Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de novembre del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,70% (alt), el mateix que el del mes anterior (65,70%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de novembre del 2019:

  • WICCAC expressa en seu rebuig al “155 digital”, el reial decret-llei que legalitza la censura a Internet. WICCAC expressa el seu rebuig a aquest reial decret-llei, de nom oficial «Reial decret-llei 14/2019 pel qual s’adopten mesures urgents, per raons de seguretat, en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions», que atorga a l’Administració General d’Estat plens poders per aplicar la censura a Internet i esdevé una conculcació de drets civils i polítics i un «estat d’excepció digital» que restringeix les llibertats digitals sense necessitat d’intervenció judicial. En el seu llenguatge, «amb caràcter excepcional i transitori», podrà fer-se amb el control de les xarxes i els serveis de comunicació electrònica a fi de «preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional». Aquest reial decret-llei, que va ser aprovat a la Diputació permanent del Congrés el 27 de novembre amb els vots a favor de PSOE, PP i Ciutadans i l’abstenció d’Unides Podem, s’ha guanyat el sobrenom de “155 digital” i posa Espanya al nivell de països com Turquia o la Xina. És un decret que té com a una de les seves principals finalitats el desig de frenar la “república digital catalana”, així com altres iniciatives que sorgeixin a Internet a favor de la independència de Catalunya, com la del Tsunami Democràtic. ERC i JxCat hi van votar en contra.
    Destaquem també el comunicat fet per Amical Wikimedia el 13 de novembre sobre aquest tema: Comunicat en relació al nou reial decret espanyol de seguretat pública.
  • La Plataforma per la Llengua demana al Govern que normalitzi definitivament el català en el món digital i en les aplicacions dels cotxes. La Plataforma per la Llengua valora positivament l’acord que ha aprovat el Govern de la Generalitat de Catalunya d’impulsar el català al món digital per mitjà de la contractació administrativa. Es tracta d’una mesura que estableix que el català sigui la llengua de funcionament de les pantalles digitals i dels elements d’assistència de veu dels productes i serveis tecnològics contractats per la Generalitat i també dels sistemes operatius, aplicacions informàtiques, manuals d’instruccions, etiquetatge i les informacions de difusió que acompanyin aquests productes i serveis. Aquest acord hauria d’implicar, per exemple, una adaptació ràpida dels fabricants de vehicles per tal que el mercat de llengua catalana deixi de ser una excepció i els cotxes normalitzin el tracte vers el client català. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Presentat l’Informe de Política Lingüística 2018. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va lliurar el 22 de novembre l’Informe de Política Lingüística 2018 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. L’Informe destaca que el govern prioritza les polítiques adreçades a l’aprenentatge de català de la població escolar i adulta, especialment la nascuda a l’estranger. Entre 2013 i 2018 s’ha incrementat la població de Catalunya amb 280.000 persones procedents de l’estranger, que s’afegeixen a la població adulta immigrada. En total, les persones immigrades són avui el 18,2 % de la població catalana. Hi ha més de 100.000 persones adultes, majoritàriament nascudes fora de Catalunya, que han après català el 2018. En aquest sentit, l’Informe destaca que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha incrementat un 5 % el nombre d’alumnes respecte de l’any anterior i ha superat els 80.000 inscrits en els 3.700 cursos que ha impartit. El 72,4 % del total d’aquests alumnes són nascuts a l’estranger. També s’hi destaca que l’atenció al públic, webs i retolació informativa, són les claus dels programes Ofercat i Emmarca’t de la Direcció General de Política Lingüística, que han arribat a 4.500 establiments de 10 ciutats i a 406 marques líder de 312 empreses punteres. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Informe de Política Lingüística 2018 (PDF de 3,77 MB i 188 pàgines)
  • El Consorci per a la Normalització Lingüística celebra 30 anys amb 1,9 milions d’alumnes, 83.565 cursos i 137.000 parelles lingüístiques. El Consorci per a la Normalització Lingüística va celebrar el 13 de novembre el seu 30è aniversari amb un acte al Teatre Nacional de Catalunya, amb presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, acompanyada de la presidenta del Consorci i directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. En la seva intervenció d’obertura de l’acte, Vilallonga va destacar que “som aquí per posar en valor el compromís, la tasca i l’aliança construïda i compartida entre la Generalitat i els ajuntaments, consells comarcals i diputacions, els professionals, l’alumnat, centres educatius, empreses i entitats locals. En definitiva, la societat catalana”. Per la seva banda, Ester Franquesa va destacar que “sense el Consorci el país seria diferent. Veure el camí recorregut pel Consorci il·lusiona i fa respecte. Mereix reconeixement per l’esforç ingent, quotidià i constant de cercar les millors condicions per a la llengua, amb la complicitat d’entitats, establiments i empreses d’àmbit local i comarcal que dibuixen un cercle on la llengua és ben rebuda per ser-hi usada i apresa”. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Tecnologies del segle XXI, lleis de l’antic règim. El dimecres (6-11) va entrar en vigor el Reial decret llei 14/2019, signat pel president en funcions del govern espanyol i rubricat, tal com figura en el text, per ‘Felipe R.’. El decret sorgeix, segons s’explica a la primera pàgina, perquè los recientes y graves acontecimientos acaecidos en parte del territorio español han puesto de relieve la necesidad de modificar el marco legislativo vigente para hacer frente a la situación. És a dir, es legisla a partir d’un cas concret (s’entén que la situación a Catalunya) per a tot l’estat. Legislar ad hoc és, com se sap, una perversió de la separació de poders, ja que l’executiu fa de legislatiu i envaeix la interpretació que han de fer els jutges d’una llei general. Conclusió: a la primera pàgina desapareix la separació de poders. Més informació a l’article del Tsunami Democràtic a VilaWeb.
  • Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull i Roig en la defensa del català. La Plataforma per la Llengua ha obert aquest dimecres (20-11) el termini per presentar les propostes de candidatures per a la setena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, que són els guardons de referència que reconeixen la trajectòria i les accions que han emprès persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. El guanyador del premi s’escollirà, un any més, per votació popular entre els tres finalistes, proposats pels membres del jurat, de totes les candidatures que s’hi presentin. El Premi Martí Gasull i Roig està dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement. Es tracta dels màxims guardons de la Plataforma per la Llengua, que reconeixen les persones, entitats i empreses que han emprès accions de defensa i promoció de la llengua catalana. Aquest any, Fanny Tur, Eva Bertrana i Anna Moner s’incorporen a un jurat en el qual participa Carme Forcadell. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig
  • Si et manifestes, tu també tens drets lingüístics! La Plataforma per la Llengua ha creat una secció informativa per recordar quins són els drets lingüístics dels ciutadans en les mobilitzacions i les concentracions. Durant les manifestacions, els drets lingüístics es mantenen vigents. Aquest recull recorda quins són els teus drets quan interactues amb la policia, t’identifiquen, et detenen o has de parlar amb l’Administració. A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears tens dret a expressar-te en català amb qualsevol cos policial i de l’Administració. És per això que l’entitat posa a l’abast un seguit d’hipòtesis que es poden donar en el marc de les mobilitzacions i com es pot respondre si algú vulnera els teus drets lingüístics. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Quins drets lingüístics tinc en els meus tractes amb la policia i els jutges?

Altres notícies del mes de novembre:

  • Cervera serà la capital de la Viquipèdia aquest cap de setmana (Amical Wikimedia, 28-11-2019)
    Amical Wikimedia organitza a Cervera la Viquitrobada anual de la comunitat viquipedista catalana en un moment clau per les comunitats de voluntaris que fan possible aquesta enciclopèdia en línia i els seus projectes germans.
  • 30 anys estimant i ensenyant el català (El Punt Avui, 14-11-2019)
    El Consorci per a la Normalització Lingüística celebra al TNC tres dècades d’ensenyament de la llengua. En aquest temps, 1.900.000 persones han passat per 83.565 cursos i s’han fet 137.000 parelles lingüístiques.
  • La immersió, el moment dels professors (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 27-11-2019)
    «És molt preocupant que tots els participants coincidissin que el sistema educatiu actual no aconsegueix que tots els adolescents facin un ús actiu de la llengua, i que caldria crear més àmbits d’ús».
  • Comunicació empresarial en català (viaempresa.cat, 26-11-2019)
    El Diccionari de comunicació empresarial posa a l’abast dels professionals del sector la consulta de 2.484 termes catalans.
  • El català en temps de Netflix (El Punt Avui, 9-11-2019)
    La càtedra Pompeu Fabra debat durant dos dies l’impacte de la mundialització sobre la llengua. La presència del català a internet és consistent però afronta riscos en l’ús de les xarxes i l’oci.
  • Les faltes que no detecta un corrector automàtic (II) (Ras i Curt de Jordi Badia a VilaWeb, 8-11-2019)
    Segon recull d’errades lingüístiques degudes a la semblança entre dues paraules. Com podem saber quan hem de fer servir l’una o l’altra? Recomanem diccionaris gramaticals molt útils.
  • Català de plàstic (Ras i Curt de Jordi Badia a VilaWeb, 22-11-2019)
    Per tenir una expressió fluida hem d’eliminar tot allò que enfarfegui les frases. Parlem de possessius innecessaris i de maneres de prescindir-ne.
  • Fase de negació (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 28-11-2019)
    Quan estàs convençut que totes et ponen, res fa més mandra que acceptar que no és així. Necessitem un cop de mà per enretirar les flors i violes que no ens deixen veure la podridura del bosc.
  • Hawaii, ai (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 8-11-2019)
    «El cas del hawaià, que ha aconseguit interrompre la tendència accentuada cap a l’extinció de la llengua, és un exemple a tenir en compte de revitalització lingüística».

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: