Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de juny del 2020.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,76% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,75%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juny del 2020:

  • La Plataforma per la Llengua presenta l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana. La Plataforma per la Llengua va presentar el passat 17 de juny l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana conegudes recentment. Amb aquest informe, l’ONG del català pretén conscienciar sobre la situació de la llengua catalana i la necessitat de la millora del seu estatus legal, des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural de les persones que conviuen a casa nostra. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va explicar que “l’InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català”, i això treu a la llum “una vegada més, l’emergència lingüística que tenim davant”. Segons la UNESCO, una llengua presenta una situació de vulnerabilitat i està en perill quan el nombre de parlants esdevé una comunitat petita, ja que el risc que es perdi la llengua i la cultura és alt en benefici d’una altra que en pugui absorbir els parlants. Per això, una de les preocupacions és el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana. A Barcelona i la seva àrea metropolitana només el 35 % de la població parla el català habitualment, un percentatge similar al que es troba a la regió metropolitana de València (34,8 %), per bé que si tenim en compte només la ciutat les dades són dramàtiques: menys del 15 % dels habitants. A Palma els parlants habituals de català són el 41,3 % de la població. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    InformeCAT 2020 (PDF de 6,84 Mb i 35 pàgines)
  • Públic de totes les edats vol més català a les plataformes digitals segons una enquesta impulsada per Política Lingüística. El 78 % dels catalans volen sèries i pel·lícules doblades en català a les plataformes digitals, els canals de televisió tradicional i les sales de cinema. A pràcticament tots els segments de població analitzats, més del 70% diu, en primera o segona resposta, que els agradaria poder trobar pel·lícules i sèries doblades al català. Entre la població que té el català com a llengua habitual el percentatge arriba al 93%. Amb un percentatge del 65% se situa el de la població que té el castellà com a llengua habitual. Són algunes de les dades de detall que es poden trobar a l’Enquesta difosa la setmana passada per la Direcció General de Política Lingüística i que ofereix informació rellevant sobre les preferències lingüístiques dels catalans en l’àmbit del cinema, sobretot en plataformes digitals. Més informació a la notícia Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Demanem a les institucions aprovar per via d’urgència el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana a tots els efectes. En vista de la sentència 634/2020 del Tribunal Suprem, que confirma l’anul·lació dels articles del decret d’usos lingüístics de la Generalitat Valenciana que estipulaven l’ús de la llengua catalana en les comunicacions administratives entre la Generalitat Valenciana i les altres comunitats autònomes que la tenen com a llengua oficial, la Plataforma per la Llengua demana a les institucions catalanes, aragoneses, balears i valencianes que demanen formalment a les Corts Espanyoles el reconeixement a efectes legals, polítics i jurídics de la unitat de la llengua catalana a tots els territoris on és parlada -de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer-, d’acord amb els criteris científics i filològics. L’entitat insta els governs català, valencià i balear a executar la Declaració de Palma de 2017 sense més dilacions. Així mateix, la Plataforma per la Llengua recorda que el Decret d’usos lingüístics es va crear per a combatre una realitat de marginació del valencià, que es concreta en el fet que diversos membres de l’administració valenciana no usen mai el valencià, fins i tot havent-lo acreditat. A més, a instàncies de la Plataforma per la Llengua, el Senat espanyol i les Corts Valencianes votaran el reconeixement explícit de la unitat de la llengua. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • El Ministeri de Cultura assumeix finalment la promoció del català com una de les seves funcions. El Ministeri de Cultura i Esport ha presentat un nou text governamental, el Reial decret 509/2020, que desenvolupa la seva estructura bàsica. Aquest text estableix que el català, com a llengua oficial en algunes comunitats autònomes, forma part de la cultura espanyola, i per tant és objecte de promoció del ministeri. Tot i que encara és vigent el Reial decret 2/2020, que només preveia la difusió de la cultura en castellà, aquest segon obre la porta a una interpretació més àmplia. La pressió feta des de la Plataforma per la Llengua i dels grups parlamentaris es veu reflectida al BOE, en un nou decret que no limita la promoció de les llengües només al castellà. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Política Lingüística impulsa un estudi per incrementar l’ús del català en el món dels youtubers, instagramers i els influenciadors en xarxes socials. La Direcció General de Política Lingüística ha impulsat, finançat i publicat un estudi sobre l’ús de la llengua en el món dels influenciadors socials. El treball Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, elaborat pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació Universitat de Barcelona (CUSC), analitza l’ús del català en els continguts generats per estrelles del món digital adreçats a adolescents i joves i es formulen propostes per a la promoció del català en aquest camp. En l’elaboració hi han participat els sociolingüistes Marina Massaguer Comes, Avel·lí Flors-Mas i Francesc-Xavier Vila. Més informació a la notícia Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Reclamem que els jutjats reobrin deixant enrere els obstacles del català a la justícia. Aquest dijous (4-6), coincidint amb la recuperació dels serveis habituals dels jutjats, la Plataforma per la Llengua publica l’informe Quins obstacles impedeixen l’ús del català a la justícia?. El document explica clarament quins són aquests impediments i aporta més d’una dotzena d’idees per promoure i reforçar el català entre els professionals que treballen o es relacionen amb l’Administració de justícia. L’entitat reclama a les institucions judicials que destinin esforços per no discriminar els ciutadans per raó de llengua i que no s’escudin en l’emergència sanitària de la Covid-19 per vulnerar-ne els drets lingüístics. Una de les demandes de l’ONG del català, que és constant i que se suma a les peticions que també fa el Consell d’Europa, és que les Corts espanyoles modifiquin l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial. El canvi hauria de permetre que la ciutadania tingui el dret de tramitar els procediments judicials en català. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Estudi ‘Quins obstacles impedeixen l’ús del català a la Justícia?’ 2020 (PDF de 411,54 Kb i 19 pàgines)
  • El poder judicial, bastió del supremacisme lingüístic espanyol. El Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) ha anul·lat diversos articles del decret de creació de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Significativament, i per increïble que puga semblar, aquesta oficina no es va crear fins el novembre del 2017, trenta-vuit anys després d’haver-se restaurat la Generalitat com a institució, una dada que parla per si sola del respecte i la consideració que han tingut les institucions valencianes per la llengua pròpia. Finalment, fa tres anys i perquè ja era massa, es va crear l’Oficina amb la finalitat de ‘vetllar pel compliment de la normativa legal sobre l’ús de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana’ i de canalitzar ‘les reclamacions, els suggeriments i les consultes per discriminació lingüística que formule la ciutadania’. Uns objectius que posats en prosa administrativa no poden ser menys revolucionaris. Però, així i tot, ja es veu que ho han estat massa per a la caverna togada espanyola.
    Editorial de Vicent Partal del 26-6 a VilaWeb ‘El poder judicial, bastió del supremacisme lingüístic espanyol’

Altres notícies del mes de juny:

  • El CPNL s’especialitza en tècniques digitals d’oralitat (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 22-6-2020)
    El taller #FemRàdioTeatreDesDeCasa formarà més de 150 treballadors perquè disposin de recursos tècnics per a la producció digital de textos orals.
  • El ‘geek’ català (Fundació .cat, 9-6-2020)
    Us presentem part de l’oferta de cultura “geek” existent en llengua catalana.
  • El llenguatge: una eina de control durant la pandèmia? (Ras i Curt de Jordi Badia a VilaWeb, 19-6-2020)
    ‘Nova normalitat’, ‘desescalada’…: d’on neixen i per què aquests termes nous? · Us presentem un recull de mots i expressions que ens fan veure la repercussió del coronavirus en el català.
  • Resistir és vèncer (Mail Obert de Gemma Pasqual a VilaWeb, 16-6-2020)
    «Sóc una gran defensora del plurilingüisme, però la nostra llengua necessita la nostra militància, la supervivència del català depèn de nosaltres i és imprescindible que hi pensem com a única llengua oficial»
  • No, a Catalunya no hi ha diglòssia (Ernest Montserrat a Núvol, 10-6-2020)
    L’expressió ‘llengua minoritzada’ descriu millor la situació del català, una llengua que és minoria en el seu propi domini lingüístic a causa d’una minorització.
  • La llengua o la vida (Mail Obert de Marta Rojals a VilaWeb, 1-6-2020)
    «El català es defensa parlant-lo, hòstia, apropiant-se’l, fent-lo servir, fent-lo útil, i no plorant que els indepes no són prou simpàtics i per això ningú no el voldrà aprendre»
  • Bipolaritat (o una ITV permanent) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 18-6-2020)
    «De l’optimisme al pessimisme i sant tornem-hi. Aquesta muntanya russa no pot ser bona, ni per a la nostra salut ni per a la de la llengua. Aquest article, igual que la relació que hi tenim, és pura dicotomia»
  • Catalans racistes (i són entre nosaltres) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 11-6-2020)
    Conversa a tres bandes i doble versió amb màscares i menú de migdia. Fets reals que podeu fer servir com a manual d’instruccions. Perquè no és menys racista qui més crida sinó qui no discrimina.
  • No neva mai prou (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 4-6-2020)
    L’intercanvi de material audiovisual entre À Punt, IB3 i TV3 va de primera per fer conèixer les varietats dialectals, però alhora ens cal un estàndard comú per al doblatge. Si no és la quadratura del cercle, poc se’n falta.
  • Canvi d’armari amb màscara (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 25-6-2020)
    «L’estiu ens ha atrapat al carrer de miracle, tot just desconfinats. Aprofitem l’assolellada per fer el canvi d’armari amb les noves tendències en innovació (o depauperació, que també) lèxica»
  • Els verbs del morir (Mail Obert de Tina Vallès a VilaWeb, 11-6-2020)
    «El verb morir té una infinitat de calaixets a dins, hi caben totes les morts, és el verb més adient sempre»
  • A mi, que m’excloguin (Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 24-6-2020)
    «De la mateixa manera que els senyors ens diuen a les dones com hem de parlar per sentir-nos incloses, gent que mai no ha reflexionat sobre el llenguatge es dediquen a pontificar sobre el sexisme en la llengua»
  • El problema del català (Ivet Zwatrzko i Pou a Núvol, 3-6-2020)
    Hem abolit l’espai de la reflexió i del qüestionament a tots nivells i en tots els àmbits.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: