Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 28 de febrer del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,12% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,09%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de febrer del 2022:

  • La web de la UE estarà en 9 llengües extracomunitàries però en català no. El català continuarà bandejat de la pàgina web oficial de la Unió Europea en el futur pròxim. Així ho estableixen dues normes publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) el primer dia de desembre de 2021 que regulen “normes detallades sobre el funcionament del portal web”. Totes dues disposicions diuen que la informació en aquesta pàgina haurà d’estar disponible “en les llengües oficials dels estats membres” i també en “rus, àrab, japonès, xinès, albanès, bosnià, macedoni, hindi i turc”. A més, un seguit d’informacions addicionals que s’enviaran per correu electrònic també estarà disponible en aquests idiomes. La negativa de les institucions espanyoles de fer el català oficial internament i de sol·licitar-ne l’oficialitat a la Unió Europea té l’efecte que la normativa europea crea tota mena de situacions de discriminació per als catalanoparlants. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Govern, partits i entitats donen la sortida al debat públic del Pacte Nacional per la Llengua. El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, va presidir el passat 22 de febrer la primera trobada del Pacte Nacional per la Llengua. La reunió va comptar amb la participació del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; representants dels partits polítics que formen part del Pacte, sociolingüistes, entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana, així com altres entitats representatives del foment de la llengua. Durant aquesta primera reunió es va presentar un informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. D’aquesta manera es dona la sortida al procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua adreçat a institucions, entitats i ciutadans. Un procés de reflexió i debat per tal d’assolir el màxim consens possible, que s’estendrà des del febrer fins al juliol. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Ràdio Arrels guanya la 9a edició dels Premis Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua. Ràdio Arrels ha rebut aquest dilluns (28-2) al vespre el IX Premi Martí Gasull i Roig, gràcies a un procés de votació popular que ha durat un mes i que ha comptat amb la participació de més de 6.700 votants. Mateu Pons, president de l’Associació Arrels, i Laura Bertran, periodista de l’emissora, han estat els encarregats de recollir el guardó de la mà del president Pere Aragonès. Pons ha posat en valor el compromís de Ràdio Arrels amb el català en els seus quaranta anys d’existència i ha recalcat que l’emissora ha mantingut un equilibri “complicat però necessari” entre el aquest compromís i la qualitat: “Ràdio Arrels no és només una ràdio en català, sinó una ràdio amb programes excel·lents”. L’única ràdio íntegrament en català de la Catalunya del Nord ha rebut el guardó en una gala al Teatre Poliorama que també ha servit per lliurar el Premi Especial del Jurat al pedagog Joaquim Arenas, en reconeixement de tota una vida lligada a la defensa del català i per haver estat un dels artífexs de la immersió lingüística. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig
  • El català supera les 1.000 hores enregistrades al Common Voice. Gràcies a la contribució desinteressada de la comunitat catalanoparlant, el català ha superat les 1.000 hores enregistrades i les 900 hores validades al projecte Common Voice, com es pot comprovar en la nova versió del corpus de Common Voice publicada el passat 26 de gener. A més, hi han participat el Barcelona Supercomputing Center i Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’elaboració i recopilació de textos per a enregistrar. El Common Voice és un projecte clau per a garantir la presència del català en les noves tecnologies relacionades amb la veu, el reconeixement de la parla, la síntesi de veu, etc. Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • El Govern de la Generalitat presenta la campanya “La nostra llengua és la teva veu”, que s’inscriu en el projecte AINA. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que el projecte AINA, que té per objectiu que la tecnologia entengui i parli el català, “és una aposta estratègica de país per seguir impulsant el català cap al futur”. Una aposta, va dir, “tan important com ho és l’escola en català o disposar d’uns mitjans de comunicació en la nostra llengua”. “Amb l’AINA el català farà un salt qualitatiu i quantitatiu en l’ecosistema digital”, va reblar. El cap de l’Executiu, acompanyat del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va encapçalar el passat 16 de febrer l’acte de presentació de la campanya “La nostra llengua és la teva veu”, que es llançà el 17 de febrer i que s’inscriu en el projecte AINA, impulsat pel Govern en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) per fer possible que les màquines entenguin i parlin el català. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Campanya “La nostra llengua és la teva veu” – Projecte AINA
  • El projecte AINA busca milions de veus perquè la tecnologia entengui i parli el català. Sota el lema ‘La nostra llengua és la teva veu’, el Govern de Catalunya va llançar el 17 de febrer una campanya de captació de veus per generar el primer corpus o “diccionari” de veu del català. La campanya s’inscriu en el projecte AINA, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) per fer que la tecnologia entengui i parli la nostra llengua. El projecte AINA està construint els corpus (conjunts massius de dades) i els models de la llengua catalana de manera que qualsevol empresa o organització pugui utilitzar-los per desenvolupar les seves solucions o serveis específics (traductors, assistents personals, sintetitzadors de veu, classificadors de textos, etc.) per tal de poder-nos relacionar amb les màquines en català. Més informació a la notícia del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya.
  • 6.700 persones decideixen el guanyador de la 9a edició dels Premis Martí Gasull i Roig. Plataforma per la Llengua va tancar diumenge 20 de febrer a la nit el termini per decidir qui ha de ser el guanyador de la novena edició dels Premis Martí Gasull i Roig. Els candidats finalistes són Ràdio Arrels, el diari dBalears i La Fageda i en la votació, que ha estat oberta a tothom durant un mes, hi han participat 6.748 persones, un 43,4% més que en l’edició de l’any passat. D’altra banda, el jurat ha decidit lliurar el Premi Especial del Jurat al mestre i pedagog Joaquim Arenas, un dels artífexs de la immersió lingüística. El guardó honorífic, que s’atorga per sisena vegada, vol reconèixer la trajectòria d’Arenas en la defensa del català i vol servir per reivindicar la vigència del model d’escola catalana, i més tenint present la ratificació del Tribunal Suprem a la sentència que imposa un mínim del 25% d’hores lectives en castellà a les escoles. Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua (1) i (2).
  • L’oferta de continguts en català a Netflix segueix sent gairebé nul·la (0,5%). La presència a Netflix d’obres audiovisual en llengua catalana és gairebé nul·la (0,5%), segons consta en el darrer BIAC elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El BIAC actualitza les dades d’un informe corresponent al febrer de l’any 2020, i constata que tot i que en dos anys la plataforma ha duplicat el nombre d’obres del seu catàleg, la presència del català continua