Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de març del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,87% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,86%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de març del 2021:

  • Política Lingüística posa a disposició de tots els municipis de Catalunya una nova eina per al foment del català. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va presentar el 24 de març en roda de premsa el projecte #català947 – La llengua catalana als municipis de Catalunya, un projecte de dades obertes que té com a objectiu reforçar la cooperació en matèria lingüística i posar a disposició de tots els municipis de Catalunya una nova eina per al foment del català. La consellera va estar acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. En la roda de premsa de presentació, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa va afirmar: “En compliment de la vocació de servei públic, transparència i cooperació del Govern avui posem a disposició de totes les institucions i de la resta de la ciutadania una eina de coneixement i presa de decisions en favor del català”. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Projecte #català947 – La llengua catalana als municipis de Catalunya
  • El govern espanyol manté la imposició del castellà amb 61 normes del 2020. Els partits que formen l’actual govern espanyol han proclamat en diverses ocasions que defensen un model plurinacional i plurilingüístic per a l’Estat espanyol, però la realitat és que l’aprovació de normes lingüísticament discriminatòries no ha disminuït i, per tant, el castellà, per llei, continua sent l’única llengua obligatòria en molts àmbits diferents. De fet, la recerca feta per la Plataforma per la Llengua permet concloure que l’any 2020 es va tancar amb 135 normes discriminatòries, dues més que l’any 2019. D’aquestes, 61 són estatals, 72 europees i 2 de l’ONU. Durant el quart trimestre, a més, es van aprovar un total de 53 normes que reforçaven el castellà en territoris tradicionalment catalanoparlants, gairebé el doble que en els trimestres anteriors. Per exemple, els estrangers que sol·licitin la ciutadania espanyola continuaran estant obligats a saber castellà però català no, malgrat que la llei s’ha modificat per permetre’ls sol·licitar-la de manera virtual. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Política Lingüística fomenta el català, l’aranès i la llengua de signes catalana amb vuit línies d’ajuts dotades amb 3,7 milions d’euros. La Direcció General de Política Lingüística convoca aquest any vuit línies d’ajuts que tenen l’objectiu de fomentar la presència de la llengua catalana en el sector tecnològic, la traducció d’obres no literàries, en productes audiovisuals i cinematogràfics, i en altres àmbits i sectors per mitjà del suport a projectes d’entitats. També impulsa dues línies específiques per al foment de l’aranès, l’occità de l’Aran, i per al foment de la llengua de signes catalana. La dotació de partida per al conjunt de les convocatòries és de 3,7 milions d’euros. Ja s’ha obert el període de presentació de sol·licituds de dues línies de subvencions: la destinada a la traducció al català d’obres no literàries i la destinada a facilitar el doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges que s’estrenaran en sales d’exhibició cinematogràfica. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • La Xarxa europea per a la diversitat lingüística publica dos informes sobre els incompliments lingüístics de l’Estat davant la UE. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, juntament amb la presidenta de la Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD- Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística), Agustina Vilaret, van donar el 17 de març el tret de sortida a la jornada sobre diversitat lingüística a Europa, organitzada per la NPLD amb col·laboració amb el Departament de Cultura. A la trobada hi va assistir també la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. La consellera de Cultura va reivindicar que la llengua catalana hauria de tenir reconeixement a Europa i, per això, “treballem perquè el català sigui llengua oficial a les institucions europees igual que ho haurien de ser les altres llengües minoritàries i sovint minoritzades”. Ponsa va assegurar que, malgrat que els acords en matèria de diversitat lingüística signats entre el Govern espanyol i les institucions són vinculants, “més enllà dels usos orals al Comitè de les Regions i al Consell de la Unió Europea, no hi ha més dades que en permetin avaluar els resultats”, la qual cosa indica que no s’està avançant en el camí cap al reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions europees. És per aquest motiu que la consellera va instar la presidència de la NPLD perquè presenti ambdós informes davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell d’Europa, per reclamar-los més suport i la concreció d’accions reals en suport de la llengua catalana. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Andorra, el lideratge mundial de qualitat i la navegació digital en català en la celebració institucional dels 20 anys de la Viquipèdia. El 16 de març es va celebrar el vintè aniversari de la creació de la Viquipèdia en català. L’enciclopèdia lliure, en línia i col·laborativa en aquesta llengua és la vintena en nombre d’articles d’entre més de les 300 existents, amb més de 673.000 entrades, i encapçala gairebé ininterrompudament el rànquing mundial de qualitat des de fa gairebé una dècada –basat en una selecció dels mil articles fonamentals que tota Viquipèdia hauria de tenir. Amical Wikimedia inicia una campanya institucional amb el Govern d’Andorra per normalitzar l’ús de la Viquipèdia al Principat, bressol de la versió en català de l’enciclopèdia lliure. Alhora, engega un repte d’edició sense precedents perquè continuï com a idioma capdavanter mundial en qualitat. Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
  • Publiquem un model wav2vec2 de reconeixement de la parla en català. Aquesta setmana (30 de març) el company de Softcatalà Ciaran O’Reilly ha publicat el primer model de reconeixement de veu basat wav2vec2. En aquest enllaç podeu provar-lo, amb el micròfon o pujant un fitxer d’àudio: https://huggingface.co/ccoreilly/wav2vec2-large-xlsr-catala. El model té una taxa d’error WER de només 7,57%! Us explicarem per què aquesta fita és important i que representa. Hem usat el corpus de Common Voice en català per a entrenar-ho, que conté 750 hores de veu enregistrades en dos anys i mig per més de 5.300 col·laboradors de diferents edats, gèneres i accents. Aquest corpus és clau per a construir sistemes de reconeixement de parla que incloguin la diversitat. Avui mateix, #CommonVoiceCAT segueix creixent, ja tenim 856 hores enregistrades i 725 de validades. Hem deixat enrere el francès (743/675) i de mica en mica reduïm distància amb l’alemany (895/843). Us animem a participar-hi: https://commonvoice.mozilla.org/ca. Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • Novetats en programari lliure per a síntesi de veu i assistents intel·ligents en català. Catotron, la veu sintètica elaborada per Col·lectivaT, que es pot provar en línia, i que ha rebut el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, és una de les peces que integren el programari per a assistents de veu en català que ha desenvolupat la comunitat de programari lliure, basant-se en la localització del programari obert i lliure Mycroft, i que qualsevol empresa, entitat o institució pot adequar lliurement a les seves necessitats comercials o assistencials. El programari consta de mòduls de reconeixement de veu basats en Vosk, una eina de les més avançades disponibles, gestió de la resposta i síntesi de la parla amb Catotron i també amb Festcat (Festival). Tot i que el programari originari de l’assistent, Mycroft, només proporciona suport a l’anglès per al seu producte d’altaveu intel·ligent, el codi té una llicència oberta (Apache 2.0) de manera que qualsevol proveïdor o fabricant pot utilitzar-lo en productes comercials, i també desenvolupar productes amb funcionalitats de la parla en català i en altres llengües. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Catotron – Síntesi de la parla obert i lliure en català
  • El català ja és oficial a Twitch. El català ja és oficial a Twitch, la plataforma més important del món de retransmissió en streaming de vídeos vinculats als videojocs. I tot, gràcies a Roger Baldomà. Fa tres mesos, aquest activista de la llengua catalana en l’àmbit dels videojocs i els audiovisuals en línia va iniciar una petició perquè Twitch permetés configurar els vídeos en l’opció de ‘català’ i no en la categoria idiomàtica ‘altres’, una proposta que finalment ha arribat a bon port. La petició de Baldomà, que ha sumat gairebé 3.000 vots, reivindicava que la situació creava “un problema per almenys 11.000.000 persones que viuen en llocs on la llengua principal és el català”, ja que no tenen “ca