Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de desembre del 2019.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,71% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,70%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de desembre del 2019:

  • La Generalitat de Catalunya aprova un nou acord de contractació que recull les reiterades peticions de la Plataforma per la Llengua. El conveni inclou l’ús del català en la contractació pública amb especial èmfasi en l’àmbit de les tecnologies digitals. L’acord s’afegeix a les diverses mesures anteriors per una compra responsable en matèria lingüística, bo i començant per l’article 30 de la Llei 1/1998 de política lingüística, els compromisos assumits amb la Plataforma per la Llengua amb la campanya A Taula (amb la culminació del ‘Compromís de Girona’ del 2010), l’Acord de Govern del 4 de febrer del 2003, l’Acord de Govern del 30 de novembre del 2004, l’Acord de Govern del 20 de juny del 2017 i les diverses mocions del Parlament, arran de les demandes també de la Plataforma per la Llengua, que instaven el Govern a aplicar els compromisos i la llei. Tot i els molts compromisos i allò que estableix la normativa, la Plataforma per la Llengua encara, a dia d’avui, denuncia els reiterats incompliments en les contractacions recents per part de la Generalitat de Catalunya. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Acord de govern del 12-11-2019
  • Denunciem a l’ONU les discriminacions lingüístiques de l’Estat espanyol. La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts (10-12) al Consell de Drets Humans de l’ONU un informe on descriu i analitza les discriminacions lingüístiques que pateixen els catalanoparlants a les regions de l’Estat espanyol on el català és la llengua autòctona i oficial. «En lloc d’incidents aïllats, la greu discriminació lingüística és una situació sistemàtica derivada de la discriminació estructural de l’ordenament jurídic espanyol», ha explicat la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana. L’ONG del català va reportar 99 casos de discriminació lingüística greu i no resolta als territoris de parla catalana entre el 2015 i el 2019. Els casos denunciats són només una part de les discriminacions que es produeixen. El 80 % d’aquests casos identificats de discriminació van ser perpetrats per funcionaris de l’Estat. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Actualitzem el portal Etiqueta’t en català, l’eina per a un consum lingüísticament responsable. El 2017 la Plataforma per la Llengua va posar en funcionament Etiqueta’t en català, un portal web orientat a difondre els drets lingüístics dels consumidors catalans i a facilitar una compra lingüísticament responsable. La pàgina està dividida en cinc seccions: tres d’informatives (adreçades a les empreses, als consumidors i a l’Administració pública) per fer créixer el coneixement dels drets lingüístics en l’àmbit del consum, una per poder tramitar queixes per la vulneració d’aquests drets i una darrera per cercar productes alimentaris etiquetats en català, amb l’objectiu de fer possible una despesa responsable. Aquest 2019 la Plataforma per la Llengua ha realitzat una nova actualització a fons de la secció de productes etiquetats en català i s’hi han incorporat nous productes perquè ja estan etiquetats en català. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Etiqueta’t en català
  • Exigim a l’Estat espanyol que faci cas de les recomanacions del Consell d’Europa sobre el compliment de la CELRoM. Els experts europeus confirmen que Espanya continua tractant els catalanoparlants com a ciutadans de segona i recomanen que es millori la situació del català urgentment en l’àmbit de la justícia i de les Administracions públiques de l’Estat. La Plataforma per la Llengua valora l’informe que aquest dimecres ha publicat el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa sobre el seu compliment a Espanya. Una vegada analitzat el document, l’ONG del català emplaça novament les autoritats estatals, però també les autonòmiques, a complir i aplicar la Carta i les recomanacions dels experts -malgrat els reiterats incompliments anteriors-, ja que l’Estat espanyol la va ratificar el 2001 i la incompleix permanentment des d’aleshores. Igualment, la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha fet ressò del tema, destacant especialment que l’Informe del Consell d’Europa sobre la protecció de les anomenades “llengües regionals o minoritàries” a l’Estat espanyol, demana a l’Estat espanyol que apliqui de manera immediata dues mesures per protegir el català a Catalunya: la modificació de la Llei orgànica del poder judicial, per garantir l’ús de la llengua catalana en els processos judicials quan alguna de les parts així ho sol·liciti, i la millora de l’ús del català en l’Administració central situada a Catalunya. També el fet que s’hi valora positivament el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua i a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El Consorci per a la Normalització Lingüística estrena web i renova imatge per commemorar els 30 anys. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) aprofita l’efemèride dels 30 anys d’existència per consolidar la seva presència digital i fer un pas endavant en la difusió, la projecció i la relació amb la ciutadania, gràcies a la renovació del web i a l’impuls de l’activitat a les xarxes socials. Facilitar l’accés a la informació i establir itineraris clars per a l’aprenentatge de la llengua catalana i els seus contextos socials d’ús són dos dels eixos fonamentals que han marcat la planificació i l’elaboració del nou web del Consorci (www.cpnl.cat). Amb una estructura renovada, el replantejament dels continguts i una imatge que identifica la marca del Consorci, el nou web s’adapta a tot tipus de dispositius i a l’experiència de l’usuari, per fer més accessible i transparent la informació i explicar l’activitat del CPNL de manera integrada i en coherència amb els objectius de l’organització. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • 249 candidatures opten a ser finalistes per la setena edició dels Premis Martí Gasull i Roig. La Plataforma per la Llengua ha tancat el període de presentació de candidatures amb 614 propostes. La Plataforma per la Llengua ja ha rebut tots els noms de les persones i entitats que poden optar als VII Premis Martí Gasull i Roig. El jurat, format per Eva Bertrana, Jaume Cabré, Òscar Escuder, Anna Moner, Isona Passola, Joan Maria Pou, Pilar Roig, Fanny Tur, Xevi Xirgo i Francesc Marco, es reunirà la propera setmana per debatre i anunciarà qui són els tres finalistes. Carme Forcadell també rebrà les propostes de candidatures a la presó de Mas d’Enric per poder valorar-les. A partir del 9 de gener s’obrirà un període de votació popular a través del web http://www.premimartigasull.cat/ per a escollir-ne el guanyador, i el 17 de febrer es donarà a conèixer en l’acte de lliurament de premis al Teatre Poliorama de Barcelona. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig

Altres notícies del mes de desembre:

  • Augmenta el nombre de webs de l’Estat que diferencien català i valencià (Plataforma per la Llengua, 18-12-2019)
    Només el 2 % de les pàgines web vinculades a l’Administració General de l’Estat tenen versions completes i plenament operatives en llengua catalana, i gairebé la meitat practiquen el secessionisme lingüístic i tracten el català i el valencià com si fossin llengües diferents. El govern de Pedro Sánchez no ha fet res per augmentar aquesta xifra tot i que el 2017 el PSOE va presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats perquè els portals oficials tinguessin versions completes en català.
  • Ha fracassat la immersió lingüística? (Carme Junyent a VilaWeb, publicat originalment el 6-2-2019)
    «Hi ha un sector que, segons que sembla, no té dret ni a la queixa: els professors de català i els d’aula d’acollida. Què hem de pensar, que no fan la seva feina –i, per tant, cal fer les classes en castellà– o que la fan i els seus companys la menyspreen?»
  • Senyort polisía (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 5-12-2019)
    Especulació sardònica sobre l’oportunitat d’un cartell reivindicatiu, amb sis parèntesis i tres hipòtesis. Perquè prendre la paraula no sempre és la millor opció.
  • Deu mots catalans intraduïbles (Ras i Curt de Jordi Badia a VilaWeb, 6-12-2019)
    Hi ha mots, construccions i frases fetes catalans que no tenen correspondència exacta en castellà. Cal preservar-los, perquè justament aquesta singularitat fa que siguin fràgils.
  • Hem de dir ‘el Nadal’ o ‘Nadal’? (Ras i Curt de Jordi Badia a VilaWeb, 24-12-2019)
    «Si volem distingir el dia 25 del conjunt de les festes nadalenques, podem dir «el dia de Nadal» i «les festes de Nadal», però no és justificat de dir «el Nadal» ni en l’un cas ni en l’altre».
  • Dues Itàlies: el paqui (1) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 12-12-2019)
    Avui engega la Mostra de Cinema Italià de Barcelona i, com cada any, la llengua catalana brillarà per l’absència. És la creu d’una visió desdenyosa del país, que tanmateix es comença a esquerdar.
  • Dues Itàlies: el nou antifeixisme (i 2) (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 19-12-2019)
    Sento l’anunci de la sentència del Parlament Europeu sobre en Junqueras i em sembla un bon auguri. Pot ser que el president David Sassoli em volgués ajudar a introduir la cara de la moneda italiana a Catalunya?
  • L’home pont (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 29-12-2019) L’Institut Ramon Llull ha lliurat el 29è Premi Internacional Ramón Llull de Catalanística i Diversitat Cultural, al doctor Ko Tazawa, un intel·lectual que ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida a promoure el coneixement mutu entre Catalunya i el Japó.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: