Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 d’abril del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,91% (alt), 0,04 punts percentuals superior al del mes anterior (65,87%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’abril del 2021:

  • El Consell d’Europa utilitza observacions de la Plataforma per la Llengua per retreure a Espanya la discriminació del català. L’entitat valora positivament l’informe publicat pel Consell d’Europa, que avalua el grau de compliment d’Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Els experts europeus confirmen que Espanya continua vulnerant els drets dels catalanoparlants i adverteixen que la pandèmia no pot ser una excusa per imposar el castellà. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que són minoritàries als estats on es parlen. L’Estat espanyol va ratificar aquesta carta europea de compromisos lingüístics el 2001, però la incompleix en diversos aspectes des d’aleshores, tal com indiquen els informes d’avaluació que elabora periòdicament el Comitè d’Experts de la CELRoM del Consell d’Europa. En l’últim d’aquests informes d’avaluació, el Comitè d’experts del Consell d’Europa -que fa seguiment del compliment de la Carta- ha aprofitat valoracions i dades aportades per la Plataforma per la Llengua, que els va fer arribar el seu propi informe d’avaluació sobre els incompliments d’Espanya de la CELRoM. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Només l’1 % dels webs estatals estan totalment traduïts al català. Per quart any consecutiu, la Plataforma per la Llengua ha fet un estudi de les pàgines web estatals, que el 2020 s’ha basat en les observacions fetes a quasi 400 portals. El 82,4 % de les pàgines amb algun contingut en català tenen errors lingüístics greus i un 42,9 % diferencien entre “català” i “valencià”. El govern del PSOE i Unides Podem crea noves pàgines web que només tenen versió en castellà. L’expansió d’internet ha generat que les diverses administracions, institucions i organismes públics disposin d’una infraestructura digital que permet als usuaris d’accedir a tota mena d’informació en línia i fer-hi un ampli ventall de tràmits, gestions i sol·licituds. Des de l’any 2017, la Plataforma per la Llengua fa anualment una observació exhaustiva dels portals web vinculats a l’administració estatal espanyola per conèixer fins a quin punt s’hi pot accedir en català. A l’estudi del 2020, els resultats són tan decebedors com els dels tres darrers anys. Les pàgines traduïdes en algun grau continuen representant prop d’un terç del total i en la majoria dels casos es tracta de traduccions parcials o residuals. A més, les faltes d’ortografia i els errors lingüístics continuen sent un problema omnipresent en les traduccions, i la promoció de la fragmentació lingüística, que diferencia el català del valencià, ha augmentat sensiblement. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    El català, ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol (2020) (PDF 805,30 Kb i 66 pàgines)
  • Política Lingüística participa en el projecte europeu de recerca WMT21 de traducció automàtica multilingüe. La Direcció General de Política Lingüística dona suport al projecte europeu de recerca sobre el multilingüisme en la intel·ligència artificial WMT21 a través de la col·laboració en el desenvolupament compartit de traductors automàtics entre llengües d’una mateixa família sense haver de passar, entre la llengua d’origen i la d’arribada, per una llengua intermediària amb més recursos. La participació consisteix en la traducció d’articles de patrimoni cultural de la Viquipèdia del català al romanès i a l’occità. Aquesta participació s’ha dut a terme a través d’una de les organitzadores del projecte i investigadora del centre del recerca alemany DFKI, Cristina España-Bonet. La traducció automàtica multilingüe ha demostrat un gran potencial. No obstant, els models solen ser entrenats i avaluats des de l’anglès o cap a l’anglès, on hi ha més dades disponibles, i partint del supòsit que els models utilitzats es poden exportar als parells d’idiomes amb pocs recursos. Aquest projecte explorarà si la informació en una llengua es pot transferir a altres llengües relacionades i obtenir una traducció de qualitat sense necessitat de passar per llengües com l’anglès o l’espanyol. Per fer-ho, s’han triat idiomes de dues famílies de llengües, i entre ells hi ha el català. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • “Som digitals i ho som en català”: Política Lingüística proposa 10 maneres d’incrementar l’ús del català a Internet. Amb l’eslògan “Som digitals i ho som en català”, la Direcció General de Política Lingüística ha publicat un decàleg d’accions per afavorir l’ús de la llengua catalana en l’entorn digital. El vídeo ‘Guia per fer créixer el català a Internet’ proposa deu bones pràctiques, senzilles i concretes, que la ciutadania pot adoptar per estendre l’ús d’aquesta llengua. L’objectiu és normalitzar la presència del català a la xarxa, que els seus parlants la considerin també útil per fer-la servir en un entorn molt dominat per les llengües majoritàries i alhora contribuir a preservar la riquesa i el plurilingüisme lingüístic. Els ciutadans que volen usar el català a Internet poden tenir en compte algunes bones pràctiques com, per exemple, navegar per les versions en català dels webs que consulten a Internet, encara que no sigui l’idioma predeterminat a la pàgina principal. En relació a aquest aspecte, també es demana que quan es configuri un web no s’assimili una sola llengua a un estat, perquè aquesta pràctica va en detriment del plurilingüisme de molts territoris. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Guia per fer créixer el català a Internet
