Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de juliol del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,24% (alt), 0,06 punts percentuals superior al del mes anterior (66,18%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juliol del 2022:

  • El Catalanitzador de Softcatalà assoleix els 200.000 usuaris. L’aplicació per a PC «Catalanitzador» de Softcatalà acaba de superar les 200.000 actuacions. Aquest programa funciona baixant dels llocs web dels fabricants els paquets de llengua en català dels seus productes, si hi són disponibles, i instal·lant-los al vostre ordinador. Alguns exemples són els paquets en català del sistema operatiu, l’MS Office, el Chrome, el Firefox, el LibreOffice, l’Acrobat Reader, etc. També instal·la el paquet de correcció en català LanguageTool. Un pic ha acabat, l’aplicació del Catalanitzador no queda instal·lada, i ja es pot suprimir el fitxer executable del disc dur amb total seguretat.
    El Catalanitzador va començar a rodar el 9 de gener de 2012, i això fa que hagi estat ajudant a catalanitzar ordinadors més de 10 anys. El fet de tenir catalanitzat el PC i els navegadors web ajuda a donar visibilitat al català a la xarxa, es reflecteix en les estadístiques de les principals companyies d’internet, i n’afavoreix la creació de nous continguts en català, ja que així es visibilitza que hi ha mercat d’usuaris. Més informació a la notícia de Softcatalà.
    Catalanitzador de Softcatalà
  • La llengua és el quart motiu de discriminació a Barcelona, i les discriminacions per parlar en català s’enfilen un 17%. La llengua ha estat un any més, el passat 2021, el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021, que es va presentar aquest dimecres (13-7) al Centre Cívic Convent de Sant Agustí i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGTBI-fòbiques i aporofòbiques (per motiu de pobresa). L’informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, les dades han estat aportades, bàsicament, per l’ONG del català. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2021 (PDF de 124 pàgines)
  • Llancem una nova campanya per animar els no catalanoparlants a matricular-se en català a la universitat. La campanya, que s’ha fet pública coincidint amb el període de matriculació universitària, vol animar els estudiants a matricular-se a grups docents impartits en català. L’objectiu no és només normalitzar el català com a llengua acadèmica, sinó també que aquests alumnes aprenguin la llengua i la incorporin en la seva vida social i cultural. El format són cartells, volants i un conjunt de vídeos curts amb les experiències d’estudiants que han après el català gràcies a la universitat i ho recomanen. La iniciativa, impulsada per Plataforma per la Llengua amb el suport de la Generalitat de Catalunya, anima els universitaris a tenir un primer contacte amb el català perquè s’atreveixin a aprendre’l i fer-se’l seu. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • L’educació en el lleure, tercera fase de la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”. L’educació en el lleure és el sector protagonista de la tercera fase de “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”, la iniciativa impulsada per Plataforma per la Llengua i els sindicats SEPC, USTEC-STEs i Intersindical-CSC, que ja ha aconseguit més de 37.000 signatures. La campanya, que va començar el setembre passat, coincidint amb l’inici de curs escolar, promou la responsabilitat lingüística de les persones més vinculades amb els infants i joves posant al seu abast recursos tant en paper com en format digital. L’objectiu és que els adults exerceixin de “referents lingüístics”, és a dir, que siguin conscients que poden revertir el decreixement en l’ús del català amb actituds lingüístiques responsables. És un fet rellevant en un sector, el juvenil, força vulnerable a uns hàbits lingüístics que sovint beneficien el castellà en detriment del català. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis!”
  • Apple estrena Música Catalana amb 20 llistes de reproducció. Apple ha llançat aquest mes de juliol Música Catalana, un web amb vint llistes de reproducció de diferents gèneres i artistes d’arreu dels territoris de parla catalana. Aquesta publicació impulsarà el trànsit d’escoltes de la música en català i farà créixer el rendiment econòmic dels artistes catalans gràcies a un millor posicionament. Segons la plataforma, Música Catalana representa “una ampliació de l’oferta que permetrà als nostres clients gaudir de més música en llengua catalana, i servirà perquè els artistes puguin promocionar la seva obra en una plataforma internacional”. Amb aquestes llistes, els editors d’Apple Music −la segona plataforma mundial de música en línia després d’Spotify− responen al gran volum d’escoltes de música en català, als moviments de la competència i a les gestions de la Secretaria de Política Lingüística que, entre d’altres serveis, ha demanat el llançament de l’assistent de veu Siri en llengua catalana. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Música Catalana – Apple Music
  • Els governs català, andorrà, balear i valencià unifiquen la informació de l’acreditació del català. El reconeixement mutu dels certificats de coneixement del català dels governs català, andorrà, balear i valencià ha guanyat visibilitat amb la unificació de la informació als seus respectius webs, fruit de l’acord dels governs que formen part de la Declaració de Palma. Així, els webs de cada govern publiquen la mateixa informació en relació a l’acreditació dels diversos nivells de coneixements de català. Aquest acord dona visibilitat a la unitat de criteris de certificació i evidencia la unitat de la llengua. A més, significa una millora per als ciutadans que volen obtenir un certificat perquè se’ls ofereix un punt d’entrada comú per tenir tota la informació necessària sobre l’oficialitat dels certificats, nivells i descripció de les proves i contactes de cada administració. El passat 1 de juliol, els representants de la política lingüística dels governs català, balear i valencià es van reunir a Palma i van anunciar l’acord, al qual s’hi ha afegit el govern andorrà. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Les beques de formació en igualtat de gènere exigeixen el domini del castellà. El segon trimestre de 2022 s’han aprovat 63 noves normes que discriminen la llengua catalana i privilegien la castellana. El tractament antiigualitari de les llengües autòctones és tan estructural a l’Estat espanyol i està tan assumit com a normal que el reprodueix fins i tot una institució dedicada al principi de la igualtat. El Ministeri d’Igualtat, dirigit per la dirigent d’Unidas Podemos Irene Montero, va aprovar el 14 de juny una ordre (Ordre IGD/548/2022) que regulava la concessió de beques de formació en matèria d’igualtat de gènere de l’Institut de les Dones i que incloïa, a les bases, una previsió que els candidats havien d’acreditar “domini suficient de la llengua espanyola”. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Normatives estatals que imposen el castellà del 2n trimestre de 2022 (PDF de 8 pàgines)
  • El català recula en els estudis de Dret de Catalunya, s’estanca a les Illes Balears i creix al País Valencià. El català és minoritari en el conjunt dels graus i màsters de Dret de les universitats catalanes, i és anecdòtic o inexistent a les facultats de les Illes Balears i el País Valencià. Ho diuen les dades que ha obtingut Plataforma per la Llengua després d’analitzar els plans docents de les assignatures dels graus i màsters de Dret i les dades publicades als webs de les facultats. Segons aquesta anàlisi, al Principat només s’imparteixen en català el 38% de les hores dels graus i el 28,7% de les del màster; al País Valencià, el 23,8% de la docència dels graus i el 5,6% de la dels màsters, i a les Illes Balears, el 21,7% de les classes del grau. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El govern de la Generalitat de Catalunya oblida el català als festivals de música que subvenciona. Els festivals de música subvencionats amb diners de la Generalitat de Catalunya deixen de banda la música en català, que en la majoria de casos no arriba al 30% de la música vocal que programen. Són dades d’un estudi de Plataforma per la Llengua, que, després de constatar el 2018 que les ajudes públiques a la música no ajudaven la música en català, ha volgut analitzar ara si la situació ha millorat. La resposta és que no: que aquesta anomalia encara no s’ha resolt. L’estudi de l’ONG del català posa el focus en les ajudes de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), l’organisme del Departament de Cultura encarregat de promoure la producció de continguts culturals, i també en el percentatge de música en català dels cinc principals festivals subvencionats. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El projecte AINA supera el milió de noves veus enregistrades per fer que les màquines entenguin i parlin català. El projecte AINA ha superat aquest cap de setmana (2 i 3 de juliol) el milió de talls de veu (frasesentregistrades) després de menys de cinc mesos des de l’inici de la campanya ‘La nostra llengua és la teva veu’’ que el Govern de Catalunya va llançar a mitjans de febrer amb l’objectiu de recollir el màxim de veus possible per nodrir de continguts la primera versió del corpus de veu del català, imprescindible per ensenyar les màquines a entendre i parlar la nostra llengua.
    Des que va començar la campanya i fins avui, doncs, ja s’ha aconseguit arribar a 1.006.000 talls de veu nous enregistrats i a gairebé 1.400 hores noves gravades. Aquestes són fites que s’afegeixen a les aconseguides per la campanya gràcies a l’excel·lent resposta de ciutadania, que va fer que en poc més d’un mes el català passés a ser la segona llengua del món amb més locutors a Common Voice, només per darrere de l’anglès, i que en menys de dos mesos s’assolís un dels objectius que els impulsors del projecte s’havien marcat per a tot el 2022: superar les 2.000 hores de gravació a la plataforma (actualment, més de 2.400). Més informació a la notícia del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya.
    Campanya “La nostra llengua és la teva veu – Projecte AINA
  • El Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística es reuneix a Santiago. La Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística en què participen els governs de Galícia, Euskadi, Catalunya, Illes Balears, Navarra i la Generalitat Valenciana han celebrat avui (22-7) al Pazo de San Roque de Santiago de Compostel·la la seva reunió ordinària anual. Hi han acordat diferents temes d’interès per a les polítiques lingüístiques de les seves comunitats respectives, així com accions conjuntes de promoció de les seves llengües pròpies.
    A la trobada hi han assistit Valentín García, secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia; Miren Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc; Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; Mikel Arregi, director-gerent d’Euskarabidea/Instituto Navarro de l’Euskera i Marc Jiménez, subdirector general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Els governs de la Declaració de Palma treballaran conjuntament per optar al PERTE “Nova economia de la llengua”. Els responsables de política lingüística del Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana s’han trobat aquest divendres (1-7) al matí a Palma. La reunió, que s’emmarca en la Declaració de Palma, ha comptat amb la presència de Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears; F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, a més dels respectius equips de treball.
    Durant la trobada s’ha parlat del projecte estratègic per a la recuperació i la transformació econòmica (PERTE) “Nova economia de la llengua”, promogut pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, que té com a objectiu convertir les llengües oficials en elements tractors de la transformació digital. En aquest sentit, s’ha destacat la necessitat que els tres governs facin front comú i presentin projectes conjunts a fi que la llengua compartida pugui optar als recursos econòmics prevists. Cal recordar que el PERTE inclou eixos d’actuació cabdals per garantir el futur de la llengua, com poden ser la intel·ligència artificial, l’aprenentatge de la llengua o les indústries culturals. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Les parelles lingüístiques del Voluntariat per la Llengua augmenten durant el 2021 i són majoritàriament dones. El Voluntariat per la llengua (VxL), impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ha superat ja les 158.000 parelles lingüístiques des que es va iniciar el programa l’any 2003. L’any 2021 es van crear 7.351 parelles lingüístiques, xifra que fins i tot supera la de l’any anterior.
    El VxL és un programa que facilita la conversa en català a les persones que tenen coneixements bàsics de la llengua i necessiten practicar-la per adquirir fluïdesa (aprenents) amb persones que el parlen normalment (voluntaris). Reconegut per la Unió Europea, el VxL s’ha adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano (Itàlia), Flandes (Bèlgica). Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • AMIC Directes, el concurs de joves creadors de contingut audiovisual en català. L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) ha presentat avui (22-7), al Col·legi de Periodistes de Catalunya, AMIC Directes, un concurs de joves creadors de contingut audiovisual en català adreçat a alumnes de 2n cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà. AMIC Directes proposa crear un contingut audiovisual a través d’una plataforma (Twitch, Youtube…) , d’una durada mínima de 20 minuts, i tindrà dues categories de participació: territori i esports. El concurs començarà al setembre i al desembre un jurat especialitzat realitzarà la selecció. A la presentació la professora de Lingüística i presidenta del consell lingüístic assessor del Govern, Carme Junyent, ha destacat que l’objectiu és rehabilitar la llengua catalana de la forma més atractiva pels joves, ja que en definitiva són el futur. Més informació a la notícia de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC).
  • La nova sèrie de ‘El Senyor dels Anells’ s’estrenarà doblada al català. La sèrie El Senyor dels Anells: Els anells del poder, que retorna a les pantalles l’univers de J.R.R. Tolkien, serà doblada al català, tal com ha avançat en exclusiva el diari Berria, que ho ha compartit amb VilaWeb. La sèrie també serà disponible en basc i es podrà veure a partir del 2 de setembre a la plataforma Prime Video. Serà la més cara de la història de la televisió. Més informació a la notícia de VilaWeb.
  • Més del 75% dels advocats es relacionen habitualment en català, però només el 37% el fan servir per a treballar. El 75,7% dels advocats es relacionen habitualment en català entre ells: un 44% sempre o de manera majoritària, i un 31,7% tant en català com en castellà. Malgrat això, només el 36,6% dels advocats diuen treballar en català. Són dades de l’enquesta que Plataforma per la Llengua ha encarregat a l’empresa GESOP, una enquesta que també conclou que el 63,8% dels advocats són catalanoparlants i que, en el cas dels menors de 41 anys, el percentatge puja al 64,2%. Tot i ser més catalanoparlants, els advocats més joves també són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9%. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La consellera de Cultura i el president del FC Barcelona es reuneixen per compartir estratègies de foment del català. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno, s’han reunit aquest matí (12-7) amb el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta; i el vicepresident primer de l’entitat, Rafa Yuste, per tal de posar en comú iniciatives de promoció de la llengua català en l’àmbit esportiu i institucional. La trobada, que ha tingut lloc a les instal·lacions del Club, s’emmarca en la ronda que està desenvolupant el Departament de Cultura per teixir aliances en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, que també vol que l’ús del català no quedi al marge de la pràctica esportiva, generalitzada i present arreu del país: “L’esport travessa totes les capes socials, amb implicacions lingüístiques evidents”, ha destacat el Secretari de Política Lingüística, “suposa una important xarxa de persones que es comuniquen contínuament i alhora genera referents socials de primer ordre, que amb les seves actituds influeixen clarament en el comportament de la societat.”. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de juliol del 2022:

  • El CPNL ofereix més de 1.300 cursos de català pel setembre (Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 25-7-2022)
    El període d’inscripció serà entre el 12 i el 16 de setembre i les proves de col·locació prèvies es poden sol·licitar fins al 26 de juliol i entre el 5 i el 9 de setembre.
  • El cicle de cinema a la fresca de Montjuïc exclou el català de la programació (Plataforma per la Llengua, 25-7-2022)
    Sala Montjuïc, que rep finançament de l’Ajuntament de Barcelona, projectarà amb subtítols en castellà fins a nou pel·lícules que ja disposen d’una versió subtitulada en català.
    ‘Alcarràs’, l’única pel·lícula en català, s’ha projectat subtitulada en castellà, mentre que ‘Relatos salvajes’ s’ha subtitulat en anglès.
  • Les ‘start-ups’ industrials demanen pas (L’Econòmic, 10.7-2022)
    Augmenta el nombre de firmes de nova creació que tenen al darrere un producte industrial d’alt contingut tecnològic ona expansiva. Catalunya té molts números per crear un ecosistema al voltant d’aquest perfil de companyies.
  • 5 consells per tenir unes vacances cibersegures (MetaData, 27-7-2022)
    Diversificar els magatzems de dades, comptar amb tres còpies o tenir les actualitzacions al dia són pautes bàsiques per garantir la seguretat de les dades personals i corporatives.
  • El problema no van ser mai els percentatges (Ot Bou Costa a VilaWeb, 4-7-2022)
    L’objectiu autèntic de l’atac judicial contra el català era crear un clima de conflicte i d’enfrontament, esmicolar el vell consens de la immersió.
  • Pacte multilateral per una literatura de Països Catalans (Sebastià Bennasar a VilaWeb, 7-7-2022)
    La Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mallorca Literària, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua creen una primera acció conjunta per a promoure autors a tots els Països Catalans.
  • El vehicle connectat es dissenya al Baix Penedès (MetaData, 29-7-2022)
    Applus+ IDIADA ofereix serveis d’enginyeria especialitzats en el sector de l’automoció vinculats a la xarxa mòbil per explotar el seu potencial tecnològic en la mobilitat.