Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de gener del 2020.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,73% (alt), 0,02 punts percentuals superior al del mes anterior (65,71%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de gener del 2020:

  • La Plataforma per la Llengua denuncia la vulneració dels drets lingüístics a Espanya en l’examen de drets humans de l’ONU. L’ONG del català ha presentat, en el marc de l’examen sobre drets humans que l’ONU fa a Espanya, un informe on recull les reiterades vulneracions dels drets lingüístics. És la tercera vegada que l’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal, un mecanisme de les Nacions Unides que avalua la situació dels drets humans. Es tracta d’un examen on es valora el compliment dels principals tractats internacionals de drets humans per part del estats membres de l’ONU. La Plataforma per la Llengua ha denunciat en el seu informe, entre d’altres, la discriminació lingüística que pateixen els ciutadans de parla catalana en l’àmbit judicial o en els òrgans administratius. A més, l’ONG del català ha destacat que les discriminacions generen un marc d’impunitat que provoca que cada any se segueixin produint múltiples discriminacions greus que no són investigades ni sancionades. «La situació descrita al nostre informe constitueix una violació de la prohibició de la discriminació lingüística recollida als articles 2 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com a l’article 2 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Fem una crida al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides perquè reconegui aquesta situació i recomani a l’Estat espanyol que adopti les mesures necessàries per posar fi a la impunitat de la discriminació lingüística», ha dit la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Informe (en anglès) The case of serious language discrimination of Catalan-speaking citizens in Spain
  • El català continuarà exclòs del Parlament Europeu i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La modificació dels reglaments de les institucions europees segueixen sense permetre l’ús del català, perquè Espanya continua vetant-ne l’oficialitat. Durant els darrers tres mesos del 2019, 15 noves normatives estatals i 13 d’europees han imposat el castellà i relegat el català als territoris de llengua catalana o a les institucions que els governen. L’aprovació de normativa que imposa el castellà als territoris on tradicionalment s’hi parla el català i que en relega la llengua pròpia és una constant des de fa tres segles. Des de fa unes poques dècades, aquesta doble imposició i marginació no prové tan sols de les institucions generals de l’Estat espanyol, sinó també de les institucions de la Unió Europea. La Plataforma per la Llengua elabora anàlisis trimestrals de la normativa que s’aprova en matèria lingüística, mitjançant una observació de les disposicions publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE). Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Bloqueig de webs del .cat: una qüestió de drets fonamentals i de neutralitat d’Internet. La Fundació puntCAT es persona davant l’Audiència Nacional per conèixer els motius del bloqueig del web tsunamidemocràtic.cat. D’ençà que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Manuel García-Castellón va ordenar l’octubre passat el bloqueig del web del Tsunami Democràtic, registrat amb el domini .cat, que no hi ha informació sobre els indicis del magistrat per justificar aquesta decisió. El secret de sumari que ha imposat el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència permet als investigadors i a la judicatura actuar sense donar detalls del procés mentre l’accés a aquest web es troba restringit. Front l’opacitat de la judicatura, la Fundació puntCAT ha impulsat un requeriment al jutge García-Castellón sobre la motivació d’un bloqueig que podria vulnerar la llibertat d’expressió, en primera instància, i el principi de neutralitat tecnològica. L’advocat Andreu Van den Eynde, a qui la Fundació puntCAT ha encomanat la coordinació de la defensa jurídica, assegura que malgrat que el tribunal espanyol pot no revelar els detalls de la investigació o els noms de les persones investigades sí podria explicar en termes generals en què basa la mesura contra un domini .cat. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • La Llibreria Catalana de Perpinyà, Amical Wikimedia i Gaming.cat, els tres finalistes dels VII Premis Martí Gasull i Roig. Des del 9 de gener fins al 3 de febrer tothom té la possibilitat de votar un dels finalistes per escollir el guanyador, que es donarà a conèixer el 17 de febrer en l’acte de lliurament al Teatre Poliorama de Barcelona. El jurat ha seleccionat aquestes tres candidatures d’entre les més de 600 propostes presentades. La setena edició dels Premis Martí Gasull arriba a la recta final amb l’obertura de la votació popular per escollir el guanyador. Aquest dijous (9-1), el jurat dels Premis ha fet públics els tres finalistes a aquest guardó que reconeix la trajectòria i les accions d’entitats i persones en la defensa i promoció de la llengua catalana. En aquesta ocasió, els finalistes són la Llibreria Catalana de Perpinyà, Amical Wikimedia i Gaming.cat. Els deu membres del jurat han deliberat sobre les més de 600 candidatures que es van proposar per al premi i han valorat el fet que totes hagin tingut un bon nivell d’accions per a promoure la llengua. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    VII Premis Martí Gasull i Roig
  • Dades i donacions de veu perquè el software lliure entengui i parli català. Les grans empreses d’Internet marginen les llengües minoritzades, però el software lliure brinda l’oportunitat d’estendre l’ús del català en tecnologies de la parla. Cada cop és més habitual que parlem a les màquines. Diem “OK Google” als nostres mòbils i preguntem a Alexa o Siri qualsevol dubte que ens passa pel cap. Tots aquests són dispositius que han arribat per quedar-se, canviar les nostres vides i, perquè enganyar-nos, generar ingressos a les grans empreses tecnològiques que ens els ofereixen. Com més les utilitzem més dades de veu els donem per millorar-los i millorar, així, el producte que les companyies de l’anomenat GAFA (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) després ens vendrà. La motivació és purament lucrativa, i això va en perjudici de llengües com el català. És per aquest motiu que Siri, per posar un exemple, només ofereix la possibilitat de dirigir-s’hi en una vintena de llengües i algunes variants dialectals més. Per tot això sorgeix una iniciativa dedicada a la donació i validació de veu com Common Voice, promoguda per la Fundació Mozilla, dedicada al software lliure. Alexander Klepel, part del projecte de Mozilla, explica a puntCAT els motius pels quals van impulsar-la. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • «Paremiologia catalana comparada digital», nova eina de consulta en línia de refranys, frases fetes i proverbis catalans. Apareix en línia una nova eina per a consultar un corpus fraseològic de la llengua catalana. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà. Aquesta obra està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina de consulta responsiva (accessible des de qualsevol dispositiu mòbil) al corpus fraseològic, recopilat per Víctor Pàmies des de fa més de 25 anys i basat en fonts ben diverses (orals, escrites i digitals). Amb aquest projecte, Pàmies, que treballa a la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d’entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat hi té cabuda. En aquesta primera versió, dona accés a més de 150.000 parèmies (una quarta part de les més de 650.000 que conté la base de dades), agrupades en prop de 10.000 paremiotipus diferents. Més informació a les notícies de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de Softcatalà i a l’entrevista de Jordi Badia a Víctor Pàmies, publicada a VilaWeb.
    Paremiologia catalana comparada digital (PCCD)

Altres notícies del mes de gener:

  • Víctor Pàmies: ‘Hem posat deu mil refranys catalans a internet’ (VilaWeb, 31-1-2020)
    Entrevista al filòleg, que fa vint-i-cinc anys que recull refranys i frases fetes. La nova Paremiologia Catalana Comparada Digital conté 150.000 registres i s’anirà ampliant.
    Es va presentar a VilaWeb, amb la intervenció de l’autor i de Pere Orga (de Softcatalà), que n’ha fet el desenvolupament.
  • Saps on trobar el tomàquet per reclamar la unitat de la llengua? (Plataforma per la Llengua, 30-1-2020)
    La campanya “Som 10 milions, som una llengua” porta el tomàquet a diversos municipis i viles del domini lingüístic.
    Tomàquet, tomata, pomata, tomaca, tomàtic, domàtiga o tomàtiga… Saps com es diu aquest fruit a cada part del territori?
  • Isabel-Clara Simó, en el record (Plataforma per la Llengua, 13-1-2020)
    La Plataforma per la Llengua lamenta la mort de l’escriptora valenciana, que era membre del Consell Consutiu de l’ONG del català, i expressa el seu condol a familiars i amics.
  • Salut i Cultura publiquen el ‘Diccionari de Bioètica’ (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 15-1-2020)
    L’obra, que es publica en paper i en línia, recull 699 termes classificats temàticament en àmbits com drets i deures, atenció sanitària, reproducció, final de la vida, genètica, recerca, salut mental o salut pública.
  • La fragmentació lingüística arriba a internet (Directa, 9-1-2020)
    L’autor, delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, qüestiona el fet que moltes pàgines de la xarxa, dependents del Govern espanyol o de grans empreses, ofereixen les opcions lingüístiques diferenciades de ‘català’ i ‘valencià’ tot i ser la mateixa llengua.
  • Peixateres (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 16-1-2020)
    «El llenguado ha portat cua: la ‘batalla de la palaia’ ha estat intensa però satisfactòria. Amb l’excusa d’un programa televisiu ens hem convertit tots en ictiòlegs. Si això no és servei públic ja em direu»
  • El mot més català (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 23-1-2020)
    «El judici al major Trapero i companyia ha reviscolat aquella frase mítica de l’endemà dels atemptats. Ara, si aquest fos un país normal, com l’hauria d’haver dita? Sense barbarismes hauria estat el mateix?»
  • Tarot lingüístic (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 2-1-2020)
    Exercici d’articulisme aplicat: de què parlarem enguany els interessats en llengua? De moment, només dues certeses: un programa de televisió nou ara al gener i un llibre (polèmic) sobre correcció al febrer.
  • El corrector ets tu (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 9-1-2020)
    La difusió global del nou himne feminista il·lustra bé com funciona actualment l’equilibri lingüístic a escala internacional. I ens dóna pistes sobre com encarar el nostre combat immediat.
  • ‘Boicotejar’ o ‘boicotar’? (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 31-1-2020)
    Per què VilaWeb tria ‘blocar’ i ‘boicotar’ en lloc de ‘bloquejar’ i ‘boicotejar’? · Quin és el significat genuí del sufix ‘-ejar’?
  • Tra, tra, translanguaging (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 28-1-2020) «Benvingut sigui el transllenguatge si ens ha de fer reflexionar sobre els repertoris lingüístics dels alumnes, però no oblidem que els contextos sociolingüístics són diferents quan hi conviuen llengües amb relacions de poder desiguals»

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: