Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 28 de febrer del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,12% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,09%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de febrer del 2022:

  • La web de la UE estarà en 9 llengües extracomunitàries però en català no. El català continuarà bandejat de la pàgina web oficial de la Unió Europea en el futur pròxim. Així ho estableixen dues normes publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) el primer dia de desembre de 2021 que regulen “normes detallades sobre el funcionament del portal web”. Totes dues disposicions diuen que la informació en aquesta pàgina haurà d’estar disponible “en les llengües oficials dels estats membres” i també en “rus, àrab, japonès, xinès, albanès, bosnià, macedoni, hindi i turc”. A més, un seguit d’informacions addicionals que s’enviaran per correu electrònic també estarà disponible en aquests idiomes. La negativa de les institucions espanyoles de fer el català oficial internament i de sol·licitar-ne l’oficialitat a la Unió Europea té l’efecte que la normativa europea crea tota mena de situacions de discriminació per als catalanoparlants. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Govern, partits i entitats donen la sortida al debat públic del Pacte Nacional per la Llengua. El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, va presidir el passat 22 de febrer la primera trobada del Pacte Nacional per la Llengua. La reunió va comptar amb la participació del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; representants dels partits polítics que formen part del Pacte, sociolingüistes, entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana, així com altres entitats representatives del foment de la llengua. Durant aquesta primera reunió es va presentar un informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. D’aquesta manera es dona la sortida al procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua adreçat a institucions, entitats i ciutadans. Un procés de reflexió i debat per tal d’assolir el màxim consens possible, que s’estendrà des del febrer fins al juliol. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Ràdio Arrels guanya la 9a edició dels Premis Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en la defensa de la llengua. Ràdio Arrels ha rebut aquest dilluns (28-2) al vespre el IX Premi Martí Gasull i Roig, gràcies a un procés de votació popular que ha durat un mes i que ha comptat amb la participació de més de 6.700 votants. Mateu Pons, president de l’Associació Arrels, i Laura Bertran, periodista de l’emissora, han estat els encarregats de recollir el guardó de la mà del president Pere Aragonès. Pons ha posat en valor el compromís de Ràdio Arrels amb el català en els seus quaranta anys d’existència i ha recalcat que l’emissora ha mantingut un equilibri “complicat però necessari” entre el aquest compromís i la qualitat: “Ràdio Arrels no és només una ràdio en català, sinó una ràdio amb programes excel·lents”. L’única ràdio íntegrament en català de la Catalunya del Nord ha rebut el guardó en una gala al Teatre Poliorama que també ha servit per lliurar el Premi Especial del Jurat al pedagog Joaquim Arenas, en reconeixement de tota una vida lligada a la defensa del català i per haver estat un dels artífexs de la immersió lingüística. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig
  • El català supera les 1.000 hores enregistrades al Common Voice. Gràcies a la contribució desinteressada de la comunitat catalanoparlant, el català ha superat les 1.000 hores enregistrades i les 900 hores validades al projecte Common Voice, com es pot comprovar en la nova versió del corpus de Common Voice publicada el passat 26 de gener. A més, hi han participat el Barcelona Supercomputing Center i Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’elaboració i recopilació de textos per a enregistrar. El Common Voice és un projecte clau per a garantir la presència del català en les noves tecnologies relacionades amb la veu, el reconeixement de la parla, la síntesi de veu, etc. Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • El Govern de la Generalitat presenta la campanya “La nostra llengua és la teva veu”, que s’inscriu en el projecte AINA. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar que el projecte AINA, que té per objectiu que la tecnologia entengui i parli el català, “és una aposta estratègica de país per seguir impulsant el català cap al futur”. Una aposta, va dir, “tan important com ho és l’escola en català o disposar d’uns mitjans de comunicació en la nostra llengua”. “Amb l’AINA el català farà un salt qualitatiu i quantitatiu en l’ecosistema digital”, va reblar. El cap de l’Executiu, acompanyat del vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va encapçalar el passat 16 de febrer l’acte de presentació de la campanya “La nostra llengua és la teva veu”, que es llançà el 17 de febrer i que s’inscriu en el projecte AINA, impulsat pel Govern en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) per fer possible que les màquines entenguin i parlin el català. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Campanya “La nostra llengua és la teva veu” – Projecte AINA
  • El projecte AINA busca milions de veus perquè la tecnologia entengui i parli el català. Sota el lema ‘La nostra llengua és la teva veu’, el Govern de Catalunya va llançar el 17 de febrer una campanya de captació de veus per generar el primer corpus o “diccionari” de veu del català. La campanya s’inscriu en el projecte AINA, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) per fer que la tecnologia entengui i parli la nostra llengua. El projecte AINA està construint els corpus (conjunts massius de dades) i els models de la llengua catalana de manera que qualsevol empresa o organització pugui utilitzar-los per desenvolupar les seves solucions o serveis específics (traductors, assistents personals, sintetitzadors de veu, classificadors de textos, etc.) per tal de poder-nos relacionar amb les màquines en català. Més informació a la notícia del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya.
  • 6.700 persones decideixen el guanyador de la 9a edició dels Premis Martí Gasull i Roig. Plataforma per la Llengua va tancar diumenge 20 de febrer a la nit el termini per decidir qui ha de ser el guanyador de la novena edició dels Premis Martí Gasull i Roig. Els candidats finalistes són Ràdio Arrels, el diari dBalears i La Fageda i en la votació, que ha estat oberta a tothom durant un mes, hi han participat 6.748 persones, un 43,4% més que en l’edició de l’any passat. D’altra banda, el jurat ha decidit lliurar el Premi Especial del Jurat al mestre i pedagog Joaquim Arenas, un dels artífexs de la immersió lingüística. El guardó honorífic, que s’atorga per sisena vegada, vol reconèixer la trajectòria d’Arenas en la defensa del català i vol servir per reivindicar la vigència del model d’escola catalana, i més tenint present la ratificació del Tribunal Suprem a la sentència que imposa un mínim del 25% d’hores lectives en castellà a les escoles. Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua (1) i (2).
  • L’oferta de continguts en català a Netflix segueix sent gairebé nul·la (0,5%). La presència a Netflix d’obres audiovisual en llengua catalana és gairebé nul·la (0,5%), segons consta en el darrer BIAC elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El BIAC actualitza les dades d’un informe corresponent al febrer de l’any 2020, i constata que tot i que en dos anys la plataforma ha duplicat el nombre d’obres del seu catàleg, la presència del català continua sent residual. Actualment, la plataforma ofereix un total de 6.034 obres, mentre que l’any 2020 era de 3.512 títols. Per gèneres, les obres es distribueixen en llargmetratges i pel·lícules per a TV (53,6%) i obres seriades (46,4%). Tanmateix, la presència d’obres en català és només del 0,5% del total de l’oferta (30 títols), mentre fa dos anys era del 0,3% (9 obres). Més informació a la notícia del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
  • Entitats d’arreu de l’Estat espanyol exigeixen als partits que esmenin la llei audiovisual per garantir quotes substancials de català, basc i gallec. Sis entitats d’arreu de l’Estat espanyol, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Kontseilua, A Mesa, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, tornen a fer un front comú, tal com ja va passar al desembre a Madrid, per exigir als partits polítics catalans, valencians, bascos, gallecs i balears que utilitzin el seu pes polític per forçar el govern espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la nova llei audiovisual, que començarà a tramitar el Congrés dels Diputats aquest mateix mes de febrer amb el debat sobre la totalitat de dijous vinent (24-2). Les entitats reclamen als partits dels seus territoris que esmenin el projecte de llei espanyol durant la tramitació parlamentària per tal de garantir una presència substancial de doblatges i subtítols en llengües oficials de l’Estat diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals amb independència del lloc on tinguin la seva seu. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Aconseguim que la nova llei no obligui a emprar el castellà com a llengua vehicular de l’escola a les Illes. La setmana passada (del 14 de febrer), Plataforma per la Llengua, acompanyada d’altres entitats del Moviment per l’Escola en català -STEI, Alternativa i UOB -, demostrava mitjançant una conferència de premsa el rebuig a la nova Llei d’educació de les Illes Balears. En concret, les entitats varen manifestar que és inacceptable la incorporació del castellà com a llengua vehicular, exigien aturar-ne la tramitació i que es retornàs al diàleg amb les entitats de la societat civil. A més, es recordava que l’escola és un dels pocs àmbits que garanteix l’aprenentatge del català d’una part de la societat illenca i que, per tant, la llengua pròpia de les Illes Balears sigui un element de cohesió social. Amb tot, aquest dimarts migdia 22 de febrer, durant el debat i votació del projecte de llei d’Educació, s’ha aprovat que la nova llei no obligui a emprar el castellà com a llengua vehicular de l’escola, fet que Plataforma per la Llengua considera un èxit del Moviment per l’Escola en català, de l’entitat i de la societat civil. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Resum de l’any 2021 a Softcatalà. Tanquem l’any amb 77,6 milions de visualitzacions de pàgines en el nostre web, i això representa un increment d’un 12 % respecte a l’any 2020. El corrector ha acabat el 2021 amb 34 milions de visites, un increment del 16,5 % respecte al 2020. El diccionari de sinònims acomiada l’any amb 13 milions de visites, amb un increment del 0,5 % anual, però un increment del 10 % en el segon semestre, que es correspon amb la nova versió del diccionari de sinònims. Les 5 expressions més cercades en el diccionari de sinònims durant el 2021 són: a més a més, fer, tenir, realitzar i important. Finalment, el traductor acaba el 2021 amb 17,6 milions de visites, un increment del 5,28% respecte a 2020. Les noves iniciatives presentades durant el 2021 són: nova versió del Catalanitzador, diccionari de sinònims totalment renovat, millores del servei de traducció neuronal amb dades i models lliures, Common Voice i models de reconeixement de la parla, les nostres comparances, d’Eugeni S. Reig i projectes de traducció. Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • La Viquipèdia en català ja té els 10.000 articles vitals. El repte de l’any del 20è aniversari de la Viquipèdia en català no era gens fàcil. La Viquipèdia en català sempre ha estat en les primeres posicions pel que fa a la completesa dels 1.000 articles bàsics. Però volíem fer un pas més, i el març del 2021 ens vam proposar tenir els 10.000 articles considerats bàsics que totes les viquipèdies haurien de tenir i millorar els existents. I, com tantes vegades, la comunitat viquipedista ho va tornar a fer. Del 16 de març al 31 de desembre es van crear els 516 articles que mancaven. També es van expandir la majoria dels articles de la llista amb 40.688 edicions i 42.235 referències. 1.056 usuaris van incorporar 39,44 milions d’octets als articles. La Viquipèdia en català és ara una de les tres que té tots els articles de la llista dels 10.000 i en menys d’un any ha passat de la posició 13 a l’11 pel que fa a la seva completesa, incrementant la puntuació en 6,67 punts, fins al 72,56. Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
  • Millorem l’accessibilitat de les dades obertes de Softcatalà. La disponibilitat de les dades obertes accessibles amb llicències lliures és un factor clau perquè una llengua avanci en les noves tecnologies. Especialment en el cas de llengües minoritzades com el català, és important facilitar la col·laboració tecnològica per a continuar creixent al costat de les llengües que tenen més pes en el món digital. Amb aquesta iniciativa volem aportar el nostre gra de sorra perquè les dades amb llicències lliures que generem siguin fàcilment accessibles. Per tal de facilitar l’accés a aquestes dades a tots els usuaris, hem agrupat totes les dades en un nou portal de Dades obertes. Totes aquestes dades estan marcades amb etiquetatge schema.org, cosa que permet que indexadors com DataSet Search de Google les puguin trobar i indexar. Més informació a la notícia de Softcatalà.
    Nou portal de Dades obertes de Softcatalà
  • La publicació del tercer mòdul de l’“Ep! Escolta i Parla” completa el curs per aprendre català oral. La Secretaria de Política Lingüística ha incorporat al portal de Llengua Catalana 93 recursos didàctics nous corresponents al tercer mòdul del curs Ep! Escolta i Parla, que facilitaran la tasca didàctica a tot el professorat de català per a adults. Concretament, en aquest tercer mòdul s’han publicat 57 presentacions i 36 làmines amb imatges noves que, juntament amb els recursos dels dos mòduls anteriors, posen a disposició del professorat un total de 296 recursos audiovisuals: 175 presentacions i 124 làmines. A més, la pàgina web del curs conté una minisèrie de 21 vídeos corresponents al conjunt dels tres mòduls i 66 activitats interactives adreçades directament a l’aprenent. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Ep! Escolta i Parla. Mòdul 3
  • Optimot obre un concurs de mems sobre llengua. El servei d’atenció personalitzada de l’Optimot (SAP) celebra 14 anys de la seva posada en marxa amb un concurs de mems. Per participar-hi, cal publicar entre el 23 de febrer i el 2 de març mems en piulades en què consti l’etiqueta #ConcursOptimot14 i les mencions dels comptes @optimotcat, @llenguacatalana, @iec i @termcat. Els mems han d’estar relacionats amb qualsevol tema de llengua (vocabulari, gramàtica, terminologia, convencions, traducció, literatura, etc.). També han de ser lingüísticament correctes i el contingut no pot ser ofensiu o inapropiat. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Concurs de l’Optimot – Celebrem amb mems!
  • Nova infografia del TERMCAT amb els termes clau de la ciberseguretat en les relacions socials. El TERMCAT, amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, presenta una nova infografia titulada La ciberseguretat en les relacions socials: termes clau, en què il·lustra les propostes catalanes adequades per a un conjunt de termes d’aquest àmbit que sovint es difonen en anglès. Els perills associats a la ciberseguretat depassen els entorns professionals i actuen també, i amb força, en l’àmbit de les relacions socials entre persones. Així, els atacants despleguen un seguit de tècniques de persuasió, basades en la manipulació psicològica i emocional, que s’utilitzen per a aconseguir que usuaris de la xarxa infringeixin normes de seguretat i revelin informació personal (dades personals i bancàries, imatges íntimes…). Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de febrer del 2022:

  • Llengua en retrocés (El Punt Avui, 23-2-2022)
    L’informe que obre el debat del Pacte Nacional per la Llengua conclou que el català continuarà sent minoritari sense el suport estatal i de la Unió Europea.
    La justícia ha devaluat l’autonomia lingüística de la Generalitat.
  • El català tremola a l’oficina i al taulell (L’Econòmic – El Punt Avui, 13-2-2022)
    Les darreres enquestes evidencien que el català perd presència en l’àmbit econòmic. Hom demana rigor en l’aplicació de la llei i més compromís de l’empresari.
  • Ensenyar català a les màquines (Xavi Aguilar a El Punt Avui, 16-2-2022)
    El projecte Aina busca milions de veus per fer la base de dades que permeti portar la llengua oral a les plataformes digitals. El Centre de Supercomputació de Barcelona participa en el projecte, que rep 3 milions d’euros.
  • Com puc ser un donant de veu? (Xavi Aguilar a El Punt Avui, 16-2-2022)
    La recol·lecció d’enregistraments està oberta totes les edats, registres i variants dialectals. Serviran per establir els fonaments dels assistents de veu que es desenvoluparan més endavant amb locutors professionals.
  • “Estem en un cercle viciós i cal revertir-lo” (Pere Bosch i Cuenca a La República – El Punt Avui, 18-2-2022)
    És el president de Plataforma per la Llengua, la principal organització en defensa del català. Amb ell iniciem una sèrie de reportatges i entrevistes a persones compromeses amb la llengua catalana.
  • “Atacar la llengua és una manera de diluir la nació” (Pere Bosch i Cuenca a La República – El Punt Avui, 25-2-2022)
    És un dels pares del model d’immersió a l’escola, en perill per la sentència del Tribunal Suprem. Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, 1938) té una llarga trajectòria marcada pel compromís en defensa de la llengua.
  • El prototip de planeta connectat del MWC (Aida Corón a MetaData, 28-2-2022)
    El congrés de telefonia torna a Barcelona amb una proposta de món plenament digital i enllaçat amb el 5G que aprofundeix la vida en remot accelerada per la covid-19.
  • El metavers ja busca treballadors (Aida Corón a MetaData, 23-2-2022)
    La creació d’un món virtual necessita desenvolupadors que creïn la plataforma en línia i les eines per accedir-hi, i professionals d’àrees diverses per generar-hi una activitat que imiti la de l’esfera real.
  • Les novetats del Mobile World Congress 2022 (MetaData, 23-2-2022)
    Processadors més potents, mòbils amb bateries més bones i amb càmeres d’encara més qualitat són algunes de les innovacions de la nova edició del congrés de telefonia.