Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de novembre del 2020.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,82% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (65,79%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de novembre del 2020:

  • Tesla, primera automobilística que inclou el català com a opció lingüística al vehicle. La Plataforma per la Llengua ha estat demanant a l’empresa aquests darrers dos anys que respecti els drets dels catalanoparlants i que usi la nostra llengua. Per això, l’ONG del català felicita la companyia de Califòrnia per aquest pas, per bé que li recorda que encara queden alguns aspectes pendents, com la incorporació del català a la web. La Plataforma per la Llengua entén que, amb aquest anunci, la Generalitat de Catalunya pot començar a aplicar l’acord del passat novembre i només comprar cotxes amb el software de la pantalla digital en català. Els cotxes de Tesla ja incorporen el català com a llengua al menú lingüístic de la pantalla digital i és la primera marca de cotxes que té present aquesta llengua en els seus vehicles. La Plataforma per la Llengua va contactar per primera vegada amb l’empresa automobilística americana a l’inici de 2018, per demanar-li que adeqüés la qüestió dels panells de control, com també que incorporés el català a la pàgina web i als comandaments de veu i navegació. Després d’una tasca ininterrompuda que ha durat dos anys, amb converses entre les dues parts, Tesla ha fet aquest pas i esdevé la primera empresa automobilística que té el català als seus vehicles. Concretament, Tesla ha incorporat la possibilitat de configurar en llengua catalana els panells de control en qualsevol dels seus cotxes gràcies a l’actualització 10.2 del seu software. A banda, els manuals dels vehicles de Tesla també són consultables en la nostra llengua per als clients. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua i al Blog d’Albert Cuesta, que va ser el primer que en va informar.
  • Hard Rock Cafe Barcelona ha incorporat versió en català a la seva web. Hard Rock Cafe Barcelona va incorporar fa uns mesos la versió en català a las seva web. Aquesta versió, malgrat no ser completa i estar continguda dins de la seva web internacional en anglès, està adaptada al seu local de Barcelona i disposa de molta informació en català, especialment la majoria de notícies que hi publica. Hard Rock Cafe és una cadena internacional de restaurants fundada l’any 1971, que actualment pertany a la Tribu Seminola de Florida, estat nord-americà on hi té la seva seu, i que té més de 200 locals (cafès-restaurants, hotels i casinos) a tot el món.
  • La nova llei d’educació esperona els governs autonòmics a intervenir als patis, menjadors i activitats extraescolars per reforçar el català en aquests espais. La Plataforma per la Llengua celebra que la seva esmena s’hagi incorporat en la modificació de la Llei Orgànica d’Educació, fet que suprimeix la vehicularitat del castellà. La llei també obliga els governs autonòmics a garantir que els alumnes són competents en les dues llengües oficials. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous el dictamen de modificació de la Llei Orgànica d’Educació, que esmena la llei amb qüestions relacionades amb l’ús de les llengües oficials a les aules de tot l’estat espanyol. El nou redactat inclou una esmena de la Plataforma per la Llengua que suprimeix la vehicularitat del castellà, de manera que es retorna als governs autonòmics la competència de decidir les llengües vehiculars dels sistemes educatius, fet que va quedar amenaçat amb la Llei Wert de l’any 2013. Tot i això, els tribunals encara tenen marge per a interpretacions interessades de lleis com la mateixa Constitució espanyola, fet que podria continuar obstaculitzant la consecució d’un sistema educatiu plenament normalitzat en català arreu del domini lingüístic. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • CELRoM: l’aniversari d’una protecció del català que no és encara del tot efectiva. Aquest 5 de novembre es compleixen 28 anys de la signatura per part dels estats de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). L’estat espanyol la va ratificar l’any 2001 i des d’aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques i durant la gestió de la Covid-19. La Plataforma per la Llengua lamenta que estats com França o Itàlia ni tan sols l’hagin ratificat passats 28 anys. La Plataforma per la Llengua lamenta que un any més l’estat espanyol incompleixi sistemàticament la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que va aprovar el Consell d’Europa ara fa 28 anys, el 5 de novembre de 1992. L’ONG del català també retreu a França i Itàlia, tot i llur signatura, que no l’hagin ratificada respectivament, al·legant la incompatibilitat amb les seves constitucions nacionals. Espanya sí que la va ratificar l’any 2001. Els incompliments d’Espanya són en l’àmbit de la Justícia, les administracions públiques de l’estat, la reciprocitat de mitjans i durant la gestió de la pandèmia de la Covid-19. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Inscripció oberta a les Jornades de tecnologies lingüístiques lliures en català de Col·lectivaT. La cooperativa Col·lectivaT ha convocat de nou les Jornades de tecnologies lingüístiques lliures en català, que es dedicaran a assegurar l’ús, el desenvolupament i el manteniment de les eines lingüístiques de programari lliure i obert. Les 6 sessions, amb una durada de dues hores cadascun, tindran lloc entre el 24 de novembre i el 10 de desembre per mitjans telemàtics. Són gratuïtes, gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística, però cal fer la inscripció per seguir-les. En aquesta edició es tractaran des de conceptes bàsics de les tecnologies de la parla, les noves tendències i innovacions al sector i els serveis bàsics existents, fins a les tecnologies lliures concretes, els components necessaris per modificar i construir els models personalitzats i la contribució a altres projectes oberts que utilitzen les tecnologies de la parla. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen l’ús del català a 4.525 establiments comercials de 10 ciutats catalanes. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen 10 plans Ofercat per promoure l’ús del català en 4.525 establiments comercials de Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. Les accions seran dissenyades localment per la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització i ens locals corresponents amb els principals agents econòmics locals. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha presentat avui, en una sessió en línia, els resultats dels estudis sobre la situació lingüística del comerç en les ciutats estudiades l’any 2019, i les línies generals dels plans locals que s’aniran presentant progressivament les properes setmanes. Les primeres presentacions seran a Reus (5 de novembre), Manresa (25 de novembre), Sant Cugat (10 de desembre) i Cerdanyola (11 de desembre). Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Política Lingüística presenta els resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics 2018 a la ciutat de Barcelona en una sessió en línia. La darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, l’EULP 2018, indica que a la ciutat de Barcelona la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en proporció similar al conjunt de l’àmbit metropolità i menor que a Catalunya: entendre (93,4 %), saber parlar (78,7 %), llegir (85,3 %) i escriure (60,6 %). En nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure. Si bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, és significativament per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica. El percentatge d’ús del català de la població adulta a la ciutat de Barcelona (74 %) és poc més baix que el de la mitjana de Catalunya (76,4 %), en què un 44,1 % d’aquesta població l’usa al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • La Plataforma per la Llengua denuncia els missatges d’odi contra el català en el marc de l’Organització de les Nacions Unides. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, participa en el Fòrum sobre les minories de l’ONU. Ha demanat a l’ONU que insti l’estat espanyol a actuar sobre el discurs de l’odi contra el català i contra la immersió lingüística. La Plataforma per la Llengua ha estat una de les entitats convidades a participar en la tretzena sessió del Fòrum sobre les minories de l’Organització de les Nacions Unides. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha demanat a l’ONU que insti l’estat espanyol a actuar contra aquells que promoguin el discurs de l’odi contra la llengua, particularment alguns partits polítics que usen aquesta mena de discurs contra el sistema educatiu de la immersió lingüística. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Quinze anys de reculada dramàtica del català al Principat. Els resultats de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics al Principat, publicada el juliol de l’any passat, mostraven que entre el 2013 i el 2018 hi havia hagut una estabilització de certs indicadors favorables al català. Però les categories en qu