Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de desembre del 2020.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,82% (alt), el mateix que el del mes anterior (65,82%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de desembre del 2020:

  • El català, en emergència lingüística: “si no s’actua, s’extingirà”.
    – Aquests darrers 15 anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals i només l’usen el 32 % dels que el saben parlar.
    – L’ONG del català ha fet una recopilació de dades de diferents àmbits que mostren la regressió que pateix la llengua.
    – Per despertar consciència a la població, la Plataforma per la Llengua llança una gran campanya de divulgació a partir del web www.emergencialinguistica.cat.
    Al llarg d’aquest 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: recentment hem sabut que només el 19% dels joves de la ciutat de Barcelona parla habitualment en català. Però en altres territoris de parla catalana, com és el cas de les Illes Balears, la situació del jovent no és millor. A Eivissa i Formentera es viu una situació del tot crítica: només el 2,9 % dels joves parla habitualment en català. La llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà, i només el 30,6 % del jovent d’entre 15 i 24 anys de les Illes utilitza el català de forma majoritària per parlar amb els companys d’estudi. Aquesta baixada de l’ús social del català en general va quedar palesa a l’InformeCAT 2020, on es constatava que el català es parla poc a les àrees metropolitanes de Barcelona, València i Palma. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Campanya Emergència Lingüística
  • Neix ‘AINA’, el projecte del Govern per garantir el català en l’era digital. L’objectiu últim és que la ciutadania pugui participar en català en el món digital al mateix nivell que els parlants d’una llengua global, com ara l’anglès, i evitar així l’extinció digital de la llengua. El projecte té un pressupost de 13,5M€, que es finançaran amb els fons NextGenerationEU, i arrenca amb una aportació inicial de 250.000€ del Departament de Polítiques Digitals. El primer recurs generat és el ‘corpus’ del català per entrenar els algoritmes d’Intel·ligència Artificial (IA), el més gran creat fins al moment, amb 1.770 milions de metadades associades a paraules. El proper pas serà generar els models de la llengua, models de la parla i models per a la traducció utilitzant xarxes neuronals multicapa. Dotar el català de recursos digitals i lingüístics perquè esdevingui una llengua competitiva al món digital i assegurar-ne així la seva supervivència futura és l’objectiu del projecte AINA que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha presentat avui (10-12) en roda de premsa, acompanyat per la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, el director associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC), Josep Maria Martorell, i la investigadora i colíder de la unitat de Mineria de Dades del BSC, Marta Villegas, responsable del projecte. Més informació a la notícia del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
  • Disney+ incorpora el català a l’opció d’idioma. La plataforma Disney+ incorpora el català a l’opció d’idioma el dia 25 de desembre coincidint amb l’estrena de Soul, la pel·lícula de Pixar Animation doblada amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística. La incorporació del català com a opció d’idioma a la interfície de la plataforma el mateix any del seu llançament s’inscriu en el marc de l’estreta col·laboració entre la distribuïdora i la Direcció General per impulsar l’oferta i el consum de continguts audiovisuals en català. Des de 2013, Disney ha estrenat en sala 22 pel·lícules doblades al català amb el suport de Política Lingüística del Departament de Cultura. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Grans marques com Springfield i Cortefiel ja etiqueten en català. El grup Tendam, propietari de les dues marques i de Women’secret, Pedro del Hierro i Fifty, ha inclòs l’etiquetatge en català a tots els productes tèxtils. A la Plataforma per la Llengua celebrem l’assoliment d’un nou èxit en l’àmbit de l’etiquetatge. Tendam, abans conegut per Grup Cortefiel, ja incorpora el català a les etiquetes dels seus productes. Les cinc marques del grup, Springfield, Cortefiel, Women’secret, Fifty i Pedro del Hierro, seguint les recomanacions i les peticions de l’ONG del català, ja disposen del català a les seves etiquetes, de manera que adquireixen un compromís amb la llengua i amb els drets dels consumidors. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Nova campanya de Política Lingüística per impulsar el català entre els joves a les xarxes socials. La Direcció General de Política Lingüística comença una campanya de sensibilització per promoure l’ús del català entre els joves que utilitzen i creen continguts a YouTube, Instagram, TikTok i altres xarxes socials. L’eslògan de la campanya és “A la xarxa, peta-ho en català” i l’etiqueta per fer-ne difusió, #JoHoPetoEnCat. L’acció s’adreça principalment a joves que utilitzen el català de manera habitual però, en canvi, no solen fer-ho quan creen continguts a la xarxa. S’estendrà en publicacions digitals adreçades a aquest públic objectiu i se’n pot veure un recull al web de Llengua catalana: llengua.gencat.cat/johopetoencat. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Campanya ‘A la xarxa, peta-ho en català – #JoHoPetoEnCat’

  • Política Lingüística impulsa el català a l’empresa i el comerç amb una campanya a les xarxes. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha iniciat una campanya de sensibilització amb el lema “Català i empresa” que s’adreça a grans marques, emprenedors i comerciants per comunicar amb arguments de màrqueting que s’incrementi l’ús del català. La campanya que es difondrà per entorns digitals s’inscriu en el projecte Emmarca’t, que té l’objectiu d’acostar el català a les grans marques utilitzant estratègies de màrqueting que fan servir les empreses per prioritzar la personalització, la proximitat i la satisfacció del públic objectiu. Amb l’etiqueta #CatalàiEmpresa es difondran arguments que mostren que el català suposa un avantatge competitiu per a l’empresa, que ajuda a guanyar clients i que respon a la demanda de personalització actual en l’àmbit empresarial, i informació sobre les obligacions que es desprenen dels drets lingüístics que tenen els consumidors, segons el Codi de consum, tant a poder ser atesos en català, com a trobar-hi la retolació, l’etiquetatge o els manuals d’instruccions, entre d’altra documentació. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Campanya ‘Català i Empresa – #CatalàiEmpresa’
  • Política Lingüística promou l’ús del català a les xarxes socials entre les marques líder amb contactes directes amb aquestes empreses. La Direcció General de Política Lingüística ha portat a terme accions de sensibilització en l’ús de la llengua catalana en 406 marques líder de 38 sectors empresarials diferents des de l’any 2017. Amb les empreses amb qui ha contactat, Política Lingüística ha demanat que facin extensiu l’ús del català a les seves xarxes socials, un canal de comunicació que ha pres una especial rellevància en la comunicació amb els clients en els darrers anys. L’ús de la llengua catalana en aquest àmbit és una oportunitat perquè les marques es posicionin respecte del seu entorn i els consumidors potencials amb un valor afegit de prestigi i servei de qualitat. Les propostes de Política Lingüística plantegen que les marques s’adeqüin a la llengua dels usuaris si han estat interpel·lades en aquesta llengua; que obrin comptes corporatius i d’atenció al client en llengua catalana; publiquin continguts en català si les ofertes de béns, serveis o esdeveniments tenen Catalunya com a àmbit exclusiu o preferent, etc. Es tracta d’un plantejament de màrqueting basat en la premissa que per poder esdevenir marques orientades al client cal que les empreses també s’adaptin lingüísticament al client. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Observatori .cat: el .cat arriba als 110.802 dominis l’any 2020. La Fundació .cat ha publicat l’Observatori 2020, l’anàlisi infogràfica de les dades més rellevants del domini durant el darrer any. Actualment, el domini .cat assoleix els 110.802 llocs web, el que suposa un creixement de l’1,55% respecte 2019. Són unes dades positives, que consoliden la fortalesa i el creixement del domini, més encara en un context de crisi sanitària com el que estem vivint enguany. 2020 ha estat un any molt difícil per a la societat, amb una pandèmia mundial que ha obligat a tancar molts negocis i a adoptar els hàbits digitals de molts negocis. L’Observatori .cat permet comparar l’evolució del domini des de la seva creació, enguany fa 15 anys. Una dels creixements més destacables en aquests anys ha estat la projecció internacional del domini .cat. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
    Observatori .cat 2020
  • Emmarca’t, el programa de Política Lingüística per promoure l’ús del català a les grans marques. La Direcció General de Política Lingüística crea el 2016 el programa Emmarca’t amb l’objectiu de sistematitzar i reforçar la vinculació envers la llengua catalana de les grans marques. El programa ha combinat la interlocució directa amb directius i responsables d’empreses de marques líder amb un cicle d’anàlisis de la situació d’aquest entorn que han ofert una visió general del sector i que han revelat amb dades la distància existent entre les expectatives lingüístiques dels consumidors catalans i la realitat de conjunt de les marques, com indica el dossier ‘Expectatives lingüístiques dels consumidors i ús del català a les grans marques’. Prop del 70 % dels consumidors catalans volen que les seves marques preferides usin més el català; no obstant això, l’ús que en fan es troba sensiblement per sota d’aquesta xifra. Són dades de base per a la interlocució de Política Lingüística amb les grans marques, amb el programa de màrqueting directe amb més de 406 marques notòries de 38 sectors perquè creixi la disponibilitat i la presència del català en l’atenció telefònica, web i venda en línia, aplicacions mòbils, assistents virtuals, etiquetatge i manuals d’instruccions, xarxes socials, etc. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Programa Emmarca’t
    Dossier ‘Expectatives lingüístiques dels consumidors i ús del català a les grans marques’ (PDF 386,16 KB)
    50 raons per fer marca en català (PDF 1,44 MB)
  • Aquest Nadal, si surts a comprar, no oblidis el català! Descarrega i recomana la CatalApp i aprofita aquesta època de l’any per promoure la llengua als establiments comercials. Amb la Catalapp ajudes a fer un consum responsable lingüísticament per Nadal. Aquest Nadal, amb la CatalApp, l’aplicació de la Plataforma per la Llengua, podràs saber quines botigues de joguines atenen en català i venen productes etiquetats en aquesta llengua, quins supermercats són lingüísticament responsables per comprar la carn d’olla, el raïm de Cap d’Any, el menjar del dia de Reis o quin és aquell restaurant que té la carta en català per al regal que vols fer enguany als teus familiars. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    CatalApp

Altres notícies del mes de desembre:

  • Català a internet: activisme o normalitat? (MetaData, 9-12-2020)
    L’ús de la llengua en l’entorn digital afronta uns anys de molts reptes per crear un espectre mediàtic propi i un sector tecnològic amb serveis per als seus consumidors.
  • El català, una llengua digital (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 10-12-2020)
    Jornada organitzada pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
  • L’etiquetatge en català, assignatura pendent de grans marques comercials (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 16-12-2020)
    La Direcció General de Política Lingüística treballa per activar l’etiquetatge en català i conjuntament amb l’Agència Catalana de Consum per vetllar pel compliment de la llei.
  • Aina, la mare dels futurs assistents de veu en català (MetaData, 10-12-2020)
    El projecte de compilació de dades en la llengua pròpia preveu crear els recursos necessaris per a la seva incorporació a les solucions tecnològiques de manera eficient i atractiva per als desenvolupadors.
  • Els catalans no seríem res sense la llengua (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 18-12-2020)
    “Sense nació no hi ha ni hi haurà mai independència i sense llengua i consciència de ser no hi haurà cap nació a independitzar”
  • Nadal en català (Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), desembre 2020)
  • El canal 33 emet “Catalunya Nord, la llengua enyorada” (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 10-12-2020)
    Té el suport de la Direcció General de Política Lingüística, la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural Barcelona de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Català de les Empreses Culturals.
  • Cal una llei de llengües de l’estat espanyol? (Brauli Montoya a VilaWeb, 1-12-2020)
    “Caldria que el nou article 3 de la constitució espanyola fera tres coses: anomenar les llengües diferents del castellà que ara són cooficials, especificar de quins territoris és pròpia cadascuna i, finalment, equiparar-les jurídicament”. Trenta-unè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Brauli Montoya.
  • Contra el català, com sempre (Francesc Canosa a Nació Digital, 1-12-2020)
    «L’esquerra de llançaflames falangista. El roig i negre incendiari de sempre. Aquesta esquerra sinistrament escalivada»
  • No hi ha color (Joan Ramon Resina a VilaWeb, 7-12-2020)
    “Ara considereu la hipòtesi que la detenció d’unes persones per raó de llengua s’hagués produït no pas a Montana sinó a qualsevol indret de l’estat espanyol”
  • Dietari (4) (Mail Obert de Pau a VilaWeb, 4-12-2020)
    Que bavegem per les cagadetes de la RAE i la meva veïna de cafè alci la veu quan xerra en castellà contribueix al soterrament ambiental de la llengua del país.
  • Escoltisme sense kumbes (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 11-12-2020)
    “Amb la intuïció atrofiada i el raonament lògic inoperatiu, només ens queden els automatismes per combatre allò que la interferència massiva destrossa”
  • Una vacuna per a Albert Jané (Bernat Puigtobella a Núvol, (24-12-2020)
    La Institució de les Lletres Catalanes ha celebrat el 90è aniversari d’Albert Jané en un acte a l’Ateneu Barcelonès.
  • La retòrica i la veritat (Gerard Furest i Dalmau a Núvol, 23-12-2020)
    Abandona tot paternalisme envers qui no et respecta, perquè des de l’1 d’octubre del 2017 ja no hi ha subterfugis per a ensucrar la condició del teu país.
  • Criptogínia, el nom de la cosa (Mail Obert de Núria Cadenes a VilaWeb, 3-12-2020)
    Des d’aquesta setmana, si entreu al Diccionari Normatiu Valencià i hi cerqueu ‘criptogínia’, pam!, l’hi trobareu. El mot i la seva concisa definició: “f. Ocultació dels referents femenins”
  • El meu neologisme de l’any (Mail Obert de Bel Zaballa a VilaWeb, 7-12-2020)
    “El dia 21 sabrem quin neologisme ha guanyat enguany, però tots els mots candidats només ens recorden una sola cosa. Que som en una pandèmia que ens fa estar confinats i separats els uns dels altres”
  • Últims nadals (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 25-12-2020)
    “La batussa ja tradicional pels castellanismes de Nadal s’acabarà aviat, quan els noms de festes i celebracions seran substituïts per la data i ens desitjarem ‘feliç vint-i-cinc'”
  • Els estigmes lingüicides (Gerard Furest i Dalmau a Núvol, 29-12-2020)
    Cada dimecres durant deu setmanes, Gerard Furest publicarà a Núvol un capítol del seu “Decàleg irreverent per a la defensa del català”
  • Dàmaris Gelabert i la fonètica catalana (Gerard Viladomat a Núvol, 29-12-2020)
    Una cançó no canviarà l’esdevenir del vocalisme català, però el que sí que pot fer és aprofitar aquests espais per a normalitzar-lo.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: