Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 d’abril del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,91% (alt), 0,04 punts percentuals superior al del mes anterior (65,87%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’abril del 2021:

  • El Consell d’Europa utilitza observacions de la Plataforma per la Llengua per retreure a Espanya la discriminació del català. L’entitat valora positivament l’informe publicat pel Consell d’Europa, que avalua el grau de compliment d’Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Els experts europeus confirmen que Espanya continua vulnerant els drets dels catalanoparlants i adverteixen que la pandèmia no pot ser una excusa per imposar el castellà. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que són minoritàries als estats on es parlen. L’Estat espanyol va ratificar aquesta carta europea de compromisos lingüístics el 2001, però la incompleix en diversos aspectes des d’aleshores, tal com indiquen els informes d’avaluació que elabora periòdicament el Comitè d’Experts de la CELRoM del Consell d’Europa. En l’últim d’aquests informes d’avaluació, el Comitè d’experts del Consell d’Europa -que fa seguiment del compliment de la Carta- ha aprofitat valoracions i dades aportades per la Plataforma per la Llengua, que els va fer arribar el seu propi informe d’avaluació sobre els incompliments d’Espanya de la CELRoM. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Només l’1 % dels webs estatals estan totalment traduïts al català. Per quart any consecutiu, la Plataforma per la Llengua ha fet un estudi de les pàgines web estatals, que el 2020 s’ha basat en les observacions fetes a quasi 400 portals. El 82,4 % de les pàgines amb algun contingut en català tenen errors lingüístics greus i un 42,9 % diferencien entre “català” i “valencià”. El govern del PSOE i Unides Podem crea noves pàgines web que només tenen versió en castellà. L’expansió d’internet ha generat que les diverses administracions, institucions i organismes públics disposin d’una infraestructura digital que permet als usuaris d’accedir a tota mena d’informació en línia i fer-hi un ampli ventall de tràmits, gestions i sol·licituds. Des de l’any 2017, la Plataforma per la Llengua fa anualment una observació exhaustiva dels portals web vinculats a l’administració estatal espanyola per conèixer fins a quin punt s’hi pot accedir en català. A l’estudi del 2020, els resultats són tan decebedors com els dels tres darrers anys. Les pàgines traduïdes en algun grau continuen representant prop d’un terç del total i en la majoria dels casos es tracta de traduccions parcials o residuals. A més, les faltes d’ortografia i els errors lingüístics continuen sent un problema omnipresent en les traduccions, i la promoció de la fragmentació lingüística, que diferencia el català del valencià, ha augmentat sensiblement. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    El català, ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol (2020) (PDF 805,30 Kb i 66 pàgines)
  • Política Lingüística participa en el projecte europeu de recerca WMT21 de traducció automàtica multilingüe. La Direcció General de Política Lingüística dona suport al projecte europeu de recerca sobre el multilingüisme en la intel·ligència artificial WMT21 a través de la col·laboració en el desenvolupament compartit de traductors automàtics entre llengües d’una mateixa família sense haver de passar, entre la llengua d’origen i la d’arribada, per una llengua intermediària amb més recursos. La participació consisteix en la traducció d’articles de patrimoni cultural de la Viquipèdia del català al romanès i a l’occità. Aquesta participació s’ha dut a terme a través d’una de les organitzadores del projecte i investigadora del centre del recerca alemany DFKI, Cristina España-Bonet. La traducció automàtica multilingüe ha demostrat un gran potencial. No obstant, els models solen ser entrenats i avaluats des de l’anglès o cap a l’anglès, on hi ha més dades disponibles, i partint del supòsit que els models utilitzats es poden exportar als parells d’idiomes amb pocs recursos. Aquest projecte explorarà si la informació en una llengua es pot transferir a altres llengües relacionades i obtenir una traducció de qualitat sense necessitat de passar per llengües com l’anglès o l’espanyol. Per fer-ho, s’han triat idiomes de dues famílies de llengües, i entre ells hi ha el català. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Som digitals i ho som en català”: Política Lingüística proposa 10 maneres d’incrementar l’ús del català a Internet. Amb l’eslògan “Som digitals i ho som en català”, la Direcció General de Política Lingüística ha publicat un decàleg d’accions per afavorir l’ús de la llengua catalana en l’entorn digital. El vídeo ‘Guia per fer créixer el català a Internet’ proposa deu bones pràctiques, senzilles i concretes, que la ciutadania pot adoptar per estendre l’ús d’aquesta llengua. L’objectiu és normalitzar la presència del català a la xarxa, que els seus parlants la considerin també útil per fer-la servir en un entorn molt dominat per les llengües majoritàries i alhora contribuir a preservar la riquesa i el plurilingüisme lingüístic. Els ciutadans que volen usar el català a Internet poden tenir en compte algunes bones pràctiques com, per exemple, navegar per les versions en català dels webs que consulten a Internet, encara que no sigui l’idioma predeterminat a la pàgina principal. En relació a aquest aspecte, també es demana que quan es configuri un web no s’assimili una sola llengua a un estat, perquè aquesta pràctica va en detriment del plurilingüisme de molts territoris. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Guia per fer créixer el català a Internet
  • Política Lingüística presenta Fils de conversa, un interactiu per practicar el català. La primera unitat de Fils de conversa, el nou interactiu per practicar el català, ja es pot consultar al web de Llengua Catalana. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha presentat aquest nou recurs en una sessió en línia en què s’hi han inscrit més de 450 persones, i ha remarcat que aquesta nova eina “és un convit a aprendre català per participar a la societat en igualtat de condicions. Un convit a usar-la”. I ha afegit: “fem que el procés d’aprendre-la, que vol temps, sigui més fàcil, més curt i amb resultats efectius a la vida de cada dia. Que els Fils estimulin la conversa i no freni els interlocutors a canviar de llengua”. Els Fils de conversa s’adrecen als participants del Voluntariat per la llengua, als professors de català per a adults, centres educatius, escoles d’adults, entitats d’acollida, alumnes i tothom qui vulgui aprendre i practicar català. Un dels punts destacats de l’eina és que es pot fer servir des dels dispositius mòbil: ordinador, tauleta i telèfon mòbil. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Fils de conversa
  • El Grup d’Alimentació Argal ha incorporat versió en català a la seva web. També ho ha fet AXA Seguros, aquesta amb una versió molt reduïda. La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha informat que ha aconseguit que el Grup d’Alimentació Argal ha incorporat versió en català a la seva web. La versió no és completa i encara queden per traduir algunes parts. El Grup Argal, actualment amb seu social a Saragossa, te una planta a la població lleidatana de Miralcamp, a la comarca del Pla d’Urgell, on hi tenia la seu social fins a l’any 2017. La web d’Argal ja havia tingut versió en català fins a l’any 2014. La DGPL també ha informat que AXA Seguros ha incorporat el català a la seva web, però amb una versió molt reduïda, tot i que AXA té una presència important en territoris de parla catalana. Des de WICCAC esperem que totes dues empreses millorin aquestes versions en català fins que siguin completes.
  • Política Lingüística renova el canal de YouTube Llengua catalana. La Direcció General de Política Lingüística ha creat noves llistes de reproducció temàtiques al canal de YouTube Llengua catalana, a més d’organitzar i jerarquitzar-ne els continguts per facilitar-hi la cerca de vídeos i millorar-ne la presentació. Aquest és un dels 10 canals en català amb més visualitzacions a la llista del portal especialitzat Youtubers.cat. El canal Llengua catalana ofereix més de 800 vídeos entre tràilers i espots de cinema de les pel·lícules en català de l’última dècada, materials audiovisuals de tipus didàctic per aprendre català, campanyes més destacades de sensibilització per fomentar l’ús de la llengua catalana, presentacions de dades i estudis sobre la llengua i enregistraments d’actes com lliura