Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de desembre del 2023.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,59% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (66,58%).
  • Hi ha 9 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de desembre del 2023:

  • 25 anys de Softcatalà: celebracions, pencaires i molta estima!. Dissabte 16 de desembre a les 10.00 h va ser la data triada per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de Softcatalà a la Casa Milà, la Pedrera (Barcelona), després de l’èxit dels actes a València i a Palma.
    L’esdeveniment es va articular al voltant de diverses converses temàtiques amb membres de l’associació, i va ser conduït per la periodista nord-catalana Júlia Taurinyà, com va dir ella mateixa, per aportar «un xic de Catalunya Nord en aquest acte». I és que Softcatalà, com es feu palès durant l’acte, treballa perquè hi hagi més representació de totes les varietats del català. En primer lloc, Taurinyà va donar pas a una actuació musical: si bé havia estat anunciada l’actuació de Cesk Freixas, finalment el cantautor del Penedès no va poder assistir-hi per un problema de logística familiar. Adrià Mor, cantautor de música sardocatalana i membre de Softcatalà, va entomar el repte d’obrir l’acte amb una interpretació de la seva cançó «Sarda i trista» amb veu i guitarra.
    Abans de fer pujar a l’escenari els membres fundadors de Softcatalà, Taurinyà va presentar el primer dels dos vídeos que hem fet al llarg del 2023 per a celebrar el nostre aniversari, titulat «A Softcatalà, ens encanta l’arròs».
    Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • Més de 7.000 persones passen per la Farga de l’Hospitalet en la segona edició de SAGA, saló del ‘gaming’. Més de 7.000 persones han passat per la Farga de l’Hospitalet de Llobregat per visitar la segona edició de SAGA, saló del gaming, que Plataforma per la Llengua ha organitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Això és el doble d’assistents que en la primera edició, quan en van ser 3.500. La iniciativa, que vol ser el punt de trobada de les comunitats catalanoparlants vinculades al món del videojoc, ha reunit 75 expositors entre empreses, clubs i centres formatius, ha lliurat els Premis SAGA als videojocs en català de l’any i ha acollit competicions de League of Legends amb el Futbol Club Barcelona com a convidat especial. En els partits del diumenge, per primera vegada a la història s’han pogut sentir les veus del videojoc doblades al català gràcies a una versió de demostració feta per la comunitat gamer catalanoparlant.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Quan fem goig, com a país. Softcatalà ha celebrat aquest cap de setmana (16-12) els vint-i-cinc anys de vida. I els han celebrats treballant –amb una reunió de treball dels voluntaris. I també amb un acte públic, dissabte al matí, que als assistents ens va deixar aquell bon regust de tenir davant un magnífic exemple de quan el país fa goig, del bo i millor d’aquest país, de la nostra societat.
    Crec que tots devem estar d’acord que sense l’existència d’aquesta gent, de la tasca d’aquesta gent durant anys dedicada a la llengua i al codi lliure, avui no seríem això que som. Seríem, segur, una cosa molt pitjor que no som. I també que la manera com han aconseguit, a partir d’una simple i humil associació de voluntaris, de mantenir i posar el català en la primera línia de la globalització tecnològica és simplement impressionant.
    Però, més enllà de la faena concreta que desenvolupen, avui voldria dir que Softcatalà també posa en relleu una manera d’encarar-se amb el temps que vivim i el país on som, que, en aquest moment de males cares i emprenyades, em sembla que paga la pena de remarcar. Perquè és un gran ensenyament social. I –no cal ni dir-ho– nacional, també.
    Més informació a l’editorial de Vicent Partal a VilaWeb sobre el 25è aniversari de Softcatalà.
  • Menys d’un 1% dels webs vinculats a l’administració general de l’Estat espanyol són plenament en català. Plataforma per la Llengua publica avui (29-12) un nou report sobre la presència del català a les pàgines web de l’administració general de l’Estat, un estudi que fa dos anys va passar de ser anual a bianual atesa l’absència de millora en la presència de la llengua. En l’edició d’enguany, el report conclou que el 70,4% dels portals no tenien cap contingut en català i que, del 29,6% amb continguts en català, només el 2,9% eren plenament operatius en aquest idioma. Això vol dir que els webs amb una versió catalana equivalent de la castellana eren un mer 0,9% del total, menys d’un de cada cent. L’observació d’aquest any 2023 s’ha fet amb una mostra de 470 pàgines (el 2017 havien estat 254).
    En la majoria de pàgines amb una versió en català, la presència real d’aquesta llengua és residual: el 54,0% (el 16,0% del total) només tenen traduïts alguns menús estàtics i continguts de les primeres planes de navegació. El 43,2% dels webs amb algun contingut en català (el 12,8% del total) tenen una versió parcialment traduïda aquesta llengua, o, el que és el mateix, una versió més que residual però tampoc no plenament equiparable a la castellana. Aquestes dades es poden consultar al report “El català, ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol (2023)”.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe “El català, ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol (2023)” (PDF 6,05 Mb)
  • Una cinquantena de productes tecnològics incorporen el català amb el suport del Departament de Cultura. El Departament de Cultura, per mitjà de la Secretaria de Política Lingüística, ha donat suport a 56 projectes a través de la línia subvenció per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics corresponent als anys 2022 i 2023. En concret, l’any 2023 s’han subvencionat 31 projectes per un import de 957.226 € i l’any 2022 es van atorgar ajuts a 25 projectes per un import total de 650.304 €.
    Enguany els ajuts atorgats han permès la incorporació del català a 18 continguts digitals, 9 programaris i 4 aplicacions. Per àmbits, 13 corresponen a productes per a autoescoles, 9 de l’àmbit de formació, 6 d’empresa, 2 del lleure i un de salut. L’any passat van ser 10 aplicacions per a mòbils, 10 continguts digitals, 3 videojocs i 2 programaris, alguns dels quals amb un recorregut ampli. Per àmbits, 11 estan relacionats amb la formació, 8 amb el lleure, 4 amb l’empresa i 2 amb la salut.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El Departament de Cultura dona suport a la incorporació del català a 19 videojocs amb 200.000 euros. El Departament de Cultura donarà suport a la incorporació del català a 19 videojocs per un import de 194.833 euros. Entre els videojocs subvencionats n’hi ha d’educatius com Niní aprèn a comptar de l’estudi Tangible Fun, adreçat a infants de 4 a 8 anys; videojocs d’estudis independents com CLeM de Mango Protocol, Antro de Gatera Studio, Forgotten Fragments de Binary Phoenix, Soliloquy del Guillem Serra o The Old Man and his Cat de Playstark Games. Destaquen també la presència de minijocs o jocs de mòbil: projectes més petits però amb un gran impacte potencial com Endless Siege, Basket Champs o Longest Word.
    La Secretaria de Política Lingüística ha catalogat més de 165 jocs plenament operatius en català a la base de dades VDJOC, un instrument que permet difondre’ls i afavorir-ne l’ús.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Base de dades VDJOC de Videojocs en català
  • “Hi tens dret!”, nova campanya d’informació sobre els drets lingüístics a Catalunya. “El CIEMEN presenta la campanya “Hi tens dret! El català depèn de tots”, creada amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania, especialment els joves, sobre els seus drets lingüístics.
    La iniciativa, que consisteix en una campanya viral de 5 vídeos i 6 infografies, tracta àmbits clau sobre els drets lingüístics dels catalanoparlants, com ara la seva relació amb el comerç i el consum, amb la justícia, amb la formació reglada, amb l’atenció sanitària i amb els cossos policials i forces de seguretat.”
    A partir del convenciment que la protecció legal d’una llengua no és suficient per garantir-ne la defensa efectiva, la campanya posa èmfasi en la necessitat que els parlants de la llengua catalana siguin conscients dels seus drets lingüístics i estiguin disposats a exercir-los.
    Més informació a la notícia del CIEMEN.
    Campanya “Hi tens dret! El català depèn de tots”
  • Celebrant 19 anys de compromís amb la cultura i la llengua catalana: Aniversari de la Fundació .cat. Avui (28-12) és un dia especial per a la Fundació .cat, ja que celebrem el nostre 19è aniversari! El 28 de desembre de 2004 es va dissoldre l’Associació puntCAT per donar pas a La Fundació .cat. La Fundació va néixer amb l’objectiu de gestionar el domini .cat, una eina clau per la visibilitat de la identitat catalana a la xarxa. Durant aquests anys els dominis .cat han crescut fins als més de 112.000 actuals i s’han convertit en un clar referent a nivell català i internacional.
    Aquesta és una història d’èxit de la societat civil catalana, és l’èxit d’una aposta valenta que 19 anys més tard s’ha consolidat i que tots ara donem ja per establerta. El domini .cat va ser el primer domini cultural d’internet, obrint el camí als centenars de dominis culturals que existeixen actualment.
    Més enllà de continuar treballant per fer créixer el domini .cat, la Fundació .cat també ha assumit el repte d’ajudar a consolidar la comunitat catalana digital. Durant la seva història ha impulsat i desenvolupat molts projectes en aquest sentit: La creació de continguts, programes de formació gratuïta o donant suport a iniciatives de tercers.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • Un nou estudi promogut per Política Lingüística analitza l’ús del català entre els joves i proposa pautes per promoure’l. La Secretaria de Política Lingüística ha publicat en línia un nou estudi amb el títol Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció. L’estudi mostra un diagnòstic de la situació i els reptes del català entre el jovent a partir de l’anàlisi de dades provinents de diverses fonts i, alhora, proporciona uns principis d’actuació per promoure l’ús de la llengua catalana en aquesta franja de població.
    Aquest treball té l’origen en un informe elaborat l’any 2018 per a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i té una finalitat doble. El primer objectiu és oferir un diagnòstic de la situació i els reptes del català entre els joves a la Catalunya contemporània a partir de diferents fonts de dades, tant qualitatives com quantitatives, amb especial deteniment en els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2018 (EULP18). El segon objectiu és proporcionar uns principis d’actuació, sobretot en l’àmbit discursiu, que siguin útils per promoure l’ús de la llengua catalana en aquesta franja de població.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Estudi “Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció” (PDF 98 pàgines)
  • Softcatalà celebra 25 anys de promoció del català a Internet i en les noves tecnologies. Softcatalà va celebrar el 16-12 els seus 25 anys d’història en un acte a La Pedrera en què es va repassar i reivindicar la trajectòria de l’entitat i la seva feina en defensa del català tant a Internet com en l’àmbit de les noves tecnologies. L’esdeveniment va servir per fer balanç de la seva tasca i reafirmar el compromís amb el creixement i la promoció de la llengua de cara al futur.
    L’acte va estar conduït per la periodista Júlia Taurinyà i va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost, entre d’altres personalitats del món cultural i tecnològic.
    Durant l’acte, es va presentar el còmic de Softcatalà, un projecte que materialitza el compromís de l’entitat d’arribar a públics no necessàriament tècnics, i igualment interessats per mantenir la llengua i difondre l’ús de la llengua i les eines que l’associació posa a l’abast per a aconseguir-ho.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • La Generalitat de Catalunya col·labora amb el SAGA, Saló del ‘gaming’, per enfortir el videojoc en català. El SAGA, Saló del gaming, organitzat per Plataforma per la Llengua amb el suport de la Generalitat de Catalunya, té lloc des d’avui (1-12) fins al diumenge 3 de desembre a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. El saló amplia la seva durada i duplica l’espai firal, que arriba fins els 7.000 metres quadrats per consolidar-se com el gran esdeveniment per promoure el sector del videojoc en català. El SAGA amplia la seva aposta amb l’augment d’activitats formatives dirigides a instituts, 75 expositors, l’abordatge específic de temes com el gènere, la inclusió i l’accessibilitat i amb l’estrena d’un nou escenari per gaudir de les competicions.
    El Departament de Cultura participa al SAGA amb un gran estand a l’espai firal que vol donar a conèixer al públic general i als professionals totes les actuacions, eines i programes vinculats a l’impuls del videojoc en català des de tots els àmbits de l’ecosistema: formació, indústria, comunitats, art i llengua.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística publica el quart i últim Tast de ‘Fils de conversa’, recurs digital per promoure la conversa en català de forma lúdica. La Secretaria de Política Lingüística publica el quart Tast de Fils de conversa, recurs digital per promoure la conversa en català. Els Tastos són una petita mostra de les gairebé 400 activitats que es poden trobar a les 10 unitats de què consta Fils de conversa, amb l’objectiu d’estimular l’expressió oral a través de vídeos, àudios i jocs. En total hi ha quatre Tastos que s’han anat renovant trimestralment, al llarg de l’any 2023.
    Cada Tast de Fils de conversa consisteix en una imatge interactiva amb cinc o sis interaccions que remeten a una activitat de caràcter lúdic.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Fils de conversa
  • El govern espanyol no ha fet tot el que podia fer per convèncer els estats sobre l’oficialitat durant la presidència de la UE. El govern espanyol no ha fet tot el que estava a les seves mans. Aquesta és la valoració de Plataforma per la Llengua al fet que culmini l’última reunió del Comitè d’Assumptes Generals durant la presidència espanyola de la UE sense que s’hagi pres una decisió favorable a l’oficialitat.
    L’entitat considera que el govern espanyol tenia temps per fer prendre una decisió als estats de la UE durant la seva presidència, ja que tota la informació sol·licitada per alguns països ja era damunt la taula durant la darrera reunió i es tracta d’una reforma d’un reglament d’únicament vuit articles.
    Segons l’ONG del català, el govern espanyol no s’hi ha esforçat com sí que ho ha fet per negociar altres coses que eren del seu interès com, per exemple, la presidència espanyola del Banc Europeu d’Inversions.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Un informe jurídic internacional confirma la legalitat de fer oficial el català a la UE. No hi ha cap impediment legal perquè el català esdevingui la 25a llengua oficial de la Unió Europea. Aquesta és la principal conclusió de l’informe jurídic internacional sobre l’oficialitat del català a la UE, presentat per Plataforma per la Llengua en roda de premsa aquesta tarda (6-12) a Brussel·les.
    Aquest document ha estat elaborat per experts de reconegut prestigi internacional en l’àmbit del dret i del règim lingüístic europeu: Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i Takis Tridimas professor de Dret Europeu al King’s College de Londres i codirector del Centre de Dret Europeu en aquest institució. L’informe ha estat coordinat pel jurista Pol Cruz-Corominas.
    Aquest és el primer informe jurídic del món acadèmic en què s’analitza la petició d’oficialitat del català feta pel govern espanyol al Consell de la UE aquest agost. De fet, no hi ha ningú a l’àmbit acadèmic del dret europeu que sostingui que el català no compleix els requisits legals necessaris per ser una llengua oficial de la Unió Europea.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe jurídic
  • L’oficina de Palma de Plataforma per la Llengua incorpora un dispositiu per a controlar la visibilitat dels resultats en català a Google. Plataforma per la Llengua Illes Balears ha entrat a formar part de la Xarxa de monitoratge del català digital, una campanya duita a terme per l’Aliança per la presència digital del català, de la qual forma part l’entitat. La Fundació .cat, coordinadora de l’Aliança, ha instal·lat a l’oficina de Plataforma per la Llengua a Palma un dispositiu de monitoratge que permet detectar incidències pel que fa a la visibilitat del català als resultats de Google.
    La instal·lació del sensor a la seu de les Illes Balears de l’ONG del català s’emmarca en el projecte de la Xarxa de monitoratge del català digital per a desplegar una sèrie de dispositius arreu del territori, de baix cost i gestionats a distància a través de la Fundació .cat. Els aparells fan cerques web i comuniquen els resultats al servidor de la fundació, on s’estudien aquests resultats per a conèixer com evoluciona el posicionament del català a Internet.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • L’ONU mostra preocupació per la situació del català a l’escola i demana revisar les sentències del TSJC en contra de la immersió. El relator especial de l’ONU per als afers de les minories insta l’Estat espanyol a pronunciar-se sobre la compatibilitat de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de la immersió lingüística amb la legislació internacional. El relator ho ha expressat en una resposta, que fem pública ara, a set organitzacions de la societat civil (Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical-CSC), que es van unir per informar-lo sobre la campanya dels tribunals espanyols per posar fi a la immersió lingüística i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu de Catalunya.
    L’informe del relator, encara Fernand de Varennes, considera que “reduir l’ús de la llengua catalana en l’exitós programa d’immersió a Catalunya correria el risc que els infants i alumnes d’entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària”.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Aconseguim que les polítiques lingüístiques guanyin importància entre les prioritats dels ajuntaments catalans. Plataforma per la Llengua està aconseguint que la política lingüística entri de ple en l’àmbit municipal i fa una crida als consistoris i als partits per aprofitar la negociació dels pressupostos de 2024 per incloure-hi partides econòmiques específiques per a promoure el català. L’entitat va impulsar la campanya Vota per la llengua en el marc de les passades eleccions del 28 de maig, i, de moment, ja ha aconseguit que una desena d’ajuntaments hagin incorporat una regidoria específica de política lingüística i uns quants més ja treballin per impulsar l’ús del català durant el nou mandat.
    Girona, Terrassa, Vic, Sant Cugat del Vallès, Tiana, Artés, Martorelles, la Garriga i Montblanc són alguns dels municipis que ja han incorporat una regidoria pròpia per a les polítiques lingüístiques a instàncies de l’ONG del català.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘Vota per la llengua!’
  • La reforma de la llei de plurilingüisme suposaria un nou atac als valencianoparlants i un pas més per a reduir l’ús del valencià. Plataforma per la Llengua considera que l’aprovació de l’esborrany de la reforma de la llei de plurilingüisme impulsada pel PP i Vox suposaria un nou retrocés en matèria lingüística al País Valencià, i no només atemptaria contra el principi d’igualtat constitucional, sinó que marcaria un abans i un després en l’ensenyament del valencià arreu del territori. Per a l’entitat, l’objectiu del Consell de la Generalitat Valenciana és aniquilar la llengua pròpia i castellanitzar totalment el País Valencià en la línia del que ja fan les institucions estatals, a través d’una legalitat i una acció política supremacista, que crea una jerarquia entre els grups lingüístics autòctons.
    Amb la proposta de reforma, s’avançaria cap a l’eliminació del mínim del 25% d’ensenyament en valencià a les comarques de predomini lingüístic castellà, i la llengua pròpia també perdria pes a les comarques valencianoparlants.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.

Altres notícies del mes de desembre del 2023:

  • Els 10 articles tecnològics més llegits del 2023 (MetaData, 28-12-2023)
    El naixement de la plataforma 3CAT, el 40è aniversari de TV3, el polèmic ús de ChatGPT a les escoles i les recomanacions de llibres i pòdcasts copen el rànquing de temes que més han interessat l’audiència de MetaData.
  • Softcatalà, el cas d’èxit més extraordinari del català (Bel Zaballa a VilaWeb, 16-12-2023)
    Els membres i amics de Softcatalà celebren amb una festa a la Pedrera els vint-i-cinc anys d’aquesta entitat sense ànim de lucre.
    En parlem amb Belén Ivars, responsable de xarxes socials i comunicació.
  • Denunciem a l’ONU la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’àmbit sanitari (Plataforma per la Llengua, 5-12-2023)
    Òscar-Adrià Ibàñez, cap de les àrees d’Internacional i Drets Lingüístics i Administracions de Plataforma per la Llengua, demana al relator especial de l’ONU per a les Minories, Nicolas Levrat, que intervingui per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants als centres de salut.
    El representant de l’entitat recorda que l’ús del català amb els metges ha caigut a Catalunya del 47 % al 39 % en els últims quinze anys i que el sistema sanitari és l’àmbit en què més discriminacions lingüístiques es registren tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears.
    Atendre els pacients en la seva llengua en millora el pronòstic mèdic segons una investigació publicada a la revista de l’Associació de Metges del Canadà (CMAJ).
  • LAL Pink Girona i Família Iogurt Girona, finalistes de la Copa de les Estrelles del League of Legends de SAGA, saló del gaming (Plataforma per la Llengua, 2-12-2023)
    SAGA, saló del gaming, que va arrencar ahir i s’allargarà fins diumenge a la tarda a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, ja ha aplegat més de sis mil persones .En la jornada d’avui, el contingut en directe de SAGA, retransmès a Twich per gamesportselectronics, ha batut el rècord d’audiència en les retransmissions de videojocs en català, amb un pic de 1418 espectadors únics simultanis.
    El guanyador de la Copa de les Estrelles de la competició LIOP del League of Legends es coneixerà demà al migdia; abans, però, tots dos finalistes s’enfrontaran a l’equip professional del Futbol Club Barcelona a les 11 h.
  • Josep Carreras demana a Itàlia que accepti el català com a llengua oficial de la Unió Europea (Plataforma per la Llengua, 4-12-2023)
    L’antic component d’Els Tres Tenors es dirigeix a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, en un nou vídeo de la campanya de Plataforma per la Llengua.
    Carreras recorda que la primera traducció de la Divina Comèdia en vers va ser al català, i demana a Meloni que accepti l’oficialitat d’una “llengua germana de l’italià”.
    El 12 de desembre, el Consell de la UE tornarà a debatre l’oficialitat, que, eventualment, es podria dur a votació.
  • Presentam al·legacions amb el PSIB al nou reglament lingüístic de l’Ajuntament de Calvià (Plataforma per la Llengua, 12-12-2023)
    Plataforma per la Llengua Illes Balears considera que el reglament és un exercici de catalanofòbia i té com a objectiu l’arraconament de la llengua pròpia del territori.
    El document va en contra de normatives en vigor, com la Llei de normalització lingüística, el Decret d’ús de les dues llengües oficials en l’administració de la CAIB o l’Estatut d’Autonomia.
  • Influenciadors, el català i la CCMA (Alba Tebar Gutiérrez a VilaWeb, 8-12-2023)
    La Corporació Catalans de Mitjans Audiovisuals opta per fitxar influenciadors catalans que creen contingut en castellà i així atraure públic nou.
  • Humanitzar la tecnologia, amb ulls de dona (Marta Clua a MetaData, 15-12-2023)
    Els assajos ‘Antes muerta que analógica’ i ‘Rehumanizando la tecnologia’ reivindiquen, des del punt de vista femení, la necessitat d’una digitalització ètica, solidària i amb esperit crític.
  • Lliure elecció de llengua? (Maria Antònia Font a VilaWeb, 30-12-2023)
    Maria Antònia Font, filòloga i activista pel català, recorda que un pacte entre dos partits no pot violentar el paper del català a l’escola a les Illes pactat entre la societat i les institucions.
  • El TERMCAT publica en línia un avançament del Diccionari de bàsquet (Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 13-12-2023)
    El TERMCAT publica en línia un avançament del ‘Diccionari de bàsquet’, elaborat en col·laboració amb la Federació Catalana de Basquetbol i Catalunya Ràdio, amb la previsió de continuar-hi treballant al llarg del 2024.
  • Una advocada denega documents jurídics en català a una ciutadana de les Illes Balears en un procés de divorci (Plataforma per la Llengua, 28-12-2023)
    La víctima va sol·licitar reiterades vegades el conveni regulador del divorci en català, però la lletrada responsable del cas no li va voler oferir el conveni traduït i li va plantejar que, si el volia, hauria d’assumir-ne el sobrecost.
    L’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears va intervenir i va demostrar una vegada més la seva utilitat, fent evidents els motius pels quals el PP i Vox la volen tancar.
  • La política de la llengua (Carme Vidalhuguet a Nació, 18-12-2023)
    «Es fan cada cop més palesos els neguits seriosos sobre el futur de la llengua catalana en tot el domini lingüístic».
  • Castellanarcat (Jordi Martí Monllau a Núvol, 12-12-2023)
    Usuaris que, en pujar a un taxi, es deixen la llengua a la vorera, no fos cas que el conductor oblidés tota cortesia i el trajecte es convertís en un mal viatge…
  • Épépé (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 25-12-2023)
    Els parlants de llengües subordinades no anem pel món amb la mateixa tranquil·litat, ni tan sols a casa nostra.
  • Deu mots catalans amb un origen curiós (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 23-12-2023)
    Sabeu d’on procedeix el mot “cantimplora”? I “festuc”? I “xafarder”? I “somiatruites”? · Fem un viatge per la història de la llengua, tot parlant de l’origen singular de deu mots.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: