Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de juny del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,18% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (66,17%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juny del 2022:

  • El Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC ha fet 20 anys. El Baròmetre de l’ús del català a Internet, creat per WICCAC el mes de juny del 2002, ha fet 20 anys. Es va crear per denunciar que moltes empreses i organitzacions que treballen en territoris de parla catalana no tenien versió en català a la seva web i intentar normalitzar-ne la presència. En aquelles dates eren poc més d’un terç les que tenien el català a la web, concretament un 38,75% el mes de setembre del 2002.
    La denúncia pública va tenir els seu efecte i la presència del català es va anar incrementant progressivament, tot i que en els darrers anys de forma molt més lenta. Actualment gairebé dos terços de les webs analitzades al baròmetre tenen versió en català, concretament el 66,18% a 30-6-2022.
    Cal destacar, però, que el baròmetre de WICCAC només fa referència a la presència del català a les webs. Creiem que es tracta d’un indicador molt significatiu de la presència del català a Internet, però ja no és l’únic, com ho era pràcticament quan es va crear l’any 2002. En l’actualitat hi ha a Internet molts més canals de presència de la llengua, com ho són les xarxes socials (Twitter, YouTube, Instagram, LinkedIn, Tik Tok, Twitch, Spotify, Pinterest, Messenger, Telegram…), assistents de veu, traductors automàtics, big data, aplicacions, videojocs, pòdcasts, etc., que fan molt més difícil controlar l’ús del català a Internet.
    Per això és més necessari que mai seguir treballant en tots aquest àmbits per normalitzar la presència del català a Internet. WICCAC ho continuarà fent, com ho ha fet fins ara, amb el seu Baròmetre de l’ús del català a Internet.
    En aquest pòdcast Pod .cat #20 de la Fundació .cat es parla de WICCAC i del baròmetre Joan Soler, de Wiccac: “El baròmetre de l’ús del català a Internet analitza mensualment unes 3.500 webs”.
  • Es presenta elKIT.CAT l’eina per aprofitar el Kit Digital en català. El president de la Fundació .cat, Genís Roca, el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, i la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca; van presentar el 7 de juny en roda de premsa elKIT.CAT, un nou portal de referència per a trobar els agents digitalitzadors en català. La presentació va tenir lloc a l’Auditori del HUB cambraDigital, a les oficines centrals de la Cambra de Comerç de Barcelona.
    elKIT.CAT serà una eina útil per a les empreses que es beneficiïn del Bo Digital, facilitant trobar col·laboradors adequats i que ofereixin els seus serveis en català. L’eina és una iniciativa de la Fundació .cat per impulsar el català a les empreses i en el món digital. elKIT.CAT treballa amb els agents digitalitzadors acreditats a red.es. Per participar en la iniciativa, contacteu amb info@elkit.cat. Més informació a la notícia de la Fundació .cat i a la de WICCAC, que hi col·labora.
    Avantatges i punts forts d’elKIT.CAT
    Kit Digital – elKIT.CAT
  • Plataforma per la Llengua presenta les propostes al Pacte Nacional per la Llengua de la Generalitat de Catalunya. Plataforma per la Llengua ha presentat un diagnòstic i les seves propostes al Pacte Nacional per la Llengua que impulsa el govern de la Generalitat de Catalunya. La iniciativa es va presentar al gener i des del mes d’abril organitza un procés participatiu perquè ciutadans i entitats puguin fer les seves aportacions en relació amb dotze eixos clau per al futur del català. A banda de les propostes, per a cada eix temàtic l’ONG del català ha aportat dades per al debat, ha apuntat els reptes als quals s’enfronta la llengua, ha formulat preguntes que caldria fer-se per enfocar correctament les polítiques lingüístiques i ha afegit informació complementària per analitzar bé la situació. L’objectiu d’aquest procés participatiu és enriquir el debat, que ha de culminar a la tardor amb la signatura del text definitiu del Pacte Nacional per la Llengua. El document que en resulti servirà de base per al futur pla de política lingüística pluriennal del govern. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Manifest en suport del català “Només hi faltes tu”
  • S’obre el termini per demanar ajuts per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics i videojocs. El Departament de Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística i la Direcció General de Cultura Digital, ha obert avui (28-6) el període per sol·licitar ajuts per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics i videojocs amb l’objectiu de promoure l’ús del català en l’àmbit tecnològic. Aquesta convocatòria s’adreça a les empreses que vulguin oferir productes digitals amb versió en català, les quals poden presentar la sol·licitud fins al proper 14 de juliol a les 14 hores. Aquesta línia de subvencions té una dotació màxima de 175.000 euros, 75.000 més que l’any 2021. En la convocatòria de l’any passat, es van atorgar ajuts a 5 aplicacions, 3 jocs, 3 plataformes audiovisuals i 4 programaris. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la informació de Gencat.cat Subvencions per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics.
  • La Generalitat i Microsoft col·laboraran en àmbits clau com la sostenibilitat, el talent, la nova economia de l’espai, la salut digital i els serveis d’IA basats en llenguatge. La Vicepresidència del Govern i Microsoft van signar el 3 de juny un protocol de col·laboració per al desenvolupament i la innovació en el sector TIC de Catalunya que estableix un marc de cooperació mútua entre ambdues entitats en àmbits prioritaris de l’estratègia digital del Govern com la sostenibilitat, el talent digital, la nova economia de l’espai, la implementació de tecnologies digitals avançades en sectors clau com la salut o la presència del català en el món digital. El protocol el van signar el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i el president de Microsoft Espanya, Alberto Granados. El vicepresident Puigneró va destacar i agrair “l’aposta de Microsoft per Catalunya i el català, que no es nova d’ara”. “Amb aquest acord, Microsoft serà d’alguna manera la primera alumna d’AINA, que ajudarà els assistents de veu i altres serveis d’Intel·ligència Artificial basats en llenguatge de Microsoft a parlar en català”, va afegir. Més informació a la notícia del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya.
  • Consellera Garriga: “Augmentem els ajuts per fomentar les pel·lícules i sèries de gran format en català”. El Departament de Cultura destinarà enguany 36,9 milions d’euros al sector audiovisual català. Ho va anunciar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va participar en l’esdeveniment “Fem un gir de guió per l’audiovisual en català”, organitzat pel Departament de Cultura per posar en valor i reivindicar la feina que fan tots els professionals del sector audiovisual català. La consellera de Cultura va desglossar que l’increment de suport al sector audiovisual s’explica, d’una banda, perquè les línies d’ajuts al sector “han augmentat de 17,5 milions d’euros el 2021 a 25,5 milions el 2022”. D’altra a banda, a més, “han retornat a Catalunya 7,5 milions provinents del conegut com a fondillo del govern de l’Estat, invertits prèviament aquí, en productes audiovisuals realitzats en llengua catalana”. A aquesta quantitat, cal sumar-hi 2,9 milions en ajuts per a sales de cinema en el marc del fons europeu NextGenerationEU, i un milió d’euros més en ajuts per compensar les pèrdues de les sales de cinema pel seu tancament forçós amb motiu de la COVID-19. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Les grans superfícies, un mal negoci pel català. Plataforma per la Llengua ha analitzat la realitat lingüística de nou grans superfícies dels territoris de parla catalana i els resultats indiquen que només tres empreses mereixen aprovar pel que fa a la seva actuació lingüística, i ho fan amb un aprovat just. Concretament, són FNAC, Flying Tiger i Decathlon. L’estudi s’ha fet a partir de les valoracions dels usuaris de la CatalApp, l’aplicació que avalua l’atenció lingüística dels establiments comercials dels territoris de parla catalana. A través d’aquesta aplicació, els usuaris valoren des dels seus telèfons mòbils l’atenció oral, escrita i virtual dels establiments comercials, i la puntuen en una escala d’entre 0 i 4. El Corte Inglés, Bricomart i Leroy Merlin, les superfícies amb les pitjors puntuacions en relació amb l’ús del català amb els consumidors. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Departament de Cultura organitza la primera taula rodona “El català als videojocs: una partida per guanyar”. La Secretaria de Política Lingüística, amb el suport de la Direcció General de Cultura Digital, organitza la primera taula rodona “El català als videojocs: una partida per guanyar”, que tindrà lloc dimarts 12 de juliol a les 18 hores, a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona. Al web vdjoc ja hi ha disponible el formulari d’inscripció. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística, i Marisol López, directora general d’Innovació i Cultura Digital, obriran la trobada, que pretén impulsar el debat entre experts vinculats al món dels videojocs, per analitzar el panorama actual i reflexionar al voltant de les millors opcions per incrementar el català en aquest sector estratègic. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la notícia La Taula del Videojoc presenta una bateria de 60 actuacions per accelerar el posicionament social i estratègic del videojoc a Catalunya de Govern.cat.
