Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de juliol del 2026.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 67,08% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (67,06%).
  • Hi ha 8 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 5 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Recull de notícies destacades del mes de juliol del 2026:

  • La campanya Configura.cat suma més de 500.000 dispositius nous configurats en català. La campanya Configura.cat, impulsada per Accent Obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Softcatalà en el marc de l’Aliança per la Presència Digital del Català, ha sumat 500.000 nous dispositius configurats en català. La xifra suposa un pas important cap a l’objectiu de la campanya: duplicar la proporció de dispositius que tenen el català com a idioma preferit, per apropar-la a la dels parlants habituals de la llengua.
    La dada es desprèn del seguiment del trànsit registrat en un conjunt de webs de gran abast que col·laboren amb Configura.cat. Aquesta col·laboració permet als tècnics de la campanya accedir a les estadístiques de preferència lingüística dels navegadors en ús, sense identificar en cap moment usuaris concrets, i detectar així quants dispositius tenen el català com a idioma preferit i com evoluciona aquesta xifra amb el temps.
    Aquest increment s’ha vist reforçat per la primera gran acció de voluntariat conjunt de la campanya, duta a terme al Festival Cruïlla. Durant les quatre jornades del festival, equips de voluntaris de les diferents entitats impulsores han ajudat els assistents al Parc del Fòrum a configurar els seus dispositius amb el català com a idioma principal.
    Més informació a la nota de premsa de l’Aliança per la presència digital del català i a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua publica l’InformeCAT 2026, un recull 50 dades significatives sobre l’estat i l’evolució del català. Només el 19,7 % de la població de Catalunya fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua. És una de les dades més destacades de l’InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí (9-7) i que ofereix una panoràmica de l’estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
    En aquest cas, es tracta d’una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. La tendència condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Tot i que el comportament varia segons la llengua inicial dels enquestats, les dades mostren que només el 48,6 % dels catalanoparlants inicials s’adrecen en català a les persones que sospiten que són originàries d’un altre país, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9 %.
    La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    InformeCAT 2026 (PDF 14,04 Mb i 92 pàgines)
  • El SAGA Barcelona Game Fest es presenta com la gran cita del videojoc del sud d’Europa. El SAGA Barcelona Game Fest ha presentat avui (30-7) la seva primera edició en una roda de premsa al Palau Marc que ha reunit les entitats impulsores, representants institucionals i professionals del sector. El nou esdeveniment, que se celebrarà del 9 a l’11 d’octubre al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona i espera rebre més de 20.000 persones, neix amb la voluntat de convertir-se en el gran punt de trobada del videojoc al sud d’Europa, reunint indústria, creadors, professionals i comunitat jugadora.
    La presentació ha comptat amb la participació del coportaveu del SAGA Barcelona Game Fest, David Poudevida; dels representants de l’esdeveniment Raquel Torreño i Carles Garcia; del director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual de la Generalitat de Catalunya, Roger Serra; de la comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú; i de Conrad Roset, director creatiu de Nomada Studio i autor del cartell oficial d’aquesta primera edició, que ha presentat la nova identitat visual del SAGA Barcelona Game Fest.
    Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua i del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
    Web de SAGA Barcelona Game Fest
  • Ajuts per impulsar l’ús del català als municipis. El Departament de Política Lingüística obrirà una nova convocatòria de subvencions destinada a promoure actuacions que contribueixin a incrementar l’ús efectiu del català en l’àmbit local. Els ajuts volen donar suport als ens locals perquè despleguin iniciatives que fomentin l’aprenentatge, l’ús social i la presència del català entre la ciutadania, especialment en àmbits com l’educació, el comerç, el lleure, la participació comunitària i l’acció municipal.
    Poden optar a aquestes subvencions els ajuntaments de Catalunya, les entitats municipals descentralitzades i els consells comarcals que actuïn en nom dels ajuntaments que ho sol·licitin.
    La convocatòria preveu diverses modalitats d’actuació, amb la possibilitat de subvencionar fins al 100 % del cost dels projectes, dins dels imports màxims establerts per a cadascuna.
    El període per presentar sol·licituds és del 18 d’agost al 29 d’octubre de 2026 a les 14.00 hores.
    Més informació a la notícia del notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Ja són 69 les normes discriminatòries amb el català publicades al BOE aquest 2026. Aquesta primera meitat del 2026 ja s’han publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) 69 normes lingüísticament discriminatòries amb el català i els catalanoparlants. Plataforma per la Llengua ho analitza cada trimestre, i aquest segon del 2026 han estat 35, que s’afegeixen a les 34 del primer trimestre. En aquest segon període, per exemple, s’hi ha publicat el reglament europeu 2026/1123, que imposa en l’etiquetatge dels productes fitosanitaris l’ús de la llengua o llengües oficials dels estats membres en què es comercialitzin, sempre que els estats no estableixin un altre criteri. En el cas de l’Estat espanyol, la llengua és el castellà.
    D’aquestes 35 normes, gairebé la meitat, 16, han estat d’origen europeu. A més del reglament dels productes fitosanitaris, podem destacar dues disposicions més. En primer lloc, la Directiva 2026/804, que obliga les entitats bancàries a facilitar determinada informació sobre els dipòsits «en la lengua acordada entre el depositante y la entidad de crédito en el momento de apertura de la cuenta o en la lengua o lenguas oficiales del Estado miembro en que esté ubicada la sucursal».
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Normatives estatals i europees que imposen el castellà – Segon trimestre del 2026 (PDF de 8 pàgines)
  • Catalunya promou un núvol públic sobirà pioner per reforçar l’autonomia digital i la resiliència dels serveis públics. El Govern licita el desenvolupament d’una infraestructura d’emmagatzematge de dades estratègica ubicada a Catalunya per garantir la protecció de la informació i el compliment del marc regulador europeu.
    Allotjarà inicialment un 40% dels serveis i dades de la Generalitat, s’ampliarà progressivament i es desplegarà sobre la xarxa pública de fibra òptica per facilitar la transformació digital.
    És la inversió més important dels últims anys en l’àmbit de les infraestructures digitals: s’hi preveu invertir uns 481 milions d’euros en vuit anys i entrarà en servei al segon semestre de 2027.
    Complirà tots els marcs normatius sectorials vigents i futurs, aplicarà el nivell més alt de sobirania europea assolible avui dia per reduir la dependència d’operadors externs i esdevindrà la primera infraestructura de l’Estat d’aquestes característiques.
    Més informació a la notícia del Departaments de Presidència i de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya.
    I a l’article ‘Anem més enllà dels titulars sobre el núvol públic sobirà de 481 milions de la Generalitat: una lectura de les fonts, els plecs i el contracte’ de David Poblador i Garcia a ‘En profunditat’ de poblador.cat.
  • Quina és la millor IA en català i com tenir-ne una de privada a casa. L’organització Softcatalà ha avaluat 19 models d’intel·ligència artificial per mesurar-ne el rendiment en català i recomana una alternativa gratuïta, privada i executable a casa.
    Fer servir el català en entorns digitals és cada cop més fàcil (gràcies als bots de conversa i la intel·ligència artificial generativa), però hi ha algunes IA que l’integren millor que d’altres.
    GPT, Claude, Qwen, Llama… Amb tants grans models de llenguatge (LLM) disponibles, quin és el millor per fer-nos entendre en el nostre idioma i així evitar la diglòssia digital que minoritza el català en la tecnologia quotidiana?
    Per respondre aquesta pregunta, l’associació Sofcatalà ha desenvolupat un mètode que permet comparar els models de forma objectiva, «independent i reproduïble».
    N’hem parlat amb Jordi Mas, de Softcatalà, que assegura que, de moment, ja tenen respostes: «Entre els grans models, tots funcionen prou bé. No n’hi ha cap en què diguis: ‘El català està trencat'», explica.
    On hi ha més matisos és entre els models d’IA de pesos lliures, és a dir, aquells models més petits, lleugers i que es poden descarregar de manera gratuïta, modificar (fer-hi «fine-tuning») i utilitzar en local, en un ordinador de casa o, fins i tot, en un telèfon intel·ligent. No són tan potents com els que lideren el mercat, però són més que suficients per a la majoria de tasques.
    Un dels grans beneficis d’aquest tipus de models més petits és que garanteixen la privacitat: poden executar-se de manera local, completament desconnectats d’internet i, per tant, no envien dades a fora.
    Més informació a l’article-entrevista de Toni Noguera Martínez, periodista de 3CatInfo especialitzat en tecnologia, a Jordi Mas de Softcatalà.
  • La iniciativa que fa créixer les traduccions de videojocs al català. La informàtica, docent i investigadora independent Júlia Rosell Saldaña ha aconseguit un repte tècnic i lingüístic extraordinari: cent versions jugables de videojocs en català (i llatí) en només quaranta-sis dies. El 31 de maig de 2026 va començar el projecte. El 15 de juliol, quaranta-sis dies després, arribava a la traducció número cent.
    No es tracta d’adaptacions professionals, completes i lliures d’errors. La mateixa autora ho precisa amb honestedat: «són pretraduccions experimentals, contribucions a projectes oberts i localitzacions amb diferents graus d’adaptació. Algunes tenen milers de frases; d’altres encara mostren fragments en anglès o castellà. Però totes tenen una cosa en comú: el joc carrega, funciona i mostra català».
    Més informació a les notícies de Racó Català del 18-7 ‘Un repte extraordinari: cent traduccions de videojocs al català en quaranta-sis dies’ i MetaData del 6-7 ‘El català guanya terreny als videojocs amb un catàleg de prop de quaranta adaptacions’.
  • El 65,2 % de les marques d’automòbils ja tenen manuals digitals de propietari en llengua catalana. Fruit de l’entesa assolida amb el Departament de Política Lingüística, les marques de cotxes Abarth, Alfa Romeo, Fiat, Fiat Professional, Jeep i Lancia —firmes del conglomerat Stellantis provinents de la matriu Fiat Chrysler Automobiles— han publicat manuals d’ús i manteniment en català d’alguns dels seus darrers models. Es tracta de l’Abarth 600, els Alfa Romeo Junior i Tonale, els Grande Panda, Panda LCE, Topolino, 600, Qubo L, Ulysse i Nuova 500, de Fiat, els Nuovo Doblò i l’Scudo, de Fiat Professional, els models Avenger, Avenger MCA i Compass J4U, de Jeep, i el Lancia Nuova Ypsilon. Amb aquests setze models, el nombre total de vehicles amb manuals digitals disponibles en català arriba als 322 models, fet que representa un augment del 209 % respecte de 2024 i del 68 % respecte de l’any passat.
    Més informació a la notícia del notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • La XII Jornada sobre Llengua i Societat posa el focus en el català al comerç i la restauració amb experiències d’arreu del domini lingüístic. Divendres (10-7) al matí va tenir lloc a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès la XII Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzada pel Departament de Política Lingüística. L’edició d’aquest any ha reunit més de 200 participants per abordar la situació del català al comerç i a la restauració amb dues taules rodones que han donat a conèixer de primera mà les principals línies d’acció de present i futur.
    El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va inaugurar la dotzena edició de la Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. En la seva intervenció, el conseller va exposar diverses de les línies d’actuació del Departament: “El Pacte Nacional per la Llengua avança a bon ritme i ens ha permès desplegar accions en molts àmbits: ensenyament de català a adults, salut, món del treball, comerç, educació, política lingüística municipal, audiovisual, cooperació amb els agents d’arreu del domini lingüístic, etc.” Pel que fa al comerç i la restauració, el conseller va destacar que: “Atesa la gran activitat i mobilitat dels nouvinguts en aquests sectors, l’acció en el comerç i la restauració és clau per a l’augment de l’ús del català i per garantir els drets lingüístics dels ciutadans”. A continuació, va donar pas a la presentació d’un avançament del Pla d’impuls del català al comerç i a la restauració a Catalunya 2026–2028, a càrrec de la directora general d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, Vanessa Bretxa. Aquest pla parteix de tres premisses: el coneixement de la normativa, la seva aplicació i l’augment de l’ús del català. A partir d’un diagnòstic previ, el pla d’acció es desenvoluparà en cinc àmbits: retolació, disponibilitat lingüística, comunicació comercial, comunicació virtual i avaluació.
    Més informació a la notícia del notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Plataforma per la Llengua denuncia el fiasco pel català de la reforma de la llei audiovisual espanyola del 2022. Quatre anys després de l’aprovació de la reforma de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, Plataforma per la Llengua denuncia que les mesures dutes a terme per les administracions públiques i incorporades a la llei audiovisual espanyola per incrementar la presència del català a les plataformes audiovisuals han fracassat, un resultat perjudicial per als drets lingüístics dels catalanoparlants.
    El 7 de juliol de 2022, el govern de coalició del PSOE i Unides Podem va aprovar, en un acord a última hora amb el PP, la reforma de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, després de llargues negociacions amb ERC que no van arribar a terra ferma. L’entitat recorda que aquella reforma va acabar descartant qualsevol obligació perquè les plataformes internacionals disposessin d’un percentatge mínim d’obres en català als catàlegs.
    Quatre anys després, les dades evidencien que aquesta decisió no ha servit per normalitzar la presència de la llengua. Segons les dades del Consell de l’Audiovisual de Catalunya corresponents al 2025, el català ha passat de representar menys de l’1 % dels catàlegs de les principals plataformes el 2021 a situar-se al voltant del 3 %.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua denuncia l’empresa Aticco a Inspecció de Treball per haver acomiadat una treballadora pel fet de parlar en català. Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) contra l’empresa d’oficines i espais de cotreball Aticco per haver acomiadat una treballadora pel fet de parlar habitualment en català a la feina, a Barcelona. A la carta d’acomiadament, Aticco fa explícit que l’ús del català és un element negatiu de la conducta de la treballadora, i per això Plataforma per la Llengua demana a Inspecció de Treball que obri un expedient contra l’empresa per investigar si ha imposat el castellà com a llengua obligatòria de comunicació i ha limitat l’ús del català. També perquè adopti mesures correctores i sancionadores. Atesa la gravetat dels fets, l’entitat ha portat el cas al Síndic de Greuges de Barcelona. A més, ha denunciat Aticco a l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics de la Generalitat de Catalunya per haver incomplert l’article 36.4 de la Llei de política lingüística, que estableix que els rètols i les informacions de caràcter fix adreçats als treballadors han de figurar, com a mínim, en català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El conseller Vila presenta el balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua a la Comissió de Política Lingüística. El conseller F. Xavier Vila ha presentat el balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua davant de la Comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya. Vila hi ha exposat els primers resultats d’un acord que s’ha traduït en actuacions concretes per reforçar l’ús i el coneixement del català en tots els àmbits, des de l’ensenyament d’adults i el món laboral fins a la salut, el comerç o la justícia, i que inclou també la posada en marxa de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics.
    El balanç reflecteix un elevat grau d’execució: el 62,44% de les mesures del Pacte ja s’han completat, mentre que un 13,71% estan en fase avançada i un 21,83% en marxa. Tan sols un 2,03% no s’han iniciat. En termes pressupostaris, la despesa final ha estat de 256.310.700,43 euros, sobre una previsió inicial de 256.006.536 euros.
    Més informació a la notícia del notícia del Departament de Política Lingüística (DPL) de la Generalitat de Catalunya.
  • Plataforma per la Llengua col·labora amb el portal Compendium.cat per adaptar al valencià els formularis sobre drets lingüístics. Plataforma per la Llengua ha col·laborat amb el portal Compendium.cat en l’adaptació dels formularis en matèria de drets lingüístics al valencià i a la normativa pròpia del País Valencià. Aquesta actuació és una de les primeres accions empreses en el marc del conveni de col·laboració que l’entitat va signar amb el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), per impulsar aquest portal de recursos per a la redacció jurídica i administrativa en llengua pròpia.
    El treball ha permès adequar aquests models al marc jurídic valencià, per tal que siguen una eina útil per als professionals que actuen davant l’Administració de justícia al País Valencià. L’adaptació incorpora referències específiques a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei 4/1983, d’ús i ensenyament del valencià, de manera que els formularis reflecteixen la legislació pròpia que empara els drets lingüístics de la ciutadania.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Una coacció contra VilaWeb que és una amenaça a la societat sencera. La Directa va explicar ahir (29-7) que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades li havia anunciat una multa de set mil euros i, sobretot, que li exigia que retiràs de la xarxa les informacions que van destapar la infiltració de policies espanyols en moviments socials i independentistes. Escric aquest editorial per una raó que vull deixar clara de seguida: VilaWeb també ha rebut aquest requeriment i estem amenaçats de la mateixa manera que ho estan els nostres col·legues. Avui, doncs, no parle únicament per solidaritat.
    Convé recordar de què tracta, això, perquè el temps ho ha anat difuminant i l’estat té tot l’interès que s’esborre. Uns quants agents de la policia espanyola van viure durant anys entre activistes del nostre país amb identitats falses, sense cap ordre judicial que ho autoritzàs. Van entrar en organitzacions perfectament legals, en assemblees públiques, en cases i en vides particulars, ficant-s’hi dins el llit, si calia. El Parlament de Catalunya va obrir una comissió d’investigació quan es destapà l’escàndol. Al congrés espanyol es van registrar preguntes i iniciatives. En van parlar diaris de tot el món. Fins ara, de tot això, no n’ha respost ningú. Ni un comandament policial, ni un ministre, ni un sol agent, encara menys el president espanyol, Pedro Sánchez.
    Més informació a l’editorial sencer de Vicent Partal a VilaWeb.
  • El Correllengua es reivindica com a iniciativa transversal i aglutinadora en defensa de la llengua. És un moviment transversal, il·lusionador i aglutinador que defensa l’existència d’uns Països Catalans vertebrats per un element fonamental: la llengua. Dimarts 14 de juliol al vespre, l’auditori de l’espai CIEMEN ha acollit la xerrada «30 anys del Correllengua. De la CAL al Correllengua Agermanat», que ha comptat amb la participació dels principals representants d’aquest moviment. L’esdeveniment tenia com a objectiu retre homenatge als 30 anys de Correllengua al Principat, impulsats per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com també al gran èxit que va tenir la primavera passada el moviment del Correllengua Agermanat, en el qual van participar 180.000 persones d’arreu dels Països Catalans.
    Un dels ponents del col·loqui, Pau Emili Muñoz, coordinador general del Correllengua Agermanat, ha explicat que a través de la iniciativa una lliçó que volien donar als mitjans i a tothom era subratllar la idea de Països Catalans. Muñoz assenyala que hi ha gent que en podia parlar en termes culturals, lingüístics o independentistes, però que la qüestió era que se’n parlés. I afegeix que, segurament, el fet d’haver-ho fet sense complexos és el que va atraure tanta gent. «El nostre objectiu era sa unitat i promoció de sa llengua i en això no podíem cedir gens», afirma.
    Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
  • Plataforma per la Llengua impulsa una campanya de micromecenatge per a portar el cinema en català a municipis d’arreu de Catalunya. Plataforma per la Llengua ha posat en marxa «De pel·lícula!», una campanya de micromecenatge per fer possible «Texas – Cinema als Pobles», un projecte dels Cinemes Texas que pretén crear un circuit estable de projeccions de cinema en català a municipis de Catalunya que actualment no disposen d’una oferta cinematogràfica regular.
    La iniciativa, que neix per donar resposta a una realitat que evidencia les dificultats d’accés al cinema en català arreu del país, s’ha marcat un objectiu inicial de 15.000 euros, que si s’aconsegueixen permetran donar un primer impuls al projecte dels Cinemes Texas perquè s’implanti en diverses poblacions. Amb aquests diners, els Cinemes Texas podran començar a programar projeccions en aquestes poblacions i també podran dotar el projecte de la infraestructura necessària per a donar-li estabilitat i autosuficiència i, en conseqüència, fer arribar més sessions en català a més municipis.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘Ajuda’ns a ampliar el mapa del cinema en català’
  • Presentació del Baròmetre 2026 del Centre Tecnològic de Catalunya. El Baròmetre 2026 del Centre Tecnològic de Catalunya és l’eina de referència per a l’estudi de l’àmbit tecnològic i digital a Catalunya.
    La presentació del Baròmetre del Sector Tecnològic 2026 va reunir prop de 250 representants de l’ecosistema digital en una jornada marcada per la defensa de la tecnologia com a motor econòmic.
    Més informació al web Baròmetre 2026 del Centre Tecnològic de Catalunya i a la crònica de MetaData.
  • Web Eclipsi Catalunya (12 agost 2026) de la Generalitat de Catalunya, amb tota la informació sobre l’eclipsi del 12 d’agost a Catalunya: seguretat, punts d’observació, agenda d’activitats i notícies.

Recull d’altres notícies del mes de juliol del 2026:

  • Sobirania digital amb lletra petita (David Poblador i Garcia a ‘En profunditat’ Poblador.cat, 7-7-2026)
    Anem més enllà dels titulars sobre el núvol públic sobirà de 481 milions de la Generalitat: una lectura de les fonts, els plecs i el contracte.
  • Molt més que una llengua (Neus Lloveras, Presidenta de la FEGP, a VIA Empresa, 31-7-2026)
    El repte no és només contractar persones, sinó aconseguir que se sentin part de l’empresa, de l’equip i del territori que les acull.
  • El valencià suposa «un problema» per a l’assistent virtual de l’Ajuntament de Castelló de la Plana (Plataforma per la Llengua, 14-7-2026)
    Plataforma per la Llengua denuncia que la intel·ligència artificial de la Seu Electrònica municipal no és capaç de mantindre una conversa ni de respondre de manera efectiva en valencià.
    L’entitat ha presentat una reclamació i una sol·licitud d’informació pública perquè el consistori explique com funciona el sistema i quines garanties ofereix per respectar els drets lingüístics.
  • Plataforma per la Llengua col·labora un any més amb l’Acampada Jove per promoure la música en català (Plataforma per la Llengua, 3-7-2026)
    L’acord inclou un descompte del 15 % en el preu de les entrades per als socis de Plataforma per la Llengua, accions de sensibilització sobre drets lingüístics, el patrocini d’un dels escenaris i la intervenció en una taula rodona sobre llengua i construcció nacional.
    L’Acampada Jove se celebra des del 1996 i combina concerts amb tallers, xerrades i activitats a favor de la consciència social i nacional dels Països Catalans.
  • Unió al ple de Girona per blindar el català (Clara Ribas a El Punt Avui, 28-7-2026)
    Vint-i-cinc dels vint-i-set regidors van donar suport a comparèixer en el procediment judicial que porta l’Ajuntament als jutjats per haver exigit el C1 de català en una plaça pública.
  • La IA, carregada de biaixos lingüístics (Raül Garcia i Aranzueque a Diari de la Llengua, 20-7-2026)
    Els estudis demostren que els models d’intel·ligència artificial responen diferent en funció de l’idioma en què se li adrecin.
  • Vacances en castellà (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 13-7-2026)
    Plataforma per la Llengua duu a terme una campanya estiuenca per denunciar la “castellanització del paisatge lingüístic”.
    L’entitat denuncia que les administracions no compleixen sovint la legislació lingüística dels espais públics.
  • Catalanofòbia sense aturador (Raül Garcia i Aranzueque a El Punt Avui, 20-7-2026)
    Els actes d’hostilitat contra la llengua se succeeixen a tots els territoris de parla catalana.
    La llengua és el principal motiu de discriminació a Catalunya, segons una enquesta del CEO.
    El fenomen té arrels històriques profundes i no té la consideració de gravetat d’altres discriminacions.
  • Català i amazic: l’aliança necessària que ningú no vol mirar (Clara Ardèvol Mallol a VilaWeb, 3-7-2026)
    Es calcula que l’amazic és la tercera llengua materna més parlada a Catalunya, però se’n té poca consciència · Els amazics han estat minoritzats per l’àrab i això podria generar un efecte mirall lingüístic amb els catalanoparlants.
  • Deu dades per ser optimistes amb el futur del català (Josep Maria Botanch a elMón, 26-7-2026)
    L’InformeCAT2026 de Plataforma per la Llengua detecta deu indicadors positius, com ara el consens social sobre el paper de la llengua com a eina d’ascensor social i el boom de creadors de continguts entre altres.
  • Deu dades que evidencien l’emergència lingüística del català (Josep Maria Botanch a elMón, 17-7-2026)
    La pèrdua d’hegemonia a l’entorn urbà, el retrocés de l’ús entre els joves i la submissió lingüística a l’hora de parlar són alguns dels elements que dibuixen un present alarmant per al futur de la llengua.
  • El català a Attico (Jordi Martí Monllau a Núvol, 29-7-2026)
    El català es pot emprar, però amb severes condicions. En cap cas pot ser una llengua d’ús plenament normal, i molt menys la llengua per defecte d’una empresa catalana.
  • No som un sol poble (Enric Gomà a Núvol, 1-7-2026)
    El TEDH inadmet la demanda d’Òmnium Cultural i les famílies de l’Escola Turó del Drac de Canet que defensa el català com a llengua vehicular i preferent de l’escola.
  • La IA també parla valencià? (Francesc Fenollosa i Ten al Diari la Veu del País Valencià, 18-7-2026)
    Les principals aplicacions gratuïtes d’intel·ligència artificial ja no sols escriuen en la nostra llengua, sinó que mantenen converses orals fluides. Com podem aprofitar-les i fer que s’adapten al nostre parlar?.
  • El català sense fronteres (Maria Mas Amorós a Núvol, 24-7-2026)
    Els lectors de català celebren els 40 anys d’internacionalització dels estudis catalans a les jornades ‘Ensenyar i aprendre en la diversitat’.
  • Què ens diuen els noms de les persones? (Mònica Barrieras, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 14-7-2026)
    La prohibició dels noms tradicionals ha estat un element de repressió habitual per a negar la identitat individual i col·lectiva.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: