Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de setembre del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,66% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (65,63%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de setembre del 2019:

  • IKEA recupera el català al seu web. Després de les peticions que la Plataforma per la Llengua va fer a la multinacional, IKEA ha recuperat la versió catalana del seu web. També té en llengua catalana la retolació, l’atenció al client i el catàleg, però no l’etiquetatge de la gran majoria dels productes. El mes d’abril passat, IKEA va eliminar la versió catalana del seu web, fet que va comportar que el servei de queixes de la Plataforma per la Llengua rebés una allau de reclamacions que denunciaven aquesta situació. L’entitat es va posar en contacte immediatament amb la companyia per a demanar explicacions. Segons IKEA, el motiu de la supressió del web en català era que s’havia fet una renovació d’aquest espai. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • SEAT Cupra Tavascan, nom en català però nova deixadesa lingüística. La Plataforma per la Llengua denuncia que SEAT discrimina els consumidors de parla catalana, que no són tractats en els mateixos termes que la resta de consumidors europeus. SEAT és l’empresa de vehicles que més ven a Catalunya i arreu dels territoris on el català és oficial. En termes de mercat, els territoris on el català és oficial es troben al voltant de la 5a o 6a posició mundial de vendes de SEAT (un 25 % de les vendes a l’Estat). Però, en canvi, el tractament lingüístic no és el mateix que la companyia de Martorell fa servir per a la resta de mercats europeus que també gaudeixen de diversitat lingüística. Ben al contrari: la seva actitud comporta una discriminació sistemàtica del consumidor de Barcelona, de Catalunya i de la resta dels territoris de parla catalana. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • La Viquipèdia assoleix el repte d’enllaçar 100.000 dels seus articles amb els de l’Enciclopèdia Catalana. La vinculació a través de la base de dades lliure Wikidata permet que la GEC arribi al nivell de registres d’autoritat com VIAF o DOI. La participació de 68 voluntaris viquipedistes ha permès assolir el repte d’enllaçar 100.000 articles de la Viquipèdia en català amb els de la Gran Enciclopèdia Catalana en menys d’un mes, cinc dies abans del límit establert, que era el 17 de setembre. Tot partint de les 44.108 entrades que ja estaven vinculades i amb un ritme de més de 2.200 aparellaments per dia, el Viquirepte GEC ha situat la segona enciclopèdia en català amb més articles al nivell de registres d’autoritat de renom internacional com VIAF o DOI. Aquesta fita és només un pas més vers un corpus de coneixement i de dades més compacte i verificable, que dona encara més valor als articles d’ambdues enciclopèdies. Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
  • Gifs en català per a les teves xarxes socials. Ja podeu disposar d’adhesius animats com ‘Felicitats’, ‘Per molts anys’ o ‘Utilitza la llengua’ per a les vostres publicacions a les xarxes socials. La Plataforma per la Llengua treballa per impulsar l’ús del català en tots els àmbits, també a les xarxes socials. Per aquest motiu, incorporem tretze adhesius en català en format GIF, que podreu utilitzar a Instagram, Facebook, Whatsapp, Twitter o a l’Apparella’t. Heu intentat afegir algun adhesiu animat (o sticker) a la vostra història de l’Instagram però ho heu hagut de fer en anglès o castellà perquè no en trobaves cap en català? Per posar remei a aquesta situació, la Plataforma per la Llengua vol impulsar els adhesius en català a les xarxes socials. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Presentació de la campanya “No em canviïs la llengua”. La campanya “No em canviïs la llengua” es va presentar en públic el 26 de setembre, a l’Orfeó Martinenc del Clot. Aquesta campanya, iniciada a twitter per l’activista Rosario Palomino, té per objectiu conscienciar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua quan creuen, ja sigui per l’accent o els trets físics, que el seu interlocutor no es nascut a Catalunya. En l’acte, a més de Rosario Palomino, hi van intervenir la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; l’actor Toni Albà; l’escriptor Matthew Tree; la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana; el periodista Aleix Renyé, i l’actriu Carme Sansa. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català. La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. Comença l’any 1985 amb la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià i sobretot amb la campanya d’ACPV «Televisió sense fronteres», una ILP que va aconseguir més de 600.000 signatures de suport l’any 2009 i fou rebutjada per la Mesa del Congrés espanyol el 2010. Els anys 2015 a 2017 la xarxa d’entitats «Enllaçats per la Llengua» va portar a terme una campanya per un espai de comunicació en català amb l’eslògan «una llengua amb senyal» que es va estendre a tot el territori: Castelló de la Plana, Fraga, València, Barcelona, Elx , l’Alguer i Prada de Conflent. L’any 2016 la Plataforma per la Llengua va iniciar la campanya «El català sense fronteres», el 2017 ACPV tornà a reivindicar la «Televisió sense fronteres» i la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) aquell mateix any va organitzar una Taula rodona «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual en català» amb representants de les tres corporacions dels governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació de la Catalunya del Nord. Més informació, amb el Manifest complet, a la notícia de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana).

Altres notícies del mes de setembre:

  • El Concurs Tísner s’obre a tot el domini lingüístic (Plataforma per la Llengua, 4-9-2019)
    Per primera vegada, el concurs és obert a les aules de 5è i 6è de primària de les escoles de tot el domini lingüístic (Catalunya, Franja de Ponent, País Valencià, Catalunya Nord, Illes Balears, l’Alguer i Andorra). Les inscripcions estan obertes fins al 15 de novembre.
  • Compres a la xarxa, també en català! (Plataforma per la Llengua, 26-9-2019)
    La Plataforma per la Llengua participa el pròxim dijous 3 d’octubre en el taller de comerç electrònic organitzat per l’AICEC-ADICAE.
  • Per què et buscaves problemes (Mail Obert de Bel Zaballa a VilaWeb, 22-9-2019)
    «Ella l’entenia, el metge, que li parlava en castellà, i esperava que el metge l’entengués a ella, que en un context de vulnerabilitat com el d’una consulta mèdica s’explicava com millor sabia. Però no, el metge no l’entenia»
  • Menorca balla en la seva llengua (Plataforma per la Llengua, 3-9-2019)
    Joves menorquins ballen a ritme de Borja Olives, Leonmanso i Verlaat i amb les punxa discos PD. Cabragines.
  • L’alumnat menorquí canta rap en català (Plataforma per la Llengua, 18-9-2019)
    La Plataforma per la Llengua, amb el suport del Consell Insular de Menorca i la col·laboració d’instituts de Maó, arrenca un projecte pilot perquè fillets i filletes descobreixin la importància de la llengua catalana a través de la música urbana.
  • El bilingüisme serà monolingüe o no serà (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 5-9-2019)
    Ells ho tenen clar: la millor manera d’assegurar la convivència lingüística és que només mani una llengua. Per això els aimadors del bilingüisme demà teniu una cita obligada.
  • Un dia als jutjats (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 26-9-2019)
    Tots els estudis coincideixen que l’àmbit on la llengua catalana està més cardada és el de la justícia. Aquest vostre humil servidor ho ha volgut comprovar personalment. I el final, aviso, no és precisament feliç.
  • #NoEmCanviïsLaLlengua (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 25-9-2019)
    «La campanya #NoEmCanviïsLaLlengua ens posa un mirall davant. Fa palès que hi ha molta gent sàvia i amb sensibilitat lingüística que s’ha adonat que les llengües fan créixer»
  • Cementiri d’escriptors (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 12-9-2019)
    La Setmana del Llibre s’acaba demà passat, i ja friso per la de l’any que ve. Perquè li llevin d’una vegada l’afegitó (‘en Català’) i perquè hi hagi autors nous que s’hagin llevat els prejudicis.

  • El mot que no havia d’haver nascut mai (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 19-9-2019)
    El naixement d’una estrella. Si aquest mot s’endú el Neologisme de l’Any, serà un èxit de la gent que l’ha encunyat o un fracàs de la societat que ho ha permès? Cinc cabòries sobre un mot que no havia d’haver nascut mai.
  • Els diàlegs sonen (Mail Obert de Tina Vallès a VilaWeb, 26-9-2019)
    «Els autors catalans hem de ser sociolingüistes per escriure diàlegs que rutllin?»

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: