Actualització mensual del resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 31 d’octubre del 2023.

Resum de dades destacades:

  • El percentatge global d’ús del català és del 66,58% (alt), 0,01 punts percentuals superior al del mes anterior (66,57%).
  • Hi ha 9 dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 3 inferior al 30% (molt baix).

Notícies destacades del mes d’octubre del 2023:

  • La Fundació .cat comença a desplegar la Xarxa de monitoratge del català digital. Recentment ha sigut notícia la recuperació de la visibilitat del català als resultats de Google. L’Aliança per la presència digital del català, coordinada per la Fundació .cat, va col·laborar amb Google per revertir el problema que afectava la visibilitat a internet de la llengua catalana i altres llengües i cultures del món.
    En una nova fase d’aquesta acció, la Fundació .cat ha dissenyat un dispositiu de monitoratge continuat que permeti detectar futures incidències del mateix estil i d’aquesta manera, vigilar i actuar de forma ràpida abans que s’agreugin. Aquest monitoratge amplia i automatitza el dispositiu de monitoratge existent, activat el passat mes de juny.
    La Xarxa de monitoratge del català digital desplegarà pel territori catalanoparlant una xarxa de sensors de baix cost, gestionats a distància des de la Fundació .cat, que executen de manera autònoma cerques web sistemàtiques i en traslladen els resultats al servidor de la Fundació .cat, on són explotats i analitzats per conèixer l’evolució del posicionament del català a Internet en funció de diversos criteris.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • Neix 3Cat, la plataforma digital amb 280.000 hores de continguts audiovisuals en català. La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, en l’acte de presentació de la nova plataforma digital, ha explicat que “som davant una gran oportunitat per fer-nos un lloc en aquest nou ecosistema comunicatiu i poder competir amb les grans plataformes gràcies a les 280.000 hores de catàleg en català que avui (30-10) posem a disposició de la ciutadania. Serem la gran finestra de continguts en català tant per a la ciutadania com per als creadors audiovisuals”.
    Romà també ha destacat que som en un moment de canvi fruit de la dispersió de les audiències com a conseqüència dels nous hàbits de consum audiovisuals. Tot i així ha recalcat que som en un moment clau per al sector de l’audiovisual a Catalunya: “Cal reforçar el paper dels mitjans públics adaptant-nos als nous hàbits de consum, apostant per noves eines que ens permetin competir amb les plataformes digitals; des de qualsevol lloc, qualsevol moment i qualsevol dispositiu per tenir accés a continguts i informació de qualitat”.
    Més informació a les notícies de la CCMA i de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • S’instal·la el primer sensor de la Xarxa de monitoratge del català digital a la seu d’Acció Cultural del País Valencià. El passat 13 d’octubre la Fundació .cat va presentar la creació de la primera Xarxa de monitoratge del català digital, un dispositiu continuat que permetrà detectar incidències en la visibilitat del català a Internet i seguir l’evolució del posicionament del català a la xarxa. Avui (17-10) ja s’ha instal·lat el primer sensor a València, concretament a la seu d’Acció Cultural del País Valencià, membre de l’Aliança per la presència digital del català.
    “Els sensors de la primera onada de desplegament seran escollits per entitats membres de l’Aliança” explica el responsable del programa Català digital de la Fundació .cat i coordinador de l’Aliança. En les onades posteriors es preveu desplegar centenars de sensors nous per tot el territori, començant per algunes de les empreses, entitats i organismes que van participar en la confecció de l’informe sobre posicionament web del català i han manifestat la voluntat de continuar col·laborant, segons les necessitats de dispersió de la Xarxa.
    Més informació a la notícia de la Fundació .cat.
  • L’Aliança per la presència digital del català celebra la seva trobada ordinària a la seu d’Acció Cultural del País Valencià. Ahir dimarts 17 d’octubre es va dur a terme la reunió ordinària de l’Aliança per la presència digital del català a València, concretament a la seu d’Acció Cultural del País Valencià, membre de l’Aliança des del seu inici. L’Aliança és un pacte entre entitats que tenen com a missió fomentar la presència de la llengua catalana en els diversos àmbits del món digital arreu dels territoris de parla catalana. És per aquest motiu que la representativitat territorial és tan important per l’Aliança.
    Aquestes trobades mensuals s’organitzen perquè els membres s’informen mútuament sobre les accions respectives en defensa del català al món digital, i per acordar accions conjuntes. La clau de l’Aliança és la coordinació entre totes les entitats que tenen el mateix objectiu per sumar esforços a favor de la llengua catalana.
    Més informació a la noticia d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i a la nota de premsa de l’Aliança per la presència digital del català.
  • 25 anys de Softcatalà. Quan mirem enrere i repassem els 25 anys de Softcatalà, no només veiem una història d’èxit en la promoció de la llengua catalana a través de les noves tecnologies, sinó que també ens endinsem en un viatge ple d’històries humanes, dedicació i un amor profund per la nostra llengua.
    Les persones que han fet possible Softcatalà
    Des dels nostres inicis, Softcatalà ha estat impulsat per un grup de persones compromeses amb la promoció de la llengua catalana. Volem expressar la nostra profunda gratitud als membres fundadors que van veure la necessitat de desenvolupar eines i recursos per al català a l’era digital. Sense la seva visió i esforç, Softcatalà no seria el que és avui.
    A més dels fundadors, volem agrair a tots els antics membres i també a les persones col·laboradores que han format part de la nostra història. Cada un d’ells i elles ha contribuït amb el seu coneixement, temps i passió, i ha deixat una empremta indeleble en el nostre camí.
    Més informació a la notícia de Softcatalà.
  • L’Aliança per la presència digital del català explica al Parlament Europeu les darreres accions dutes a terme sobre la millora de la visibilitat del català a Internet. L’Aliança per la presència digital del català ha comparegut avui (19-10) en una reunió de l’Intergrup de Minories Nacionals i Llengües de l’Eurocambra a Estrasburg per explicar les accions que s’han portat a terme des de l’Aliança per revertir el problema de posicionament que patia el català a Internet. A la sessió, impulsada per l’eurodiputat Carles Puigdemont, han participat els copresidents de l’Intergrup François Alfonsi i Loránt Vincze, i hi han assistit altres eurodiputats com Toni Comín i Clara Ponsatí.
    En la primera part de la sessió, el responsable del programa Català digital de la Fundació .cat i coordinador de l’Aliança, Albert Cuesta, ha explicat que “després d’un llarg període en què els resultats de cerca de Google han estat perjudicant la visibilitat del contingut web en català, la nostra llengua ha començat a recuperar la normalitat perduda”. Gràcies al diagnòstic tècnic que l’Aliança va emetre i el diàleg que es va iniciar amb els departaments d’enginyeria de Google i Microsoft, es va poder resoldre un mal funcionament que afectava llengües i cultures del món.
    Més informació a la nota de premsa de l’Aliança per la presència digital del català.
  • Així funcionarà la xarxa que vigilarà que Google no menystingui el català. Després d’uns mesos en què Google –i altres serveis menys populars– van estar penalitzant sistemàticament i sense cap explicació les pàgines en català en els seus resultats de cerca web, deu entitats que treballen per la defensa de la nostra llengua es van aliar al març per unir coneixements, recursos tècnics i capacitat de mobilització per ajudar a revertir aquesta pèrdua de visibilitat. Amb la coordinació de la Fundació .cat i les aportacions de les altres entitats es va analitzar el trànsit enviat pels cercadors a més de 600 webs dels àmbits institucional, empresarial, comercial i mediàtic, i es va documentar una pèrdua de visites del 66% en un informe detallat que es va fer arribar a Google i a Microsoft al juny. A partir d’aleshores i durant tot l’estiu, els redactors de l’informe vam mantenir un diàleg tècnic amb els departaments d’enginyeria de les dues empreses digitals esmentades fins que el 8 de setembre Google va anunciar que havia modificat el seu algorisme per tal de millorar el reconeixement de les preferències lingüístiques de cada usuari.
    Més informació a l’article d’Albert Cuesta a l’Ara.
  • Google News ja indexa notícies en català: així podeu configurar-lo. El servei de Google per a aplegar notícies, Google News, ja presenta resultats en català. El servei va tornar a operar a l’estat espanyol el 2021, però fins ara no indexava continguts en català. Ara ja és possible i en aquesta pàgina web podem veure un recull de premsa en català de diaris i fonts d’informació diversos. A més, Google ofereix una selecció personalitzada basada en les dades públiques de l’usuari i les galetes, com ara notícies locals del lloc de residència o un ventall de notícies que Google identifica que poden interessar.
    Més informació a la notícia de VilaWeb, on s’explica com configurar Google News en català.
  • Les democràcies plurilingües i la seva contraposició amb el cas espanyol centren el nou seminari de Plataforma per la Llengua. El seminari “Les democràcies lingüístiques i el cas espanyol”, organitzat per Plataforma per la Llengua i celebrat aquest dissabte 28 d’octubre, ha reunit a la Casa Convalescència de Barcelona 180 assistents que han pogut seguir les ponències dels acadèmics Joan Vergés, Vicenta Tasa i Eva Pons. S’hi preveia també la participació com a quarta ponent d’Elin Haf Gruffydd Jones, amb una conferència basada en la desigualtat entre llengües d’estat i llengües de les minories lingüístiques, però un assumpte personal d’última hora li ha impedit assistir a l’acte. Els conferenciants han analitzat els diferents models de reconeixement de les llengües i han contraposat els que són igualitaris, com els de Suïssa, Bèlgica o el Canadà, amb el model de l’Estat espanyol, que és desigual i jeràrquic. El seminari, que forma part de Semicercles, el nou paraigua de seminaris lingüístics de l’entitat, ha repetit l’èxit de la primera edició, que l’entitat va dedicar a analitzar el discurs discriminatori del supremacisme lingüístic castellà.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Govern regala una campanya a favor de totes les llengües per defensar l’oficialitat del català a la Unió Europea. El Govern ha presentat avui (20-10), divendres, a Brussel·les la campanya publicitària que ha llançat a tots els estats membres de la Unió Europea (UE) per defensar l’oficialitat del català a les institucions europees.
    A partir d’avui la campanya es difondrà en els 24 idiomes oficials de la UE a la via pública i en mitjans de comunicació de tots els estats membres. Amb aquesta iniciativa, el Govern vol fer arribar a l’opinió pública europea els principals arguments a favor de l’oficialitat del català, amb la mirada posada en dimarts, 24 d’octubre, quan tornarà a reunir-se el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea amb el debat sobre l’oficialitat sobre la taula.
    Sota el lema ‘Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa’, la campanya fa valdre la riquesa lingüística del continent i fa un elogi de totes les llengües.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Augmentar el català als videojocs, impulsar les jornades “Un Palau de pel·lícula” o millorar l’eina Parla.cat, noves accions del Govern per al foment del català. El Govern ha anunciat avui (17-10) noves accions per fomentar el català en àmbits de gran projecció, coincidint amb la presentació del tercer balanç de les 100 mesures que va aprovar el mes de novembre passat per garantir el present i el futur del català, l’aranès i la llengua de signes catalana.
    Les principals novetats són en els àmbits del videojoc i audiovisual. Aquest dijous, 19 d’octubre, es publicarà la convocatòria de la nova línia de subvencions per a la incorporació de la llengua catalana en l’àmbit dels videojocs. Aquesta nova línia té com a objectiu fer créixer, progressivament, la llengua catalana en aquest sector, tenint en compte que té molts consumidors i una gran projecció, però que la presència que hi té el català és deficitària.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El Departament de Cultura obre la línia d’ajuts per a la incorporació del català a l’àmbit dels videojocs. El Departament de Cultura obre una nova línia d’ajuts per a la incorporació del català a l’àmbit dels videojocs, amb una dotació de 625.000 euros. Es podran presentar les sol·licituds entre el 20 i el 31 d’octubre.
    La nova línia d’ajuts promou la incorporació de la llengua catalana en videojocs, en continguts descarregables de videojocs DLC (downloadable content), en interfícies de consoles de videojocs i en plataformes de distribució de videojocs.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Les plataformes audiovisuals ja sumen més de 3.000 títols doblats i 4.000 subtitulats en català. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat aquest migdia (27-10) “el gran salt endavant en l’impuls de l’audiovisual en català” que està duent a terme el Govern, com ho demostra el fet que, “en dos anys i mig, hem multiplicat per tres la inversió” en aquest sector. “Hem passat de 9,9 milions d’euros el 2020 als 32,6 milions d’enguany, un esforç titànic, però del tot imprescindible, per revitalitzar la presència del català en el món audiovisual”, ha afirmat.
    Aquestes xifres han encapçalat el balanç de les polítiques de foment de l’audiovisual en català que el Govern està fent aquesta legislatura, i que el president i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han presentat avui al Palau de la Generalitat.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Rebem més de cent queixes relacionades amb la retolació d’establiments comercials. Plataforma per la Llengua ha rebut 112 queixes sobre retolació i informació de caràcter fix en l’àmbit de l’empresa privada durant el primer semestre del 2023. Concretament, les denúncies referents a l’àmbit de l’hostaleria i la restauració representen el 57% del total, mentre que d’altres relacionades amb establiments i empreses, com ara la sanitat privada, els supermercats o el comerç local, en són el 43%. L’entitat està treballant per tal que totes aquestes empreses compleixin amb la Llei de Política Lingüística i se cenyeixin al Codi de Consum de Catalunya, lleis que estableixen tot un seguit d’obligacions lingüístiques que les empreses han de complir.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • La campanya d’estiu de radars lingüístics recull un centenar de queixes a Catalunya. Aquest estiu, Plataforma per la Llengua ha dut a terme una campanya dirigida a detectar possibles vulneracions en el paisatge lingüístic català, concretament pel que fa a la retolació pública (noms de carrers, poblacions, senyals de trànsit, etc.). La campanya demanava a la ciutadania que denunciés a les xarxes socials ―o per correu electrònic― tots aquells rètols que no estiguessin correctament escrits en català. Per fer-ho s’havia de publicar una fotografia amb l’etiqueta #RadarsLingúísitcs i indicar la localització exacta.
    Les queixes s’han registrat i enviat al Departament de Territori perquè en tingui coneixement i desplegui les mesures oportunes per a resoldre la situació. La gran majoria corresponen a rètols de carreteres i autopistes que estan senyalitzades en altres llengües, encara que també s’han detectat errors ortogràfics o reclamacions històriques de noms de municipis.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • Aconseguim que les pastisseries Chök incloguin el català al web i es comprometin a ser exemplars amb la llengua. Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la cadena de pastisseries Chök inclogui el català al web i es comprometi no només a complir els aspectes lingüístics del Codi de consum de Catalunya, sinó també a ser exemplar amb la llengua. Aquests avenços s’han aconseguit arran de la denúncia d’una clienta, que va ser discriminada aquest setembre per parlar en català a un establiment del Born de Barcelona i que va decidir denunciar-ho a través de les xarxes socials. L’entitat es va posar en contacte amb ella per oferir-li suport, i el rebombori a les xarxes va forçar l’empresa a contactar amb la Generalitat de Catalunya i amb l’ONG del català per buscar assessorament i esmenar els dèficits lingüístics dels seus establiments. Chök és una cadena catalana amb una quinzena d’establiments a Barcelona, València i Cornellà de Llobregat, a més de Madrid, Gibraltar, Sevilla i Riad, a Aràbia Saudita.
    Més informació a la notícia de Plataforma per la Llengua.
  • El Voluntariat per la llengua celebra el 20è aniversari amb més de 800 participants de parelles lingüístiques de tot Catalunya. El programa de parelles lingüístiques Voluntariat per la llengua (VxL) ha celebrat el seu 20è aniversari, en un acte que ha reunit més de 800 persones, majoritàriament participants de les parelles lingüístiques de tot Catalunya, així com col·laboradors del programa. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha participat en la celebració, que va tenir lloc ahir (5-10) al vespre al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).Al vestíbul del TNC, els convidats han visitat l’exposició “Quan parles fas màgia” del Voluntariat per la llengua i una exposició sobre Mercè Rodoreda. Durant la recepció, s’han repartit obsequis de marxandatge del Voluntariat per la llengua i el mag Eduard Juanola ha sorprès els assistents amb jocs de màgia en directe com els que protagonitza en la col·lecció de vídeos Màgia per conversar, recurs audiovisual per fomentar la conversa en les trobades que fan les parelles lingüístiques.
    Més informació a la notícia de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Neix La Guixeta, l’alternativa catalana i descentralitzada a YouTube per al sector cultural. Internet és plena de continguts audiovisuals diversos i interessants, però moltes vegades es troben concentrats en plataformes digitals d’empreses multinacionals, com YouTube (Google) o Twitch (Amazon). És cert que existeixen portals com ClapClap que busquen visibilitzar els creadors locals i fer-ne comunitat, però l’allotjament i compartiment dels vídeos continua depenent dels gegants tecnològics, que aglomeren grans quantitats de dades de visualització del públic per alimentar els algoritmes de recomanació. Amb la voluntat de trencar amb aquesta relació, BitLab Cooperativa, Quesoni i Platoniq Foundation han unit forces per llançar La Guixeta, una nova plataforma digital per a continguts audiovisuals i culturals en català basada en tecnologies independents i ètiques.
    Més informació a la notícia de MetaData.
    La Guixeta – Plataforma digital catalana de continguts audiovisuals i culturals

Altres notícies del mes d’octubre del 2023:

  • Reclamem avenços explícits els pròxims dies en favor de l’oficialitat perquè l’optimisme del govern espanyol sigui creïble (Plataforma per la Llengua, 24-10-2023)
    Plataforma per la Llengua defensa que no hi ha cap possible preocupació dels estats membres que no pugui ser resolta a través de la reforma del Reglament 1/1958.
    L’entitat considera que a la reunió del 15 de novembre l’estat espanyol ja haurà tingut prou temps per aportar documentació i evitar percepcions dissonants entre el que succeeix a dins la reunió del Consell d’Assumptes Generals i les declaracions prèvies d’alguns estats membres.
    L’entitat valora positivament que el ministre hagi emprat arguments jurídics aportats per Plataforma per la Llengua a la reunió de divendres passat a Brussel·les mantinguda amb l’ambaixada espanyola a la UE.
  • 10 impactes de l’oficialitat del català a Europa (Núvol, 27-9-2023)
    L’oficialitat del català a les institucions europees seria un pas molt important en el llarg recorregut de les polítiques lingüístiques del país, perquè aproximaria la llengua a la plena normalitat i resoldria moltes situacions anòmales que ara queden fora de l’empara de la llei.
  • Així maniobra la Generalitat perquè el català sigui oficial a la UE (Arnau Lleonart a VilaWeb, 21-10-2023)
    El govern diu que té contactes amb els vint-i-set estats europeus i parla de la política internacional més gran que ha fet. La societat civil també es mou: la Plataforma per la Llengua ha accentuat el seu paper de ‘lobby’ per influir en els executius europeus.
  • Assistim a un congrés a Finlàndia sobre l’atenció sanitària en llengües minoritzades (Plataforma per la Llengua, 4-10-2023)
    Òscar-Adrià Ibàñez, cap de les àrees d’Internacional i Drets lingüístics i Administracions de Plataforma per la Llengua, assisteix al fòrum organitzat a Espoo (Finlàndia) per la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD) i la Coppieters Foundation.
    El congrés ha permès conèixer les experiències de Gal·les, Frísia, el País Basc, la minoria suecoparlant de Finlàndia i Nova Brunsvic, una província bilingüe del Canadà.
  • Impulsem que els municipis agermanats amb ciutats sueques demanin a aquestes viles el suport a l’oficialitat del català (Plataforma per la Llengua, 20-10-2023)
    Els alcaldes de Terrassa, Berga i Cassà de la Selva demanen per carta, a les seves viles agermandes, que es posicionin en favor de l’oficialitat del català a la UE i ho comuniquin al seu govern.
    Plataforma per la Llengua aconsegueix mobilitzar els tres municipis agermanats amb un dels països que va presentar més dubtes a la reunió del passat dia 19 de setembre.
    L’entitat segueix amb la campanya ‘SAY YES’ per conscienciar els estats membres que el seu posicionament sobre l’oficialitat és seguit de prop per molts milions d’europeus.