Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de juliol del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,61% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,60%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juliol del 2019:

  • La Plataforma per la Llengua presenta dos informes, un amb les queixes recollides (570) i un altre amb les discriminacions lingüístiques greus (25) gestionades l’any 2018. Augmenten un 32 % les queixes per discriminació lingüística el 2018. La Plataforma per la Llengua va rebre 570 queixes de catalanoparlants que van veure vulnerats els seus drets lingüístics. L’entitat va denunciar 25 casos de discriminació lingüística greu per part de l’Administració pública durant l’any passat. La Plataforma per la Llengua atén i gestiona reclamacions i queixes de consumidors sobre el tracte i l’atenció lingüística d’empreses i institucions que operen en el domini lingüístic del català. A més, des del 2015, també sistematitza la recollida de discriminacions lingüístiques greus per part de l’Administració pública. Després d’analitzar i gestionar les dades, l’ONG del català ha presentat dos informes, un amb les queixes recollides durant el 2018 i un altre amb les discriminacions lingüístiques greus gestionades durant el mateix any, perquè l’entitat considera que la conscienciació dels catalanoparlants sobre els drets que tenen és també una forma de fer-los valer i reivindicar-los. En aquest sentit, des d’aquest mateix 2019 la Plataforma per la Llengua és membre de la Taula d’Entitats d’Atenció a les Víctimes de Discriminació de Barcelona, un exemple de bona pràctica que l’entitat considera que hauria d’estendre’s a altres ciutats com València o Palma. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Informe de queixes lingüístiques 2018 (PDF 1,50 Mb)
    Informe de discriminacions lingüístiques 2018: «Así yo no puedo darle por acatada la Constitución. Por favor, en castellano.» (PDF 560,04 Kb)
  • Presentada l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 (EULP 2018). Augmenten els coneixements però disminueix l’ús habitual del català. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, van presentar el passat 8 de juliol els resultats de l’enquesta en una roda de premsa celebrada a Arts Santa Mònica. Van destacar que els percentatges de coneixements de català s’acosten progressivament als d’abans de la gran onada migratòria (2003-2008). També que el 94,4 % de la població de Catalunya entén el català, 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure, així com en fet que en els darrers cinc anys, ha augmentat en 400.000 el nombre de persones que saben escriure en català, en 300.000 les que el saben llegir, en 160.000 les que el saben parlar i en 128.000 les que l’entenen. Com a dada negativa, però, cal destacar que, comparat amb el 2003, el català ha passat de ser la llengua habitual del 46% dels enquestats a només el 36%, tot i que, segons l’estudi, hi ha un 7% de persones més que fan servir indistintament el català i el castellà. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Resum dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 (PDF 2,23 MB i 41 pàgines)
  • La Plataforma per la Llengua alerta de la situació lingüística als patis escolars i convida la comunitat educativa a engegar una campanya de país. Només un 14,6 % de les converses als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya són en català, tal com va avançar l’entitat fa unes setmanes. “El que hi ha en joc no és només la llengua: és, sobretot, la cohesió social”, alerta Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. “Un alt percentatge d’adolescents no veuen el català com un instrument atractiu, útil i propi”, adverteix l’ONG del català. “L’estat de la llengua requereix que ens activem des de tots els fronts possibles”, avança Escuder. La Plataforma per la Llengua va presentar el passat 18 de juliol l’estudi sociolingüístic realitzat als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya. La investigació, que l’entitat va avançar parcialment en el marc de l’InformeCAT 2019 presentat fa unes setmanes, apunta que el català només és present en el 24,3 % de les converses. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha indicat que l’estudi s’ha fet per poder “parlar amb propietat” sobre l’estat del català en espais de lleure infantil i juvenil com els patis. “Els patis són un dels punts principals d’interacció i lleure entre infants i adolescents, i per tant és on podem detectar quin instrument consideren més útil i adient per comunicar-se entre ells: quina és, de forma espontània, la seva llengua comuna”. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya (PDF 679,67 Kb)
  • Espanya, entre els països a la cua d’Europa en el reconeixement lingüístic de llengües de dimensions mitjanes. La Plataforma per la Llengua ha presentat l’estudi Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?, en què compara la situació d’Espanya en relació amb Bèlgica, Suïssa i el Canadà en el tractament de les llengües pròpies de dimensions mitjanes. També fa una anàlisi comparada amb altres contextos, especialment dins de la Unió Europea i dels països del Consell d’Europa. Les constitucions espanyola i búlgara són les úniques del món que estableixen explícitament l’obligació de saber una llengua. Tanmateix, l’espanyola és l’única del món que estableix aquesta obligació en un article principal (el 3) i també per als parlants que viuen fora del territori històric de la llengua imposada; és a dir, per exemple, per als ciutadans que parlen català en els territoris on és llengua pròpia. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Estudi Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística? (PDF 837,42 Kb)
  • El Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació puntCAT impulsen noves mesures per estendre l’ús del català al comerç local en l’entorn digital. La presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Ester Franquesa, i el president de la Fundació puntCAT, Carles Salvadó, van signar el passat 25 de juliol un conveni de col·laboració per al foment de l’ús del català en entorns digitals en l’àmbit de l’empresa i del comerç local. L’acte de signatura va tenir lloc a la seu de la Direcció General de Política Lingüística, a Barcelona. L’objectiu de l’acord és fer créixer la presència de la llengua catalana en els webs d’establiments comercials, fonamentalment per mitjà de sessions conjuntes de sensibilització, amb informació sobre els valors de l’ús de la llengua catalana en l’atenció als clients i consumidors i sobre els recursos lingüístics disponibles en línia. Més informació a les notícies de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació puntCAT.
  • Trenta-vuit noves normes imposen el castellà durant el segon trimestre del 2019. Contràriament al que repeteixen constantment els partits, organitzacions i mitjans de comunicació identificats amb el nacionalisme espanyol, el castellà és una llengua molt regulada. La forta presència d’aquest idioma en el sector privat català no es pot deslligar de l’acció continuada del poder públic a favor seu. Durant el segon trimestre d’enguany s’han aprovat fins a 16 noves normatives que imposen l’ús del castellà a les empreses privades i algunes d’addicionals que estableixen l’obligació de les administracions d’emprar aquesta llengua en actuacions relacionades amb les empreses i el mercat. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Consulteu totes les normes impositives
  • “Desprotegides, malgrat tot”, un reportatge interactiu sobre la violència masclista. En el mig any que portem, 3 dones han mort a Catalunya en situació de violència masclista. Es calcula que una de cada 16 dones ha passat per un fet greu el darrer any (en total, 201.210). Més de 75 mil han patit fets molt greus. 23 mil es van atrevir a denunciar-ho, iniciant processos judicials d’un parell d’anys. D’aquestes, 5.200 dones van demanar ordres de protecció, però els jutjats catalans només van concedir-ne la meitat. Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció concedeix de tot l’estat espanyol. No és un tema nou. En la darrera dècada ha ostentat aquest rècord. Malgrat les mobilitzacions i la indignació ciutadana cada cop que assassinen una dona, la violència masclista encara no es visibilitza prou. “Desprotegides, malgrat tot” és un reportatge en profunditat, fruit del periodisme d’investigació, que vol evidenciar, a partir de dades públiques, que els recursos econòmics que s’inverteixen per erradicar la violència masclista no són, ni de llarg, suficients. Més informació a la notícia de la Fundació puntCAT.

Altres notícies del mes de juliol:

  • El coneixement del català es refà i rejoveneix (El Punt Avui, 9-7-2019)
    El domini de la llengua s’acosta a les xifres d’abans de l’onada migratòria del 2003. És l’idioma habitual del 36% d’enquestats, un 10% menys que fa quinze anys.
  • Cloenda de les tertúlies lingüístiques en català (Plataforma per la Llengua, 2-7-2019)
    El passat 28 de juny, en el marc del programa Voluntariat per la Llengua, es va acabar la vintena de tertúlies lingüístiques en català que vam iniciar a Barcelona, Badalona, Sabadell i Manresa el gener d’aquest 2019.
  • A xifres em convides (el bilingüisme ‘mola’) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 11-7-2019)
    Finalment, doncs, s’han fet públics els resultats de l’EULP 2018. I la conclusió és que sabem més català que ahir però el parlem menys que abans-d’ahir. La llatinització progressa adequadament.
  • L’idioma de la Rosalía (Mail Obert de Marta Rojals a VilaWeb, 8-7-2019)
    «Ella sola té més poder d’influir sobre el prestigi del català que trenta mil campanyes bon-rotllistes i institucionals que no arribaran mai a qui s’adrecen, ni hi connectaran mai»
  • Les abraçades es donen? (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 19-7-2019)
    Moltes coses que en castellà es donen, en català es fan. Us ensenyem la manera de dir en català tot de locucions incorrectes que contenen el verb ‘donar’.
  • Perimetrem els flancs de la llengua (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 5-7-2019)
    Els focs es ‘declaren’ i es ‘provoquen’? Es poden ‘perimetrar’?
    Us presentem una llista de termes inadequats o imprecisos, emprats en informacions sobre incendis.
  • L’hora del pati(ment) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, (19-7-2019)
    Fa trenta anys que apliquem el mètode de les ulleres de vidre rosa, però l’informe de la Plataforma demostra que no funciona. I si provéssim, doncs, a canviar d’estratègia?
  • Derrotada, cansada i amb dolor de llengua (Mail Obert de Gemma Pasqual a VilaWeb, 16-7-2019)
    «No ho estic pel tren o pels quilòmetres, ni per la bugada, ni per la compra, ni per la novel·la ni l’article. Com la Rosa Parks, estic fatigada i cansada, farta de cedir»

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: