Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’agost del 2023.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,54% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (66,52%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’agost del 2023:

  • Les discriminacions per parlar en català a Barcelona creixen més d’un 60 %, i el català és el quart motiu més habitual de discriminació. Parlar en català ha estat aquest 2022 el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2022, que s’ha publicat avui (2-8) i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, LGTBI-fòbiques i per motiu de salut (sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental). Les discriminacions denunciades per parlar en català passen de ser les cinquenes més freqüents a les quartes més habituals, i creixen, a més, un 63,6 %.
    L’informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d’un treball conjunt amb l’Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua demana al govern espanyol que faci públic el memoràndum que presentarà al Consell de la UE per fer oficial el català. Plataforma per la Llengua ha celebrat el pas del ministre d’exteriors espanyol José Manuel Albares d’enviar una carta al Consell de la UE per sol·licitar la inclusió del català, el basc i el gallec al reglament europeu que estableix quines són les llengües oficials de la UE.
    En un article publicat avui (20-8) a El Periódico de Catalunya, l’ONG del català defensa que la carta d’Albares és una bona notícia però matisa que és només el primer pas d’un recorregut que encara presenta incògnites.
    El següent pas que reclama l’entitat és que el govern espanyol faci públic el memoràndum que presentarà al Consell per confirmar que el que sol·licitarà de manera específica és la incorporació del català “al llistat de llengües de l’article 1 del Reglament, que és el que estableix quines són les llengües oficials i de treball de la UE, i no cap altra cosa”. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua troba insuficient la proposta de Sánchez “d’impulsar el català a les institucions” i reclama l’oficialitat un cop més. Plataforma per la Llengua ha qualificat avui (16-8) d’insuficient la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de “desplegar l’ús del català” a les institucions europees.
    L’ONG del català ha reiterat que és de vital importància que el català sigui afegit al llistat de llengües oficials de la UE que s’estableix el Reglament 1/1958 i no només que se’n “promogui l’ús a les institucions”, tal com ha promès el president espanyol de manera clarament ambigua.
    L’entitat ha recordat que l’ús del català en institucions com el Parlament Europeu és només un dels avantatges que suposa l’oficialitat però que, en canvi, no fa que el català gaudeixi de tota la protecció legal que sí que suposaria que fos una llengua oficial de la UE. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Com valoren les entitats per la llengua la petició d’oficialitat del català a la UE?. Ahir (16-8) al matí, el govern espanyol va demanar formalment que el català, l’èuscar i el gallec siguen llengües de ple dret a la Unió Europea. Aquesta era una de les condicions que Junts per Catalunya havia posat al PSOE per votar Francina Armengol com a presidenta de la mesa del congrés espanyol. Com a comprovant, hi ha una carta signada per José Manuel Albares, el ministre d’Afers Estrangers espanyol en funcions. El 19 de setembre és convocada la pròxima reunió del Consell, que serà presidida per Pedro Sánchez, i serà l’escenari on es podrà veure si la petició es resol.
    Hem demanat a algunes de les principals entitats per la llengua –Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua– com valoren que el govern espanyol haja demanat finalment d’incloure el català al reglament de llengües de la UE i quin impacte tindrà, no solament a Europa, sinó al país. Més informació a la notícia de Laura Escartí a VilaWeb.
  • Denunciem que la Generalitat Valenciana vulnera l’Estatut i ignora la normativa lingüística del País Valencià. El Twitter de la Conselleria d’Agricultura, sota la direcció de VOX, vulnera sistemàticament la llei i ignora la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és l’encarregada de vetllar per l’ús normal i oficial del valencià. Per exemple, aquest dimecres 23 d’agost ha publicat una piulada en què s’hi poden observar fins a cinc faltes d’ortografia.
    Plataforma per la Llengua País Valencià manifesta que el Consell de PP i VOX busca fragmentar la llengua i estudia mesures legals per tal de garantir els drets lingüístics dels valencians. En eixe sentit, l’entitat pel valencià presentarà una reclamació formal a la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística per cadascuna de les vegades que hi haja incompliment de la normativa de l’AVL, en cas que el propi Consell no corregisca aquesta actitud envers la llengua. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Per què l’oficialitat del català a la UE és clau per a protegir la llengua dins el seu territori lingüístic?. Malgrat els petits passos per a fer visible la llengua catalana al si de les institucions europees, com van ser l’aprovació de la resolució del Parlament Europeu impulsada per la diputada Viviane Reding del 1990 o l’obertura de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona el 1992, el català continua fora de la llista de llengües oficials de la UE quasi quaranta anys després de l’adhesió de l’estat espanyol a la Unió Europea.
    El català és avui dia oficial als territoris de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. A més, és l’única llengua oficial al Principat d’Andorra, raó per la qual es pot utilitzar a l’Assemblea General de les Nacions Unides. La llengua catalana es parla a tres estats de la UE (Espanya, França i Itàlia) i compta amb més parlants que moltes de les vint-i-quatre llengües que actualment són oficials a la Unió Europea, com ara el búlgar, el croat, el finès, el danès, l’eslovac, el lituà, l’eslovè, el letó, l’estonià, el maltès i l’irlandès. Més informació a la notícia d’Albert Royo Mariné a VilaWeb.
  • Deu preguntes i respostes que aclareixen el debat sobre l’oficialitat del català a Europa.
    1. Què va passar de diferent, ahir (16-8)?
    Com a part del pacte entre Junts i el PSOE per a la proclamació de Francina Armengol presidenta del congrés, el govern espanyol va demanar de manera oficial la introducció del català, l’èuscar i el gallec dins el reglament lingüístic de la Unió Europea. Concretament, el ministre d’Afers Estrangers espanyol va enviar a les 8.18 una carta en què explicava que l’estat volia modificar el reglament 1, que marca el règim lingüístic del bloc europeu, perquè el català, l’èuscar i el gallec fossin llengües de ple dret.
    2. Això no s’havia demanat i promès abans?
    Sí. S’havia proclamat moltes vegades i també ho havia promès el govern espanyol. Concretament, José Luis Rodríguez Zapatero s’hi va comprometre el 2005, sense arribar a fer-ho mai. No s’havia fet mai el pas d’engegar l’acció legislativa de modificar el reglament 1. Això no obstant, era una opció perfectament legal i possible d’ençà de l’entrada de l’estat espanyol a la Unió Europea –aleshores, Comunitat Europea– l’any 1986. Més informació a la notícia de VilaWeb.
  • Farem arribar el Síndic de Drets Lingüístics a tot Catalunya per conscienciar els catalanoparlants dels seus drets. El Síndic de Drets Lingüístics recorrerà Catalunya defensant els drets dels catalanoparlants. 280 donants que, a través d’una campanya de micromecenatge, han fet superar la xifra de 10.000 euros que Plataforma per la Llengua es va marcar com a necessària per fer consolidar aquesta eina que vetlla pels drets lingüístics al Principat.
    El Síndic de Drets Lingüístics és una iniciativa que va arrencar al febrer, i, des de llavors, ha recollit queixes i consultes sobre drets lingüístics, i ha ofert assessorament legal a les víctimes de discriminació lingüística a diverses poblacions de Catalunya. Amb l’èxit d’aquesta campanya de micromecenatge, l’entitat podrà estendre aquest servei itinerant a diferents localitats del Principat, acostar-lo a la ciutadania i mobilitzar voluntaris per recollir les queixes de forma presencial. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El català, entre les 40 llengües que es fan servir més a internet, segons un estudi de @w3c. El català ha entrat al rànquing de les quaranta llengües que es fan servir més a internet, segons un estudi de World Wide Web Consortium (W3C), un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards a internet. En una llista plagada de llengües amb estat propi, el català ocupa el lloc número 35, amb un 0,1% del volum d’activitats a internet. Encapçalen el rànquing l’anglès, que acapara més de la meitat de les activitats a internet, el castellà, amb un 5,3%, el rus (4,8%), l’alemany (4,5%) i el francès (4,3%). Més informació al tuit d’Àlex Hinojo, que ho va anticipar, i a la notícia de VilaWeb.
  • Netflix incorpora les quatre temporades en català d”Avatar, la llegenda de la Korra’. La sèrie, creada entre el 2012 i el 2014 als Estats Units i amb influències de l’anime, va ser doblada i emesa per la CCMA l’any 2019. Es tracta d’una seqüela d’Avatar: l’últim mestre de l’aire, i transcorre anys més tard en aquesta mateixa ambientació. Explica la història d’Avatar, l’única persona capaç de dominar tots quatre elements: aire, aigua, terra i foc. En aquesta ocasió es reencarna en la jove Korra, una noia de disset anys.
    L’acord del març del 2022 entre el Departament de Cultura i Netflix ha impulsat fins a l’actualitat el doblatge i subtitulació en català de més d’un centenar de títols propis de la plataforma. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes d’agost del 2023:

  • Qüestió de noms, encara (Gabriel Bibiloni a VilaWeb, 28-8-2023)
    Per a fer un model unitari tothom ha de cedir i renunciar a una part de les seves formes, i ara ningú no està disposat a renunciar a res; ans al contrari, la tendència apunta a augmentar encara més la diferenciació dialectal.
  • Respondrem amb accions legals a les mesures dels ajuntaments de Palma i Calvià contra el català (Plataforma per la Llengua, 2-8-2023)
    Plataforma per la Llengua estudia quines són les millors vies per a recórrer contra la modificació del reglament lingüístic de l’Ajuntament de Palma i l’exclusió del català com a requisit en dues empreses públiques de Calvià.
    L’entitat es reunirà pròximament amb el nou batle de Palma, Jaime Martínez, i li recordarà que la llei del règim jurídic de l’administració de les Illes Balears fixa que les comunicacions de les administracions amb els ciutadans han de ser en català.
  • (VÍDEO) 46 sentències que demostren la unitat de la llengua (Racó Català – Diari La Veu, 25-8-2023)
    L’advocat Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu, va enregistrar el 2014 aquestes resolucions al Consell Jurídic Consultiu del País Valencià per a evidenciar la inexistència del conflicte lingüístic.
  • Les lingüistes arrasen a les xarxes (Racó Català, 28-8-2023)
    La ‘Filòloga de guàrdia’, ‘La incorrecta’ i ‘Laura Couch Polyglot’ fan divulgació del català amb estils molt diferents.
  • [ÀUDIO] Save the Children truca a una simpatitzant i l’acusa de maleducada perquè demana ser atesa en català (Plataforma per la Llengua, 31-8-2023)
    La treballadora de l’ONG es molesta perquè la simpatitzant no canvia al castellà i li diu: «Tú a mí me entiendes, pero yo a ti no, te lo digo por educación, simplemente».
    Plataforma per la Llengua considera que és inconcebible que una ONG com Save the Children no sigui curosa amb el respecte dels drets lingüístics.
    El Codi de Consum de Catalunya indica que els consumidors tenen dret de ser atesos en català en les seves relacions de consum.
  • L’Església catalana ja no ho és gaire (Enric Gomà a Núvol, 30-8-2023)
    A l’Església catòlica, hi ha una qüestió que comença a ser prou preocupant: la presència de la llengua catalana en la vida de les parròquies disminueix.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: