Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de març del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,52% (alt), el mateix que el del mes anterior (65,52%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de març del 2019:

  • La Plataforma per la Llengua demana als candidats a les europees que es comprometin a fer oficial el català a la UE. El català rep un tractament inèdit a la Unió Europea, en comparació amb les altres llengües europees de dimensions similars. No hi ha cap altra llengua amb 10 milions de parlants que no sigui oficial de la Unió i, com a mínim, d’un dels estats membres. Per tal de revertir aquesta situació, la Plataforma per la Llengua ha començat a reunir-se aquesta tarda (5 de març) amb diversos candidats a les eleccions europees del proper maig, per tal de demanar-los que es comprometin a millorar la situació del català a Europa. Actualment, el català no pot emprar-se a l’Eurocambra tot i el compromís preelectorals del president Tajani. Fins ara els candidats d’ERC, Comuns i IU han expressat la seva voluntat de defensar la llengua davant les institucions europees. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha assegurat que “la Unió Europea no pot seguir girant l’esquena als 10 milions d’europeus que parlen una llengua no oficial de la UE”. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • La plataforma de retransmissions de vídeo en directe Twitch reconeix el català com a idioma de retransmissió. Twitch és una plataforma de retransmissions de vídeo en directe que ha guanyat molta popularitat durant els últims anys. Ara mateix, s’hi concentra gran part de la comunitat aficionada a consumir o crear contingut audiovisual. La catalana no n’és una excepció. No obstant això, la plataforma no reconeixia el català a l’hora de filtrar el contingut segons l’idioma, perjudicant greument els “streamers” i la cerca per part del públic. Amb l’objectiu de revertir aquesta tendència, la comunitat es va unir per reivindicar i demanar la integració de la llengua catalana a la plataforma sota la campanya “#CatalanLoveTwitch”, iniciada per Roger Baldomà. Després de convertir-se en una de les propostes més populars del sistema de suggeriments de Twitch amb gairebé 3.000 vots, la campanya ha culminat amb un èxit rotund. A partir d’ara, Twitch ja permet filtrar contingut i emissions en llengua catalana. Els creadors i creadores poden utilitzar el sistema d’etiquetes per indicar que l’emissió és en català. De la mateixa manera, el públic pot cercar el contingut amb molta més facilitat. Únicament hem d’entrar a la pàgina “explorar” i afegir “catalán” a la selecció de filtres. Més informació a la notícia d’El Tecnològic.
  • Rebuig d’Amical Wikimedia i Softcatalà a la nova directiva de Drets d’Autor de la UE. El Parlament Europeu va aprovar, amb 348 vots a favor i 274 en contra, la nova directiva de drets d’autor, molt criticada per activistes defensors de la llibertat de difusió de la informació i per creadors de contingut d’Internet. Destaquem el rebuig que hi han expressat Amical Wikimedia (Viquipèdia en català) i Softcatalà. Totes dues van fer una vaga de tancament de les seves webs en protesta per aquesta nova directiva, especialment pels seus articles 15 i 17 (originals 11 i 13). Sobre la nova directiva, Amical Wikimedia diu que “El text final de la directiva sobre drets d’autor per al mercat únic digital impedirà l’accés al coneixement i beneficiarà indegudament les grans empreses i les indústries titulars de drets. Tot i la incorporació d’alguns avenços en el text, des de Wikimedia no es pot donar suport a una reforma que, en el seu nucli, pretén controlar radicalment la compartició d’informació a la xarxa”. Per la seva banda, Softcatalà expressa que “la nova directiva representa una amenaça a la llibertat d’expressió i crea obstacles per accedir a la xarxa tot afegint-hi noves barreres, filtres i restriccions, abastables només per uns pocs proveïdors tecnològics arreu del món, els quals paradoxalment no són europeus”. Més informació a l’article d’Amical Wikimedia, traduït i adaptat de l’original d’Allison Davenport (Fundació Wikimedia), i al comunicat de Softcatalà.
  • Salvant la bretxa lingüística: l’impacte dels drets lingüístics sobre la llibertat a Internet. L’accés a la informació a Internet és diferent d’una llengua a una altra; no obstant això, els usuaris poden sorprendre’s de com la llengua que parlen condiciona la seva experiència a Internet. Més del 50% de la xarxa està en anglès, fet que supera amb escreix el nombre de parlants nadius d’anglès al món, i està lluny de la representació d’altres llengües majoritàries. De fet, segons alguns investigadors, l’alemany és la segona llengua més visible en línia, malgrat que representa un conjunt molt més petit de parlants respecte a llengües com l’àrab. Per tant, com impacten aquestes estadístiques la comunitat d’Internet lliure? Per respondre a això, ens fixem en les barreres de l’idioma en els drets humans i com la comunitat de codi obert pot jugar un gran paper en el canvi de la realitat lingüística a Internet. Els drets lingüístics són un dret humà. Més informació a l’article de Softcatalà, amb traducció de Jordi Mas de la versió original en anglès d’Andrea Brás.
  • Creix el nombre d’usuaris que fan servir el català en les aplicacions digitals respecte del 2013. La comparativa entre els resultats lingüístics de l’Enquesta sobre TIC a les llars de 2017 i de 2013 mostra més presència del català en entorns digitals. Els usuaris que fan servir la llengua catalana quan interactuen en xats i fòrums digitals ha crescut un 31,4% segons la comparativa entre els resultats de l’Enquesta territorial TIC a les llars de l’any 2013 (que era del 31,8%) i la mateixa enquesta corresponent a l’any 2017 (que és del 63,2%). Aquest percentatge del 63,2% correspon a la xifra agregada del nombre d’usuaris que han respost dient que interactuen en català en aquests espais digitals “sempre o gairebé sempre”(39,5%) i “algunes vegades” (23,7%). Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Vist i plau de l’estat francès a l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. Divendres 29 de març a Perpinyà, la presidenta de la regió Occitanie, Carole Delga, va anunciar que el govern francès ha donat el vist i plau a l’Oficina Pública de la Llengua catalana (OPLC). Ho va anunciar juntament amb la presidenta del Conseil General, Hermeline Malherbe, que s’ha referit a aquest fet a la seua pagina de Facebook oficial. Carole Delga va explicar que els han confirmat la seua participació amb una aportació de 100.000 € i que l’oficina obrirà portes el mes de juny a les instal·lacions de la Universitat de Perpinyà i promourà el català però també la cultura i els llaços entre Catalunya Nord i Catalunya Sud. Més informació a la notícia publicada a VilaWeb per Teo Vidal i Maria Benejam.

Altres notícies del mes de març:

  • Aconseguim que es pugui presentar l’IVA trimestral en català (Plataforma per la Llengua, 8-3-2019)
    L’Agència Tributària espanyola incorpora de nou la llengua catalana en el model 303 d’autoliquidació trimestral.
    Tanmateix, continuem reclamant que l’aplicació es faci extensiva també al model 390 de resum anual de l’IVA.
  • Orange: “Aquí se habla español porque estamos en España” (Plataforma per la Llengua, 12-3-2019)
    La Plataforma per la Llengua denuncia l’actitud catalanòfoba del departament de Promocions de la companyia i iniciarà un procediment administratiu contra Orange.
    “Ja n’hi ha prou, de creure que humiliar els catalanoparlants surt de franc: encoratgem els consumidors a canviar a empreses lingüísticament responsables”, ha assegurat Òscar Escuder, president de l’ONG del català.
    El web proudecatalanofobia.cat ja ha recollit més de 20.000 signatures per posar fi a aquestes actitud.
  • El ‘Diccionari de relacions internacionals’, nova publicació del TERMCAT (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 15-3-2019)
    Elaborat amb el suport del Govern d’Andorra i la col·laboració del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, recull més de 1.300 termes.
  • Quan el català ‘no toca’ (Mail Obert de Marta Rojals a VilaWeb, 11-3-2019)
    «No té res a veure amb el fet de ser o no ser independentista, feminista o paracaigudista: una llengua que no serveix per a fer-la servir, no pot sobreviure».
  • ‘Apodereu-vos en llengua forastera’ (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 14-3-2019)
    La massiva sortida de l’armari feminista és la gran revolta del segle XXI. Ara la pregunta és: les dones catalanes sabran aprofitar aquesta força descomunal a favor de l’altra gran esclafada del país, la llengua?
  • ‘C’est qui le bilingue?’ (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 21-3-2019)
    Un dels ensenyaments del conflicte polític és que si un no vol dos no s’entenen. Per entendre’s cal voluntat, però també un llenguatge compartit. Avui, curset acceleradíssim de sociolingüística amb dades noves.
  • Zeñó hué (2) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 8-3-2019)
    La subsecció ‘Articles sobre el judici i la llengua’ continua creixent. Avui, amb rodolí i tot: de com parlar malament no és pas qüestió d’accent.
  • Sesquilingüisme II, la seqüela (una faula futbolaire) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 28-3-2019)
    #Volemacollirmanontroppo. Fem de tot perquè els de fora no aprenguin la llengua, i després ens queixem que som minoria. Per què en diuen bilingües quan volen dir mesells?
  • Mediacions (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 25-3-2019)
    «Benvingut sigui l’esforç rigorós de categoritzar i descriure la competència de mediació en ensenyar llengües i fins i tot la temptativa arriscada de provar d’avaluar-la».

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: