Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de març del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,12% (alt), el mateix que el del mes anterior (66,12%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de març del 2022:

  • Més de 200 queixes per discriminacions lingüístiques a la universitat durant el primer quadrimestre. Han estat 209 les queixes per discriminacions lingüístiques a la universitat que ha rebut durant el primer quadrimestre del curs la campanya “La universitat, en català!”. Impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), la campanya va arrencar a l’octubre amb l’estrena d’una web per facilitar les denúncies i es va comprometre a informar cada quadrimestre de l’evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears. La primera anàlisi de la situació revela que el 58% de les queixes rebudes són per canvis de llengua d’una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent i que el 24% respon a la manca d’oferta d’assignatures en català. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘La universitat, en català!’
  • 7 organitzacions s’uneixen per demanar a l’ONU que actuï a favor de l’escola en català. Set organitzacions de la societat civil s’han unit per reclamar al relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, que actuï per frenar la campanya dels tribunals espanyols que busca tombar la immersió i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya. El relator, una figura tècnica que vetlla perquè els estats respectin els drets de les minories, ja havia comminat les autoritats espanyoles l’any 2020 a “revisar qualsevol mesura que pugui reduir la proporció d’ensenyament que es du a terme en la llengua minoritària catalana a les escoles públiques”. Les set organitzacions que han signat la comunicació al relator són Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Els docents, protagonistes de la segona fase de la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”. Els docents són els protagonistes de la segona fase de la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”, una iniciativa que ja ha aconseguit més de 31.000 signatures i que està impulsada per Plataforma per la Llengua i pels sindicats SEPC, USTEC-STEs i Intersindical-CSC. La nova fase de la campanya, que tot just arrenca, vol sensibilitzar els docents del seu rol com a referents lingüístics d’infants i adolescents i donar-los eines perquè siguin exemplars en els usos lingüístics. Per això, la nova fase de la campanya inclou la publicació d’una guia amb consells específics per als docents i la difusió per xarxes socials de vídeos en clau d’humor protagonitzats per l’actor Raul Roco, conegut per fer vídeos virals interpretant el personatge d’una professora. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”
  • Una extensió permet usar Microsoft Dynamics 365 Business Central en català. La publicació de l’extensió BC CAT desenvolupada per Olivia permet utilitzar en català Microsoft Dynamics 365 Business Central, la solució de gestió per a PIMES anteriorment anomenada Navision. Gràcies a les noves possibilitats d’incloure millores en el programa, Olivia ha fet la traducció de l’eina, que ja està disponible per descarregar gratuïtament a l’AppSource, el mercat web d’aplicacions de Microsoft. El projecte ha tingut el suport del Departament de Cultura mitjançant la Secretaria de Política Lingüística. L’empresa s’ha compromès a mantenir l’eina en totes les versions posteriors per donar-hi continuïtat. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Business Central en català
  • ACAPPS ofereix recursos audiovisuals subtitulats en català per millorar l’ocupabilitat. L’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordesa (ACAPPS) ha subtitulat recursos audiovisuals en català com a part d’un projecte per millorar l’ocupabilitat de les persones amb sordesa que rep el suport de la Secretaria de Política Lingüística. Els materials subtitulats són recursos elaborats específicament per ajudar en la recerca de feina (com ara per fer un currículum i formació informàtica) i altres recursos que ja existeixen, que tenen interès i que no tenen subtítols en català, com conferències, tutorials i càpsules informatives. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    ACAPPS – Fons audiovisual subtitulat
  • Garriga: “Les converses amb les plataformes avancen i Netflix inclourà 70 noves pel·lícules i sèries subtitulades i doblades en català cada any”. En el marc de les reunions de treball amb les principals plataformes de vídeo a demanda que la consellera Natàlia Garriga està impulsant des de l’inici de la legislatura, el Departament de Cultura i l’empresa Netflix han arribat a un primer compromís per impulsar la presència del català al seu servei. Aquest acord, que també s’aplicarà a les llengües gallega i basca, permet que la plataforma incorpori anualment 70 pel·lícules i sèries en els tres idiomes. Totes les opcions de llengua estaran finançades per Netflix, i estaran disponibles als 190 països en els quals el servei té subscriptors. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Reclamem al Govern que rectifiqui i que reforci el model d’escola en català. Plataforma per la Llengua està totalment en contra de la Proposició de Llei de modificació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística presentada per ERC, Junts, PSC i Comuns i els reclama una rectificació. L’entitat considera que la incorporació explícita de la vehicularitat del castellà en una llei catalana representaria un pas enrere, que el català no es pot permetre en l’actual situació d’emergència lingüística, especialment greu entre la població més jove. A més, considera que aquesta renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, en tant que no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC núm. 5201/2020, de 16 de desembre, que pretén imposar un mínim del 25% d’hores lectives en castellà. Plataforma per la Llengua considera que el Govern no pot cedir a l’activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que està avalat per una immensa majoria de la societat. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Reclamem que l’acord entre el Govern i Netflix no substitueixi la millora del projecte de llei audiovisual. Plataforma per la Llengua celebra l’acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Netflix per incrementar la presència del català en aquesta plataforma, però considera que el pas endavant és molt petit i reclama que aquest acord no substitueixi la millora del projecte de llei audiovisual espanyola. Per l’ONG del català, que després de set anys de l’arribada de Netflix a Espanya només s’hagi pogut assolir aquest tímid acord constata que reformar la llei continua sent la millor manera per aconseguir normalitzar el català a les plataformes audiovisuals. Plataforma per la Llengua fa una crida a evitar que gestos com aquest facin perdre de vista la necessitat d’aconseguir una llei audiovisual que obligui les plataformes a tenir una oferta substancial del seu catàleg en català. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Més de cent cinquanta personalitats signen un manifest contra la proposta de modificar la immersió. La modificació de la llei de política lingüística, en l’article sobre la llengua a l’ensenyament, ha aixecat crítiques perquè reconeix el castellà com a llengua d’ús a l’escola i perquè no assegura la vehicularitat del català. S’ha fet públic el manifest “Defensem l’escola en català!”, en què més de cent cinquanta signants d’àmbits diversos, com ara escriptors, filòlegs i activistes per la llengua, insten a no aprovar la reforma, reforçar la normalització del català i no cedir a l’embat judicial que “pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que compta amb el suport de la immensa majoria de la societat”. El manifest reclama als grups parlamentaris que votin contra la modificació, que garanteixin el mateix accés de tots els alumnes al coneixement i a l’ús del català i que col·laborin amb les institucions de la resta dels Països Catalans a fer del català l’idioma públic comú i de cohesió de la societat. Més informació a la notícia de VilaWeb.
    Manifest “Defensem l’escola en català!”
  • Els responsables de Política Lingüística demanen al govern estatal que inverteixi de forma igualitària en totes les llengües oficials. Els responsables de Política Lingüística dels governs valencià, català i balear, Rubén Trenzano, Francesc Xavier Vila i Beatriu Defior, s’han reunit a València en el marc de la Declaració de Palma que van signar en 2017 per a enfortir lligams i coordinar accions conjuntes dins dels tres territoris. En aquesta trobada han valorat el Projecte estatal de recuperació ‘Nova economia de la llengua’ del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital. D’acord amb la informació feta pública, el projecte preveu una inversió de 1.100 milions d’euros, que se centren quasi exclusivament en el desenvolupament tecnològic i l’ensenyament del castellà a l’estranger i només reserva el 2,7 % del total de fons a la resta de llengües oficials. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística completa Fils de conversa, recurs digital per promoure la conversa en català. La Secretaria de Política Lingüística ha publicat la desena i última unitat de Fils de conversa, recurs digital per promoure la conversa en català de forma lúdica. Amb aquesta nova unitat hi ha més de 300 activitats disponibles per estimular l’expressió oral a través de vídeos, àudios i imatges que es combinen amb activitats lúdiques i interactives que hi estan integrades. La nova unitat porta per títol “De gran voldria ser” i proposa compartir il·lusions i històries de vida que il·luminin el futur. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Fils de conversa
  • El Consell Lingüístic Assessor proposarà les bases pedagògiques i lingüístiques per reforçar el model d’escola catalana. El Consell Lingüístic Assessor va celebrar el 4 de març la primera trobada des de la seva creació l’1 de març en el Consell Executiu del Govern. Aquest òrgan consultiu definirà a partir d’ara les estratègies pedagògiques i lingüístiques per impulsar l’ús del català als centres educatius. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va fer l’encàrrec al Consell recentment constituït per tal que elabori propostes de millora en l’ús de la llengua catalana a escoles i instituts. Més informació a la notícia del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
  • La Plataforma per la Llengua i la CAL signen un acord de col·laboració. Avui, 23 de març de 2022, s’han reunit representants de la Plataforma per la Llengua i de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) per procedir a la signatura d’un acord de col·laboració entre ambdues entitats. El conveni té com a objectiu dur a terme el projecte Xerrem Junts a les poblacions de Catalunya on la Plataforma per la Llengua desenvolupa plans integrals de foment del català. El projecte Xerrem Junts de la CAL té com a objectius principals la millora de l’ús oral del català, el foment de la cohesió social i el coneixement del país. Les bases metodològiques amb les quals es desenvoluparà el projecte són els de la gratuïtat, el tractament únic de l’oralitat, l’exclusió d’aprenentatges acadèmics, el centrament en temes de la vida quotidiana, el seguiment de pautes de conversa i ajustament als nivells de competència. Més informació a la notícia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
    Projecte ‘Xerrem Junts’
  • Primers materials per a l’autoaprenentatge de llengua de signes catalana. Per primera vegada s’han publicat materials per a l’autoaprenentatge de llengua de signes catalana (LSC). Es tracta de les primeres 12 càpsules interactives i autocorrectives que permeten iniciar-se en l’aprenentatge de l’LSC. Les càpsules són sobre temes com les faules, els sentits i la geografia, i es presenten a una plataforma en línia oberta i gratuïta. Els materials han estat elaborats per un equip de 12 persones sordes i oïdores, i són accessibles des del web d’autoaprenentatge de LSC. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Web d’autoaprenentatge de LSC
  • Nextus, la plataforma educativa en català de documentals en VOSC. Aquest any 2022, la plataforma en línia Nextus de documentals per a l’àmbit de l’educació estarà disponible a sis països. Aquesta plataforma creada a Catalunya destaca i promociona pel·lícules documentals de qualitat i subtitulades en cinc idiomes, entre els quals el català, amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura. El projecte va arrencar el setembre 2021 de la mà de tres escoles a la Bisbal d’Empordà, Munic i Salònica, i ara ja es fa servir a 45 centres de l’Estat espanyol, Alemanya i Grècia, arribant a 315 docents i 7.500 alumnes. Es preveu que properament s’estengui també a França, Irlanda i Portugal. Actualment ofereix 31 pel·lícules documentals, 636 clips i 185 col·leccions com a recurs pedagògic per aprofundir sobre les diverses matèries que es treballen en centres educatius de tot tipus: instituts, universitats, escoles d’adults, etc. El material disponible és avalat per un equip pedagògic multidisciplinari. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Nextus
  • Comença el projecte ‘Més dones a la Viquipèdia!’ per visibilitzar les dones que donen nom a equipaments públics. Amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,65 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. Per millorar aquesta dada, periòdicament i durant tot l’any, els voluntaris de la Viquipèdia impulsen nous projectes. En aquest context aquest dijous 9 de març s’ha presentat el viquiprojecte Més dones, que pretén, en un any, dur a terme una tasca de visibilització dels equipaments públics dels territoris de parla catalana que tenen nom de dona, i crear a la Viquipèdia les biografies admissibles. En la presentació del primer dels informes del projecte, Catalina Girona, d’Amical Wikimedia, ha destacat la importància dels projectes que impulsen els voluntaris durant tot l’any per crear biografies de dones, i ha fet una crida a la participació de les dones en els projectes de coneixement lliure. El president de l’entitat, Miquel Codolar, ha indicat que en el marc de la sensibilització a través de les dades, es contactarà amb els instituts amb nom de dona sense entrada a la Viquipèdia per donar-los a conèixer el projecte. Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
    Projecte ‘Més dones a la Viquipèdia!’

Altres notícies del mes de març del 2022:

  • El Govern fa arribar el Pacte Nacional per la Llengua arreu de Catalunya (Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 9-3-2022)
    Tota la ciutadania és invitada a participar en el procés participatiu amb propostes, tant de caràcter individual com col·lectives, fruit tant de sessions autogestionades com de les deliberacions organitzades pel Govern mateix.
  • La immersió, morta des de dins (Galeusca de directors, Vicent Partal a VilaWeb, 25-3-2022)
    “El contrast entre els pares de Canet, que van als tribunals a defensar amb dents i ungles la immersió, i els polítics, que l’enterren, no pot ser més evident”.
  • “És la millor opció per desactivar el risc del 25%” (Entrevista d’Elena Ferran a Francesc Xavier Vila, Secretari de Política Lingüística a El Punt Avui, 26-3-2022)
    “Es reconeix que el castellà té usos en el sistema educatiu, però ningú diu que hagi de ser una assignatura. Pot anar lligat amb activitats o materials”.
    “S’ha precipitat tot. A tothom li hauria agradat parlar-ne més a fons, buscar consensos amplis i explicar-ho amb més detall”.
  • “La immersió funciona, però no s’aplica bé” (Entrevista de Pere Bosch i Cuenca a Marina Gay Faura, portaveu de Somescola, a La República – El Punt Avui, 11-3-2022)
    La sentència del Tribunal Superior de Justícia contra la immersió ha mobilitzat la comunitat educativa. La portaveu de Somescola ens parla d’aquest i d’altres reptes de l’escola catalana.
  • Qui pot salvar la llengua? (Germà Capdevila a NacióDigital, 27-3-2022)
    «Cap modificació legal no aturarà l’assetjament judicial, legal i mediàtic contra el català. Fins que Catalunya no decideixi ser independent, la batalla no s’ha de lliurar en el pla legislatiu o judicial, sinó social».
  • ClapClap, el Netflix dels continguts en català (Aida Corón a MetaData, 10-3-2022)
    La plataforma ofereix vídeos en directe i per ‘streaming’ per ajudar els usuaris de Catalunya a trobar oci, cultura i coneixement en la seva llengua.
  • La indústria d’avantguarda es diu 4.0 (Aida Corón a MetaData, 30-3-2022)
    Dades, robots, impressió 3D i automatització són els ingredients de la transformació dels processos de producció per a una economia de valor afegit.
  • Europa vol posar fre als ‘gatekeepers’ (MetaData, 29-3-2022)
    Plataformes com Amazon, Google o Facebook hauran de flexibilitzar les condicions que limitaven la competitivitat de terceres empreses al mercat digital.
  • L’estàndard que vol acabar amb el desordre de les metadades (Aida Corón a MetaData, 28-3-2022)
    La iniciativa OpenMetadata reuneix el coneixement col·laboratiu per establir un sistema i un llenguatge únic que ajudi les companyies a acabar amb les discrepàncies en la recollida, catalogació i anàlisi de les dades.
  • Com utilitzar la tecnologia en un planeta en crisi? (Clara Laguillo a MetaData, 25-3-2022)
    Fer un consum responsable dels aparells electrònics, conèixer-ne l’origen i procés de fabricació, i optar per alternatives com la reparació o la reutilització tenen un impacte positiu en el medi ambient.