny el grup ha publicat, de bracet de la Fundació.cat, un nou estudi que demostra que, en qüestió d’un any, la situació de la llengua a internet ha experimentat un canvi radical: lluny de minvar, el pes relatiu del català a les cerques ha passat d’un 34% el març del 2022 a un 52% a començament d’enguany. En parlem amb Albert Cuesta, periodista i coordinador de l’Aliança, que, tot i celebrar la millora de la situació, alerta contra el cofoisme i esbossa els envits que la llengua haurà d’encarar per continuar guanyant terreny a les xarxes.
    Més informació a l’entrevista de Blai Avià i Nóvoa a Albert Cuesta a VilaWeb.
  • Òmnium Cultural lliura el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al lingüista, escriptor i traductor, Albert Jané. Òmnium Cultural ha lliurat, aquest dilluns 17 de juny, el guardó del 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al lingüista, escriptor i traductor, Albert Jané. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, li ha fet entrega del premi en el transcurs d’un acte creat expressament per a l’ocasió, al Palau de la Música Catalana. Durant l’entrega, Antich ha reconegut el compromís i l’activisme d’Albert Jané en la batalla permanent per la llengua i ha posat en valor “la ingent, titànica, tasca portada a terme per un dels més eminents -i sens dubte el més discret- de la generació dels herois i heroïnes que amb la llengua catalana proscrita i prohibida, va mantenir-la, preservar-la, recuperar-ne el caràcter més genuí, dotar-la de consistència filològica i rigor normatiu, actualitzar-la i vivificar-la, i contribuir al seu ús social amb l’ambició de què fos la llengua de tota la gent del país”.
    Més informació a la notícia d’Òmnium Cultural.
  • El paper de Softcatalà i el codi obert pel català a internet – Vídeo. Nascut un 2 d’octubre de 1998, Softcatalà ja fa més d’un quart de segle que treballa per la inclusió del català en eines i pàgines web a través de recursos basats en el programari lliure. L’equip va ser el responsable de la traducció al català del navegador Netscape, el predecessor de Mozilla Firefox, i ha aconseguit que la llengua arribi a programes lliures com 7-Zip, Audacity o GIMP.
    Més informació a la notícia i al vídeo de MetaData a YouTube “#SapsQue…? El paper de Softcatalà i el codi lliure pel català a internet”.
  • Neix ‘Més Semicercles’ amb un col·loqui sobre la llengua i la identitat catalanes a Vic. Aquest mes de juny, Vic va acollir una conversa pública entre Jordi Martí Monllau i Gerard Furest organitzada per Plataforma per la Llengua amb el títol “La llengua i la identitat catalanes, present i futur”. Aquest col·loqui serà el primer acte de Més Semicercles, el nou projecte de Plataforma per la Llengua per dur un discurs lingüísticament autocentrat i apoderador arreu del territori. L’acte va tenir lloc al MEV. Museu d’Art Medieval de Vic divendres 14 de juny a les 19.00 hores, i va ser moderat per Teresa Vilà, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua. L’ONG del català ha comptat amb la col·laboració activa de l’Ajuntament de Vic en l’organització.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Web de Semicercles
  • Plataforma per la Llengua aconsegueix l’estatus d’entitat consultiva de l’Organització de les Nacions Unides. Plataforma per la Llengua ja és, des d’aquest 5 de juny, una entitat consultiva del Consell Econòmic i Social de l’Organització de les Nacions Unides (ECOSOC), un dels sis òrgans principals de l’ONU. Aquest estatus li permetrà assessorar l’organisme, participar en els esdeveniments que organitzi i accedir a les instal·lacions de les Nacions Unides.
    L’ECOSOC és l’encarregat de coordinar els àmbits econòmic i social de l’ONU, a través de cinc comissions regionals, vuit comissions funcionals i quinze agències especialitzades. Entre aquestes agències, s’hi inclouen el Fons Monetari Internacional (FMI), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Internacional del Treball (OIT) o l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Top 5: Tòpics de la catalanofòbia. Analitzem el supremacisme lingüístic aplicat a les xarxes amb José Elías, propietari de La Sirena i Audax: això opina sobre l’ús del català!. TOP 5: TÒPICS DE LA CATALANOFÒBIA
    Analitzem el supremacisme lingüístic aplicat a les xarxes amb José Elías, propietari de La Sirena i Audax: això opina sobre l’ús del català!
    Piulada i vídeo de Plataforma per la Llengua a X
  • 70 candidatures opten als 12 guardons de la desena edició dels ‘Premis DonaTIC’. Fins a 70 candidatures optaran als guardons de la desena edició dels ‘Premis DonaTIC’, impulsats pel Govern, per mitjà de la Secretaria de Polítiques Digitals, en el marc del ‘Pla DonaTIC’ per reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies i les disciplines CTEHM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Humanitats i Matemàtiques). Aquest guardons també busquen proporcionar referents femenins contemporanis en aquests àmbits a infants i joves. Després de 10 convocatòries, el total de candidatures presentades als ‘Premis DonaTIC’ des de la seva primera edició, al 2015, puja a 777, consolidant aquests guardons com a referents en el reconeixement i la divulgació del paper i el talent de les dones en l’àmbit tecnològic i digital.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
    Premis DonaTIC
    Pla DonaTIC
  • Com ens pot ajudar el ChatGPT com a catalans?. Ara com ara gairebé tothom coneix el ChatGPT, una de les tecnologies d’implantació més ràpida de la història. I que, segons els seus defensors, canvia la nostra manera de relacionar-nos amb els ordinadors i potencia les nostres habilitats professionals. Però el darrer model del ChatGPT, el GPT-4o, té una característica que el fa especial per als catalans: funciona perfectament en la nostra llengua. A diferència de les grans multinacionals. Apple es nega a implantar el català al seu assistent de veu Siri, tot i ser perfectament factible tecnològicament, exactament igual que Amazon amb el seu assistent Alexa o la seva pàgina web de venda. O Google, que margina el català als resultats a les cerques. OpenAI, l’empresa darrere el ChatGPT, ha trencat aquest cordó sanitari contra el català de les grans multinacionals i ens permet d’emprar-lo amb total normalitat. I això ens obre un seguit de possibilitats en el nostre dia a dia que tot seguit explorem.
    Més informació a l’article de Marc Belzunces a VilaWeb.
  • Plataforma per la Llengua impugna el pla pilot del Govern balear als tribunals. La petició principal de l’ONG del català és forçar la retirada d’aquest pla. Aquesta decisió suposaria fer cas a les entitats i als mateixos docents que, de manera gairebé unànime, demanen que no s’alteri el decret de mínims i es pugui continuar facilitant, amb l’ús del català a l’aula, la inclusió dels nouvinguts.
    La mesura cautelar es sol·licita per conservar el model actual d’ensenyament i evitar que l’aplicació del pla pugui afectar al desenvolupament del nou curs. Els motius per a demanar la cautelar son, d’una banda, el risc de lesió de drets fonamentals que aquest pla podria suposar, com ara els drets d’igualtat i a l’educació. D’altra banda, Plataforma per la Llengua subratlla que el canvi que proposa el pla pilot suposa també una modificació del model de bilingüisme integral (un dels pilars del model d’ensenyament de les Illes) i que aquest canvi estructural no es pot fer en forma de simple resolució administrativa.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Govern de les Illes Balears es compromet a fer feina amb Plataforma per la Llengua en favor de la llengua catalana. El delegat de l’entitat a les Illes Balears, Ivan Solivellas, juntament amb Dídac Alcalà, responsable de l’oficina, i Marina Garcias, membre de l’executiva de l’entitat, s’han reunit amb la presidenta Prohens, en una audiència que també ha comptat amb l’assistència del director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló.
    Els representants de l’ONG del català han reconegut que l’executiu hagi mantingut una clara posició de defensa de la unitat de la llengua i de l’Estatut d’autonomia en moments de pressió per part de l’extrema dreta secessionista present a les institucions de les Illes Balears.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Demanem la dimissió del conseller Rovira davant l’aprovació de la nova llei de plurilingüisme a les Corts Valencianes. Ahir, dijous (27-6), les Corts Valencianes van aprovar la nova llei de plurilingüisme que té l’objectiu d’arraconar el valencià a les aules valencianes. És per aquest motiu que Plataforma per la Llengua s’ha concentrat junt amb altres entitats arreu del País Valencià sota el lema “La llengua no es toca!”, per mostrar el rebuig a la proposta del Consell liderat per Carlos Mazón. Així doncs, l’ONG del valencià ha evidenciat que el curs vinent continuarà les mobilitzacions i demana la dimissió del conseller d’Educació, José Antonio Rovira.
    Les entitats pel valencià s’han concentrat davant del Palau de la Generalitat de València; a la Casa de les Bruixes d’Alacant; i a la Casa dels Caragols de Castelló de la Plana. El lema, promogut per Plataforma per la Llengua al País Valencià, ha esdevingut hegemònic. La majoria dels assistents han acudit amb la samarreta verda de la campanya, una de les ferramentes fonamentals a l’hora de mostrar i canalitzar el malestar general de la població. Continuen adherint-se persones a les reivindicacions, després de finalitzar el curs escolar.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Obrim les inscripcions de la 3a edició dels Premis SAGA als millors videojocs en català. Aquest divendres (28-6) s’han obert les inscripcions de la 3a edició dels Premis SAGA als millors videojocs en català. Els guardons, organitzats per Plataforma per la Llengua, l’associació Gaming.cat i la revista Lúdica, premien els millors videojocs comercials amb versió en català en diferents categories i es lliuren en el marc del SAGA, saló del gaming. En l’edició d’enguany, es poden presentar videojocs publicats (si més no, la versió en català) entre l’1 de novembre del 2023 i el 31 d’octubre del 2024, i ho poden fer a través del web www.saga.cat/premis. El termini per presentar candidatures acaba el mateix 31 d’octubre a la nit.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Inscriu-te als tercers Premis SAGA!
  • Oberta la inscripció per a l’XI Jornada Llengua i Societat: “De la sensibilització al canvi d’hàbits lingüístics. Ja és oberta la inscripció a l’XI Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, que tindrà lloc divendres 5 de juliol, a la sala d’actes Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès, organitzada per la Secretaria de Política Lingüística. Aquesta onzena edició, amb el títol “De la sensibilització al canvi d’hàbits lingüístics”, oferirà un espai per reflexionar, compartir experiències i debatre sobre el fil que hi ha entre les actuacions de sensibilització, que aporten idees, arguments i discursos i ens ajuden a generar actituds favorables a la llengua, i els mecanismes que ens poden ajudar a transformar els hàbits lingüístics.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Programa i inscripció

Altres notícies del mes de juny del 2024:

  • Denunciem l’ús polític de la justícia espanyola contra l’escola en català, en una jornada de la xarxa europea ELEN (Plataforma per la Llengua, 17-6-2024)
    Marc Guevara, responsable d’Educació i Universitats de Plataforma per la Llengua, emmarca les sentències judicials contra l’escola en català a Catalunya en una “estratègia orquestrada per l’Estat espanyol per desgastar l’escola en català i qüestionar-hi la vehicularitat de la llengua pròpia”.
    La jornada internacional “Protegir l’educació en llengües minoritzades, enfortir els drets lingüístics: com avançar?” va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i va comptar amb representants del Consell d’Europa i l’ONU.
  • El dret de comunicar-se en català amb les institucions i l’oficialitat, les propostes de més consens entre els partits per al 9-J (Plataforma per la Llengua, 3-6-2024)
    Plataforma per la Llengua va fer arribar a les candidatures amb representació parlamentària cinc accions per fomentar la llengua, i publica avui una anàlisi de les propostes que finalment han incorporat als programes electorals.
    Les infografies permeten veure la posició dels partits en relació amb les cinc accions que l’entitat considera prioritàries per al català, i busquen facilitar que la gent pugui votar amb consciència lingüística.
    Després de les eleccions, i en el marc de la campanya Vota per la llengua, l’organització fiscalitzarà l’acció política dels eurodiputats escollits per comprovar si compleixen els compromisos amb la llengua.