  • ASUS introdueix el català en els manuals d’ús i l’atenció telefònica. La marca taiwanesa ASUS, productora de components informàtics i una de les marques mundials líder en fabricació i venda d’ordinadors portàtils, ja ofereix en línia els manuals d’ús de quatre dels productes més venuts a l’Estat espanyol. Es tracta dels monitors VG248QE i XG27VQ i dels portàtils Zenbook UX431 i Zenbook UX325. L’empresa, que ja oferia mòbils intel·ligents configurats en llengua catalana, també ha confirmat que està en disposició d’atendre telefònicament en català els clients que desitgin ser atesos en aquesta llengua. A més a més, ofereix un formulari en línia de suport tècnic en què el consumidor pot requerir assistència tècnica, fer reclamacions o demanar informació en llengua catalana, de manera que es garanteix l’atenció al client en català, tant oralment com per escrit. Paral·lelament, ASUS ha fet un primer pas per incloure la llengua catalana al web. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Netflix incorpora els primers títols en català fruit del compromís amb el Departament de Cultura. El compromís establert entre el Departament de Cultura i Netflix el març d’aquest any comença a donar els seus fruits. La plataforma de vídeo a demanda ja ha incorporat una dotzena de títols per tal d’assolir l’objectiu principal de l’entesa: Netflix inclourà 70 pel·lícules en català cada any. Ho ha explicat avui (28-6) la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en resposta a una interpel·lació al Govern sobre l’impuls del sector audiovisual en català al Parlament de Catalunya. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Apple incorpora el català en el principal lector de pantalla per a usuaris cecs i amb poca visió. El principal lector de pantalla d’Apple per a usuaris cecs i amb poca visió, VoiceOver, ja està disponible en català, després de la recent incorporació de més de vint llengües, entre les quals hi ha el basc, el gallec, el bengalí, el búlgar, l’ucraïnès i el vietnamita. Els usuaris també poden triar desenes de veus noves que estan optimitzades per a funcions d’assistència en els diferents idiomes. Aquests nous idiomes, variants locals i veus també estaran disponibles per a les funcions d’accessibilitat Speak Selection i Speak Screen. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Presentarem un recurs contra la decisió del TSJC d’excloure’ns del cas de la sentència del 25%. Plataforma per la Llengua presentarà un recurs en contra de la decisió del TSJC, que ha decidit excloure totes les entitats que pretenien recórrer la interlocutòria que ordenava al Govern l’execució de la sentència del 25%. La decisió és del tot irregular i, en el cas de l’ONG del català, l’excusa que al·lega el tribunal per no acceptar-la com a part interessada és particularment ridícula, i més encara tenint en compte que el tribunal sí que ha acceptat com a mínim dues entitats que defensen el castellà. Plataforma per la Llengua, juntament amb altres organitzacions, conformen un front judicial que va demanar personar-se a la causa per tombar la interlocutòria i, a través d’un tràmit diferenciat, per cercar la nul·litat de la sentència. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El govern espanyol obliga els sol·licitants de subvencions a traduir la documentació al castellà. Plataforma per la Llengua denuncia que el govern espanyol imposa el castellà a persones, empreses o entitats que vulguin acollir-se a moltes de les seves ajudes, subvencions i bonificacions. L’entitat ha detectat en diferents ocasions que el govern estatal condiciona aquestes ajudes al fet que els documents que s’hi presentin siguin en castellà i que, fins i tot, en alguns casos, el cost de traduir els textos al castellà acaba sent superior a l’import econòmic al qual s’opta. Per a l’ONG del català, això desincentiva l’ús del català en documents privats que s’han de presentar públicament, com ara estatuts d’associacions o escriptures d’empreses, i fa que algunes ajudes només siguin útils per als que ja tenen els documents en castellà. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Llançam una campanya perquè la nova Llei de consum de les Illes garantesqui el català. Plataforma per la Llengua acaba de llançar una campanya per a reclamar que la nova Llei de consum de les Illes Balears sigui més ambiciosa i garantesqui els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants. Amb el lema “Siguem consumidors de primera. Amb els drets lingüístics no es comercia”, un portal web proposa deu mesures per a millorar l’avantprojecte de llei presentat el 2021 pel Govern de les Illes Balears i reivindica que la nova llei s’aprovi aquesta legislatura, que acaba el 2023, per a deixar enrere la llei del 2014, que va convertir els catalanoparlants en consumidors de segona. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya “Siguem consumidors de primera”
  • Gran acord del sistema universitari i de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i científic. El Departament de Recerca i Universitats va presentar el 2 de juny les mesures del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca durant l’acte El català, punt de trobada, la cloenda del qual va anar a càrrec de la consellera Gemma Geis. Per primera vegada, s’arriba a un gran acord amb les universitats i els centres de recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va destacar que “un dels aspectes més rellevants d’aquest pla és el consens i, per això, vull agrair molt sincerament la implicació de tot el sistema universitari i de recerca per poder bastir aquest gran acord de país”. Més informació a la notícia del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
  • El Departament de Justícia presenta la diagnosi i el primer paquet de mesures per revertir la situació del català a la justícia. “La situació del català a l’àmbit de la justícia és delicada. Calia fer un esforç; és una responsabilitat del govern de Catalunya i òbviament del Departament de Justícia que l’ha d’entomar en primera persona per revertir aquesta realitat”. Ho ha afirmat aquest matí (16-6) la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, durant la presentació del primer paquet de mesures que posarà en marxa el Departament per fer front a les males xifres de l’ús del català a la Justícia. Es tracta del nou Pla de foment del català que, per primer cop, vertebrarà un conjunt d’actuacions concretes per impulsar el català en els diferents àmbits de la conselleria, més enllà dels jutjats i l’Administració de justícia. La titular de Justícia ha ressaltat que “revertir aquesta realitat és una feina que hem de fer també i sobretot per garantir els drets lingüístics: els drets lingüístics de tota la població”. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de juny del 2022:

  • Oberta la convocatòria del 3r Premi ARA de Còmic en Català (Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 16-6-2022)
    La Secretaria de Política Lingüística dona suport al guardó per potenciar la presència de la llengua catalana en els nous gèneres de no-ficció que estan sorgint en el còmic adult.
  • Resguard per al català (Rosa M. Bravo a El Punt Avui, 23-6-2022)
    Un nou decret desplegarà el règim lingüístic de la llei d’educació.
    Ho farà a partir de 50 suggeriments del Consell Lingüístic Assessor.
    El consell vol que el C1 no s’obtingui automàticament en acabar l’ESO.
  • Com pujar a primera (J. Bordes a El Punt Avui, 21-6-2022)
    L’Estat aportarà 7,5 milions per produir cinema en català a partir de la nova llei audiovisual i permetrà d’arribar a 36 milions per al cinema autòcton enguany.
  • Col·lapsem un local de la cadena Takumi per reclamar que tingui la carta en català (Plataforma per la Llengua, 14-6-2022)
    Una quarantena de voluntaris de Plataforma per la Llengua col·lapsen un local de la cadena Takumi per reclamar que la cadena garanteixi els drets lingüístics dels consumidors.
    La iniciativa s’emmarca en la Setmana pel català i s’afegeix a les accions que van col·lapsar dos establiments de la cadena Five Guys i Surf House el 18 de febrer.
  • Demanem als candidats de les legislatives franceses que es comprometin amb el català (Plataforma per la Llengua, 10-6-2022)
    Plataforma per la Llengua envia una carta als candidats a les eleccions legislatives franceses amb set propostes per impulsar el català a la Catalunya del Nord.
    Unitat Catalana, NUPES, Sí al País Català i el Partit Socialista ja han respost la carta de l’entitat mentre que el Partit Pirata l’ha inclòs al fòrum digital de la seva web.
  • Aconseguim més de 37.000 euros per salvar la Biblioteca Catalana de l’Alguer (Plataforma per la Llengua, 16-6-2022)
    La campanya impulsada per Plataforma per la Llengua permetrà remodelar les instal·lacions de la històrica biblioteca i millorar-ne el servei, editar un parell de publicacions en alguerès i dinamitzar activitats escolars i de cultura popular en català.
    El finançament aconseguit multiplica per 2,5 l’objectiu inicial i converteix la campanya en una de les més exitoses de la història de l’entitat.
  • El govern espanyol admet que Renfe exclou el valencià de la megafonia perquè “els trens són vells” (Plataforma per la Llengua, 1-6-2022)
    El Ministeri de Transports ha reconegut la discriminació del valencià a la megafonia dels trens entre Tortosa a València després que Plataforma per la Llengua publicara una gravació que ho demostrava.
    L’executiu espanyol ha justificat l’exclusió il·legal del valencià al·legant que no tots els missatges de megafonia es poden pregravar, però l’àudio aportat com a prova per l’ONG del valencià demostra que tots els missatges són pregravats.
  • El videojoc, una qüestió de país (Marc Vilajosana a MetaData, 16-6-2022)
    La Generalitat confirma la seva aposta per un sector que ja factura 552 MEUR amb una seixantena d’actuacions per consolidar i internacionalitzar la indústria.