Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de desembre del 2021.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,06% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,03%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de desembre del 2021:

  • Plataforma per la Llengua presenta els informes de queixes i discriminacions lingüístiques 2020. Plataforma per la Llengua acaba de publicar l’Informe de queixes 2020, un estudi estadístic de les queixes que l’entitat va tramitar i assessorar al llarg de l’any passat. Aquest report forma part d’una sèrie d’informes anuals que l’ONG del català produeix amb les dades que genera el seu servei d’atenció als ciutadans. Aquest servei, format per un equip d’especialistes en diferents àmbits, rep queixes relacionades amb els drets lingüístics i amb la normalització del català, i ofereix assessorament legal i assistència per a la formulació d’instàncies i recursos. Cal destacar que dues terceres parts de les queixes rebudes el 2020 denunciaven fets que constituïen vulneracions de l’ordre jurídic vigent. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    També ha publicat el report de discriminacions lingüístiques greus a catalanoparlants comeses per les administracions de l’Estat espanyol, tant les estatals com les autonòmiques i municipals. Amb una feina prèvia de detecció i classificació dels casos rebuts pel servei de queixes de l’entitat, s’elabora un informe anual que explica el fenomen de la discriminació lingüística i relata els fets de cada cas. L’informe es complementa amb un marc teòric que exposa la ideologia discriminatòria que hi ha darrere, el supremacisme lingüístic castellà, que és inherent al nacionalisme espanyol majoritari. A més, els reports anuals inclouen una secció estadística que permet d’entendre amb més profunditat el problema de la discriminació. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Informe de queixes lingüístiques 2020 (PDF de 35 pàgines)
    Informe de discriminacions lingüístiques 2020 (PDF de 69 pàgines)
  • Es presenta una nova versió del Catalanitzador de Softcatalà amb suport per al Windows 11 i Office 2021. El Catalanitzador de Softcatalà és un programa que posa a l’abast de qualsevol usuari tenir de forma senzilla en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o l’Apple macOS. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l’usuari s’hagi de preocupar de res més. L’objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la configuració en català de qualsevol sistema Windows o macOS; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l’usuari pugui treballar en català. Més informació a la notícia de Softcatalà.
    Catalanitzador de Softcatalà
  • A què juguem?’, una campanya per reclamar el català als anuncis de joguines de Famosa, Mattel i Bizak. ‘A què juguem?’ és una nova campanya de Plataforma per la Llengua per sensibilitzar els consumidors de la importància que els anuncis de joguines siguin en català i per reclamar a les empreses Famosa, Mattel i Bizak, que s’anuncien només en castellà a les televisions de parla catalana, que doblin els anuncis a la nostra llengua. La campanya, que arranca avui (10-12) i s’allargarà fins al dia de Reis, inclou l’emissió d’un espot televisiu a TV3, IB3 i À Punt, el repartiment de 250.000 fulletons als principals eixos comercials dels territoris de parla catalana i el llançament d’una web per recollir signatures i fer arribar la petició a aquestes empreses. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
    Campanya ‘A què juguem?’
  • El 60 % de les companyies d’assegurances i mútues que operen a Catalunya tenen el web en llengua catalana. L’any 2016 Política Lingüística va posar en marxa el programa Emmarca’t amb l’objectiu que les grans marques que operen a Catalunya augmentessin l’ús del català en els productes i serveis que ofereixen als clients. En aquest sentit, amb la incorporació de Generali fa uns mesos, el nombre de les companyies d’assegurances i mútues que tenen el web disponible en llengua catalana ha passat del 45 % al 60 % els darrers dos anys, i es preveu que l’any 2022 dues empreses més faran el mateix pas. Es tracta d’un sector amb un pes econòmic important, atès que de cada 100 € de despeses, les unitats familiars catalanes en dediquen aproximadament 5 a assegurar béns i vides. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Programa Emmarca’t
  • La base de videojocs en català VDJOC duplica en un any el nombre de jocs disponibles. VDJOC, la base de dades interactiva de videojocs comercials en català de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura, ha duplicat en un any el nombre de jocs que permet consultar. Creada l’any 2020, actualment mostra 109 jocs descrits i classificats. Per mitjà d’un cercador, VDJOC facilita la consulta dels jocs i permet el filtratge per les 12 categories en què s’agrupen. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    VDJOC – Base de dades interactiva de videojocs comercials en català
  • Milers de persones es manifesten a Barcelona en defensa de l’escola en català. Amb el lema “Ara i sempre, l’escola en català”, milers de persones es van mobilitzar el 18 de desembre al centre de Barcelona en defensa de l’escola en català i en contra de la ratificació del Tribunal Suprem de la sentència que obliga les escoles a impartir un mínim del 25% de les hores en castellà. Convocada per la plataforma unitària Somescola, formada per una cinquantena d’organitzacions, la manifestació ha instat les institucions catalanes a blindar aquest consens de país i al govern espanyol a respectar els grans acords avalats per una àmplia majoria parlamentària. En la manifestació hi ha participat la plana major del teixit associatiu, sindical i polític de Catalunya, tot i que el PSC se n’ha desmarcat. Des del passeig de Sant Joan, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha alertat que el nacionalisme espanyol ha activat una ofensiva en contra de l’escola catalana per treure’n rèdit polític a la resta de l’estat. Més informació a les notícies de la Plataforma per la Llengua i VilaWeb.
  • Presentat l’Observatori .cat 2021 de la Fundació .cat. El 21 de desembre va tenir lloc l’acte de presentació de l’Observatori .cat, l’anàlisi infogràfica de les dades més rellevants del .cat: la seva evolució, la seva capil·laritat en els territoris de parla catalana i en el món, així com una comparativa de qualitat respecte a d’altres dominis de primer nivell. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
    Observatori .cat 2021 de la Fundació .cat (PDF 18 pàgines)
  • Tres dels cinc ministeris d’Unidas Podemos no tenen la pàgina web disponible en català. Les pàgines web dels ministeris d’Igualtat, d’Universitats i de Drets Socials i Agenda 2030 no són consultables en llengua catalana, la llengua familiar d’aproximadament 1 de cada 10 ciutadans de l’Estat i habitual d’aproximadament 2 de cada 10. Es tracta de tres dels cinc ministeris en mans del soci menor del govern espanyol, la coalició Unidas Podemos, que ha abanderat la defensa del reconeixement de la plurinacionalitat i el plurilingüisme a l’Estat espanyol. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Reclamem a la Generalitat de Catalunya que destini el 0,5% del pressupost a la normalització del català. Plataforma per la Llengua ha enviat aquest divendres una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i al seu conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, per expressar preocupació pels escassos recursos destinats a la normalització del català en l’esborrany del pressupost de 2022. Concretament, el document preveu una partida de tan sols el 0,10% del total dels diners pressupostats per a la Secretaria de Política Lingüística, l’òrgan encarregat de vetllar per la salut del català i pels drets dels seus parlants. Aquest 0,10% es tradueix en 38,80 milions d’euros d’un pressupost total de 38.139 milions. Aquesta xifra, si bé representa un increment del 24,4% respecte dels 31,2 milions del pressupost anterior, continua sent una proporció molt similar en aquest pressupost expansiu. La xifra arriba al 0,12% si es tenen en compte les altres partides de foment del català, que deixen la xifra total en 47 milions d’euros. En les missives al president i al conseller, l’ONG del català ha recordat que el català es troba en un moment d’emergència i que necessita un veritable pla de xoc per recuperar espais d’ús, per assegurar la transmissió intergeneracional i per arribar a noves capes socials. Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua ha demanat que la partida s’incrementi al 0,5%. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • 330 candidatures opten a ser finalistes a la novena edició dels Premis Martí Gasull. Plataforma per la Llengua va tancar ahir (23-12) el termini per proposar candidatures a la novena edició dels Premis Martí Gasull i Roig i ho va fer amb un total de 330 propostes de persones, entitats i empreses que han destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana. Això implica un creixement de gairebé el 2% en comparació amb l’edició anterior, quan les propostes rebudes van ser 324. Pel que fa a la participació, enguany ha crescut un 27% i les persones que hi han dit la seva han estat 810. Després de fer la recopilació de les propostes, durant les pròximes setmanes el jurat dels premis s’encarregarà de seleccionar les tres candidatures finalistes, que s’anunciaran el divendres 21 de gener. A partir d’aquest dia, començarà el període de votació popular que decidirà quina és l’entitat o la persona mereixedora d’aquest premi, dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement fet per l’orfebre Joaquim Capdevila. Més informació a la notícia de la Plataforma per la Llengua.
  • Declaració conjunta de les entitats que treballem per les llengües i la seva igualtat, davant del projecte de llei general de l’audiovisual. Davant l’aprovació del projecte de Llei general de l’audiovisual per part del consell de ministres celebrat ahir, les entitats cíviques i culturals que treballem per la igualtat de les llengües manifestem:
    Que considerem clarament insuficients els avenços per a les nostres llengües que s’inclouen en aquest text amb relació als avantprojectes fets públics anteriorment. Per tant, caldrà millorar a fons i molt significativament el redactat de la llei durant el seu tràmit parlamentari.
    Entenem que una legislació justa i democràtica ha de reconèixer, defensar i promoure la pluralitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol. I ha de contribuir a la rehabilitació i recuperació dels espais fins avui negats a les nostres llengües.
    Per això, instem totes les forces polítiques i el govern espanyol a què, durant el tràmit a les Corts Generals, el text de la futura Llei General de Comunicació Audiovisual, inclogui com a principi bàsic, el reconeixement, defensa, garantia i promoció de la pluralitat lingüística. Pluralitat que s’hauria de concretar, si més no, en dos àmbits:
    Primer, igualant continguts i percentatges mínims en totes les llengües de l’Estat en doblatge, subtitulacions i audiodescripcions.
    I segon, … Més informació en aquest enllaç de la FOLC, amb el contingut complet de la declaració conjunta de les entitats que treballem per les llengües i la seva igualtat.
  • Més facilitat per consultar les bibliografies i les noves adquisicions del Centre de Documentació de Política Lingüística. La Secretaria de Política Lingüística ha actualitzat el web per facilitar l’accés a les bibliografies i al butlletí mensual de noves adquisicions del Centre de Documentació de Política Lingüística. Concretament, s’ha substituït el butlletí descarregable per un nou format responsiu que permet l’accés directe als documents electrònics, la possibilitat de sol·licitar en préstec obres editades comercialment i el servei de còpia d’articles solts. Aquesta actualització fa guanyar accessibilitat i usabilitat de manera que millora l’experiència de l’usuari independentment del dispositiu que utilitzi. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Divuit entitats i institucions catalanes i andorranes s’uneixen per fomentar l’ús del català en l’àmbit jurídic. Un total de divuit entitats i institucions catalanes i andorranes han signat avui (13-12) un conveni per fomentar l’ús del català a la justícia a través de la creació del portal de recursos de llenguatge jurídic català Compendium.cat. El portal estarà obert a tots els professionals dels àmbits jurídics i a la ciutadania en general. La presentació del conveni ha tingut lloc aquest matí al Palau Reial de Pedralbes. L’acte ha estat presidit per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, acompanyada del secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura, Francesc Xavier Vila, i la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Maria Eugènia Gay. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de desembre del 2021:

  • El govern farà més inspeccions per garantir el català a les aules (El Punt Avui, 16-12-2021)
    Aragonès anuncia que es destinaran més docents a les aules afectades pel 25% de castellà “per tal de preservar el projecte lingüístic del centre”. El president apel·la als partits que sempre han donat suport a la immersió perquè “no l’abandonin” ara.
  • El TSJ confirma l’absolució de Rubén Trenzano (VilaWeb – Europa Press, 31-12-2021)
    El tribunal ha confirmat la sentència que absol el director general de Política Lingüística del delicte de falsedat documental en ajudes al català concedides a empreses de Francis Puig, germà de Ximo Puig.
  • Els mestres no es rendeixen (VilaWeb, desembre 2021)
    Trenta-cinc mestres aporten idees i propostes davant el nou atac contra la immersió.
  • Audiovisual, història d’una ocupació (I): Controlar l’espai de trànsit (Josep Gifreu a VilaWeb, 26-12-2021)
    “La història de dependència de la nació catalana respecte de l’estat espanyol ha tingut i té en la voluntat de substitució sistemàtica de l’espai de comunicació dels Països Catalans per l’espai nacional-espanyol i en espanyol un dels principals fronts en el procés d’unificació del Regne d’Espanya”.
  • Els ‘hubs’ tecnològics trien Barcelona (Aida Corón a MetaData, 28-12-2021)
    La concentració de ‘start-ups’ i la capacitat d’innovació del territori posicionen la capital catalana com un pol d’atracció per a les empreses que busquen crear centres TIC pioners.
  • Per un 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Imma Torner a VilaWeb, 6-12-2021)
    “Durant aquests trenta-cinc anys que ens separen del darrer congrés, la llengua catalana ha estat objecte d’avenços, de retrocessos, d’atacs, de debats, però mai lliure de polèmica i controvèrsia”.
  • Aquest Nadal, regala català (Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 20-12-2021)
  • El català sí que es toca (Oriol March a NacióDigital, 9-12-2021)
    «El cas de Canet evidencia fins a quin punt la Generalitat ha quedat despullada a l’hora de defensar les pròpies competències».
  • 30.000 euros per acostar la dona a les TIC (Aida Corón a MetaData, 14-12-2021)
    El Cercle Tecnològic llança la segona edició de les beques ApadrinaTIC per formar el futur planter d’un ecosistema tecnològic que sigui motor de l’economia catalana.
  • Netflix deixa la porta oberta al català (MetaData – ACN, 3-12-2021)
    La companyia assegura que “respectaran la llei” i que l’aposta per Espanya és “ferma” al marge de la nova Llei audiovisual.
  • Quin és el neologisme del 2021? (VilaWeb, 1-12-2021)
    Les paraules candidates són: antivacunes, cisgènere, cronificar, disfòbia, distòpic-a, presencialitat, podcast, negacionisme, monodosi i edatisme.
  • Propostes per afavorir l’ús del català en l’entorn acadèmic (Montse Ayats a Pensem, 16-12-2021)
    «És fonamental que la feina de transferència i divulgació, que habitualment se sol fer en la nostra llengua, sigui reconeguda en les trajectòries acadèmiques dels professors». «Cal vetllar perquè el català no perdi presència a les aules».
  • Divulgació i comunicació científica en català: d’on venim i cap on anem (Jordi Díaz Marcos a Pensem, 16-12-2021)
    La producció científica de Catalunya representa més del 28% del total de l’Estat, concentrant fins al 44% de la producció considerada d’alt impacte internacional. «Malgrat els entrebancs, vivim una època de creixement continu de divulgació de la ciència en català».
  • Les llengües «petites» i la ciència: el català com a llengua científica (Martí Domínguez a Pensem, 16-12-2021)
    Einstein va publicar en alemany els seus cinc articles cabdals de l’any 1905 en la revista ‘Annalen der Physik’; des del 1990, aquesta revista es publica només en anglès. “No sols és important fer ciència de qualitat, també ho és publicar-la en la llengua del país”.
  • Prestigi, rigor i nous canals, les claus per divulgar en català (Xavier Duran a Pensem, 28-12-2021)
    «Internet i les xarxes socials faciliten la creació de continguts, però també fan molt senzill difondre opinions anticientífiques». «La llengua catalana serà llengua de divulgació científica si crea productes prestigiosos i atractius».
  • Comunicar, una inversió per a la recerca (Cinta S. Bellmunt a Pensem, 21-12-2021)
    «Gastar diners en comunicació, i en català, no ha de fer por». «Ja deia Carl Sagan que una de les raons per les quals els científics han de comunicar és perquè la major part del finançament de la ciència procedeix de la ciutadania».
  • La nostra escola ha de reflectir la nostra subordinació? (Jordi Martí Monllau a Núvol, 27-12-2021)
    Cal plantar cara, perquè aquí no hi ha pau lingüística, sinó tranquil·litat comprada al preu de la submissió sistemàtica dels qui parlen català, perquè la pax hispànica no és pau, sinó imposició.
  • Parleu en pau (Bernat Puigtobella a Núvol, 17-12-2021)
    Pau Vidal es proposa alliberar el catalanoparlant de les pors que el tenallen a l’hora de fer servir la llengua amb naturalitat a Nivell Ç (Pòrtic).
  • Qui s’armarà amb la llengua (Joan Burdeus a Núvol, 13-12-2021)
    El conflicte lingüístic no ha de servir per blindar aquesta generació de polítics i els seus marcs mentals, sinó per accelerar la seva caiguda.
  • Les empreses parlen poc en català, per què? (La píndola de Jordi Goula a VilaWeb, 17-12-2021)
    “Ha passat de ser la llengua habitual de comunicació entre el 40,5% de companys de feina al 30,4%, del 2003 al 2018, mentre que el castellà ha pujat del 35,3% al 39,2%”.
  • No naturalitzem l’espanyol (Carme Vidalhuguet a NacióDigital, 6-12-2021)
    «El que ens cal és lluitar per evitar la substitució galopant cada vegada en més àmbits per part de l’espanyol».
  • No lluiten pel català (Ot Bou Costa a VilaWeb, 1-12-2021)
    “El català és l’única causa que encara permet als partits independentistes de fer veure que serveixen d’alguna cosa, que fent autonomisme encara poden assolir un benefici per a Catalunya”.
  • El català en risc (Marina Geli a NacióDigital, 13-12-2021)
    «Si nosaltres no defensem la nostra llengua pròpia, minoritzada, amenaçada i amb veu forta i clara denunciem les falsedats diàries, el català està amb alt risc».
  • L’anàlisi d’Antoni Bassas: «’¡A por ellos!’, els catalanoparlants» (Antoni Bassas a Ara.cat, 9-12-2021)
    Aragonès ha de convertir la lluita pel català en un dels seus centres d’actuació. Ha d’assegurar el màxim consens possible en la defensa del català, mostrar que no és una ceba de l’independentisme sinó de la majoria del país, i això vol dir incloure-hi el PSC.
  • “Ni anticatalanistes, ni catalanistes: persones” (Mail Obert de Marta Rojals a VilaWeb, 20-12-2021)
    “Fa l’efecte que el procés, l’independentisme, els independentistes, hem esdevingut l’excusa perfecta per a justificar la dimissió equidistant a l’hora de defensar la llengua”.
  • “Ni permiso ni perdón” (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 2-12-2021)
    Dietari (21). No és el títol de cap western sinó un lema per a l’empoderament lingüístic que apliquen uns que en saben. I els va molt bé.
  • Parlar i escriure pels ‘puestos’ (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 16-12-2021)
    Per fugir una mica de l’apartheid de la pobra canalla de Canet, una ració de llengua popular, que té l’hàbitat natural en l’oralitat, no pas en l’escriptura.
  • Enxandallament escolar (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 9-12-2021)
    Podria haver-hi una part del jovent que es negui a fer seu el català perquè dedueix que tampoc el traurà de la misèria?.
  • Buromenú de mal pair (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 23-12-2021)
    Aprofitant que enguany els àpats de Nadal aniran curts de cunyats, us proposo un menú de burocratès ben greixós, ideal per a rumiar en soledat i lliscar cap a la somnolència.
  • Els gossos no fan “guau” (Ras i curt de Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 10-12-2021)
    El repertori d’onomatopeies (i interjeccions per l’estil) és immens, i cada llengua té les seves · Fem una repassada de les més conegudes del català.
  • El català esmerçat (Mail Obert de Pau Vidal a VilaWeb, 30-12-2021)
    Dietari (22). Qui dietari passa any empeny. Mato aquest 21 desgraciat amb una etiqueta nova i quatre estirabots culinaris, i que la SGPL hi faci més que nosaltres.
  • Internacionalisme lingüístic? (Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) a VilaWeb, 29-12-2021)
    “L’estat, amb la seva política, ens diu contínuament que només reconeixerà el català de veritat el dia que tingui darrere un estat”.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: