Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’agost del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 65,97% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (65,94%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’agost del 2021:

  • Publiquem una guia per estimular la inclusió del català als videojocs. El Tutorial per afegir el català als videojocs s’adreça a empreses i desenvolupadors i difon els avantatges d’incloure el català en aquests productes d’entreteniment. Actualment, només el 55% dels videojocs publicats a Catalunya i l’11% dels publicats al País Valencià inclouen el català, segons els llibres blancs d’aquests territoris. A més, en general, els videojocs més populars no inclouen la nostra llengua, com és el cas de FIFA, Resident Evil, League of Legends o Super Mario. Tenint en compte que els territoris de parla catalana produeixen la major part dels videojocs fets a l’Estat espanyol, hi ha una oportunitat per promoure la inclusió del català en aquests productes. Per aquesta raó Plataforma per la Llengua publica el Tutorial per afegir el català als videojocs. La guia repassa les diverses fases de publicació d’un videojoc i explica els avantatges d’introduir-hi el català. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Tutorial per afegir el català als videojocs (PDF, 1,08 Mb)
  • Projecte Ce Trencada: un clam pel català als videojocs. Catalunya compta amb prop de 160 productes de videojocs. És un dels territoris europeus amb més activitat en el sector, i a escala espanyola, representa el 53% de la facturació. Estem davant d’un sector econòmic potent, tal com mostren les dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i que ja ha convertit Barcelona en una de les capitals predilectes per als estudis independents. Ara bé, el volum de producció d’aquesta indústria creativa no és equivalent al nombre de treballs que tenen el català entre els idiomes oficials. Amb aquesta crítica neix el projecte Ce Trencada, format per una vintena de voluntaris que s’ofereixen per traduir de franc tota mena de títols i ajudar a posicionar la llengua. Més informació a la notícia d’Aida Corón a MetaData.
    Projecte ‘Ce Trencada’
  • Blindatge per al català. Sense un estat fort que la protegeixi, amb un model d’immersió lingüística caduc i la tossuda realitat que ha portat nous fluxos migratoris, la globalització econòmica, un creixement del turisme i una revolució tecnològica que afecta les maneres de consumir productes audiovisuals, entre altres, han encès les alarmes sobre l’estat de salut de la llengua catalana. El govern vol donar un tomb, 40 anys després, al model de política lingüística en constatar que “no hem assolit els mínims en què ens vam comprometre els primers anys de la democràcia” per aconseguir uns mínims de coneixement generalitzat i un ús normal del català. Ho deia la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en comissió parlamentària el 2 de juliol, i ho refermava divuit dies després al ple on exposava les línies mestres del Pacte Nacional per la Llengua que volen impulsar aquesta legislatura –debat que tot just obre als partits i entitats– que reverteixi aquesta situació i posin al dia els “mecanismes de promoció i protecció de la llengua en tots els àmbits”. Més informació a la notícia de Jordi Alemany a El Punt Avui.
  • El català a la justícia: si no és obligatori, sempre serà residual. Les campanyes de promoció del català que el Departament de Justícia ha impulsat aquests darrers anys han servit de ben poc: l’any passat tan sols un 7% de les sentències emeses a Catalunya eren escrites en català. Un ús residual que no solament és atribuïble a jutges i fiscals, sinó també a la resta d’operadors jurídics, com ara els advocats, tal com advertia en aquesta entrevista el magistrat José Manuel del Amo, un dels pocs jutges que fa servir la llengua catalana habitualment. Els col·legis d’advocats admeten el poc d’ús del català de molts dels seus col·legiats, fins i tot catalanoparlants. Però alerten que aquesta tònica no es revertirà fins que jutges, fiscals i funcionaris no tinguin l’obligació de saber català al mateix nivell que l’espanyol. “Els plans pilots per a fomentar l’ús del català estan molt bé, però és picar pedra: quan aquests plans desapareixen, el castellà recupera el seu ús habitual”, constata Frederic Munné, diputat de la junta de govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Més informació a la notícia de VilaWeb.
  • Prioritat: la creació i difusió de continguts en català. El secretari de Política Lingüística aposta per atreure productores amb els fons Next Generation, millorar el doblatge i fer-se més presents en xarxes. Vol crear un canal televisiu orientat als joves. La creació de continguts audiovisuals en català i, sobretot, la seva difusió a través de xarxes socials i plataformes televisives són dos dels grans àmbits on hi ha camp per córrer per potenciar l’ús de la llengua. Així va quedar palès en el debat que la setmana passada, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, van mantenir a Prada el nou secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va assumir aquestes prioritats, amb la sociolingüista de la UOC Marina Massaguer i la periodista valenciana, especialitzada en comunicació, Teresa Ciges. “El català ha anat apuntant-se a totes les revolucions, moltes vegades amb les mans lligades a l’esquena; ara hem d’aconseguir entrar també en aquest món”, instava Vila, que reflexiona que, si bé els adolescents van al davant, els canvis en la producció i l’accés als continguts “afecten ja a tothom”, i fins i tot posen en perill models de negoci “profundament consolidats”, com la televisió convencional. Més informació a la notícia d’Òscar Palau a El Punt Avui.
  • Empresa i Treball posa en marxa el Programa d’Acceleració Tecnològica per a les empreses comercials de Catalunya. El Departament d’Empresa i Treball, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) posa en marxa el Programa d’Acceleració tecnològica per a empreses comercials de Catalunya per impulsar la transformació digital del sector. El programa, que preveu la participació de setze d’empreses, se centrarà en la transferència de coneixement i l’acompanyament per a la implementació de recursos tecnològics en tots els processos de l’empresa comercial. El programa s’adreça a empreses o persones físiques del sector comerç detallista que tinguin un model de negoci testat i capacitat per aportar innovació al sector. Les empreses han de trobar-se en fase de creixement i amb potencial per seguir creixent. Les empreses interessades poden presentar les seves sol·licituds fins al 30 de setembre a través de Canal Empresa. Més informació a la noticia del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
  • La Federació Llull demana a Pere Aragonès la represa dels compromisos de la Declaració de Palma i la reciprocitat televisiva. Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural demanen als governs dels territoris de parla catalana la reconstrucció de l’espai comunicatiu. El president de la Federació Llull i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat a Pere Aragonès que “es reprenguin els compromisos que es van prendre en el seu dia amb la Declaració de Palma, que es va signar per part del govern català, valencià i balear” i que es pose fil a l’agulla a la reciprocitat entre les diferents televisions en llengua catalana. Ho ha dit després de la reunió que ha mantingut al Palau de la Generalitat amb el president català, en què també han participat la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i vicepresidenta de la Federació, Anna Oliver; el president d’Obra Cultural Balear i secretari de la Federació Llull, Josep de Luís, així com el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri i el secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert. Durant la reunió, Cuixart, que ostenta el càrrec de president de la Federació Llull des del 2018, ha emplaçat l’executiu català a treballar per reprendre la relació entre governs als Països Catalans en matèria de llengua i cultura, incloent aquí bona part dels compromisos que es van signar els anys 2016 i 2017. Més informació a la notícia d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
  • La Zona, l’Amazon català que aposta pel consum conscient. Amazon és la marca més valuosa del món, d’acord amb la consultora Kantar. L’empresa fundada per Jeff Bezos ha encapçalat l’adopció del comerç electrònic per la ciutadania, un negoci que a l’Estat espanyol ja supera els 51.600 milions d’euros, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Amb tot, aquest lideratge ve acompanyat de pràctiques monopolístiques, disputes amb sindicats i un impacte important en el medi ambient. És en aquest context que sorgeix La Zona, un marketplace impulsat per un grup de cooperatives catalanes liderat per Opcions que busca donar un espai digital a les iniciatives que aposten pels principis de l’economia social i solidària (ESS). Més informació a la notícia de Marc Vilajosana a MetaData.
    La Zona.
  • Espanya encapçala la censura d’internet a la UE, segons un estudi. Un estudi realitzat per Comparitech, que analitza la censura a internet a 175 països, assenyala que l’estat espanyol és el que més censura de la UE. A Europa, tan sols Bielorússia i Turquia tenen una actitud més hostil amb la xarxa. L’estudi analitza unes quantes prohibicions, com ara el control a les xarxes socials, el vet a les xarxes torrent, la persecució de la pornografia, l’ús de les VPN i aplicacions de missatgeria/ViIP i el vet a formacions polítiques. Aquests paràmetres permeten de fer la classificació. Més informació a la notícia de VilaWeb.
  • Desenvolupen un sistema multilingüe de monitoratge de xarxes socials capaç de detectar emocions. L’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) finança el desenvolupament d’un programari multilingüe per a monitorar i analitzar les xarxes socials. A través de tècniques d’aprenentatge profund i processament del llenguatge natural, és capaç d’interpretar la ironia i les emocions dels textos, fins i tot en aquells escrits en els idiomes més ignorats per les eines comercials, com ara el català. D’aquesta manera, sempre que ho sol·liciti l’usuari, el programari monitorarà les xarxes socials per a obtenir la informació associada als temes objecte d’interès i oferirà els resultats de manera gràfica, bé a través d’una interfície web, bé mitjançant la generació d’informes. Més informació a la notícia de VilaWeb.

Altres notícies del mes d’agost del 2021:

  • Rectors i govern es conjuren pel català a la universitat (El Punt Avui, 21-8-2021)
    Refermen a Prada el seu compromís per estendre l’ús de la llengua i assegurar que tots els graus s’hi poden cursar íntegrament. La consellera Geis aposta per “repensar i rellançar” la Xarxa Vives.
  • El català llangueix per barris (El Punt Avui, 23-8-2021)
    Només un 14% dels joves barcelonins de zones humils utilitzen la llengua del país, mentre que en les àrees de renda més alta el percentatge puja fins al 41%. El castellà és l’idioma d’ús preferent per a quatre de cada sis veïns de la capital de 15 a 34 anys. La Plataforma per la Llengua idea un pla per revertir la tendència a l’àmbit metropolità.
  • L’impacte invisible d’internet (MetaData, 9-8-2021)
    La cerca de continguts a la xarxa i la transmissió de dades genera un consum i un impacte ambiental negatiu que els usuaris desconeixen, que veuen el servei com una tarifa plana on l’únic visible és el cost de la factura a final de mes.
  • 5 consells per tenir unes vacances cibersegures (MetaData, 20-8-2021)
    Diversificar els magatzems de dades, comptar amb tres còpies o tenir les actualitzacions al dia són pautes bàsiques per garantir la seguretat de les dades personals i corporatives.
  • “Que no parleu català!” (Òscar Palau a El Punt Avui, 28-8-2021)
    El secessionisme lingüístic que Casado va agitar a les Illes presenta un llarg recorregut també al País Valencià i la Franja, on hi lluiten amb desigual èxit. Induïts pel postfranquisme, blaverisme i gonellisme semblen avui en declivi.
  • Milions de turistes i una llengua morta (Gemma Aguilera a TOTBarcelona, 19-8-2021)
    “Una llengua no s’ha d’imposar, però sí defensar. I a Catalunya, el català s’ha defensat amb massa tebiesa a totes les institucions, amb el temor que algú pogués ofendre’s”.
  • Quan no puguis canviar la realitat, emprèn-la amb la gramàtica (Mail Obert de Joan Ramon Resina a VilaWeb, 1-8-2021)
    “La incapacitat d’acarar els greus problemes socials, ambientals i polítics encoratja la substitució simbòlica, de tal manera que la malenconia del poder inassequible es tradueix en dictadura de l’estupidesa”.
  • Si volíeu escoltar… (Carme Junyent, membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), a VilaWeb, 14-8-2021)
    “Les llengües, com a realització de la capacitat humana universal que és el llenguatge, són iguals, perquè la mateixa capacitat ja determina com són i com poden ser”.
  • Deu Kahoots per a aprendre llengua (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 20-8-2021)
    Us proposem deu sessions de Kahoot per a aprendre ortografia, gramàtica, literatura medieval…· Una manera de jugar, tot sol o en grup, i adquirir coneixements de llengua.
  • Encontres efímers i llengües (Montserrat Cortès-Colomé, membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 28-8-2021)
    “En els encontres efímers, les normes socioculturals no escrites dicten que diguem les paraules justes per a preservar la nostra intimitat, però també la de l’altre”.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: