Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de juliol del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,61% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,60%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juliol del 2019:

  • La Plataforma per la Llengua presenta dos informes, un amb les queixes recollides (570) i un altre amb les discriminacions lingüístiques greus (25) gestionades l’any 2018. Augmenten un 32 % les queixes per discriminació lingüística el 2018. La Plataforma per la Llengua va rebre 570 queixes de catalanoparlants que van veure vulnerats els seus drets lingüístics. L’entitat va denunciar 25 casos de discriminació lingüística greu per part de l’Administració pública durant l’any passat. La Plataforma per la Llengua atén i gestiona reclamacions i queixes de consumidors sobre el tracte i l’atenció lingüística d’empreses i institucions que operen en el domini lingüístic del català. A més, des del 2015, també sistematitza la recollida de discriminacions lingüístiques greus per part de l’Administració pública. Després d’analitzar i gestionar les dades, l’ONG del català ha presentat dos informes, un amb les queixes recollides durant el 2018 i un altre amb les discriminacions lingüístiques greus gestionades durant el mateix any, perquè l’entitat considera que la conscienciació dels catalanoparlants sobre els drets que tenen és també una forma de fer-los valer i reivindicar-los. En aquest sentit, des d’aquest mateix 2019 la Plataforma per la Llengua és membre de la Taula d’Entitats d’Atenció a les Víctimes de Discriminació de Barcelona, un exemple de bona pràctica que l’entitat considera que hauria d’estendre’s a altres ciutats com València o Palma. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Informe de queixes lingüístiques 2018 (PDF 1,50 Mb)
    Informe de discriminacions lingüístiques 2018: «Así yo no puedo darle por acatada la Constitución. Por favor, en castellano.» (PDF 560,04 Kb)
  • Presentada l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 (EULP 2018). Augmenten els coneixements però disminueix l’ús habitual del català. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, van presentar el passat 8 de juliol els resultats de l’enquesta en una roda de premsa celebrada a Arts Santa Mònica. Van destacar que els percentatges de coneixements de català s’acosten progressivament als d’abans de la gran onada migratòria (2003-2008). També que el 94,4 % de la població de Catalunya entén el català, 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure, així com en fet que en els darrers cinc anys, ha augmentat en 400.000 el nombre de persones que saben escriure en català, en 300.000 les que el saben llegir, en 160.000 les que el saben parlar i en 128.000 les que l’entenen. Com a dada negativa, però, cal destacar que, comparat amb el 2003, el català ha passat de ser la llengua habitual del 46% dels enquestats a només el 36%, tot i que, segons l’estudi, hi ha un 7% de persones més que fan servir indistintament el català i el castellà. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Resum dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 (PDF 2,23 MB i 41 pàgines)
  • La Plataforma per la Llengua alerta de la situació lingüística als patis escolars i convida la comunitat educativa a engegar una campanya de país. Només un 14,6 % de les converses als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya són en català, tal com va avançar l’entitat fa unes setmanes. “El que hi ha en joc no és només la llengua: és, sobretot, la cohesió social”, alerta Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. “Un alt percentatge d’adolescents no veuen el català com un instrument atractiu, útil i propi”, adverteix l’ONG del català. “L’estat de la llengua requereix que ens activem des de tots els fronts possibles”, avança Escuder. La Plataforma per la Llengua va presentar el passat 18 de juliol l’estudi sociolingüístic realitzat als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya. La investigació, que l’entitat va avançar parcialment en el marc de l’InformeCAT 2019 presentat fa unes setmanes, apunta que el català només és present en el 24,3 % de les converses. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha indicat que l’estudi s’ha fet per poder “parlar amb propietat” sobre l’estat del català en espais de lleure infantil i juvenil com els patis. “Els patis són un dels punts principals d’interacció i lleure entre infants i adolescents, i per tant és on podem detectar quin instrument consideren més útil i adient per comunicar-se entre ells: quina és, de forma espontània, la seva llengua comuna”. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya (PDF 679,67 Kb)
  • Espanya, entre els països a la cua d’Europa en el reconeixement lingüístic de llengües de dimensions mitjanes. La Plataforma per la Llengua ha presentat l’estudi Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?, en què compara la situació d’Espanya en relació amb Bèlgica, Suïssa i el Canadà en el tractament de les llengües pròpies de dimensions mitjanes. També fa una anàlisi comparada amb altres contextos, especialment dins de la Unió Europea i dels països del Consell d’Europa. Les constitucions espanyola i búlgara són les úniques del món que estableixen explícitament l’obligació de saber una llengua. Tanmateix, l’espanyola és l’única del món que estableix aquesta obligació en un article principal (el 3) i també per als parlants que viuen fora del territori històric de la llengua imposada; és a dir, per exemple, per als ciutadans que parlen català en els territoris on és llengua pròpia. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Estudi Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística? (PDF 837,42 Kb)
  • El Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació puntCAT impulsen noves mesures per estendre l’ús del català al comerç local en l’entorn digital. La presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Ester Franquesa, i el president de la Fundació puntCAT, Carles Salvadó, van signar el passat 25 de juliol un conveni de col·laboració per al foment de l’ús del català en entorns digitals en l’àmbit de l’empresa i del comerç local. L’acte de signatura va tenir lloc a la seu de la Direcció General de Política Lingüística, a Barcelona. L’objectiu de l’acord és fer créixer la presència de la llengua catalana en els webs d’establiments comercials, fonamentalment per mitjà de sessions conjuntes de sensibilització, amb informació sobre els valors de l’ús de la llengua catalana en l’atenció als clients i consumidors i sobre els recursos lingüístics disponibles en línia. Més informació a les notícies de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació puntCAT.
  • Trenta-vuit noves normes imposen el castellà durant el segon trimestre del 2019. Contràriament al que repeteixen constantment els partits, organitzacions i mitjans de comunicació identificats amb el nacionalisme espanyol, el castellà és una llengua molt regulada. La forta presència d’aquest idioma en el sector privat català no es pot deslligar de l’acció continuada del poder públic a favor seu. Durant el segon trimestre d’enguany s’han aprovat fins a 16 noves normatives que imposen l’ús del cas