Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de novembre del 2020.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,82% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (65,79%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de novembre del 2020:

  • Tesla, primera automobilística que inclou el català com a opció lingüística al vehicle. La Plataforma per la Llengua ha estat demanant a l’empresa aquests darrers dos anys que respecti els drets dels catalanoparlants i que usi la nostra llengua. Per això, l’ONG del català felicita la companyia de Califòrnia per aquest pas, per bé que li recorda que encara queden alguns aspectes pendents, com la incorporació del català a la web. La Plataforma per la Llengua entén que, amb aquest anunci, la Generalitat de Catalunya pot començar a aplicar l’acord del passat novembre i només comprar cotxes amb el software de la pantalla digital en català. Els cotxes de Tesla ja incorporen el català com a llengua al menú lingüístic de la pantalla digital i és la primera marca de cotxes que té present aquesta llengua en els seus vehicles. La Plataforma per la Llengua va contactar per primera vegada amb l’empresa automobilística americana a l’inici de 2018, per demanar-li que adeqüés la qüestió dels panells de control, com també que incorporés el català a la pàgina web i als comandaments de veu i navegació. Després d’una tasca ininterrompuda que ha durat dos anys, amb converses entre les dues parts, Tesla ha fet aquest pas i esdevé la primera empresa automobilística que té el català als seus vehicles. Concretament, Tesla ha incorporat la possibilitat de configurar en llengua catalana els panells de control en qualsevol dels seus cotxes gràcies a l’actualització 10.2 del seu software. A banda, els manuals dels vehicles de Tesla també són consultables en la nostra llengua per als clients. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua i al Blog d’Albert Cuesta, que va ser el primer que en va informar.
  • Hard Rock Cafe Barcelona ha incorporat versió en català a la seva web. Hard Rock Cafe Barcelona va incorporar fa uns mesos la versió en català a las seva web. Aquesta versió, malgrat no ser completa i estar continguda dins de la seva web internacional en anglès, està adaptada al seu local de Barcelona i disposa de molta informació en català, especialment la majoria de notícies que hi publica. Hard Rock Cafe és una cadena internacional de restaurants fundada l’any 1971, que actualment pertany a la Tribu Seminola de Florida, estat nord-americà on hi té la seva seu, i que té més de 200 locals (cafès-restaurants, hotels i casinos) a tot el món.
  • La nova llei d’educació esperona els governs autonòmics a intervenir als patis, menjadors i activitats extraescolars per reforçar el català en aquests espais. La Plataforma per la Llengua celebra que la seva esmena s’hagi incorporat en la modificació de la Llei Orgànica d’Educació, fet que suprimeix la vehicularitat del castellà. La llei també obliga els governs autonòmics a garantir que els alumnes són competents en les dues llengües oficials. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous el dictamen de modificació de la Llei Orgànica d’Educació, que esmena la llei amb qüestions relacionades amb l’ús de les llengües oficials a les aules de tot l’estat espanyol. El nou redactat inclou una esmena de la Plataforma per la Llengua que suprimeix la vehicularitat del castellà, de manera que es retorna als governs autonòmics la competència de decidir les llengües vehiculars dels sistemes educatius, fet que va quedar amenaçat amb la Llei Wert de l’any 2013. Tot i això, els tribunals encara tenen marge per a interpretacions interessades de lleis com la mateixa Constitució espanyola, fet que podria continuar obstaculitzant la consecució d’un sistema educatiu plenament normalitzat en català arreu del domini lingüístic. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • CELRoM: l’aniversari d’una protecció del català que no és encara del tot efectiva. Aquest 5 de novembre es compleixen 28 anys de la signatura per part dels estats de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). L’estat espanyol la va ratificar l’any 2001 i des d’aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques i durant la gestió de la Covid-19. La Plataforma per la Llengua lamenta que estats com França o Itàlia ni tan sols l’hagin ratificat passats 28 anys. La Plataforma per la Llengua lamenta que un any més l’estat espanyol incompleixi sistemàticament la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que va aprovar el Consell d’Europa ara fa 28 anys, el 5 de novembre de 1992. L’ONG del català també retreu a França i Itàlia, tot i llur signatura, que no l’hagin ratificada respectivament, al·legant la incompatibilitat amb les seves constitucions nacionals. Espanya sí que la va ratificar l’any 2001. Els incompliments d’Espanya són en l’àmbit de la Justícia, les administracions públiques de l’estat, la reciprocitat de mitjans i durant la gestió de la pandèmia de la Covid-19. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Inscripció oberta a les Jornades de tecnologies lingüístiques lliures en català de Col·lectivaT. La cooperativa Col·lectivaT ha convocat de nou les Jornades de tecnologies lingüístiques lliures en català, que es dedicaran a assegurar l’ús, el desenvolupament i el manteniment de les eines lingüístiques de programari lliure i obert. Les 6 sessions, amb una durada de dues hores cadascun, tindran lloc entre el 24 de novembre i el 10 de desembre per mitjans telemàtics. Són gratuïtes, gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística, però cal fer la inscripció per seguir-les. En aquesta edició es tractaran des de conceptes bàsics de les tecnologies de la parla, les noves tendències i innovacions al sector i els serveis bàsics existents, fins a les tecnologies lliures concretes, els components necessaris per modificar i construir els models personalitzats i la contribució a altres projectes oberts que utilitzen les tecnologies de la parla. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen l’ús del català a 4.525 establiments comercials de 10 ciutats catalanes. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen 10 plans Ofercat per promoure l’ús del català en 4.525 establiments comercials de Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. Les accions seran dissenyades localment per la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització i ens locals corresponents amb els principals agents econòmics locals. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha presentat avui, en una sessió en línia, els resultats dels estudis sobre la situació lingüística del comerç en les ciutats estudiades l’any 2019, i les línies generals dels plans locals que s’aniran presentant progressivament les properes setmanes. Les primeres presentacions seran a Reus (5 de novembre), Manresa (25 de novembre), Sant Cugat (10 de desembre) i Cerdanyola (11 de desembre). Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística presenta els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics 2018 a la ciutat de Barcelona en una sessió en línia. La darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, l’EULP 2018, indica que a la ciutat de Barcelona la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en proporció similar al conjunt de l’àmbit metropolità i menor que a Catalunya: entendre (93,4 %), saber parlar (78,7 %), llegir (85,3 %) i escriure (60,6 %). En nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure. Si bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, és significativament per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica. El percentatge d’ús del català de la població adulta a la ciutat de Barcelona (74 %) és poc més baix que el de la mitjana de Catalunya (76,4 %), en què un 44,1 % d’aquesta població l’usa al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • La Plataforma per la Llengua denuncia els missatges d’odi contra el català en el marc de l’Organització de les Nacions Unides. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, participa en el Fòrum sobre les minories de l’ONU. Ha demanat a l’ONU que insti l’estat espanyol a actuar sobre el discurs de l’odi contra el català i contra la immersió lingüística. La Plataforma per la Llengua ha estat una de les entitats convidades a participar en la tretzena sessió del Fòrum sobre les minories de l’Organització de les Nacions Unides. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha demanat a l’ONU que insti l’estat espanyol a actuar contra aquells que promoguin el discurs de l’odi contra la llengua, particularment alguns partits polítics que usen aquesta mena de discurs contra el sistema educatiu de la immersió lingüística. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Quinze anys de reculada dramàtica del català al Principat. Els resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics al Principat, publicada el juliol de l’any passat, mostraven que entre el 2013 i el 2018 hi havia hagut una estabilització de certs indicadors favorables al català. Però les categories en què el català obtenia bona nota són sociolingüísticament menys significatives que aquelles en què n’obtenia una de dolenta –o pitjor que fa uns quants anys. I la tendència d’ençà que es publicà el primer informe d’aquesta sèrie quinquennal, el 2003, és d’una davallada greu i preocupant. L’enquesta ha tornat ara a primera plana amb la publicació d’una ampliació dels resultats que consolida encara més aquesta situació. Són també d’aquest període (2013-2018), però centrats en l’àmbit de Barcelona i, per primera vegada, de l’àrea metropolitana. Les dades no són bones: el català perd pistonada a la capital del Principat i rodalia, on viu el 63,8% de la població del país, i ara com ara hi ha pocs indicis que permetin de confiar en una remuntada. El castellà ha rellevat el català en els principals àmbits socials… Més informació a l’article d’Ot Bou Costa a VilaWeb.

Altres notícies del mes de novembre:

  • Donem suport a l’Acord Juvenil per la Llengua, un compromís generacional a favor del català (Plataforma per la Llengua, 11-11-2020)
    La Plataforma per la Llengua dona suport a l’Acord Juvenil per la Llengua, una iniciativa que aplega organitzacions juvenils de l’àmbit polític, sindical i estudiantil dels diferents territoris de parla catalana. El manifest s’ha presentat simultàniament aquest dimarts 10 de novembre a Barcelona, València, Ferreries i Perpinyà.
  • L’1 de desembre, dona pel català! (Plataforma per la Llengua, 13-11-2020)
    La tercera edició del Giving Tuesday posa en marxa un projecte de dinamització lingüística per als joves eivissencs i el seu entorn.
    A Eivissa, el 22% de la població utilitza el català habitualment i tan sols un 2,9% dels joves parlen habitualment en català.
  • Els assistents de veu volen parlar en català (MetaData, 17-11-2020)
    La creació i captació d’arxius sonors en la llengua, així com enfortir el diàleg amb els proveïdors de plataformes digitals són els reptes per incrementar l’oferta d’idiomes a la xarxa.
  • Presentem l’InformeCAT 2020 a Girona (Plataforma per la Llengua, 24-11-2020)
    Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Manel Cassú, president de l’ADAC, conversaran sobre les dades més rellevants del català.
  • Blindem l’escola de manera absoluta (Ester Franquesa a VilaWeb, 8-11-2020)
    El projecte de llei Celaá només serà positiu si no progressa la clàusula que no preserva el català de noves interferències.
  • El Govern regula i protegeix la toponímia en català i aranès (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 17-11-2020)
    La toponímia té una funció alhora tècnica, cultural i lingüística, i forma part del patrimoni lingüístic de Catalunya que cal salvaguardar.
  • El diccionari normatiu aranès disponible ja en línia (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 27-11-2020)
    L’edició en línia ha rebut el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
  • El TERMCAT publica el Lèxic de proves de medicina nuclear (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 23-11-2020)
    S’ha publicat en línia el Lèxic de proves de medicina nuclear que recull 250 termes relacionats amb les proves de diagnòstic per la imatge que formen part del catàleg d’exploracions inclòs en el Diccionari clínic per a iSalut.
  • El TERMCAT difondrà 19 novetats d’aquí a final d’any (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2-11-2020)
    Entre les novetats destaquen el Diccionari de l’emergència climàtica, el Diccionari de l’activitat parlamentària, la Terminologia de la realitat virtual i l’actualització de la Terminologia de la COVID-19.
  • La consciència lingüística com a amulet (Tina Vallès a VilaWeb, 27-11-2020)
    “Qui diu consciència diu autoestima i diu voluntat, una mena de trinitat de la llengua que cal que conservem i cuidem com un amulet contra tot el que ens passa com a catalanoparlants”
  • L’últim tren de la immersió lingüística (Arnau Rius Llorens a Nació Digital, 28-11-2020)
    «La legitimitat per inspeccionar l’ús de la llengua a l’escola i revifar la immersió lingüística ha de beure del nivell de català oral de l’alumnat»
  • 6 llargmetratges en versió catalana, al SUNCINE (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 4-11-2020)
    Aquest festival té el suport de Política Lingüística per a la subtitulació al català.
  • ‘Robots’, el Docs del Mes de novembre, en línia (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 4-11-2020)
    Es podrà veure en versió original subtitulada en català (VOSC), amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
  • La supervivència del finès i l’eslovè (Martí Anglada a Nació Digital, 4-11-2020)
    «Si comparem la situació de Finlàndia, entre Suècia i Rússia, amb la de Catalunya, entre Espanya i França, hi ha algunes similituds de fets cabdals»
  • Míriam Martín: “El català també pot ser barroer, no cal recórrer al castellà” (Xavier Puig i Sedano a El Temps, 11-11-2020)
    Míriam Martín és lingüista i una de les responsables d’assessorament lingüístic de l’Optimot. Conjuntament amb la il·lustradora Olga Capdevila i l’humorista Joan Ferrús publiquen ‘Curset. Mètode de català per a tothom’ (Blackie Books, 2020). Un llibre poc convencional per aprendre català on es barregen les qüestions de llengua amb l’humor i les il·lustracions.
  • Lèxic de novembre (Maria Cucurull a Núvol, 26-11-2020)
    Aquest mes començava amb Halloween i acaba ara amb Black Friday. En quin país volem viure?
  • Sobirania tecnològica, també (Mireia Farrús a VilaWeb, 21-11-2020)
    “Fem que el català sigui una llengua atractiva, moderna, normalitzada digitalment, i present en qualsevol aplicació que utilitzem diàriament, sense excepció” · Vint-i-unè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Mireia Farrús.
  • Ecologisme lingüístic (Albert Rossich a VilaWeb, 6-11-2020)
    «En l’actual estat autonòmic la pervivència del català (o de l’aranès) és impossible» · Sisè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec d’Albert Rossich.
  • Ambivalències en un context de transformacions (Narcís Iglesias a VilaWeb, 25-11-2020)
    “Una cosa són els referents informatius, on el català és fort, i tota una altra cosa són l’oci i l’entreteniment, on el català gairebé no hi és” · Vint-i-cinquè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Narcís Iglesias.
  • Som Cartago a mans de Roma (Eugeni Casanova, 19-11-2020)
    “O sorgeix –fem sorgir– una fornada de dirigents disposats a travessar els Alps, o la llengua, i tot el que comporta, arribarà en poc temps a un punt de no-retorn” · Dinovè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec d’Eugeni Casanova.
  • La competència lingüística local xoca amb el monolingüisme legislatiu de l’Estat (Moisés Pérez i Manuel Lillo a El Temps, 19-11-2020)
    El Tribunal Superior de Justícia valencià ha anul·lat l’exigència del títol de català als qui vulguen accedir a la borsa de treball interí per a secretaris i interventors locals. El jutjat valencià considera que no es pot exigir el coneixement de l’idioma sinó que, en tot cas, ha de ser un mèrit per accedir a l’administració local.
  • “L’imbècil lingüístic tipus I” (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 20-11-2020)
    Ara fa vint anys d’aquest diagnòstic pioner, i sembla d’avui mateix. Llàstima que circulés sense pena ni glòria, però sort que, sense glòria ni pena, continua obert.
  • Les vides dels negres no importen (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 13-11-2020)
    Dietari (3). Pot ser que la meitat dels catalanoparlants (només dos ja fóra massa, però són milions) es comuniquin entre ells en castellà? Doncs sí, pot ser. Passeu, passeu i ho veureu.
  • Baiden a urgències (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 6-11-2020)
    Dietari (2). El femení genèric continua la lluita, però té llacunes empipadores. En canvi, hi ha trucs ben senzills per fer emergir el català ocult que funcionen de primera.
  • No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys (Carme Vilà Comajoan a VilaWeb, 12-11-2020)
    “És molt greu que una comunitat lingüística no pugui garantir que tots els ciutadans dominin la llengua territorial. O que no pugui evitar que la majoria de mitjans de comunicació difonguin que el català és la llengua de tercera categoria” · Dotzè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Carme Vilà Comajoan.
  • Tractar el dolor de llengua (Dolors Sabater a Nació Digital, 25-11-2020)
    «Facilitar l’accés a la llengua és com facilitar el padró. És una porta d’entrada al dret a tenir drets»
  • Situació de la llengua o llengua de la situació? (Josep Murgades a VilaWeb, 1-11-2020)
    «Català a tot estrop, doncs. I no pas per cap rèmora sentimental. Sinó per voluntat de poder» · Primer article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Josep Murgades.
  • El present del català (Xavier Lamuela a VilaWeb, 26-11-2020)
    “La situació de la llengua catalana a aquest costat de la frontera pirinenca és essencialment la conseqüència, primer, del règim franquista i, després, de l’estat institucionalitzat de subordinació” · Vint-i-sisè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Xavier Lamuela.
  • Del mainstream en la llengua: l’optimisme realista (Albert Badosa a Núvol, 2-11-2020)
    Corglaça que, abans que els lingüistes puguem donar a conèixer al món els valors de la diversitat lingüística, la pràctica totalitat d’aquesta ja haurà desaparegut sense ni pena ni glòria.
  • Llengua i responsabilitats (Mercè Lorente a VilaWeb, 27-11-2020)
    “Durant molts anys s’ha repetit insistentment que la immersió ha estat i és un èxit. És cap sorpresa dir que hi ha centres públics i privats en què no s’aplica o no s’aplica de manera convenient?” · Vint-i-setè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Mercè Lorente.
  • Minoritzats, però propositius (Carles de Rosselló a VilaWeb, 5-11-2020)
    «S’ha deixat que determinats posicionaments ideològics s’embolcallin amb les banderes de la llibertat i la no-imposició, i atenuïn el català com a element identificador d’una comunitat» · Cinquè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Carles de Rosselló.
  • El futur del català i la creativitat lingüística (Josep Martines a VilaWeb, 28-11-2020)
    “La supervivència del català depèn de molts factors. També de la mesura en què podrà continuar sent una manifestació de la creativitat dels parlants” · Vint-i-vuitè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Josep Martines.
  • Assumeix que la gent no és idiota (Llorenç Comajoan a VilaWeb, 20-11-2020)
    “Si arribes a la conclusió que la gent és idiota massa sovint, potser el problema ets tu. Teleoperadors del món, si us plau, no em torneu a demanar que parli castellà perquè ‘tots’ sabem castellà” · Vintè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Llorenç Comajoan-Colomé.
  • Activem els sensors de la llengua (Natxo Sorolla a VilaWeb, 10-11-2020)
    «De vegades ens capfiquem amb les polítiques lingüístiques, i el model demogràfic i econòmic origina canvis que les sobrepassen» · Desè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Natxo Sorolla.
  • Banderes vermelles (Emili Boix a VilaWeb, 18-11-2020)
    “Els interessats per la llengua en si mateixa seran sempre una minoria i, per tant, caldrà arribar a les masses fent informàtica, ioga, robòtica, literatura clàssica, el que sigui, a través del català” · Divuitè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec d’Emili Boix-Fuster.
  • El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà) (Lluís Barceló a VilaWeb, 14-11-2020)
    “Costa trobar espais on parlar català i, sobretot, costa d’usar-lo com a primera llengua de comunicació; sobretot (però no només) a les capitals. Els joves han d’aprendre a decidir-se a parlar-lo” · Catorzè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Lluís Barceló.
  • Parlar o saber parlar (Ramon Sistac a VilaWeb, 9-11-2020)
    «Passem amb una certa facilitat del triomfalisme autocomplaent al derrotisme més extremat, gairebé sense transició» · Novè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Ramon Sistac.
  • Una estratègia completa per a la llengua (Xavier Vila a VilaWeb, 13-11-2020)
    “El catalanisme lingüístic necessita una estratègia completa, flexible, gradual i adaptada a cada territori per recuperar on sigui possible l’estatus de llengua societària, és a dir comuna i necessària, i completa, ço és, usada per a totes les funcions” · Tretzè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de F. Xavier Vila.
  • Adoptar el català: la importància dels afectes (Marina Massaguer a VilaWeb, 30-11-2020)
    “Calen més espais informals en què es trobin catalanoparlants i persones que (encara) no el parlen, en els quals el català sigui la llengua de relació habitual. Equips de futbol, cursos de cuina, colles castelleres o, simplement, grups d’amics amb qui xerrar de tant en tant” · Trentè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Marina Massaguer.
  • La sociolingüística, una eina necessària (Vicent Martines a VilaWeb, 29-11-2020)
    “La sociolingüística catalana gaudeix d’un excel·lent nivell d’R+D+i en el context internacional general de la disciplina. És una virtut derivada d’haver de viure en un context de minorització lingüística” · Vint-i-novè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Vicent Martines.
  • La reconstrucció necessària (Montse Sendra a VilaWeb, 7-11-2020)
    «Cal que el catalanisme lingüístic recuperi la iniciativa i deixi d’assumir els discursos supremacistes castellans, que només busquen liquidar la llengua» · Setè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Montserrat Sendra.
  • Cara i creu lluny de Barcelona (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 27-11-2020)
    “La immersió fa aigües, la batllessa de la capital s’ofega sola i el tema de la llengua ens desborda. S’acosten temps de brega, per això convé fer pràctiques per entendre millor aquest país tan estrany”
  • L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant? (Jordi Ginebra a VilaWeb, 23-11-2020)
    El procés independentista dels últims anys no ha tingut efectes positius en relació amb el català. Més aviat al contrari” · Vint-i-tresè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec de Jordi Ginebra.
  • Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva (Avel·lí Flors-Mas a VilaWeb, 22-11-2020)
    “El català té una mala salut de ferro. I si ha persistit és perquè aporta un valor social positiu als parlants, en forma d’oportunitats de mobilitat social i d’identificació amb la catalanitat com un projecte comú i en permanent (re)construcció” · Vint-i-dosè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas.
  • La llengua per a qui la parla (Mail Obert de Bel Zaballa a VilaWeb, 23-11-2020)
    Maria-Mercè Marçal escrivia el 1997 sobre la “necessitat d’abandonar la ingènua confiança que sense cap mena de conflicte una situació d’injustícia pot ésser reparada”.
  • L’agonia del català (Andreu González a VilaWeb, 24-11-2020)
    “El català és una llengua poc imposada, poc exigida. Fins i tot n’hi ha prou amb l’assistència (no amb l’assoliment) als cursos de català per a adults per regularitzar la situació administrativa. És una situació grotesca” · Vint-i-quatrè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec d’Andreu González.
  • Llenguts (Mail Obert d’Oriol Izquierdo a VilaWeb, 30-11-2020)
    “Malgrat l’esforç que s’ha fet amb la immersió a l’escola i amb els grans mitjans de comunicació públics, arribem a un punt en què la cura per la llengua i l’esforç lingüístic resulten extravagants i extraterrestres per a joves i no tan joves”
  • El català no ‘cunde’ prou (Enric Serra a VilaWeb, 8-11-2020)
    «Tinc la impressió que una bona part del que avui coneixem com a català col·loquial deixarà de ser usat a les escoles en pocs anys» · Vuitè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec d’Enric Serra.
  • La llengua com a factor de producció (Joan Pujolar a VilaWeb, 4-11-2020)
    «Ha canviat la relació que tradicionalment han tingut els treballadors amb les llengües, que ara són eina de treball i una part essencial de la seva identitat professional i, per tant, de la seva posició social» · Quart article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Joan Pujolar.
  • Tots els colors de la llengua (Maite Puigdevall a VilaWeb, 3-11-2020)
    «Hem de desempallegar-nos d’una vegada per totes de la creença que el català només serveix per a parlar-lo entre els nadius» · Tercer article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Maite Puigdevall.
  • Ressuscitar el català a Catalunya Nord (Alà Baylac a VilaWeb, 16-11-2020)
    “Parlar català als seus nins no ‘serveix’ de res en particular; simplement permet de ser català, per a qui vol. És la importància de ser ‘catalanocreient’ més que ‘catalanoparlant'” · Setzè article de la sèrie “El futur del català”, avui a càrrec d’Alà Baylac Ferrer.
  • Perdre el nord? (Joan Peytaví a VilaWeb, 2-11-2020)
    «La fragmentació i l’aïllament tant dels parlants de la llengua com dels actors s’han acabat. Si es té present a l’esperit el tomb que la Història ha fet al sud del Pertús, no tot està acabat» · Segon article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Joan Peytaví.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: