Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de setembre del 2018.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,41% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,40%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de setembre del 2018:

  • El nou SEAT Tarraco no parlarà català perquè, segons SEAT, no incorporarà “dialectes”. El nou SEAT Tarraco, que es va presentar el 18 de setembre al Tarraco Arena Plaça de Tarragona, no incorporarà el català al sistema multimèdia, perquè no hi haurà versió “en dialectes”. Aquesta és la resposta telefònica que ha donat el servei d’atenció al client de SEAT (SEATresponde) a la Plataforma per la Llengua. Quan l’entitat ha aclarit que el català no és un dialecte sinó una llengua, i a més, oficial, SEAT ha afirmat que en el sistema multimèdia només fan servir una llengua per país: de les oficials, la més important. Però aquesta afirmació també és falsa: en països com Bèlgica o Suïssa, SEAT utilitza les diverses llengües oficials, mentre que a Andorra, on l’única llengua oficial és el català, el sistema multimèdia dels cotxes tampoc no és en català.
    El servei d’atenció al client també ha comunicat que “segurament” el nou SEAT Tarraco tampoc no disposarà dels manuals d’ús del cotxe en català, tot i ser obligatori per llei tenir-los en català i en el mateix format que en qualsevol altra llengua. És a dir, “segurament”, el nou SEAT Tarraco estarà fora de la llei. La Plataforma per la Llengua confia que tot plegat sigui un error i lamenta el menyspreu que fa a la llengua catalana el servei d’atenció al client de SEAT. La firma automobilística va expressar a començaments d’any a l’ONG del català que adaptaria els seus cotxes al mercat catalanoparlant, igual com ho havia fet per a la resta de mercats similars, de manera que tant el web com el sistema multimèdia serien en català, però els terminis previstos no s’han complert. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • TripAdvisor espera poder acceptar el català “en un futur molt proper”. La pressió social pot aconseguir que molt aviat Tripadvisor torni a permetre comentaris en català. Així ho ha comunicat el portal a un usuari, segons ha pogut saber la Plataforma per la Llengua després que aquest es queixés perquè una ressenya seva en català havia estat rebutjada. “Ara com ara no acceptem ressenyes en català. Entenem que això pot ser frustrant”, han assumit des de Tripadvisor. Tot i això, i per primer cop, el portal web assegura que això podria canviar aviat. L’empresa afirma que tindrà en compte el suggeriment de l’usuari “per tal de poder acceptar la seva llengua en un futur molt proper”. “Tripadvisor està constantment buscant formes de millorar el seu portal, i sovint implementem canvis i polítiques basades en el feedback dels nostres usuaris”, ha comunicat la companyia des del seu portal. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • El FIFA 19 menysprea els usuaris de llengua catalana. La Plataforma per la Llengua considera discriminatori i excepcional el fet que no estigui disponible en català. El 28 de setembre va sortir a la venda la nova edició del videojoc FIFA, i tot i les reiterades demandes dels usuaris i de la Plataforma per la Llengua, un any més el videojoc d’EA Sports no inclourà l’opció de configuració en llengua catalana, malgrat que el nostre país és un dels mercats més rellevants en vendes del sector i la multinacional fa servir, sense excepcions, totes les llengües europees de mercats similars. Els videojocs FIFA cada any són els més venuts a Catalunya i arreu dels territoris de parla catalana. L’any 2016 la Plataforma per la Llengua va fer arribar a la multinacional les demandes de gairebé 18.000 ciutadans per tal que el FIFA17 tingués el text i els comentaris en català. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Creix la presència del català a les aplicacions de missatgeria instantània. L’oferta de català a les 10 aplicacions més consultades a Catalunya que inclouen missatgeria instantània s’ha incrementat des de l’any 2016. 7 de les 10 testades tenen l’opció de català entre la seva oferta lingüística, són WhatsApp, Skype, Google Hangouts, Facebook Messenger, Snapchat, Telegram i Yahoo. El rànquing d’aplicacions més consultades prové de la darrera enquesta “Navegantes en la red” impulsada per l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación. Aquesta enquesta es du a terme des de l’any 1996 i té per objectiu conèixer els hàbits d’utilització d’internet i la seva evolució al llarg del temps. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • L’Estat presenta el 5è Informe sobre el compliment a Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM). El Consell d’Europa ha publicat l’Informe sobre el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) que ha presentat el Govern espanyol. L’Estat elabora periòdicament aquest informe des de 2002, un any després de l’entrada en vigor d’aquest tractat internacional a Espanya. Aquest és el cinquè informe presentat fins ara. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració dels Departaments de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va redactar i presentar el juliol passat un informe a l’Estat sobre el compliment de la CELRoM amb dades sobre coneixement i ús de les llengües catalana i occitana, actuacions de política lingüística en diversos àmbits, com ara ensenyament, justícia, indústries culturals, mitjans de comunicació, entre d’altres, impulsades per l’Administració de la Generalitat i les entitats locals i, també, sobre l’actuació de l’Administració central. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigració. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura publica el primer volum del ‘Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013. Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics’. El treball, en què han col·laborat els principals experts en demolingüística de les universitats catalanes, aprofundeix en les conclusions generals que havien estat avançades en les publicacions ‘Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013’ i ‘Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau’. L’EULP és l’estudi estadístic oficial que cada 5 anys fa la Generalitat de Catalunya, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística amb el suport de l’IDESCAT per conèixer la situació de les llengües a Catalunya en la població de 15 anys en endavant. El de 2013 es va realitzar amb una mostra teòrica de 7.500 persones i un marge d’error de 1,16%. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1 (PDF 7,77 MB)

Altres notícies del mes de setembre:

  • Què me’n dius… del català a la cultura? (Plataforma per la Llengua, 27-9-2018)
    La Plataforma per la Llengua proposa una nova edició del cicle de debats informals «Què me’n dius?», en què durant els dimecres d’octubre diversos especialistes dels diferents àmbits conversaran sobre la situació del català a la cultura i al lleure.
  • Les llengües de Fabra, un tresor amagat (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a Vila Web, 3-9-2018)
    «Fabra no va escriure de la seva mà gairebé ni una ratlla sobre la seva relació amb les llengües, però en canvi, sí que va tenir una biografia lingüística de gran relleu, que va bastant més enllà de la imatge del lingüista dedicat de ple al català i a la seva codificació».

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: