Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 29 de febrer del 2020.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,76% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (65,73%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de febrer del 2020:

  • El Govern aposta per un projecte de veu digital en català que combina la iniciativa pública amb l’estímul al sector privat. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, van inaugurar el passat 14 de febrer la Jornada sobre assistents de veu i llengua catalana, on es va presentar l’estratègia del Govern de la Generalitat per impulsar la llengua catalana en els assistents virtuals de veu. Vilallonga va recordar que “com a Govern i com a societat, hem de protegir i difondre l’ús social de la llengua catalana i les conselleries de Polítiques Digitals i Administració Pública i Cultura hem d’anar junts per fer possible que el català sigui present als assistents de veu”. La consellera va afirmar que “és el moment idoni per garantir que la llengua catalana sigui present en aquest nous ecosistemes i segueixi exercint les seves funcions culturals i socials”, i va continuar explicant que “els assistents virtuals amb veu faciliten noves oportunitats d’aprenentatge, ús i difusió del català en nous mitjans digitals i és un nou mecanisme per a la normalització de la llengua catalana”. De la seva banda, el conseller Puigneró va assegurar que el Govern de la Generalitat “està fermament compromès a promoure l’ús del català en el món digital”. En aquest sentit, va recordar que “el desembre de 2018 vam aprovar un acord de Govern per promoure i impulsar l’ús del domini .cat i la presència del català a Internet i en les tecnologies digitals”. Puigneró va dir que l’objectiu és que el servei de veu en català sigui progressivament adoptat i desenvolupat per la iniciativa privada. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Entitats de defensa de les llengües: És hora de prendre compromisos concrets. La Plataforma per la Llengua, juntament amb membres de les entitats Kontseilua a Mesa Pola Normalización Lingüística, CIEMEN, Iniciativa Pol Asturianu, Nogara, Òmnium, Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià van fer una roda de premsa en el Congrés dels Diputats per a valorar les reunions realitzades amb els grups parlamentaris. Els representants de les entitats van recordar, que, tot i els compromisos adquirits en l’àmbit internacional com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i de la cooficialitat en alguns territoris, l’estat espanyol no ha volgut adaptar-se a la diversitat lingüística i s’ha limitat a un reconeixement més teòric que pràctic, i sempre ha partit de la superioritat de l’espanyol a tots els nivells. Aquesta inacció ha sigut causa de l’amenaça constant de regressió per part de certs sectors polítics que s’han intensificat en els últims temps, permet que en l’actualitat es mantinguin legalment coaccions, discriminació i desatenció a ciutadans per pretendre usar la seva llengua pròpia. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • La Llibreria Catalana de Perpinyà guanya el VII Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua. La Llibreria Catalana de Perpinyà va recollir el passat 17 de febrer el VII Premi Martí Gasull i Roig, un guardó obtingut per votació popular després de tres setmanes de votacions en què han participat més de 5.000 votants. Joana Serra, representant de la Llibreria Catalana de Perpinyà va rebre el premi de la mà del president Quim Torra. La Llibreria Catalana de Perpinyà és una llibreria fundada a Perpinyà el 1986 i és l’única de la Catalunya del Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Fou fundada per l’activista cultural Joan Miquel Touron (Vinçà, 1959) a la plaça de Joan Payrà de la capital nord-catalana, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n’havia regentat una. El 2012 la llibreria fou traspassada a Joana Serra, (Perpinyà, 1985), activista cultural amb una forta vinculació amb Baó, on ha estat vicepresidenta de l’associació catalanista Aire Nou de Baó. Els altres dos finalistes, l’organització independent Amical Wikimedia i l’associació de jugadors de videojocs Gaming.cat van rebre una litografia d’Antoni Tàpies com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis i per la bona feina que fan a favor de la llengua catalana. Una altra protagonista de la nit va ser Teresa Casals, a qui el jurat, per unanimitat, va decidir atorgar el Premi Especial. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Amnistia Internacional denuncia que el decret digital del govern espanyol afavoreix la censura prèvia i el segrest de continguts. L’ONG creu que dóna excessius poders a l’estat espanyol sense tenir en compte la llibertat d’expressió. Amnistia Internacional i Article 19 han denunciat avui (11-2) que el decret digital aprovat pel govern espanyol a l’octubre afavoreix la censura prèvia i el segrest de continguts. A parer seu, aquesta norma dóna excessius poders a l’executiu per intervenir, suspendre o assumir la gestió de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques per raons de seguretat nacional, seguretat pública i ordre públic, sense mecanismes de control per evitar que s’apliqui de manera desproporcionada. També asseguren que incompleix les obligacions internacionals que té Espanya en matèria de llibertat d’expressió i d’informació. Les dues entitats han enviat al govern espanyol una carta per demanar que es modifiquin algun aspecte del decret. Més informació a la notícia de VilaWeb-ACN.
  • Els requeriments il·legals d’usar el castellà, un problema molt estès als jutjats. Els despatxos d’advocats que centralitzen les defenses de les grans empreses agreugen el problema. La Plataforma per la Llengua rep regularment queixes de ciutadans i professionals del dret catalanoparlants als quals se’ls han vulnerat els drets lingüístics al jutjat. Sovint, aquestes persones denuncien que se’ls ha dit que no parlessin en català i se’ls ha exigit que usessin el castellà, moltes vegades per mitjà de requeriments escrits de funcionaris. Aquesta mena d’exigències són il·legals, perquè el dret d’usar el català està reconegut a la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), però tot i així es produeixen amb assiduïtat. En concret, la Plataforma per la Llengua ha tingut accés a un escrit d’Orange a un jutjat de Blanes en què l’empresa al·legava que el seu advocat no sabia català i demanava que s’obligués l’altra part a traduir al castellà la documentació i a usar a partir de llavors aquesta llengua. Al marge que en cap cas es pot exigir a una part o als seus representants que no usin el català, cal tenir en compte que la llei només permet d’al·legar desconeixement del català i indefensió judicial a les parts, no pas als seus advocats. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Els directors generals de Política Lingüística dels governs català, valencià i balear es reuneixen a Barcelona per compartir projectes i línies de col·laboració. La sensibilització lingüística en àmbits com la salut i la promoció del canvi d’hàbits lingüístics, a més del foment de la llengua en l’àmbit empresarial, són punts centrals en la setena reunió de cooperació. La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior, i el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, s’han reunit avui (10-2) al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la setena reunió de coordinació sobre política lingüística entre els tres governs, que han coordinat estratègies per impulsar l’ús de la llengua pròpia que comparteixen en àmbits com l’acreditació de coneixements de llengua i l’accés a la funció pública, la sensibilització lingüística en àmbits com la salut, la promoció del canvi d’hàbits lingüístics, el foment de la llengua en empreses, productes audiovisuals i videojocs. S’ha tractat de la presència de la llengua en l’oferta de pel·lícules i sèries de les noves plataformes audiovisuals. També han tractat de la presència de la llengua en la televisió i la reciprocitat de les emissions entre les televisions públiques dels tres governs. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Instem els presidents Sánchez i Torra a fer del català una de les prioritats de la taula de negociació Estat-Generalitat. Tal com va anunciar la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, cal fer un «diagnòstic» del conflicte, i això hauria de passar per assumir l’anomalia lingüística que representa l’Estat espanyol dins el marc dels països democràtics. La Plataforma per la Llengua reclama que l’Estat espanyol assumeixi el caràcter anòmal de l’article 3 de la Constitució espanyola dins del context de països democràtics i la voluntat de modificar-lo. El dimecres 26 de febrer es van iniciar les reunions de la taula de negociació entre l’executiu de l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya. La Plataforma per la Llengua insta els equips negociadors dels governs liderats pels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra a partir d’un diagnòstic adequat de la situació i entendre les solucions. Els drets polítics del poble català i les mancances en l’expressió d’aquestes llibertats van estretament lligats amb la situació anòmala i excepcional que pateixen els milions de ciutadans que parlen català a Espanya i a la situació de supremacisme lingüístic que es deriva de la Constitució. L’ONG del català va fer una sèrie de peticions per a ser incorporades a la taula de diàleg. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.

Altres notícies del mes de febrer:

  • La Llibreria Catalana de Perpinyà, premi Martí Gasull (El Punt Avui, 18-2-2020)
    L’Amical Wikimedia i l’associació de jugadors de videojocs Gaming.cat, finalistes de la VII edició dels premis en favor de la llengua. La mestra i filòloga Teresa Casals rep el premi del jurat.
  • La competència del valencià és un dret (Plataforma per la Llengua, 14-2-20209
    La Plataforma per la Llengua demana incloure la competència lingüística en valencià en la prevista Llei de Funció Pública Valenciana.
  • Portem rap i rumba en català a La Mina (Plataforma per la Llengua, 6-2-2020)
    Una vintena de joves de l’Institut Escola La Mina, Casal dels Infants, PES la Mina i Espai Jove La Mina protagonitzen el videoclip Fills de la Mina, amb una lletra creada per ells mateixos.
  • Salvar els mots, estimar la llengua (Mail Obert de Martí Estruch a VilaWeb, 17-2-2020)
    Teresa Casals va rebre ahir el premi Martí Gasull especial del jurat al Teatre Poliorama de Barcelona.
  • Homenatgen Toni Royo per la seva trajectòria a favor de la llengua (Plataforma per la Llengua, 10-2-2020)
    La Plataforma per la Llengua és present a l’acte de reconeixement que li ha organitzat Acció Cultural del País Valencià a la ciutat de Castelló. Antoni Royo (Castelló, 1954) és membre de la Junta Executiva de l’ONG del català i ha estat 42 anys al capdavant de la delegació d’ACPV a les comarques castellonenques.
  • Micromecenatge per a l’alguerovirus (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 27-2-2020)
    Tot el que us estalvieu en màscares inútils ho podeu invertir en músics i música del país. Contribuireu a la salut de la cultura catalana, i encara més a la vostra. El Barnasants us espera.
  • ‘Que en són de bons, es balons…’ (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 8-2-2020)
    Ens queixem de la desunió entre indepes i resulta que en la cosa de la llengua estem pitjor: la distància entre utòpics i possibilistes s’accentua, a mesura que ens acostem al cap del carrer.
  • Pedagogia del cap cot (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 13-2-2020)
    Si parla català, no falla: és del país (digues-li autòcton, digues-li indígena). Per això volem que els vinguts de fora l’aprenguin: perquè si decideixen ser catalans (o valencians, o balears) en puguin ser. Quins feixistes que estem fets.
  • Racistes i cosmopolites (Ot Bou Costa a VilaWeb, 14-2-2020)
    «Tot al llarg de l’arenga, Erra explica que el fenomen de canviar de llengua danya el català, però ni una sola vegada no esmenta que és una actitud racista»
  • Costellada de graelles (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 20-2-2020)
    Ensumo flaire de calçotades: és el moment de fer un exercici d’aquells que ens agraden tant, perquè podrem engaltar allò de ‘s’ha de dir aixins perquè al meu carrer es diu aixins’.
  • Seixanta ‘dialectalismes’ que hauríem de saber (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 14-2-2020) El català té una riquesa lèxica enorme si se’n tenen en compte tots els parlars · Un article que vol contribuir a tombar barreres i a difondre el patrimoni lingüístic que hi ha de cap a cap del país.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: