Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de juliol del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,94% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (65,93%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de juliol del 2021:

  • Esmenem la nova llei d’audiovisual espanyola perquè almenys el 60% del catàleg de les plataformes s’ofereixi en català, aranès, basc o gallec. Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya constaten que el nou avantprojecte de llei no serveix per millorar la situació del català a les plataformes i proposen d’establir unes obligacions de mínims, com també incentius econòmics per a les que siguin més respectuoses amb la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol. La nova versió de l’avantprojecte de la Llei general de la comunicació audiovisual espanyola, que ha de servir per transposar la directiva europea sobre la matèria i que ara es troba en fase de consulta pública, continua sense garantir el pluralisme lingüístic als mitjans audiovisuals. De fet, l’avantprojecte ni tan sols en fa esment a l’article 5, dedicat a definir aspectes relacionats amb el pluralisme que ha de regir en aquests mitjans. Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) han presentat al·legacions a l’avantprojecte, publicat pel govern espanyol a finals de juny. Les entitats reclamen, per exemple, que la nova llei obligui les plataformes de vídeo sota demanda, com Netflix, Disney+ o HBO, a tenir com a mínim el 60% del seu catàleg disponible en català, aranès, basc o gallec, ja sigui perquè és la versió original del contingut com perquè s’ofereix doblada i subtitulada. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Llums i ombres del català al món digital. El català, com totes les llengües, té un quàdruple repte en el món digital: ser present en les interfícies, és a dir, en els sistemes d’interacció entre persones i dispositius; ser present en els continguts digitals (audiovisuals, podcasts, audiollibres, llibres electrònics, webs, etc.) i ser present en la interacció lingüística entre els usuaris. Un darrer repte, paral·lel i simultani, és que el català sigui present en la recerca i el desenvolupament de tecnologies de la llengua innovadores, ja que això repercuteix en els tres altres objectius plantejats. A continuació es dona una visió de què ens diuen les dades sobre l’estat de la qüestió en cadascun d’aquests reptes. El català, com a llengua mitjana en contacte social amb una llengua dominant com el castellà i, en el món digital, amb l’anglès -que són llengües amb un pes més gran al món digital-, disposa d’un mercat que pot jugar amb referents culturals i socials específics i trobar el seu espai propi amb un èxit considerable. Més informació a l’article publicat per Anna Torrijos, Anton Ferret, Vanessa Bretxa i Carla Bruguera a Pensem.cat.
  • Sandwichez, Viena, König i Nostrum: les quatre cadenes de restaurants més responsables amb el català. Plataforma per la Llengua ha analitzat la realitat lingüística de setze cadenes de restaurants dels territoris de parla catalana i els resultats indiquen que Sandwichez, Viena, König i Nostrum són les empreses que tenen més cura dels drets lingüístics dels consumidors. Les dades s’han extret aquest mes de juny a partir del miler de valoracions que han fet els usuaris de l’aplicació CatalApp, que avalua l’atenció lingüística dels establiments dels territoris de parla catalana. Per mitjà d’aquesta aplicació, els usuaris valoren amb el telèfon mòbil l’atenció oral, escrita i virtual dels establiments comercials i la puntuen entre 0 i 4 punts. Les empreses Viena i Sandwichez, amb una valoració mitjana de 3,43 sobre 4, tenen una actitud lingüística molt positiva en els tres camps, a més d’incorporar el català a la seva pàgina web. També l’incorporen les empreses König i Nostrum, dues marques amb bona nota a les valoracions de la CatalApp, amb un 3,25 i 3,16 respectivament. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’Estat espanyol. Castellà, anglès, francès o alemany. Aquestes són les llengües que el Ministeri de Sanitat espanyol acceptava per als certificats sanitaris que els viatgers procedents de països o zones de risc per Covid-19 han de presentar per entrar a l’Estat. La norma que regulava aquesta obligació, una resolució del 4 de juny de la Direcció General de Salut Pública, també especificava que si aquests certificats de vaccinació, de prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus no eren en una d’aquestes quatre llengües, havien d’anar acompanyats d’una traducció al castellà emesa per un organisme oficial. Aquesta norma no es tracta d’una excepció. L’Ordre del Ministeri de Sanitat SND/568/2021, de 8 de juny, que regulava el control sanitari a les persones procedents de França que arribaven a l’Estat espanyol per via terrestre, establia exactament les mateixes obligacions. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Aconseguim que Taurus incorpori el català a la web i als manuals dels productes. El principal productor de petit electrodomèstic de Catalunya ha adoptat el compromís amb la llengua perquè Plataforma per la Llengua va incidir en el compliment de les seves obligacions lingüístiques. Taurus se suma a empreses com Epson o HP, que ja incorporen la llengua catalana en els manuals de centenars de productes. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que l’empresa de l’Alt Urgell, Taurus, hagi incorporat el català com a opció lingüística en els manuals d’ús dels seus productes, com també a la pàgina web. El 2019 l’ONG del català va començar les gestions amb l’empresa d’electrodomèstics perquè va detectar que no incloïa la llengua catalana a la interfície web i que tampoc no proporcionava manuals d’ús en aquesta llengua. A l’octubre del 2020 Taurus va fer el pas i va incloure el català a la pàgina web, però no ha estat fins aquest 2021 que els manuals dels productes, tant a la web com al mercat, ja es poden consultar en català. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Una trentena de comerciants participen a les sessions Elteunegoci.cat organitzades per la Fundació puntCAT i el CPNL. El Consorci per a la Normalització Lingüística i la Fundació puntCAT, amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística, col·laboren en la iniciativa Elteunegoci.cat, que pretén impulsar la creació de webs en llengua catalana amb domini .cat de petits negocis del territori. El projecte es desenvolupa al llarg de tres sessions formatives i pràctiques, dues destinades a qüestions tècniques durant la creació de l’espai digital propi, i una sessió que treballa aspectes del web i que també conté informació de recursos lingüístics, amb un professional del Consorci per a la Normalització Lingüística que facilita als assistents la resolució dels dubtes de llengua catalana que hagin tingut durant l’elaboració inicial del web i l’accés a altres serveis de llengua, com l’Optimot, de la Secretaria de Política Lingüística, o el Servei d’Assessorament Lingüístic, del CPNL. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Elteunegoci .cat
  • La consellera Garriga es reuneix amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha reunit amb el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, al Departament de Cultura. Ha estat una primera trobada per començar a treballar plegats en un dels temes rellevants de la legislatura, l’impuls a l’audiovisual, tal com va anunciar la consellera en seu parlamentària. El sector audiovisual català té un valor estratègic cabdal, amb 2.051 empreses registrades, un volum de negoci que supera els 2.000 milions d’euros i una ocupació que s’apropa a les 14.000 persones, segons dades d’IDESCAT del 2018. És important no només per al creixement econòmic, sinó també per a la preservació de la diversitat cultural europea. A la reunió s’ha abordat l’avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual que està tramitant el Govern espanyol. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • La consellera de Cultura i el secretari de Política Lingüística es reuneixen amb Plataforma per la Llengua. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha participat avui en la seva primera reunió amb membres de Plataforma per la Llengua en aquesta legislatura. Durant la trobada, el Departament de Cultura i l’entitat s’han emplaçat a trobar-se després de l’estiu per seguir treballant conjuntament. Han participat en la reunió el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila; el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; la seva directora, Neus Mestres, i el cap de Projectes de l’entitat, Marçal Girbau. A la reunió s’ha parlat sobre la necessitat d’impulsar un Pla Nacional per la Llengua que compti amb la participació dels agents socials, les institucions i de tots els grups parlamentaris. També s’ha tractat la diversitat lingüística dels territoris catalanoparlants, una de les línies de treball principals del Departament de Cultura, que vol posar sobre la taula, en un debat obert a tothom, la situació de totes les llengües que es parlen a Catalunya, amb dades a la mà i garantint el present i el futur del català, l’occità i la llengua de signes catalana (LSC). Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Cultura duplica el pressupost d’aquest any per a subvencions al doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules i sèries. El Departament de Cultura ha ampliat amb 2.950.000 euros la dotació pressupostària de les tres convocatòries per a la concessió de subvencions per al doblatge i la subtitulació en català. Els ajuts es destinen al doblatge i subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales de cinema, al doblatge i subtitulació de llargmetratges i a la subtitulació de sèries per a la distribució en plataformes digitals i en suport físic, i a la subtitulació en català de productes de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya. Aquesta és la segona ampliació del pressupost d’aquest 2021 i la dotació pressupostària queda fixada en 6.295.000 euros. La primera línia ampliada està destinada al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica. L’ampliació suma 800.000 euros a la dotació pressupostària, que queda fixada en 2.705.000 euros per al 2021. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El debat sobre reciprocitat conclou que cal potenciar Bon Dia TV com una gran plataforma digital audiovisual en català. Plataforma per la Llengua va organitzar el dimecres 30 de juny un debat sobre els mitjans de comunicació en la nostra llengua, amb el suport de la campanya “Reciprocitat Ara!”. En el debat van participar els polítics Joan Baldoví, de Compromís; Marta Rosique, d’Esquerra Republicana de Catalunya; Marisa Saavedra, d’Unides Podem; Pilar Calvo, de Junts per Catalunya; Vicent Sarrià, del PSPV-PSOE, i Albert Botran, de la CUP. L’acte va tenir com a moderador Manuel Lillo, director del setmanari El Temps. Des de fa més d’una dècada s’han dut a terme diverses campanyes, sense resultats visibles, per demanar a la Generalitat Valenciana, a la Generalitat de Catalunya i al Govern balear avançar cap a la reciprocitat de recepció de les ràdios i televisions públiques en llengua pròpia, À Punt, TV3 i IB3. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Més de 700 comerços de València ciutat s’adhereixen a la campanya “Digues Bon Dia”. La campanya «Digues Bon dia», llançada el passat 10 de juny per Plataforma per la Llengua, ha arribat a més de 700 comerços de la ciutat, repartits entre diferents zones com el districte de Ciutat o els barris de Russafa, el Cabanyal, el Botànic, Patraix o Benimaclet. Així mateix, participen en la campanya un gran nombre de parades dels mercats municipals de Russafa, el Cabanyal i el Mercat Central; tan sols en aquest últim són més de 60 les parades participants en la campanya de normalització lingüística. La campanya vol promoure el valencià com a llengua de comunicació inicial als establiments comercials de València ja que, tot i l’alt grau de coneixement lingüístic, és habitual a València que molts parlants de la ciutat i de les comarques passen a expressar-se en castellà en parlar amb gent desconeguda, especialment al món del comerç. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • La tecnologia obre portes a la diversitat lingüística digital. Quins són els punts forts i febles del català en l’àmbit digital? L’any 2016 es va publicar una anàlisi de debilitats i fortaleses del català en l’àmbit digital (Bel i Marimon, 2016). En aquest document es ressaltava com a fortalesa l’interès precoç que les tecnologies de la llengua van despertar a Catalunya, sobretot comparat amb la resta de l’Estat, amb la possible excepció del País Basc. Efectivament, ja des de mitjans dels anys noranta del segle passat es van començar a utilitzar sistemes de traducció automàtica de forma intensiva, primer en publicacions bilingües de premsa (El Periódico, Segre i, més tard, La Vanguardia), i després a l’administració catalana. Aquests sistemes de traducció automàtica eren tecnològicament molt més rudimentaris que els que hi ha ara, però la proximitat de les dues llengües entre les que es volia traduir (castellà i català) feia que la qualitat fos prou acceptable per rendibilitzar-ne l’ús. Aquesta experiència primerenca amb l’ús real de la tecnologia lingüística va potenciar l’aparició d’una sèrie d’empreses petites i mitjanes (reunides en l’associació Clusterlingua en aquell moment), que varen constituir un primer nucli del que avui constitueix un sector en plena expansió. Al mateix temps, aviat van sorgir una desena de grups de recerca dedicats a aquestes tecnologies, repartits per totes les universitats catalanes. Més informació a l’article de Maite Melero, responsable de la línia de traducció automàtica al BSC, publicat a Pensem.cat.
  • Grans tecnològiques, demanda i igualtat lingüística, claus per al català. Quins són els punts forts i febles del català en l’àmbit digital? Històricament, el català ha tingut una llarga trajectòria de superació de reptes complexos, com per exemple es va viure durant l’aparició d’Internet, el desplegament de la web (i la web 2.0), els dispositius mòbils o les xarxes socials, on el català s’ha pogut anar consolidant durant tot aquest temps i tenir una certa rellevància. Actualment, quan s’està produint el desplegament de l’anomenada quarta revolució industrial impulsada per la Intel·ligència Artificial (IA) i les tecnologies del llenguatge, moltes llengües -minoritàries o no- s’enfronten a un nou repte. Per identificar el que considerem fortaleses del català en el món digital cal destacar l’impuls que des de l’any 2000 en endavant s’ha donat a tot l’àmbit d’Internet i el món web en general. El català té actualment una presència notable a Internet, tot i ser una llengua mitjana en l’àmbit europeu. Més informació a l’article de Joan Manel Lopez Francesch, Global Information Technology Manager a Everis, publicat a Pensem.cat.
  • Disney+ encara no ofereix en català 144 llargmetratges que han estat doblats amb diners públics. Fa més d’un any que Plataforma per la Llengua treballa perquè Disney+ ofereixi contingut disponible en la nostra llengua, com a mínim per als títols del catàleg que tenen una versió en català que ja ha estat finançada amb diners públics. La campanya Volem Disney+ en català ja ha recollit més de 31.000 signatures i, en part, gràcies a aquesta pressió social l’octubre de 2020 Disney+ va incorporar les dues primeres versions en català. Recentment hi ha afegit més d’una trentena de títols però, malgrat aquest pas endavant, encara som lluny d’acomplir l’objectiu. Plataforma per la Llengua ha fet un estudi sobre la presència del català a les pel·lícules i documentals del catàleg de Disney+. A l’Estat espanyol, aquesta plataforma ofereix més títols en islandès o en noruec que no pas en català, que només és present a 36 llargmetratges. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘Volem Disney+ en català’
  • Les 31 pel·lícules que pots veure a Disney+ en català. Disney+ augmenta l’oferta de títols doblats al català, en posar a disposició dels seus abonats fins a 31 llargmetratges i 1 curtmetratge en aquesta llengua. La llista de pel·lícules disponibles comença amb 101 dàlmates, la primera de Disney doblada al català. A més d’un curtmetratge (Lava), els usuaris poden veure en la seva llengua altres clàssics i els llargmetratges més recents. L’estrena de Jungle Cruise prevista per al 30 de juliol també estarà disponible en català, com ja s’havia fet amb Soul, que va ser la primera estrenada en català a la plataforma digital Disney+. La companyia anirà oferint nous títols a mesura que pugui anar incorporant la resta d’àudios disponibles en català. Més informació i la llista de les pel·lícules en català a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Nous termes a la Terminologia de la ciberseguretat. El TERMCAT publica una nova edició de la Terminologia de la ciberseguretat que inclou seixanta termes nous, elaborats amb la col·laboració de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i d’altres experts de l’àmbit, i amb el suport del Govern d’Andorra. L’obra conté ara 400 termes catalans, amb definicions, equivalents en castellà, francès i anglès, i notes explicatives. Els nous termes, que es poden consultar a l’apartat “Noves incorporacions” del diccionari, fan referència sobretot a nous ciberatacs. També s’han incorporat al diccionari altres termes relacionats amb mitjans tècnics de seguretat. Més informació i la llista de les pel·lícules en català a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de juliol del 2021:

  • “Altament preocupant” (Racó Català, 31-7-2021)
    La nova llei audiovisual espanyola suposarà una invasió de competències, la marginació del català i l’ofegament econòmic de TV3
  • Ciència en català (Racó Català, 6-7-2021)
    Neix Neurones Fregides, un projecte impulsat per joves amb el propòsit de fer xarxa entre divulgadors científics que fan servir la llengua catalana.