Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 28 de febrer del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,86% (alt), 0,04 punts percentuals superior al del mes anterior (65,82%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de febrer del 2021:

  • WICCAC ha fet 20 anys aquest mes de febrer. WICCAC va néixer el 16 de febrer de l’any 2001 promoguda per una colla d’internautes (webmàsters) que teníem webs en català, moltes d’elles webs personals, i que volíem ajudar-nos mútuament a fer-les, a millorar-les i a difondre-les. L’altre gran objectiu de WICCAC, que actualment s’ha convertit en el principal i que segueix encara avui molt vigent i necessari, és impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a Internet. Amb aquest motiu, el mes de juny del 2002 vam crear el nostre Baròmetre de l’ús del català a Internet, que analitza la presència de la llengua catalana a les webs d’empreses i organitzacions radicades a Catalunya i a altres llocs de parla catalana, o que hi ofereixen els seus productes i serveis. En aquell moment poc més d’un terç de les webs analitzades al baròmetre tenien versió en català. Actualment ja tenen versió en la nostra llengua gairebé dos terços (més del 65%) de les webs analitzades, tot i que la situació fa temps que està molt estabilitzada i no segueix millorant com seria desitjable. També s’ha de tenir en compte que el baròmetre analitza només les webs, però que actualment hi ha altres àmbits a Internet i les TIC que també s’han de controlar i millorar en l’aspecte lingüístic, com són les xarxes socials, les aplicacions mòbils, els assistents de veu, els traductors automàtics o les noves branques tecnològiques que van apareixent.
  • La Plataforma per la Llengua es reuneix amb la Comissió Europea per promoure el multilingüisme. La Plataforma per la Llengua s’ha reunit aquest dilluns 1 de febrer amb el cap d’Educació i Multilingüisme de la Comissió Europea, Michael Teutsch, i l’experta en polítiques educatives Kristina Cunningham. A la reunió, que s’ha dut a terme de manera telemàtica, s’han debatut mesures envers les llengües minoritzades i s’han tractat qüestions de fons com punts de vista per a la millora de la situació d’aquestes llengües, com també programes de la Comissió Europea destinats a l’aprenentatge, a l’educació i al multilingüisme. Per part de la Plataforma per la Llengua, a la reunió hi ha participat la Rosa de les Neus Marco, membre de l’Executiva de l’ONG del català, juntament amb la Xarxa Europea de Llengües ELEN (European Language Equality Network), de la qual també és vicepresidenta. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • La Real Academia Galega, l’Euskaltzaindia i l’Institut d’Estudis Catalans reivindiquen el plurilingüisme com un patrimoni comú. La Real Academia Galega, l’Euskaltzaindia i l’Institut d’Estudis Catalans van fer pública el 10 de febrer una declaració amb la intenció de contribuir a aclarir el debat públic sobre la presència de les llengües en l’educació i en el conjunt de la realitat social. En aquesta declaració adverteixen que, per a assegurar-ne el futur en condicions de normalitat, el català, l’èuscar i el gallec «necessiten una presència reforçada en el sistema educatiu, que de cap manera ha redundat ni redundarà en detriment de la competència en castellà». «L’Estat espanyol ha de considerar la diversitat lingüística com una riquesa a preservar i no com un problema a suprimir», defensen en la primera declaració conjunta de la història. Els tres organismes, amb responsabilitats oficialment reconegudes en la defensa i la promoció dels idiomes que cadascun d’ells representa, reivindiquen el seu paper com a assessors de les institucions de l’Estat i declaren que estan disposats a contribuir a una deliberació «pública informada i racional, en pro del respecte mutu i de la convivència entre les comunitats lingüístiques». Més informació a la notícia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
  • 324 candidatures opten a ser finalistes a la vuitena edició dels Premis Martí Gasull i Roig. La Plataforma per la Llengua va tancar el divendres 19 de febrer la primera etapa de participació amb 636 propostes, de les quals van sortir les més de tres-centes candidatures. El 15 de març es faran públiques les tres propostes finalistes i s’obrirà el període de votació popular. L’acte de lliurament dels premis serà el 19 d’abril al Teatre Poliorama d’acord amb les mesures de seguretat sanitàries pertinents. Els Premis Martí Gasull i Roig, que reconeixen la tasca a favor de la llengua catalana d’una persona o entitat del domini lingüístic, tanquen la primera etapa de participació amb una xifra rècord de candidatures: s’han suggerit 324 persones i entitats per guanyar el guardó d’aquesta vuitena edició. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig
  • El Govern destina d’1.111.990 d’euros a la transformació tecnològica del Parla.cat. El Govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat destinar 1.111.990 d’euros per transformar tecnològicament la plataforma d’aprenentatge en línia de català Parla.cat. La nova solució ha de permetre un sistema plenament operatiu en HTML5, l’estàndard de més valor actualment en aquest tipus de projectes, i permetrà que el Parla.cat sigui operatiu en dispositius mòbils, telèfons i tauletes, a més de ser-ho, com ara, en ordinadors personals. Parla.cat és un ecosistema d’aplicacions per a l’aprenentatge en línia del català: Parla.cat, Aula mestra, Simtest, reconeixement de veu, xat de veu i xat escrit; a més de les aplicacions per a la gestió administrativa i del pagament de les inscripcions. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Parla.cat
  • El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya disposa d’una aplicació que garanteix el dret d’opció lingüística. La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha pres un acord que constata que les funcionalitats incorporades a l’ejusticia.cat, que permeten seleccionar la llengua en què es vol rebre la documentació, faciliten l’exercici del dret de les parts d’opció lingüística de forma intuïtiva i àgil i n’ordena la difusió entre els membres de la carrera judicial destinats a Catalunya. L’acord, amb data del 26 de gener de 2021, també els demana la màxima implicació en el compliment dels objectius. L’aplicació de tramitació dels procediments judicials ejusticia.cat ha incorporat els mecanismes per fer efectiu el dret d’opció lingüística. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    ejustícia.cat
  • El CPNL crea un compte a Spotify amb 16 llistes i més de 850 cançons en català. Amb la finalitat de divulgar el català en l’àmbit musical i fer més atractiu l’aprenentatge de la llengua, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) crea un compte propi a la plataforma virtual de Spotify, pensat per a totes les persones que, arreu del món, volen aprendre, cantar i sentir en català. A més, es tracta d’un recurs didàctic que pot ser molt útil per als alumnes dels cursos de català, els participants del Voluntariat per la llengua i, en general, els usuaris de totes les accions del Consorci per promocionar l’ús de la llengua, com el programa “I tu, jugues en català?”. El compte CPNL conté 16 llistes amb més de 850 cançons que combinen criteris de selecció diversos. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Infografies, relats visuals, pòsters…: el TERMCAT elabora recursos gràfics per difondre els termes catalans més adequats. El TERMCAT ofereix actualment prop d’un centenar de recursos gràfics en diversos formats, destinats a difondre de manera visualment atractiva els termes catalans més adequats. Infografies interactives, pòsters, vídeos, relats visuals o targetes reversibles formen part del conjunt de materials que el Centre de Terminologia ofereix des del seu web, dedicats a diversos àmbits i sectors especialitzats. Així, en els últims mesos s’han elaborat recursos dedicats al material de l’esquí, al sistema electoral, a la COVID-19, a l’emergència climàtica, al Saló de Sessions del Parlament de Catalunya, al consentiment i el consens sexual, als incoterms, a la deslocalització, a l’atenció a la salut mental i a les addiccions, a les criptomonedes, als ocells marins, a la mobilitat sostenible, a la cromatografia, al ioga i al disseny web, per destacar només els més recents. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    TERMCAT – Centre de Terminologia

Altres notícies del mes de febrer del 2021:

  • Fa 10 anys que al País Valencià no es pot veure TV3 (Plataforma per la Llengua, 18-2-2021)
    La Plataforma per la Llengua demana fer efectiva sense més dilacions la reciprocitat dels mitjans de comunicació audiovisuals i radiofònics en tots els territoris del domini lingüístic.
  • La Plataforma per la Llengua condemna l’actitud supremacista de TVE durant el debat del 14-F (Plataforma per la Llengua, 1-2-2021)
    TVE va conduir el debat en castellà i va pressionar els candidats que van triar expressar-se en català perquè canviessin de llengua. Els espectadors de la resta de territoris de parla catalana no van poder escoltar en versió original les intervencions fetes en català. Les declaracions d’alguns partits reflecteixen una visió discriminatòria de les minories lingüístiques i dibuixen una Espanya que només se sap concebre a si mateixa en castellà.
  • L’Animac celebra la 25a edició amb més de 40 films en català (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 25-2-2021)
    La Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya celebra enguany el 25è aniversari amb 37 curtmetratges i 4 llargmetratges subtitulats en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
  • Col·laboració entre Política Lingüística i el CPNL amb Viladecans per reforçar el català al comerç (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 26-2-2021)
    El Pla Ofercat que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, al comerç de Viladecans, comptarà amb la implicació de l’Ajuntament, associacions locals de comerciants i establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua, entre d’altres establiments.
  • Disponible en línia la Memòria de l’Any Pompeu Fabra (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 24-2-2021)
    La Direcció General de Política Lingüística va coordinar i impulsar la commemoració de Govern que durant l’any 2018 homenatjava l’il·lustre lingüista i gramàtic en el centenari del seu naixement.
  • Avança la proposició de llei de protecció de les llengües de França (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 25-2-2021)
    L’Assemblea Nacional francesa examinarà a l’abril la proposició de llei per protegir i promoure les anomenades llengües regionals com a patrimoni immaterial i mostra de diversitat cultural.
  • Els termes dels esquís, les botes i les fixacions, en una nova infografia interactiva (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 17-2-2021)
    El TERMCAT i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern han elaborat una nova infografia interactiva que difon els noms i les definicions dels principals components dels esquís, les botes i les fixacions d’esquí alpí.
  • Famílies multilingües (Josep Vallverdú a Nació Digital, 15-2-2021)
    «La convivència de dues llengües en la infantesa és productiva, enriqueix i avesa a l’aprenentatge de més idiomes»
  • Les propostes TIC per a les eleccions del 14F (MetaData, 4-2-2021)
    Les forces polítiques consensuen el pes de la tecnologia per reactivar l’economia i situen la bretxa digital, la creació de talent qualificat i la inversió en recerca com a deures pendents.
  • Adif discrimina el valencià a Elx (Plataforma per la Llengua, 2-2-2021)
    Els rètols de la façana i dels senyals verticals de la nova estació ferroviària d’Alta Velocitat d’Elx presenten únicament la retolació del nom de la ciutat com a “Elche”, en castellà, sense respectar la denominació d’Elx, nom propi i també oficial en valencià.
  • Autoespanyolització (Agustí Mas a Ara.cat, 31-1-2021)
    El català cada cop es pronuncia més a la castellana.
  • Sobre el predomini de la llengua (Mail Obert de Joan Minguet Batllori a VilaWeb, 3-2-2021)
    “En el passat, ja hi ha elements que expliquen les dificultats de convertir el català en el centre discursiu de la cultura catalana”
  • Sis estratègies per a dominar els pronoms febles (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 6-2-2021)
    Observacions i consells pràctics per a superar les dificultats dels pronoms febles, un apartat de la gramàtica que no és tan difícil com diuen. Amb aquestes recomanacions i una mica d’esforç ens en podrem sortir.
  • Fer un ‘polvo’ o fotre un clau?: aquesta és la qüestió (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 20-2-2021)
    El català té un vocabulari referit al sexe molt exuberant i creatiu, però que es va empobrint per la pressió del castellà. Estudiem deu mots d’aquest camp semàntic manllevats del castellà i oferim dotzenes de solucions per a evitar-los.
  • A la taula d’en Bernat, en la mesa de Bernardo (Mail Obert de Marta Rojals a VilaWeb, 9-2-2021)
    “Un escó més o un escó menys per a la llengua minoritzada marca la diferència, perquè, en un món globalitzat, no es pot permetre de cedir ni el mínim espai de representació”
  • Recalc electoral (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 19-2-2021)
    Dietari (9). Persones apoderades, fulls mal girats, mans estireganyades… Si els debats serveixen per a res és perquè els filòlegs fem treball de camp. I perquè riguem, perquè riguem molt.
  • Noves de l’Alguer (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 5-2-2021)
    “L’Alguer pica a la porta. Tres trucs, concretament, però d’aquells forts. Units per la música, però que van molt més enllà”
  • Victimisme (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 26-2-2021)
    “L’hereu escampa del tèxtil era el baliga-balaga que es rebentava la fortuna familiar; el de la immigració espanyola és l’esquenadret lingüístic que fa de la presumpta discriminació un ‘modus imponendi’”
  • Parlar en català és possible (Silvia Barroso a El Món, 1-2-2021)
    “Després del debat de TVE, només queda un motiu per no estendre l’ús del català al Congrés: la voluntat uniformitzadora que delata que l’Espanya plurinacional no existeix”
  • Cursos oberts massius en línia i diversitat lingüística (Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), 28-2-2021)
    “L’objectiu que persegueix no és ‘ensenyar diversitat lingüística’, sinó obrir un espai per a escoltar-la. Un espai que permeti d’aplegar les vivències, els sentiments, els reptes, les preocupacions, el dolor de llengua”

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: