Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de setembre del 2023.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,57% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (66,54%).
  • Hi ha 9 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).
    Aquest mes de setembre el sector de Missatgeria, Transport i Seguretat ha passat del 50% de webs amb versió en català (51,22%).

Notícies destacades del mes de setembre del 2023:

  • El català recupera la visibilitat als resultats de Google. Després d’un llarg període en què els resultats de cerca de Google han estat perjudicant la visibilitat del contingut web en català, la nostra llengua comença a recuperar la normalitat perduda. L’Aliança per la presència digital del català, impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya i formada per deu entitats de la societat civil, porta mesos treballant conjuntament amb Google i altres cercadors perquè el contingut web en català recuperi la visibilitat a les cerques.
    La Fundació .cat, coordinadora de l’Aliança, ha destinat un equip específic, encapçalat per Albert Cuesta i Pep Masoliver, que amb el suport i les aportacions dels tècnics i especialistes de totes les entitats que formen part de l’Aliança ha diagnosticat l’abast del problema analitzant el trànsit de més de 600 pàgines web amb contingut en català i en altres idiomes i elaborant un informe publicat aquest mes de juny que va permetre objectivar i quantificar el problema, i el més important, obrir un diàleg tècnic amb els departaments d’enginyeria de Google i Microsoft per a resoldre un mal funcionament que afectava més llengües i cultures del món però ningú havia definit ni quantificat. El resultat ha estat que aquest mes d’agost Google ha començat a aplicar canvis als seus algoritmes i avui podem confirmar que la visibilitat del contingut web en català ha millorat de manera substancial. Més informació a les notícies de l’Aliança per la presència digital del català, de la Fundació .cat, de Plataforma per la Llengua, del Departament d’Empresa i Treball i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL).
  • Llancem la web catalaoficial.eu per a l’oficialitat del català a la UE i comencem una campanya intensa per als pròxims tres mesos. Un cop aconseguit que l’oficialitat del català a la UE hagi passat a formar part de l’agenda política i que el govern espanyol faci un primer pas en aquesta direcció, Plataforma per la Llengua anuncia el llançament d’una web en favor d’aquest reconeixement per la llengua i també una campanya intensa durant els pròxims dos mesos. L’ONG del català fa responsable el govern espanyol de la negociació que cal perquè els 26 països restants de la UE acceptin el català com a llengua oficial, i demana als ciutadans que donin el seu suport a la campanya a través de catalaoficial.eu. L’entitat anuncia accions tant dins del domini lingüístic com al cor d’Europa, especialment abans de les reunions del 19 de setembre i del 23 d’octubre, en les quals el Consell de la UE pot deliberar sobre la petició de l’oficialitat.
    Plataforma per la Llengua publicarà cada dia una conseqüència negativa de la no oficialitat del català a través del portal, i fa una crida a signar i a donar força a la campanya amb un donatiu. L’ONG del català s’ha posat com a objectiu obtenir un mínim de 15.000 € per poder dur a terme accions visibles, tant dins com fora del domini lingüístic, sobre les conseqüències de l’oficialitat, així com per fer diplomàcia exterior per aconseguir que els estats de la UE acceptin el català com a llengua oficial. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua i a “Estem a punt”, l’article de llançament de la campanya publicat a El Punt Avui.
    Campanya per a l’oficialitat del català a la UE
  • Llancem la campanya “SAY YES” per demanar als estats europeus que votin sí a l’oficialitat del català. Plataforma per la Llengua ha llançat la campanya “#SAYYES” a l’oficialitat del català. A sayyes.cat, els ciutadans trobaran en anglès la web de campanya en favor de l’oficialitat, i amb diversos dels arguments que han de servir per convèncer els estats europeus cara al dia 19.
    L’entitat també ha anunciat la contractació de publicitat a diverses capçaleres paneuropees, com Politico, o en mitjans estatals, com el diari suec Dagens Nyheter, per donar a conèixer la petició. Plataforma per la Llengua ha posicionat la publicitat de manera que arribi a tots els membres de les Representacions Permanents dels Països davant la UE, als legisladors europeus, al personal de les Direccions Generals de la Comissió i a altres diplomàtics i alts funcionaris de l’entorn de la UE. És molt important que els països percebin que aquest no és un tema d’una decisió que passarà desapercebuda, sinó que hi ha 10 milions d’europeus que prestem molta atenció al seu posicionament. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Campanya “SAY YES” per demanar als estats europeus que votin sí a l’oficialitat del català el dia 19
  • Informe de discriminacions lingüístiques 2022. Les discriminacions per parlar en català a la salut pública creixen més d’un 15 %. Les discriminacions per parlar en català a la salut pública als territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol van créixer el 2022 un 15,4 %. Es desprèn del report anual de discriminacions lingüístiques a parlants de català patides a mans de les institucions públiques de l’Estat, que Plataforma per la Llengua publica cada any, i evidencia que el problema que els governs balear i valencià neguen que existeixi no es troba en vies de solucionar-se.
    L’informe del 2022 analitza els casos de discriminació que van arribar al coneixement de l’entitat i conclou que, en general, van créixer un 19,2 % i van arribar als 118 casos. D’aquests, 45 van passar en l’àmbit sanitari. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Informe de discriminacions lingüístiques 2022: «¿Quiere hablar en catalán o quiere que su hijo se cure?»
  • Plataforma per la Llengua considera imprescindible que la votació sobre l’oficialitat a la UE sigui el pròxim 24 d’octubre. 24 d’octubre. Aquest ha de ser el dia en què el Consell de la Unió Europea doni el vistiplau a l’oficialitat del català. Plataforma per la Llengua demana al govern espanyol que faci la feina que li correspon per sotmetre a votació l’oficialitat a la pròxima reunió del Consell d’Assumptes Generals del 24 d’octubre. L’entitat ho ha comunicat als mitjans aquest matí (19.9) en una valoració de la reunió del Consell i de la roda de premsa que ha fet el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares.
    Plataforma per la Llengua considera que l’Estat té prou capacitat per proporcionar la informació que requereixen les delegacions en un temps raonable i abans de la pròxima reunió d’Assumptes Generals del Consell de la UE. “Després de l’anunci d’Espanya d’assumir els costos econòmics de la mesura, Espanya ha d’esvair dubtes sobretot de tipus polític i legal, i té les bases per fer-ho”, segons han declarat la directora de l’entitat, Rut Carandell, i el responsable de la campanya per l’oficialitat del català a la UE, Pol Cruz-Corominas. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Govern impulsa el pòdcast més gran que s’ha fet mai en català per motivar tothom a activar la llengua. A partir d’aquest dissabte, 23 de setembre, i en el marc de la campanya de sensibilització per la llengua Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure!, el Govern fa voltar per tot Catalunya la cabina de ràdio de la Queta. La primera parada és a Barcelona, a Plaça Catalunya, on avui (23-9) les conselleres Vilagrà i Garriga han inaugurat l’acció. Amb aquesta cabina es volen recollir el màxim nombre de veus i de testimonis sobre la llengua i crear el pòdcast més gran que s’hagi enregistrat mai en la nostra llengua.
    En la inauguració de la cabina, la consellera Vilagrà ha recordat que “aquesta ha estat una setmana històrica pel català. Després d’anys de dir-nos que no es podia parlar català al Congrés, ara ho hem aconseguit. I a Europa també hem fet un pas cap a l’oficialitat, tot i que el Govern espanyol encara ha de fer molta feina i complir la seva promesa. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El català formarà part de la plataforma que permet als estudiants Erasmus aprendre les llengües de les universitats on fan estades. La Comissió Europea ha anunciat que el català formarà part de la plataforma OLS (Online Linguistic Support) del programa de mobilitat Erasmus+. L’OLS és una plataforma d’aprenentatge d’idiomes en línia adreçada a estudiants de mobilitat Erasmus amb l’objectiu de posar al seu abast els recursos lingüístics necessaris perquè puguin iniciar l’aprenentatge de la llengua del país que els acollirà abans d’arribar-hi. Aquesta plataforma incloïa fins ara les llengües oficials de les institucions europees i d’altres llengües incloses en programes universitaris, però en deixava fora el català, junt amb el basc i el gallec.
    El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, s’ha congratulat per la decisió que “malgrat que arriba tard, posa fi a un greuge històric injustificable que no reconeixia el català com a llengua de mobilitat internacional tot i ser oficial a Catalunya i ser la llengua principal de docència en els graus de les universitats catalanes”, ha afirmat. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El projecte AINA s’internacionalitza per protegir i promoure el català al mercat digital global. La Generalitat de Catalunya i la GSMA, entitat organitzadora del MWC Barcelona que representa els operadors i les organitzacions de l’ecosistema mòbil i les indústries adjacents, han signat avui (14-9) un Memoràndum d’Entesa (MdE) pel qual ambdues entitats es comprometen a col·laborar per promoure conjuntament la llengua catalana en l’àmbit tecnològic i digital a escala global a través del projecte AINA. L’acord l’han signat el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i el conseller delegat de GSMA Ltd, John Hoffman, en acabar la reunió que han mantingut al despatx del conseller, en la qual també hi ha participat la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost i Faus.
    “Estem molt orgullosos de donar suport al projecte AINA a través del magnífic treball de la GSMA Foundry”, ha comentat Hoffman. “Aquest acord és un excel·lent marc de col·laboració que pot promoure i preservar la històrica llengua catalana al món digital. Esperem seguir col·laborant amb l’oficina del conseller Torrent i la secretària Tost a mesura que el projecte creixi.”. Més informació a les notícies del Departament d’Empresa i Treball i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El domini .cat arriba a la majoria d’edat! La història del .cat és una reivindicació constant i col·lectiva dels drets de la nostra llengua i cultura. Repassem els moments clau de la història del primer domini que representa una comunitat lingüística i cultural.
    1990 – L’inici del moviment
    La comunitat internauta catalanoparlant, una de les més actives al món, comença a preguntar-se “per què no tenir un domini propi que ens representi a la xarxa?”.
    16 de març 2004 – Presentació de la candidatura
    La llavors Associació puntCAT troba l’oportunitat de presentar la candidatura del domini .cat a ICANN. La candidatura rep el suport explícit de 98 entitats i associacions. 2.615 empreses i 65.468 persones de tots els territoris de parla catalana.
    “No en tindries prou amb un cat.es?’, li va preguntar el “pare d’Internet”, Vinton Cerf, a Manel Sanromà. Cerf era, en aquell moment, un dels membres principals de la ICANN, havia visitat algunes vegades Catalunya i coneixia bé els catalans.
    28 de desembre 2004 – L’inici de la Fundació puntCAT
    Un cop demanat el domini .cat, l’Associació puntCAT es dissol i dona pas a la Fundació puntCAT amb l’objectiu de gestionar el registre del nom del domini .cat.
    El primer patronat va estar format per les entitats ISOC-CAT, Institut d’Estudis Catalans, CTecno, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i VilaWeb. El seu president era Joan Francesc Gras i Alcoverro i el director general Amadeu Abril.
    16 de setembre 2005 – Neix el domini .cat
    L’abril de 2005 en una de les seves reunions quadrimestrals la ICANN anunciava oficialment que entrava en negociacions amb la Fundació .cat per arribar a un acord contractual que donés pas a la creació efectiva del domini. 5 mesos més tard, nasqué oficialment el domini .cat.
    A les 01:04 hora local catalana del 16 de setembre de 2005, es va aprovar el domini .cat. A Marina del Rei, Califòrnia, era encara dia 15. Allà es on ICANN, l’organització mundial que gestiona els dominis d’Internet; autoritzava la sortida d’aquest domini pioner i innovador.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • Securitas Direct ha incorporat versió en català a la seva web. Securitas Direct ha incorporat recentment la versió en català a la seva web. El canvi s’ha realitzat aquest estiu i ara la web de secutitasdirect.es té versions en castellà i català. Alguns dels seus manuals d’ús, com el de Protecció Sènior, també han incorporat el català, disponible a més del castellà i l’anglès. Securitas Direct és una de les principals empreses de l’àmbit de seguretat (alarmes i altres dispositius) i té la seva seu central a Suècia. Forma part de Verisure, el grup líder a Europa i segon a nivell mundial, amb presència a 17 països, més de 25.000 col·laboradors i més de 4,7 milions de clients.
    Securitas Direct
  • L’Institut Català d’Oncologia ja té la pàgina web en català. L’Institut Català d’Oncologia (ICO) ha incorporat el català a la pàgina web e-oncologia.org, la seva plataforma de formació en línia. El maig del 2022, Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb l’ICO per assenyalar-li que no tenia aquest portal web en català i que, part tant, estava incomplint la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que en el Capítol V que indica que les empreses públiques «han d’emprar normalment el català en les comunicacions i les notificacions».
    Concretament, el 10 de maig de l’any passat, l’ONG del català va enviar una carta a l’ICO per exposar aquest fet i fer constar que tampoc no tenien materials disponibles en català. L’Institut Català d’Oncologia va contestar que estaven «treballant en l’actualització dels continguts de la web que inclou la versió en català d’aquesta web, i que els materials de formació adreçats a professionals de Catalunya també puguin estar disponibles en català». Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
    Institut Català d’Oncologia (ICO)
  • La Generalitat de Catalunya impulsa el primer xat de resposta basat en IA generativa en català amb tecnologia Google cloud amb el suport de Capgemini. El Govern de la Generalitat de Catalunya llença el primer xat en català d’intel·ligència artificial generativa basat en el llenguatge artificial de la plataforma Google Cloud’s Vertex AI. Es tracta d’un projecte experimental que es produeix mitjançant la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, el Departament d’Empresa i treball, Capgemini i Google Cloud.
    Aquest projecte d’intel·ligència artificial generativa en català es començarà a aplicar per generar respostes automàtiques a les consultes, les queixes i els suggeriments que la ciutadania fa arribar a l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) de la Generalitat de Catalunya. Com es tracta d’un sistema experimental, i per tal de garantir la qualitat de la informació, el personal de l’OGE revisarà les respostes generades pel sistema.
    La iniciativa introdueix el català en la intel·ligència artificial generativa per tal d’afavorir l’ús del català amb aquesta tecnologia. Així doncs, es fa un pas més per garantir que les persones puguin utilitzar el català per relacionar-se amb l’Administració per vies digitals. Més informació a la notícia de Govern.cat.
  • S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai. Pocs dies abans de Sant Joan, un dilluns, a la tarda, Carme Junyent em va trucar per dir-me que es moria. Al matí m’havia enviat per avançat els Mails Oberts fins al juliol, que ja heu pogut llegir. Em deia que tenia un càncer de pàncrees. Feia un mes les analítiques li havien sortit perfectes, ara tot s’havia trastocat. Divendres, el dia de la revetlla, l’operarien. Era probable que morís a la sala d’operacions, la intervenció era de molt risc. Estava agraïda al metge que havia acceptat el desafiament de provar-ho, però s’acomiadava perquè creia que no sobreviuria. Va sobreviure a la nit del solstici, però per poc temps. Avui (3-9) la Carme Junyent s’ha mort. Més informació a l’article d’Assumpció Maresma Matas a VilaWeb.
    Altres notícies sobre el tema a VilaWeb:
    Morir-se en català, últim article que Carme Junyent va escriure els darrers dies de la seva vida
    Carme Junyent: deu lliçons, de Jordi Badia i Pujol
    Carme Junyent i aquesta cadena que ens fa humans, editorial de Vicent Partal
  • La xarxa europea FUEN insta l’Estat espanyol a reconèixer i protegir els catalanoparlants com a minoria lingüística. La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) ha aprovat aquest dissabte (9-9) per unanimitat una resolució de Plataforma per la Llengua perquè l’Estat espanyol reconegui els catalanoparlants com una minoria lingüística i la inclogui com a beneficiària del Conveni-marc de protecció de les minories nacionals del Consell d’Europa. Ara, l’Estat només protegeix la població gitana, ja que és l’única que reconeix com a minoria. La resolució s’ha aprovat a Pécs en el marc del 67è Congrés d’aquesta organització internacional, un dels actors principals en la defensa de les minories nacionals i lingüístiques. Per part de Plataforma per la Llengua hi ha assistit el responsable d’Afers Internacionals, Òscar-Adrià Ibàñez.
    La resolució, treballada entre l’entitat i la junta executiva de FUEN, denuncia que l’Estat espanyol nega l’existència de minories lingüístiques, i que a causa de la manca de reconeixement, aquestes minories perden parlants i els nous habitants dels territoris en què aquestes llengües es parlen ho tenen més fàcil per aprendre castellà, que es converteix en la llengua franca. Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Reivindiquem la diversitat lingüística a Internet durant el Dia Europeu de les Llengües. Avui, 26 de setembre, celebrem el Dia Europeu de les Llengües, una ocasió especial que destaca la riquesa i la diversitat lingüística que reflecteix un gran patrimoni cultural a Europa. Des de la Fundació .cat, titulars del domini .cat, hem sumat esforços amb PuntuEus (Euskadi), puntoGal (Galícia) i PuntBarcelona (Barcelona i àrea metropolitana) per compartir la diversitat amb les respectives comunitats i veure aquesta riquesa com una eina de comunicació. Aquests quatre dominis, que comprenen la diversitat lingüística de gairebé 13 milions de parlants, hem iniciat una campanya conjunta per fomentar i promoure els dominis d’Internet que identifiquen una regió, una llengua, una cultura o una ciutat. L’objectiu principal és donar visibilitat a dominis de caràcter lingüístic que formen comunitats consolidades i fomentar la pluralitat d’idiomes a Internet.
    En aquest sentit, els quatre dominis han activat una promoció conjunta per adquirir un domini a un preu màxim de 5 € + IVA. Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • El català i les llengües oficials a la UE, en xifres: quines tenen més parlants? El pròxim dimarts, 19 de setembre, els ambaixadors dels 27 davant la Unió s’han de reunir amb la proposta d’Espanya en l’ordre del dia d’incloure el català, el gallec i l’euskera en la llista de llengües oficials de la Unió Europea.
    Però, quina és la situació del català com a llengua europea?
    Actualment, a la Unió Europea hi ha 24 llengües oficials, però la quantitat de parlants de cadascuna varia molt. La que en té més és l’alemany, seguit del francès i l’italià. I la que en té menys és l’irlandès, amb 200.000 parlants.
    Si ens fixem en el cas de l’anglès –que és la llengua d’ús comú a la Unió Europea–, després del Brexit és la llengua mare de només 5 milions i mig de persones, molt per sota del català, que té 10 milions de parlants. Així doncs, es dona el cas que la nostra llengua, en cas de ser oficial, se situaria al mig del rànquing. Més informació a la notícia de ccma.cat/324.
  • La Secretaria de Política Lingüística publica el tercer i penúltim Tast de ‘Fils de conversa’, recurs digital per promoure la conversa en català de forma lúdica. La Secretaria de Política Lingüística publica el tercer Tast de Fils de conversa, recurs digital per promoure la conversa en català. Els Tastos són una petita mostra de les gairebé 400 activitats que es poden trobar a les 10 unitats de què consta Fils de conversa, amb l’objectiu d’estimular l’expressió oral a través de vídeos, àudios i jocs. En total hi ha quatre Tastos que es renoven cada tres mesos.
    Cada Tast de Fils de conversa consisteix en una imatge interactiva amb cinc o sis interaccions que remeten a una activitat de caràcter lúdic. El tercer Tast proposa a l’usuari veure un vídeo interactiu sobre la Pilarín Bayés. Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Fils de conversa

Altres notícies del mes de setembre del 2023:

  • “Estem a punt”, l’article de llançament de la campanya que publiquem a El Punt Avui (Plataforma per la Llengua, 6-9-2023)
    El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, publica un article al diari en què explica el llançament de la campanya de l’entitat en favor del català.
    Escuder posa en relleu que l’oficialitat és factible d’aconseguir sempre que Espanya negociï amb voluntat real d’arribar-hi, ja que depèn de l’estricta negociació entre els estats.
    Article “Estem a punt” (Òscar Escuder, El Punt Avui, 3-9-2023)
  • Les entitats en favor del català fan responsable el govern espanyol de la decisió sobre l’oficialitat que prengui el Consell de la UE el dia 19 (Plataforma per la Llengua, 13-9-2023)
    Les entitats adherides al Compromís Cívic per l’oficialitat del català reiteren que l’oficialitat de la llengua té conseqüències reals en molts àmbits del nostre país, i demanen al govern espanyol que convenci els Estats Membres de la UE per obtenir la unanimitat necessària.Les entitats impulsores del compromís, que ja van signar el mes de febrer el manifest “Oficialitat, ara!”, fan una crida a més associacions a adherir-se al text i celebren que el govern espanyol s’hagi vist empès a sol·licitar formalment l’oficialitat com van reclamar al febrer.
    Les entitats veuen amb bons ulls el pas del govern espanyol de proposar esmenar l’article 1 del Reglament 1/1958 per afegir el català al llistat de les actuals vint-i-quatre llengües oficials, i avisen que l’oportunitat és única i que, per tant, no es conformaran amb menys.
  • Organitzem un acte al Parlament Europeu per continuar fent pressió per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea (Plataforma per la Llengua, 21-9-2023)
    L’acte, anomenat Catalan, the 25th official language of the European Union, es farà dimarts, 26 de setembre, a les 18 h a l’Europarlament.
    Hi participarà el Relator Especial de l’ONU Sr. Fernand de Varennes; el doctor en Ciències Polítiques per la UPF i Càtedra UNESCO en Polítiques Lingüístiques Sr. Vicent Climent-Ferrando; la professora de sociolingüística de la Universitat d’Amsterdam Eva J. Daussà, i el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.
  • Ens reunim a Brussel·les amb l’ambaixador permanent d’Espanya a la UE per traslladar-li els arguments a favor de l’oficialitat del català (Plataforma per la Llengua, 18-9-2023)
    L’ONG del català fa els darrers contactes amb representants dels estats membres abans que demà el Consell de la Unió Europea debati l’oficialitat del català a la UE.”
    La representació espanyola ja té tots els arguments polítics, jurídics i econòmics per defensar que el cas català és un cas singular i que mereix una anàlisi específica”, ha expressat el coordinador de la campanya, Pol Cruz-Corominas, a la sortida de la reunió.
    Emmarcats en la campanya ‘SAY YES’ l’entitat també ha fet públics aquests darrers dies vídeos de Pep Guardiola i Sergi López demanant a Suècia i França que votin a favor de l’oficialitat, i ha publicat anuncis en alguns dels principals diaris europeus i estatals.
  • Exigim que l’Ajuntament de València complisca l’Estatut d’Autonomia i no canvie el nom de la ciutat (Plataforma per la Llengua, 26-9-2023)
    El ple de l’Ajuntament de València ha aprovat iniciar el tràmit del canvi de nom a Valencia/Valéncia i ara és el torn de la Generalitat per emetre l’informe pertinent mitjançant l’Acadèmica Valenciana de la Llengua.
    Plataforma per la Llengua anima la ciutadania a exigir a les xarxes el nom històric de la ciutat amb l’etiqueta #ÉsValència.
    L’entitat fa una crida als grups polítics per impedir el canvi de nom i presentarà al·legacions en el tràmit d’informació pública del procediment, atès que incompleix l’Estatut d’Autonomia.
  • Carta oberta a Martí Gasull i Roig 2023, onze anys després de la seva mort (Plataforma per la Llengua, 23-9-2023)
    Carta del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, al fundador de l’entitat, Martí Gasull i Roig, mort ara fa onze anys.
    Com cada any, Escuder escriu una carta, a qui va ser un dels membres fundadors de l’entitat, explicant les principals fites de l’any.
  • L’huracà feixista, frenat a Alacant (Editorial de Vicent Partal a VilaWeb, 28-9-2023)
    Contra l’agressió a la llengua de tots, només hi pot haver la resposta de tots. Entendre això és clau per a la nostra supervivència com a poble.
  • Català a Europa: no s’hi valen excuses de mal pagador (Martí Estruch Axmacher a VilaWeb, 19-9-2023)
    Del català, en podem dir que és una llengua perseguida, maltractada, censurada, oprimida. decantada, desunida, oblidada, arraconada, menystinguda, perseguida, condemnada, desterrada o proscrita, però no que sigui una llengua minoritària.
  • L’Ajuntament de Calvià elimina el català com a llengua vehicular (Pol Baraza Curtichs a VilaWeb, 28-9-2023)
    El govern vol aprovar una nova normativa municipal, que substituirà el reglament de normalització lingüística del 1998.
    La mesura afectarà, entre més qüestions, la comunicació amb els ciutadans i les altres institucions i la retolació municipal.