  • Política Lingüística presenta Fils de conversa, un interactiu per practicar el català. La primera unitat de Fils de conversa, el nou interactiu per practicar el català, ja es pot consultar al web de Llengua Catalana. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha presentat aquest nou recurs en una sessió en línia en què s’hi han inscrit més de 450 persones, i ha remarcat que aquesta nova eina “és un convit a aprendre català per participar a la societat en igualtat de condicions. Un convit a usar-la”. I ha afegit: “fem que el procés d’aprendre-la, que vol temps, sigui més fàcil, més curt i amb resultats efectius a la vida de cada dia. Que els Fils estimulin la conversa i no freni els interlocutors a canviar de llengua”. Els Fils de conversa s’adrecen als participants del Voluntariat per la llengua, als professors de català per a adults, centres educatius, escoles d’adults, entitats d’acollida, alumnes i tothom qui vulgui aprendre i practicar català. Un dels punts destacats de l’eina és que es pot fer servir des dels dispositius mòbil: ordinador, tauleta i telèfon mòbil. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Fils de conversa
  • El Grup d’Alimentació Argal ha incorporat versió en català a la seva web. També ho ha fet AXA Seguros, aquesta amb una versió molt reduïda. La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha informat que ha aconseguit que el Grup d’Alimentació Argal ha incorporat versió en català a la seva web. La versió no és completa i encara queden per traduir algunes parts. El Grup Argal, actualment amb seu social a Saragossa, te una planta a la població lleidatana de Miralcamp, a la comarca del Pla d’Urgell, on hi tenia la seu social fins a l’any 2017. La web d’Argal ja havia tingut versió en català fins a l’any 2014. La DGPL també ha informat que AXA Seguros ha incorporat el català a la seva web, però amb una versió molt reduïda, tot i que AXA té una presència important en territoris de parla catalana. Des de WICCAC esperem que totes dues empreses millorin aquestes versions en català fins que siguin completes.
  • Política Lingüística renova el canal de YouTube Llengua catalana. La Direcció General de Política Lingüística ha creat noves llistes de reproducció temàtiques al canal de YouTube Llengua catalana, a més d’organitzar i jerarquitzar-ne els continguts per facilitar-hi la cerca de vídeos i millorar-ne la presentació. Aquest és un dels 10 canals en català amb més visualitzacions a la llista del portal especialitzat Youtubers.cat. El canal Llengua catalana ofereix més de 800 vídeos entre tràilers i espots de cinema de les pel·lícules en català de l’última dècada, materials audiovisuals de tipus didàctic per aprendre català, campanyes més destacades de sensibilització per fomentar l’ús de la llengua catalana, presentacions de dades i estudis sobre la llengua i enregistraments d’actes com lliuraments de premis, commemoracions o presentacions d’eines i programes de Política Lingüística, entre d’altres. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Canal YouTube Llengua catalana
  • La revista Sàpiens guanya el VIII Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua. Josep Vallverdú, Premi Especial del Jurat. A la gala, celebrada el 19 d’abril, es va projectar un vídeo de l’acte de lliurament del Premi Especial del Jurat a Josep Vallverdú, que no va poder assistir l’acte celebrat al Teatre Poliorama de Barcelona. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, va reclamar mesures urgents a les institucions per revertir la situació d’emergència lingüística. La primera: la creació d’una Secretaria de Política Lingüística. La campanya “Més Audiovisual en català” va ser l’eix temàtic de l’acte. La revista de divulgació històrica Sàpiens va recollir el VIII Premi Martí Gasull i Roig, un guardó obtingut per votació popular amb la participació de 4.707 persones. Clàudia Pujol, directora de Sàpiens, va definir la revista com una eina “per bastir el relat històric que tot país ha de tenir” i per “acostar la història del país al gran públic, amb un llenguatge planer i alhora amb rigor”. A més, Pujol va dir que en aquests vint anys la revista ha intentat contribuir a normalitzar el català al quiosc. També va destacar la importància de “parlar català amb tothom, amb tota normalitat i en tots els àmbits de la vida”. La gala va estar presentada per l’actriu i poetessa Estel Solé i va comptar amb les actuacions musicals dels cantautors Cris Juanico (Menorca) i Maria Jaume (Mallorca). També hi van participar els populars personatges dels primers anys del Club Súper 3, coneguts com la Noti, la Nets, el Petri i el Tomàtic. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Política Lingüística obre la línia d’ajuts al doblatge i la subtitulació de llargmetratges i sèries en català a plataformes i suport físic 2021. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha obert avui (20-4), adreçada a distribuïdores i a empreses de doblatge, la convocatòria de la línia de subvencions per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges i per a la subtitulació en català de sèries, per a plataformes digitals i en suport físic. El termini de presentació de sol·licituds comença demà 21 d’abril i acabarà el 29 d’octubre. La dotació prevista és d’un milió d’euros. Aquesta línia, creada el 2015, té per objectiu incorporar continguts doblats i subtitulats en català en plataformes digitals i en format físic (Blu-ray i DVD). Des del 2017, la línia s’amplia, també, a la subtitulació de sèries. La versió original dels llargmetratges i de les sèries ha de ser en una llengua no oficial a Catalunya; i es poden subtitular en català produccions en versió original en català, en castellà o en occità amb l’objectiu d’afavorir la intercomprensió i l’accessibilitat de les persones amb discapacitat auditiva. Més informació a la notícia de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Amical Wikimedia reclama als parlamentaris europeus que votin contra el TERREG per protegir la llibertat d’expressió. Amical Wikimeda ha enviat aquest dissabte (17-4) una carta als diputats al Parlament Europeu de l’àmbit catalanoparlant per instar-los a votar en contra de la proposta de Reglament sobre la difusió de continguts terroristes en línia per les conseqüències que podria tenir la seva aprovació. L’organització independent de voluntaris que promou la Viquipèdia i els seus projectes germans també s’ha sumat a la coalició de més de 60 organitzacions per la llibertat d’expressió, entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Xnet, Wikimedia Alemanya, Wikimedia França, Internet Society, EFF, Comitè per la Protecció dels Periodistes, Reporters Sense Fronteres, Global Voices i EDRi, entre altres. El president d’Amical Wikimedia, Miquel Codolar, ha assegurat que “el Reglament representa greus amenaces per a la llibertat d’expressió i d’opinió, la llibertat d’accés a la informació i el dret a la intimitat” i ha advertit que “pot crear un perillós precedent per a la regulació dels continguts en línia arreu del món“. Més informació a la notícia d’Amical Wikimedia.
  • El català es prepara per entrenar els futurs assistents de veu. El català ja supera les 870 hores enregistrades i les 750 hores validades al corpus lingüístic de Common Voice impulsat per la Fundació Mozilla. Les xifres situen la llengua com la quarta a la plataforma, amb l’anglès, el ruandès i l’alemany per davant. Aquestes i altres dades obertes han permès que es puguin desenvolupar iniciatives com Catotron o el primer prototip de reconeixement de veu en el nostre idioma basat en wav2vec2. És a dir, és el recurs bàsic per al desenvolupament del que podrien ser els futurs assistents que puguin interlocutar amb els usuaris del Principat. Però malgrat que aquest conjunt d’hores ofereixen un bon grapat de dades, encara no són suficients. La fita més propera és assolir les 1.200, per això veus que lideren el moviment, com Joan Montané, vinculat a Softcatalà, fan una crida a la participació massiva de la ciutadania. Més informació a la notícia de MetaData.
  • Catalunya revalida el lideratge a la indústria espanyola dels videojocs. Catalunya es manté un any més com a líder de la indústria del videojoc espanyol, aglomerant fins al 51% de la facturació del sector. Així ho constata la nova edició del Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs de 2020, desenvolupat per l’associació patronal DEV a través d’una enquesta pròpia als professionals de l’àmbit. Catalunya és també la regió que més llocs de treball genera al país, fins al 46% del total, i la que més empreses especialitzades acull, el 27,3%. Aquestes xifres representen una lleugera davallada respecte a l’informe de l’any anterior, en què el Principat acumulava el 53% de la facturació, el 47% dels llocs de treball i el 28% de les empreses. Més informació a la notícia de MetaData.
    Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs de 2020
  • ‘Gramàtic-On’, la nova eina per a consultar la gramàtica en línia. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha creat una aplicació informàtica anomenada Gramàtiques Normatives Valencianes, amb el nom comercial Gramàtic-On. És pensada per facilitar la consulta de la normativa gramatical i resoldre dubtes ortogràfics o morfosintàctics que pugui tenir qualsevol usuari, sigui quin sigui el nivell de coneixement lingüístic: ús de les majúscules, signes de puntuació, preposicions, accents i dièresis, apòstrofs, verbs irregulars, tipus d’oracions… Les dues gramàtiques consultables són la Gramàtica Normativa Valenciana (més extensa) i la Gramàtica Bàsica Valenciana (més simplificada). Fins ara, aquestes gramàtiques tan sols eren consultables en paper o bé descarregables en pdf. Les consultes es poden fer a la web o bé en qualsevol dispositiu amb connexió a internet. Més informació a la notícia de VilaWeb.

Altres notícies del mes d’abril del 2021:

  • Una llei històrica donarà als nordcatalans el dret a la immersió lingüística (Plataforma per la Llengua, 9-4-2021)
    La Plataforma per la Llengua ha exercit pressió a diputats francesos per contribuir a l’aprovació d’una proposició de llei que marcarà un clar punt d’inflexió en la salut del català a la Catalunya del Nord. El canvi més important el trobem en l’àmbit de l’ensenyament, els nord-catalans podran optar a l’escolarització amb aprenentatge en català en horaris lectius.
  • El Festival D’A programa 30 pel·lícules en català fins al 9 de maig (Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 29-4-2021)
    L’onzena edició del Festival D’A projectarà 23 llargmetratges i 7 curtmetratges subtitulats en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.
  • No estem tan malament! (Jordi Martí Monllau a Núvol, 5-4-2021)
    Qüestionar de manera genèrica allò dit fins ara sobre la llengua produeix la sensació que ja serà millor passar a una altra cosa.
  • Parlem de microviolència sociolingüística? (Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 29-4-2021)
    “Una alumna que es va presentar en català acaba disculpant-se per fer-ho. La disculpa és un senyal de vergonya, de repressió exercida i de càstig, en aquest cas infligit de manera natural i subtil quan se li va demanar que es presentés en una llengua que no era la que ella havia triat”.
  • Alicante? A’li balle! (Mail Obert de Núria Cadenes a VilaWeb, 15-4-2021)
    Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe.
  • Dèries i murris arreu: mots intraduïbles (segona part) (Ras i curt de Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 17-4-2021)
    Hi ha una colla de mots i expressions catalanes que no tenen traducció directa al castellà. Us n’oferim una segona tongada, aplegada gràcies a les aportacions dels lectors.
  • Disseccionar (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 16-4-2021)
    Creix el neguit per l’estat de la llengua i alhora es multipliquen els espais i seccions als mitjans que en parlen. Hi ha cap relació de causa-efecte?.
  • El fragor de la piulada (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 2-4-2021)
    Dietari (11). Parlar bé té premi, parlar malament no, perquè és el normal. Ara bé, no tothom entén el mateix per parlar bé: hi ha qui confon contextos i àmbits.
  • “Un café, Tito?” (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 23-4-2021)
    “Dietari (12). Segon santjordi de confinamenta. Vet aquí el rànquing de les roses amb més punxes. Amb un parell de dedicades als grans negres de la diada, els traductors”.
  • Jo pixopino, tu pixespines (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 9-4-2021)
    Ni tots els pixapins són barcelonins ni tota forma de turisme és nociva. La manera com ens referim a les coses, més que revelar com les veiem, delata com el món ens les fa veure.
  • Un espectacle gens edificant (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 30-4-2021)
    D’on treuen, la gent, les coses que diuen? Els surten per generació espontània? O més aviat les aprenen de tribunes que consideren dignes de crèdit? Com ara el teatre, que no hauria de perdre de vista aquesta responsabilitat.
  • Sedueix-me, ‘catalufo’! (Mail Obert de Marta Rojals a VilaWeb, 27-4-2021)
    “Els catalans d’expressió catalana, sense sortir de casa, de la feina, del país, sempre podem rebre la trucada de qualsevol carallot que vulgui recordar-nos, quan ni hi pensem, l’anomalia que som”.
  • On són els marges? (Mail Obert a Tina Vallès a VilaWeb, 30-4-2021)
    “Els marges cada cop són més amples i el camí del mig, el centre que tothom defuig, es va fent estret”.
  • Enric Streisand Valor (Mail Obert de Núria Cadenes a VilaWeb, 29-4-2021)
    “No és pas la primera vegada que intenten esborrar el savi castellut, tan molest com el troben en la seva insubornable defensa de la llengua i del país”.
  • El meu català no és de gratis (Juana Dolores Romero Casanova a Núvol, 28-4-2021)
    Si res va empènye’m a responsabilitzar-me individualment d’apropiar-me d’aquesta llengua vostra que, ara, també és meva, no va ser la falta de convivència.
  • Per una escola justa i lliure en català (Marina Solís Obiols a Núvol, 20-4-2021)
    “El model lingüístic trontolla perquè no el van cimentar i no sabem si és perquè no podien i/o no sabien com fer-ho.”
  • Auscultar la llengua (Gerard E. Mur a Núvol, 22-4-2021)
    Repassem algunes de les novetats editorials que avaluen l’estat actual de la llengua catalana.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: