Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’octubre del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,03% (alt), 0,05 punts percentuals superior al del mes anterior (65,98%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’octubre del 2021:

  • InformeCAT 20218 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, la majoria per “respecte” o “educació”. Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents. Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    InformeCAT 2021 (PDF 5,54 Mb)
  • Arrenca Tàndem Cultural, un projecte per crear 500 noves parelles lingüístiques fins a finals d’any, unint llengua i cultura. Òmnium Cultural, amb la col·laboració del el Voluntariat per la Llengua, el Consorci per a la Normalització Lingüística, i l’entitat d’inclusió social a través de la cultura, Apropa Cultura, posa en marxa el projecte Tàndem Cultural, una nova modalitat de parelles lingüístiques per fomentar la llengua catalana a través de la cultura i la cohesió social. Es tracta de generar espais de trobada culturals entre persones catalanoparlants i nouvingudes que volen aprendre i practicar la llengua en el marc d’una activitat cultural. Amb aquest objectiu, es preveu que -durant aquest 2021- es creïn 500 noves parelles lingüístiques que es beneficiaran de més de 100 activitats culturals gratuïtes arreu del territori, com concerts d’Oques Grasses, Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz o Clara Peya, espectacles de màgia del Mag Lari, obres de teatre, o cinema, amb entrades pel festival InEdit o el Cicle Gaudí, entre d’altres. Més informació a la notícia d’Òmnium Cultural.
    Tàndem cultural
  • La universitat, en català!”: una campanya per promoure i agilitzar les queixes lingüístiques dels estudiants. “La universitat, en català!” és una nova campanya per facilitar les denúncies per vulneracions lingüístiques a la universitat i per sensibilitzar els estudiants dels drets dels catalanoparlants a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Impulsada per Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la campanya ofereix als alumnes una web perquè facin arribar les denúncies a través d’un senzill formulari que els posarà en contacte amb el servei de queixes de la campanya i amb el de la seva universitat. A la web launiversitatencatala.cat, amb un tràmit de menys de cinc minuts, els estudiants hauran de facilitar el nom, un correu de contacte, la informació dels estudis i el nom de la facultat i la universitat on estudien. A més, hauran de seleccionar quin tipus de vulneració han patit i podran explicar el seu cas concret. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Campanya “La universitat, en català!”
    Manifest de la campanya, que reclama una sèrie de mesures als rectors
  • Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana i Govern de les Illes Balears defensen la protecció de la llengua pròpia en la Llei estatal de l’audiovisual. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila; el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, i la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior, han acordat aquesta tarda coordinar i impulsar conjuntament accions i mesures per promoure la llengua en un moment clau per al seu futur. Un dels punts de coincidència ha estat la reclamació conjunta que la Llei espanyola de l’audiovisual en garanteixi la presència. També s’han acordat actuacions conjuntes per impulsar l’oferta audiovisual als tres territoris. A la reunió, els responsables de la Política Lingüística dels tres governs han acordat actuacions que milloraran sensiblement la informació ciutadana sobre equivalències entre certificats i nivells de coneixement de llengua. Així mateix, han posat en comú iniciatives per promoure la llengua entre els joves, especialment els creadors de continguts com youtubers i els influenciadors socials. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El Voluntariat per la llengua incorpora noves eines digitals per facilitar la conversa de les parelles lingüístiques. La Secretaria de Política Lingüística ha publicat avui tres noves unitats de Fils de conversa per facilitar la conversa de les parelles lingüístiques. Es tracta d’un recurs digital per promoure la interacció i la conversa a través de vídeos, àudios i jocs. Hi ha cinc unitats disponibles i, cada final de mes, se’n publicarà una de nova fins a completar les 10 unitats de què consta aquest material interactiu. Fils de conversa és accessible gratuïtament des de qualsevol dispositiu mòbil i està disponible per a tothom qui vulgui aprendre i practicar el català i també per a professors de català per a adults. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Fils de conversa
  • El Govern promou amb les entitats civils un front comú a favor del català a l’audiovisual. Aquest dijous (14-10) s’ha celebrat la reunió entre el Govern de la Generalitat i les principals entitats que treballen per la llengua i l’audiovisual a Catalunya. L’objectiu de la trobada ha sigut escoltar i coordinar les diferents accions que s’estan fent, tant des del Govern com des de les entitats, en relació a la tramitació de la llei de comunicació audiovisual espanyola i la nova llei catalana de l’audiovisual. La voluntat d’aquesta primera trobada ha sigut fer un front comú per salvaguardar la presència de la llengua catalana al sector. La reunió ha estat presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i també hi ha participat les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i de Cultura, Natàlia Garriga. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat als participants la importància de les negociacions que el Govern està duent a terme amb el govern espanyol per tal que inclogui les esmenes requerides a la llei de comunicació audiovisual i que han de servir per protegir i defensar el català. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El govern es conjura per assegurar el present i el futur de la llengua catalana. El Departament de Cultura ha reunit avui la Comissió Tècnica de Política Lingüística amb la intenció de treballar des de tots els àmbits del Govern per assegurar el present i el futur de la llengua catalana. La Comissió Tècnica és l’eina que té la secretaria de Política Lingüística per convocar tots els departaments de la Generalitat i treballar conjuntament pel foment del català. El president Pere Aragonès, que ha encapçalat la reunió, ha defensat la necessitat de revisar els mecanismes de promoció i protecció de la llengua, i fer-ho amb la col·laboració de tots i totes. El president també ha fet referència a la importància de les lleis audiovisuals espanyola i catalana i del Pacte Nacional per la Llengua. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Plataforma per la Llengua veu amb bons ulls els punts que es negociaran sobre la llei audiovisual però espera concrecions per valorar un hipotètic acord. Plataforma per la Llengua valora positivament els quatre punts que, segons ha informat ERC, s’inclouran a la nova llei audiovisual espanyola i constata que recullen en gran mesura les peticions de Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Ara bé, l’entitat demana concreció abans de fer-ne una valoració més àmplia. Per exemple, cal que es concreti quin percentatge s’estipularà per a la producció pròpia, el doblatge i la subtitulació en català, ja que d’això en depèn en gran mesura l’èxit o el fracàs de l’acord. “Que la quota obligada d’oferta en llengües minoritzades sigui d’un 5%, o que sigui ambiciosa com el mínim del 60% que reivindicàvem nosaltres, canvia completament la situació”. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • HBO ja no podrà al·legar motius tècnics per excloure el català. A HBO no hi ha ni un sol llargmetratge que estigui disponible en català i tan sols hi ha una sèrie, “Vitals”, que es pot veure en la nostra llengua. Actualment, la plataforma de televisió segons demanda només disposa de dues pistes d’àudio i aquesta és una limitació tècnica que l’empresa sempre ha fet servir d’excusa per no incloure les versions en català dels títols que s’ofereixen al catàleg. A partir del 26 d’octubre, però, es posarà en funcionament a l’Estat espanyol HBO Max, que, no solament farà augmentar el nombre de títols oferts, sinó que també pot comportar que s’incrementi el nombre de pistes d’àudio. De fet, tant als Estats Units com a Llatinoamèrica, HBO Max disposa de quatre pistes d’àudio i, per tant, no s’entendria que aquesta millora tècnica no s’apliqués també a l’Estat espanyol. Si fos així, la plataforma ja no podria al·legar motius tècnics per excloure el català, com havia justificat fins ara quan Plataforma per la Llengua s’hi havia posat en contacte. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Així ha estat la Catosfera 2021. Acaba de tenir lloc l’edició d’enguany de la Catosfera. Es tracta del cicle de debats, tallers i xerrades sobre comunicació digital i novetats tecnològiques, punt de trobada de l’Internet català. Aquesta edició s’ha dut a diferents espais de la ciutat de Girona. A l’Auditori Josep Irla, seu de la Generalitat a Girona, al Parc UdG i altres espais de la ciutat. La Catosfera ha anat creixent amb els anys, i ha incorporat als blocaires i els tuitaires (l’esperit fundacional de les jornades), la dimensió empresarial del sector a Catalunya. Enguany, els eixos de les jornades versen sobre la transformació digital en els mitjans de comunicació i sobre la innovació tecnològica, amb espais dirigits als joves i al networking. La Catosfera va arrencar el 14 d’octubre amb una proposta educativa en forma de concurs, dirigida per l’Albert Roig, el creador de continguts a la Fundació. cat, que és patrocinadora de les jornades. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
    Catosfera 2021
  • El català als videojocs, un trencaclosques per resoldre. Fifa 21 va ser el videojoc més venut a Espanya el 2020. L’obra d’Electronic Arts està disponible en 21 llengües, entre les quals es troben el suec (9,2 milions de parlants), el danès (6 milions) o l’islandès (4,5 milions). Això no obstant, el català, malgrat superar en nombre de parlants les comunitats lingüístiques mencionades, no forma part dels idiomes disponibles al simulador de futbol ni en l’enorme quantitat de videojocs que dominen el mercat. “Sempre m’ha preocupat molt que el català estigui en aquesta indústria. Ara que soc pare, veig que tots els infants, avui dia, tenen molts problemes per poder consumir contingut en català”, ha expressat Roger Baldomà, divulgador i membre de Creadors.tv, en una conferència de l’IndieDevDay, l’esdeveniment barceloní dedicat als videojocs independents. Més informació a la notícia de MetaData.
  • Ampli suport parlamentari a l’impuls de la llengua catalana com a element de cohesió. La Secretaria de Política Lingüística valora molt positivament l’ampli suport a la resolució Per la llengua com a element de cohesió, aprovada ahir pel Parlament de Catalunya. L’acord pres en el debat de política general insta el Govern a dotze accions per consolidar el català en tots els sectors, amb especial atenció a l’àmbit audiovisual. El primer punt de la resolució insta el govern a promoure un Pacte Nacional per al desenvolupament de les polítiques necessàries per a l’ús i el coneixement del català i per fer-ne un instrument de cohesió social. El gruix de les accions estan enfocades a la defensa del català en l’àmbit audiovisual, amb la promoció de la producció, els mitjans i les xarxes en llengua catalana, i sobretot amb canvis legislatius que protegeixin la llengua, des de l’actualització la Llei de la comunicació audiovisual fins a la transposició de les directives europees. El text també empeny a defensar davant les institucions europees el reconeixement del català com a llengua d’us oficial de la Unió Europea. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes d’octubre del 2021:

  • Netflix: la hipocresia lingüística espanyola (VilaWeb, 31-10-2021)
    Espanya menysté les demandes de regulació sobre al català, però és, juntament amb França, l’estat que ha exigit més garanties lingüístiques a Netflix en defensa del seu idioma.
  • Revolució a la pàgina de resultats de Google (Gemma Fontané a MetaData, 1-10-2021)
    El motor de cerca canvia el sistema de mostra dels títols dels llocs web i obliga els administradors a verificar optimitzar les pàgines si no volen perdre usuaris.
  • Per un futur audiovisual en català (Òmnium Cultural, 19-10-2021)
    Jordi Cuixart: “Aquesta llei vol ser l’estocada definitiva al català. És la llei Wert portada a la pantalla”. Òmnium Cultural s’acompanya del sector audiovisual català per advertir el govern espanyol que “està tocant el moll de l’os”: “Atacant aquest gran consens es menysprea la diversitat”.
  • Sí, pel català (Joan Serra Carné a NacióDigital, 26-10-2021)
    «Si el català a l’audiovisual és una qüestió menor per a la Moncloa, pensa posar en risc els pressupostos en lloc d’entomar una solució?».
  • El català ha perdut mig milió de parlants en 15 anys (El Punt Avui, 28-10-2021)
    Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà per “respecte” o per “educació”. El 41,7% assegura que la Generalitat protegia més la llengua abans del procés.
  • Un clam contra la llei Wert de les pantalles (Odei A.-Etxearte a VilaWeb, 19-10-2021)
    Òmnium aplega representants del sector de l’audiovisual català, de la societat civil i partits per reclamar que la futura llei espanyola blindi la llengua.
  • Botellot (Gabriel Bibiloni a Racó Català, 7-10-2021)
  • Celebrem la Festa del Rock Català a la plaça Reial de Barcelona (Plataforma per la Llengua, 5-10-2021)
    Aquest dissabte 9 d’octubre a les 12 h Plataforma per la Llengua Barcelona i Ruc’n’Roll organitzen un concert amb grups referents del rock català com Lax’n’Busto, Sopa de Cabra i Sau. La presentació de l’acte serà a càrrec de Plataforma per la Llengua, que donarà a conèixer la nova campanya “No t’excusis” i la importància dels referents lingüístics en l’àmbit musical.
  • Història de la Catalunya que no sap castellà (Andreu Barnils a VilaWeb, 10-10-2021)
    ‘El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització’ (Onada Edicions) explica l’arribada tardana del castellà a la major part del país.
  • L’animació catalana sospira per la tecnologia (Marc Vilajosana a MetaData, 28-10-2021)
    El sector aposta per la producció tradicional de sèries en 2D mentre observa de lluny les innovacions tècniques sense atrevir-se a fer el pas definitiu.
  • Pot la tecnologia decidir què i com menjarem? (Aida Corón a MetaData, 15-10-2021)
    L’ús de les dades massives, les ciències òmiques i la recerca científica permeten ampliar l’oferta alimentària amb nous productes basats en proteïna vegetal i dissenyar dietes personalitzades.
  • Barcelona, visionària de la nova economia (MetaData, 5-10-2021)
    El BNEW celebra la segona edició de l’esdeveniment amb més de 800 ponents experts en el futur de la indústria, la mobilitat, el talent o la ciència en un nou entorn cada cop més digitalitzat.
  • Una llengua tres-cents anys a contra-corrent (Pep Martí a NacióDigital, octubre 2021)
    Des del Decret de Nova Planta (1716) a la llei Wert, la persecució del català o la seva minorització han format part consubstancial de quasi tots els règims polítics.
  • El futur tecnològic que ens espera (Aida Corón a MetaData, 8-10-2021)
    Espanya situa la creació de talent especialitzat i la transformació digital de les pimes com dues prioritats per a la creació d’una economia sostenible i de valor afegit.
  • El català i el temps (Oriol Delisau a Núvol, 2-10-2021)
    25 anys de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics.
  • Lingüicidi (María Obelleiro a VilaWeb, 8-10-2021)
    Conscient que per a liquidar un poble no cal l’extirpació biològica, sinó exterminar-ne la identitat, Feijoo aprovà el decret de plurilingüisme.
  • Llengua, transició i Constitució (Josep-Lluís Carod-Rovira a NacióDigital, 13-10-2021)
    «Es pot ser metge, jutge i policia als Països Catalans sense saber català, però no a Saragossa, Sevilla o Zamora sense saber castellà».
  • Assaig de dimissió (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 21-10-2021)
    Dietari (19). “Oh, que cansat estic d’aquesta meva / absurda, estèril, tan cansada lluita, / i com m’agradaria d’allunyar-me allà on fos”.
  • El diccionari d’en Pàmies (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 28-10-2021)
    Com que el xàfec de la setmana (l’informe de la PpL9) us esquitxa pertot arreu, us regalo un lenitiu fet de creativitat lingüística per fugir una estoneta de la penosa realitat.
  • Maneres de no empobrir el català (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 1-10-2021)
    Tres verbs que acumulen com més va més significats i arraconen una munió de mots més precisos. Un altre article sobre el català de plàstic.
  • Per què diem ‘tipus’ si podem dir ‘mena’? (Ras i curt de Jordi Badia a VilaWeb, 29-10-2021)
    ‘Tipus’ és un terme que ha acaparat molts significats i que ha escombrat mots que havíem dit sempre. En repassem els significats propis i impropis.
  • Llengües entre lluna i terra, un viatge (quasi) etern? (Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 30-10-2021)
    “L’evidència que les llengües són un patrimoni a preservar és tan clamorosa que ni els militants del monolingüisme més recalcitrant no ho han pogut impedir”.
  • Allò que no sabem (d)els lingüistes (Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi) a VilaWeb, 22-10-2021)
    “En una època en què fins i tot sabem de què estan formats altres planetes, seguim sense saber del cert com els humans aprenem la nostra llengua materna. No és sorprenent?”.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: