Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de maig del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,17% (alt), 0,05 punts percentuals superior al del mes anterior (66,12%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de maig del 2022:

  • Un front d’entitats cerca la nul·litat de la sentència del 25% per una infracció molt greu en l’assignació d’un jutge. Un grup d’entitats (Plataforma per la Llengua, la USTEC, la Intersindical i el SEPC) han presentat al TSJC una petició perquè s’anul·li la sentència que pretén imposar un mínim del 25% de castellà a l’escola i la interlocutòria que dona l’ordre d’executar-la fins a aquest dimarts (31-5). En el text presentat, les organitzacions exposen que el jutge Javier Aguayo Mejía, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, va poder triar la seva participació en el cas, i defensen que aquest fet vulnera un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat que estigui predeterminat per la llei. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La nova proposta de llei catalana donaria potestat al govern espanyol per fixar un 50% de castellà a l’escola. Plataforma per la Llengua ha comparegut en roda de premsa al Parlament de Catalunya per valorar la proposta de llei sobre les llengües a l’escola acordada per ERC, JxCat, PSC i En Comú Podem. L’entitat ha advertit del perill que comporta aquest nou text, que defineix el castellà com a llengua “d’ús curricular” i que, per tant, obre la porta al govern espanyol perquè pugui fixar fins a un 50% de castellà a l’escola, emparant-se en la llei d’educació espanyola (LOMLOE o Llei Celaá), que és una llei bàsica, és a dir, legisla competències exclusives de l’Estat. A més, a contrarellotge, l’entitat ha intentat convèncer els partits perquè presentessin una esmena abans que s’exhaurís el termini, però cap dels partits no s’hi ha prestat. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El PSOE dilueix l’acord amb ERC per a la llei audiovisual i deixa el català encara més desprotegit. Plataforma per la Llengua denuncia que una obligació important de la nova Llei general de comunicació audiovisual que es votarà aquest dijous (26-5) al Congrés de Diputats ha quedat rebaixada durant la tramitació parlamentària. Segons l’entitat, el text proposat pel PSOE posteriorment al pacte amb el PNB perquè la formació basca retirés l’esmena a la totalitat dilueix de manera molt significativa una obligació que ja hi havia en el projecte de llei presentat al novembre, després del primer pacte amb ERC, partit que va donar suport als pressupostos generals del Govern espanyol a canvi d’aquest acord. Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua (1, del 25-5) i (2, del 20-5).
  • Nova Llei de l’Audiovisual: passos insuficients que no garanteixen la igualtat per a totes les llengües. La FOLC (Federació d’Organitzacions per la llengua catalana) ha emès un comunicat sobre la Nova Llei de l’Audiovisual: Tot i que la pressió política i social exercida per les entitats a favor de les llengües ha estat determinant per incloure mínims per a totes, tant en les quotes de catàleg de plataformes i emissions de TVE, com en el prefinançament, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials en representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. Les entitats recorden que tant al procés d’al·legacions a l’avantprojecte de llei com al debat del Projecte, van presentar propostes al Ministeri i als diferents partits per tal que la nova Llei reconeguera la pluralitat lingüística com a principi bàsic, i igualara continguts i percentatges mínims garantits per a totes les llengües en el doblatge, els subtítols i les audiodescripcions, com també perquè recollira el finançament anticipat de produccions audiovisuals als canals i a les plataformes en línia o sota demanda. Tot i això, al text que es portarà finalment al ple del Congrés el 26 de maig, s’insisteix a fixar quotes d’emissió i catàleg en espanyol i “en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”. Aquesta expressió, que es repeteix als articles 113, 114 i 116, obre la porta a excloure la diversitat lingüística, ja que amb una sola llengua es podria cobrir aquesta quota, una llengua que, damunt, podria ser l’espanyol. Llegiu el comunicat sencer emès per la FOLC.
  • Pizza Hut i Telepizza incorporen el català al web i l’aplicació mòbil. El Departament de Cultura treballa per aconseguir ampliar el nombre de cadenes de restaurants que tenen el web en català. Pizza Hut ofereix des d’avui (6-5) la seva pàgina web i l’aplicació mòbil en català i Telepizza té previst fer-ho el pròxims dies. El programa Emmarca’t, iniciat el 2016, va identificar les grans marques que operen a Catalunya a partir d’una enquesta en què els consumidors citaven les més notòries de trenta-vuit sectors diferents. De les disset firmes més notòries del sector de cadenes de restauració, tenen el web disponible en llengua catalana Domino’s Pizza, El Mussol, La Tagliatella, Monchos, Pans & Company i Viena. Amb l’acció de Política Lingüística, s’hi han afegit Pizza Hut i Telepizza, totes dues pertanyents a Food Delivery Brands. El grup també ha confirmat la disponibilitat en llengua catalana de les aplicacions mòbils de les dues cadenes de pizzeries. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Les versions en català no són completes, especialment en les imatges, moltes de les quals no s’han traduït i surten amb els textos en castellà, així com algunes altres parts i alguna falta d’ortografia que caldria corregir.
  • 1,7 milions de catalans canviarien de navegador GPS per sentir les indicacions de veu en català. 1.690.000 catalans es plantejarien canviar de navegador GPS per tenir-ne un que oferís les indicacions de veu en català. És una de les principals dades que s’extreuen de l’enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua a l’empresa GESOP, que també conclou que, en el cas dels usuaris que fan servir Google Maps, gairebé la meitat, al voltant d’un milió, estarien disposats a fer el canvi. En el cas de Google Maps, la meitat dels usuaris es plantejarien fer el canvi de GPS per motius lingüístics i gairebé tres milions de catalans són partidaris que les administracions públiques només contractin sistemes de navegació que incloguin el català a l’assistent de veu. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Plataforma per la Llengua es persona contra l’execució de la sentència (del 25%) i proposa un front judicial entre associacions i Govern. Plataforma per la Llengua ha iniciat els tràmits per poder recórrer com a part interessada en contra de la interlocutòria emesa pel TSJC, que obligaria el Govern a enviar immediatament instruccions als centres educatius per a l’aplicació de la sentència que pretén imposar un mínim del 25% de castellà a l’ensenyament. L’entitat defensa que hi ha bases legals sòlides per demostrar que la interlocutòria no aplica correctament la sentència de la qual es deriva, i que en fa una interpretació expansiva i lesiva per a la presència del català a l’escola que no s’ajusta a dret i que vulnera la mateixa jurisprudèn