Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 de desembre del 2022.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,39% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,36%).
  • Hi ha 10 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes de desembre del 2022:

  • Més de 3.500 persones passen per la Farga de l’Hospitalet en la primera edició de SAGA, saló del ‘gaming’ (videojocs en català). Més de 3.500 persones van assistir el dies 3 i 4 de desembre a la primera edició de SAGA, Saló del Gaming, que Plataforma per la Llengua va organitzar a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En els moments de més afluència fins a 900 persones van coincidir a l’espai. La iniciativa, que ha nascut per ser el punt de trobada del món del videojoc en català, va reunir més de 50 expositors entre empreses, clubs i centres formatius, i va acollir competicions vibrants de League of Legends i Valorant amb el Futbol Club Barcelona com a convidat especial. El videojoc Endling – Extinction is Forever, de l’empresa barcelonina Herobeat Studios, va ser el gran guanyador de la primera edició dels Premis SAGA. Més informació a les notícies de Plataforma per la Llengua (1) (i 2).
    La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va visitar la fira i va lliurar un dels Premis SAGA, en concret el Premi al millor videojoc en català de l’any, que va ser atorgat a Endling – Extinction is forever. A l’acte es van lliurar 5 guardons més en diferents categories. També van visitar el saló el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; el secretari de Política Lingüística, Xavier Vila; i la directora general d’Innovació i Cultura Digital, Marisol López. Garriga va destacar “la potència del sector a Catalunya i la necessitat d’acompanyar-lo des de les institucions, no només perquè pugui seguir creixent, sinó també perquè els videojocs incorporin cada vegada amb més normalitat la nostra llengua”. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    SAGA – Saló del Gaming
    Premis SAGA 2022
  • El Govern invertirà 12M€ fins al 2026 per culminar el projecte AINA i garantir el futur de la llengua catalana al món digital. El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va anunciar el 19 de desembre que el Govern invertirà un total de 12 milions d’euros durant els propers quatre anys al projecte AINA per garantir-ne el finançament fins a la seva culminació, l’any 2026, i assolir així el seu objectiu últim: ensenyar català a les màquines de manera que la ciutadania pugui relacionar-se amb elles i participar en el món digital en català al mateix nivell que els parlants d’una llengua global i garantir, així, el futur digital de la llengua catalana. Per fer-ho, el Departament d’Empresa i Treball destinarà 3M€ anuals al projecte durant els propers quatre anys mitjançant una subvenció directa al Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), l’entitat encarregada d’executar les diferents actuacions que preveu el full de ruta de l’AINA fins al 2026, any de finalització del projecte. Més informació a la notícia del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
  • Publicat l’Observatori .cat 2022. El domini .cat assoleix màxims històrics al País Valencià i la Franja de Ponent. La Fundació .cat, entitat gestora i titular del domini .cat, va publicar el 23 de desembre l’Observatori .cat 2022, que recopila l’anàlisi infogràfica de les dades més rellevants del domini durant el darrer any i que permet comparar l’evolució del .cat des del 2005, any de la seva creació. Després de 16 anys, el .cat és un domini ja consolidat als territoris de parla catalana. Aquesta maduresa queda reflectida en l’estabilitat del nombre de dominis dels darrers anys, malgrat una petita davallada aquest 2022, passant de 113.686 a 112.068 dominis, un 1.29% menys que l’any passat. Aquesta és una dada que no desencaixa amb la tendència actual del mercat global de dominis. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
    Infografies de l’Observatori .cat 2022
  • La web d’Spotify ja té versió en català, tot i que no és completa. Després que el passat mes d’octubre la plataforma de música en línia Spotify incorporés la llengua catalana entre els 63 idiomes en què està disponible l’aplicació mòbil, ara també ho ha fet a la versió web, que ja ha incorporat progressivament el català, tot i que de forma encara no completa. S’hi pot fer en català el que fa referència a la gestió de la música, però no s’ha traduït encara tot el que fa referència a la informació legal i a la gestió administrativa. Esperem que aquesta mancança se solucioni i que aviat la versió web d’Spotify acabi sent completa.
  • Informe de queixes lingüístiques 2021. El 75 % de les queixes per discriminacions lingüístiques al sector públic són per fets il·legals. Plataforma per la Llengua va publicar el 19 de desembre l’Informe de queixes lingüístiques de 2021, un document que recull i explica les queixes que el servei d’atenció de queixes de l’entitat va rebre durant l’any passat. Aquest servei ofereix assessorament jurídic als catalanoparlants que volen denunciar vulneracions de drets lingüístics, mancances en les polítiques de normalització o males pràctiques lingüístiques i, en els casos més greus, també gestiona les denúncies, representa els interessats i impulsa campanyes de denúncia pública. Durant el 2021, l’entitat va rebre 1.983 queixes, un 52,2 % més que les 1.303 del 2020 i un 402,0 % més que les 395 del 2016. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de queixes lingüístiques 2021 (PDF 1,97 Mb)
  • Els governs català, valencià i balear inicien la coordinació de les polítiques de doblatge i subtitulació al català en el marc de la Declaració de Palma. Els responsables de Política Lingüística dels governs català, valencià i balear s’han reunit en el marc de la Declaració de Palma. A la sessió de treball, que ha tingut lloc al Departament de Cultura, a Barcelona, han acordat coordinar les polítiques de doblatge i subtitulació al català. Un punt tractat en la trobada ha estat la situació del català al món digital. D’una banda, els tres governs han compartit la preocupació per la relegació del català que s’ha percebut darrerament en els cercadors d’Internet. Se n’estan analitzant les causes per tal de poder buscar-hi solució. D’altra banda, la secretària de Polítiques Digitals ha exposat als participants el moment en què es troba el projecte AINA, finançat pel Govern de Catalunya i executat pel Barcelona Supercomputing Center. S’han explorat vies per assegurar la participació dels tres governs. També s’ha acordat que la segona edició de la Troca, trobada de joves creadors digitals en català, tingui lloc a València el mes d’octubre de 2023. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • La novena Viquillengua mobilitza 125 voluntaris per millorar el cinema a la Viquipèdia. La Viquimarató de la llengua catalana va tancar la novena edició amb la participació de 125 usuaris, nombre que ha superat el de les edicions anteriors. Durant tota la setmana del 18 al el 25 de novembre, a més dels voluntaris que han participat individualment, també s’han organitzat trobades presencials a Alcanyís, Andorra, Amposta, Lleida, Perpinyà, Tarragona, València i Lisboa. En aquesta edició, s’han creat 37 articles nous sobre pel·lícules i sèries en català i se n’han editat 217. La Viquimarató de la Llengua Catalana és una activitat organitzada anualment per Amical Wikimedia i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2013, a la qual es van sumar tots els territoris de parla catalana l’any 2020, de manera que actualment hi col·laboren el Govern d’Andorra, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Aragó, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (Catalunya del Nord) i la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia. Més informació a les notícies d’Amical Wikimedia i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • 318 candidatures opten a ser finalistes en la desena edició dels Premis Martí Gasull i Roig. Plataforma per la Llengua va tancar el 14 de desembre el termini per proposar candidatures a la desena edició dels Premis Martí Gasull i Roig i ho va fer amb un total de 318 propostes de persones, entitats i empreses que han destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana. Aquest és pràcticament el mateix nombre de propostes que l’any anterior, i en total, en aquest procés, hi han participat 647 persones, a les quals l’entitat agraeix la participació. Després de fer la recopilació de les propostes, el jurat dels premis s’encarregarà de seleccionar les tres candidatures finalistes, que s’anunciaran el dimarts 10 de gener. A partir d’aquest dia, s’iniciarà el període de votació popular que decidirà quina és l’entitat o la persona mereixedora d’aquest premi, dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement fet per l’orfebre Joaquim Capdevila. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Premis Martí Gasull i Roig
  • Carla Simón, Fibracat TV, Paraulògic i el portal de recursos de l’IEC, principals guardonats dels Premis Pompeu Fabra 2022, que atorga el Departament de Cultura. La directora de cinema Carla Simón, l’activista Shazra Javed, el voluntari lingüístic Jordi Esteban i el sociolingüista Miquel Strubell i Trueta, a títol pòstum, són els guardonats a l’edició de 2022 del premis Pompeu Fabra. També han rebut aquest reconeixement el canal Fibracat TV, el joc Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans. El Departament de Cultura ha anunciat els veredictes de la novena edició dels premis Pompeu Fabra, de foment de l’acció de la societat civil en l’impuls del català, i de la setena edició del premi Robèrt Lafont, en reconeixement de persones o entitats que s’hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana. L’acte de lliurament es va fer el 19 de desembre al Palau Marc. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Cas Avatar: reclamem al Govern de la Generalitat de Catalunya que faci complir la Llei del cinema. Plataforma per la Llengua denuncia que la programació provisional de la majoria de cinemes de Catalunya arracona la versió en català d’una de les pel·lícules, previsiblement, més taquilleres de l’any: Avatar: el sentit de l’aigua, que es va estrenar el divendres 16 de desembre. L’entitat anima els cinemes a rectificar i fa una crida a la ciutadania per comprar entrades de manera anticipada a les sessions en català i demostrar que el doblatge en la nostra llengua té demanda. Per a l’ONG del català, la resposta ciutadana és clau perquè els cinemes vegin la conveniència de programar films en català, però encara ho és més que el govern faci complir la Llei del cinema de Catalunya. Tot i que el 2017 una sentència del Tribunal Constitucional va rebaixar del 50 % al 25 % el percentatge obligatori de projeccions en català per a les pel·lícules estrenades doblades o subtitulades, aquest percentatge continua ben lluny del percentatge actual d’oferta en català als cinemes, que és del 3 %. Si s’apliqués la llei, el 25 % de les projeccions d’Avatar: el sentit de l’aigua haurien de ser en català. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Denunciem al Fòrum de les Minories de l’ONU la complicitat de l’Estat espanyol amb el discurs de l’odi contra els catalanoparlants. Plataforma per la Llengua va intervenir el divendres, 2 de desembre, al Fòrum sobre les Qüestions de les Minories de l’ONU, celebrat a Ginebra, per denunciar la complicitat de l’Estat espanyol amb els delictes d’odi contra els catalanoparlants i per demanar al relator especial de l’ONU per a les Minories, Fernand de Varennes, que intervingui perquè els estats persegueixin aquest tipus de delictes. En concret, l’entitat li ha demanat que insti els estats a investigar el discurs de l’odi especialment a Internet, a establir mecanismes efectius i sancions per combatre’l, i a posicionar-se contra la circular de la Fiscalia de Delictes d’Odi d’Espanya, que va establir que els nazis també podien ser protegits per aquesta categoria de delictes. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Aconseguim que la llei de consum del País Valencià amplie els drets lingüístics dels consumidors valencianoparlants. Els drets lingüístics dels consumidors s’amplien al País Valencià gràcies a l’aprovació a les Corts Valencianes de les esmenes a la llei de consum presentades pel PSPV, Compromís i Unides Podem en col·laboració amb Plataforma per la Llengua. L’ONG del valencià ha aconseguit que els tres partits incorporen a les esmenes diversos apartats que fixen, per primera volta, que els consumidors no poden ser discriminats per raó de llengua i que les administracions han de protegir els drets lingüístics i vetlar perquè les empreses prestatàries de serveis també els garantisquen. El nou text, que s’ha presentat en el marc de l’aprovació dels pressupostos, tipifica per primera vegada un règim de sancions per a la vulneració genèrica dels drets lingüístics dels consumidors i per a la denegació d’un servei per raó de llengua. A més, estableix que qualsevol sanció siga superior en el cas que les infraccions siguen per motius discriminatoris, entre els quals s’inclouen les discriminacions per raó de llengua. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • 16 queixes per discriminacions lingüístiques a la UIB durant el primer curs de la campanya “La universitat, en català”. Plataforma per la Llengua va rebre 16 queixes per discriminacions lingüístiques a la Universitat de les Illes Balears durant el curs 2021-2022 en el marc de la campanya “La universitat, en català”. Aquesta campanya, impulsada per l’ONG del català juntament amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), va arrencar l’octubre de 2021 amb l’estrena d’un web que permet, amb un tràmit de menys de cinc minuts, fer arribar a l’entitat i a les universitats les denúncies per discriminacions lingüístiques. Les 16 queixes rebudes abracen diferents tipologies de discriminació, però responen fonamentalment a canvis de llengua d’una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (sis queixes, el 37,5 % del total) i a la manca d’oferta d’assignatures en català (cinc queixes, el 31,25 % del total). Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Projecte Araina inicia l’enregistrament de veus en aranès per desenvolupar tecnologies de la parla. El Projecte Araina, veus en aranès va dur a terme el 17 de desembre, a la seu del Conselh Generau d’Aran, una marató de 8 hores de d’enregistraments en aranès amb un centenar de participants de diverses edats, registres i accents, que han llegit fins a 4.000 frases en aquesta variant de la llengua occitana. Aquest projecte és impulsat per la cooperativa Col·lectivaT amb la col·laboració dels investigadors Jordi Suïls Subirà i Helena Torres Purroy, membres de la Universitat de Lleida, i compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya pel seu finançament. Araina té l’objectiu de crear el primer corpus de veu en aranès a partir de la participació col·lectiva, imprescindible per desenvolupar tecnologies de la parla. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El Nomenclàtor mundial, que inclou 8.500 topònims d’arreu del món, ja es pot consultar en línia. El Nomenclàtor mundial es va presentar el dijous 15 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es tracta d’una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades, que inclouen els topònims més coneguts i els d’ús més habitual. Aquesta nova eina es pot consultar al portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el cercador de mots i expressions de l’IEC, guardonat amb el Premi Pompeu Fabra 2022 en la categoria de comunicació i noves tecnologies. F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president de la Comissió de Toponímia de Catalunya, va subratllar la importància de comptar amb una nova eina que permet «parlar del món en català». També va reivindicar la feina d’elaboració del projecte, que «comporta una tasca de fixació molt delicada, amb respecte per la tradició i per la diversitat». Nicolau Dols, president de la Secció Filològica, per la seva banda, va celebrar la presentació del Nomenclàtor, va subratllar que es tracta d’una bona eina «per a reforçar la seguretat lingüística dels parlants» i va afegir que «hi ha poques acadèmies que ofereixin tants recursos de lliure accés a la comunitat lingüística». Més informació a les notícies de l’Institut d’Estudis Catalana (IEC) i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
  • Subvencions del Departament de Cultura a 5 pel·lícules (6,2 M€) i 5 sèries (7,5 M€) en versió original catalana. El Departament de Cultura, en el marc del seu gir de guió per a potenciar l’audiovisual català, va publicar el 19 de desembre la resolució de concessió de la línia de subvencions de 6,2 milions d’euros a la producció cinematogràfica, que inclou llargmetratges de ficció i documentals. Aquest 2022, la línia ha tingut una dotació final de 14,2M€, superant així la xifra del 2021 que va ser de 10,5M€.
    Igualment, en l’àmbit de les sèries audiovisuals de ficció, el Departament va publicar el 13 de desembre la resolució de concessió de la línia de subvencions de de 7,5 milions d’euros que atorgarà, per primera vegada, fins a 1,5 milions d’euros respectivament a cinc sèries de producció catalana i en català, un requisit per poder accedir a les subvencions que respon a l’objectiu de fomentar la producció audiovisual en llengua catalana. L’altra gran novetat d’aquesta resolució és que el pressupost de totes les sèries subvencionades se situa, per primera vegada, per damunt dels 4 milions d’euros, una inversió global que els permetrà ser més ambicioses i competir en igualtat de condicions en el mercat amb altres grans produccions europees. Més informació a les notícies (subvencion pel·lícules, 19-12) i (subvencions sèries, 13-12) de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Altres notícies del mes de desembre del 2022:

  • Birra, neologisme de l’any 2022 (VilaWeb, 23-12-2022)
    ‘Tuti’, la paraula amb totes les lletres proposades pel joc del Paraulògic, ha estat la tercera més votada.
  • Aprendre català a glops (CCMA, 10-12-2022)
    Catalans del nord s’apleguen en una cerveseria d’Argelers per socialitzar-se en català i vertebrar la llengua com a eina de cohesió social.
  • Els tres minoritzadors (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 1-12-2022)
    La llengua catalana té tres estats que d’ençà de fa segles juguen a la contra i que no actuen, pròpiament, ni han actuat mai com a estat dels catalans.
  • [ÀUDIO] Un agent de la Guàrdia Civil a Mallorca exigeix a un motorista que li parli en castellà per “educació” (Plataforma per la Llengua, 29-12-2022)
    Plataforma per la Llengua publica un àudio que evidencia que un guàrdia civil va intentar imposar el castellà a un motorista a la carretera d’Artà a Capdepera i va amenaçar de multar-lo per haver-li “faltat al respecte” parlant-li en català.
    L’entitat estudia les accions legals que cal emprendre per a perseguir l’actitud de l’agent i per a defensar els drets lingüístics del ciutadà.
  • Roger de Gràcia: “Viure a Barcelona en català és complicat” (Entrevista de Marina Arbós Junyent a VilaWeb, 26-12-2022)
    Entrevista a l’actor i periodista, ara que presenta ‘Tenim paraula’, un nou pòdcast sobre llengua de Catalunya Ràdio.
  • Els videojocs catalans més interessants de 2022 (Marc Vilajosana a MetaData, 19-12-2022)
    L’acció, els trencaclosques i el terror són alguns dels gèneres escollits pels creatius per explorar temàtiques com la sostenibilitat o la mitologia japonesa.
  • La revolució del joc català (Víctor Farradellas a Núvol, 11-12-2022)
    La llengua catalana va guanyant presència en l’àmbit dels jocs de taula i les joguines gràcies a l’empenta de jugadors i administracions.
  • La intel·ligència artificial com a animal de companyia (Marta Rojals a VilaWeb, 13-12-2022)
    Quin sentit té exigir els nostres drets lingüístics al comerç mentre, quan arribem a casa, l’assistent Alexa o l’aparell que hàgim comprat ens fa renunciar quotidianament a la llengua pròpia?.
  • La llengua dels adolescents (Estel Solé a VilaWeb, 14-12-2022)
    Les anàlisis i estudis dels darrers anys indiquen que l’ús del català cau estrepitosament entre la canalla i els joves, des de fa anys.
  • Periodistes i correctors, a l’infern de dos en dos (Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 17-12-2022)
    L’observatori Mèdia.cat publica “El deure dels periodistes amb la llengua”, un estudi exhaustiu sobre la responsabilitat i la competència lingüístiques dels periodistes · En resumim el contingut, amb unes reflexions complementàries.
  • Trenta poemes infantils de Nadal per a recitar enfilats a la cadira (Ras i curt de Jordi Badia i Pujol a VilaWeb, 12-12-2022)
    Un recull de poemes infantils, per a xics i no tan xics, que poden recitar per les festes de Nadal.
    De Jacint Verdaguer a Roc Casagran, passant per Joana Raspall i Maria Beneyto i recollint la creativitat anònima i popular.

Enllaços del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC: